MONUMENT DE L'EBRE VIST PER MONTSE FANDO

Montse Fando em fa arribar la seva lectura de la proposta de Paco de Morales sobre el monument de l'Ebre

És molt punyent. Aquí posaria l’escultura segona de l’au i la dona ballant

M’encanta l’escrit i la proposta

Personalment el que més em fereix del monument de Tortosa i el que vaig sentir quan el vaig veure in situ són les parts punxegudes que es claven i fereixen el cel.

Son inquietants. Agressives fins i tot.

La intervenció de l’Equip de Paco Morales, les dugues propostes son molt bones.

Per a mi, sobre la intervenció en el monument, estaria bé substituir també la part final de la punxa i treure (a més a més de l’àliga) aquell element que sembla de tortura esfèric amb punxes i posar l'escultura del colom, encara que fos només el colom.

Potser per pes podria ser tècnicament difícil posar-la tota.

En tot cas pensar alguna intervenció a més a més que tragués aquesta violència i agressivitat en les punxes finals.

MONUMENT DE L'EBRE, PROPOSTA D'INTERVENCIÓ MÍNIMA, PACO MORALES

Paco Morales i el seu equip van presentar a l'Ajuntament de Tortosa UNA PROPOSTA DE INTERVENCIÓ MÍNIMA AL MONUMENT DEL RIU. NOU PROJECTE, gener 2020. Presenta maquestes i un fotomuntatge, amb una introducció escrita, MIRAR EL MONUMENT DEL RIU CARA VENT, que ara els presentem aquí.  

Temps iconoclastes porten a tombar fàbriques d'altres temps. És lícit revisitar la història críticament i, en conseqüència, aplicar una profilaxi que ens porti a  l'humanisme. Tenim tants temes pendents. Però, no sé si aquesta tasca es pot fer des de la massa enfervorida que decapita el genet de la estàtua equestre o la representació magnificada d'un personatge poderós. 

El franquisme va ser una dictadura ferotge que imposà una visió molt determinada per a justificar-se, el nacional catolicisme -un destino en lo universal. Es va imposar per la força a la república. Va forçar l'adesió amb una represió criminal, mentre es marcava el territori amb elements i senyals permanents a la major glòria dels nous herois. Va canviar, fins i tot, el nom dels carrers. No es extrany que celebrés 25 anys de Pau amb pompes extraordinàries, una de les quals va ser enlairar el Monument a la batalla de l'Ebre a Tortosa, potser per tapar la ignomínia de les cunetes. La batalla de l'Ebre va ser clau per decidir la guerra, va destrossar el millor de l'exèrcit lleial, va ser el cop definitiu a la república. De manera que al mes i escaig, el 26 de gener de 1939, les tropes franquistes entraven a Barcelona.

Ara bé, és raonable parlar-ne de pros i contres, de reaprofitaments i reciclatges, de  l'exemplaritat moral i l'adeqüació actual dels monuments.

Maqueta de la deesa Lluna (Paco Morales i equip)

MIRAR EL MONUMENT DEL RIU CARA VENT

axI em digué:

-Quan temps fa que no mires les estrelles del cel ?

I vaig pensar que feia molt temps, massa.

Andreu Subirats

Y es que en el mundo traidor

 nada hay verdad ni mentira:

 todo es según el color

 del cristal con que se mira.

(Llei de Campoamor)

El mal està en els ulls

Llengua que verí escups

Mirar el monument sense prejudicis i idees preconcebudes potser és utòpic. És necessari, però. Si ens posem cara vent, i sentim que la fresqueta de dalt baixa colpidora com la cançó de  Raimon -Al vent, la cara al vent, els ulls al vent. I tots, buscant la llum, al vent del món. Què veiem? Un pilar al mig del riu planta dues piràmides quadrangulars esveltes, potents i àgils. Proposem afegir una figura antitètica, una dona amb lluna, contraposició de l’home de l’estel, en substitució de l’àguila. El monument es llegiria com un axis mundi de sol i lluna permanents sobre l’esdevenir constant del riu i el temps. Estalviaria la dificultat i el dineral de desmuntar tant de ferro.

Per què la consulta popular no referendària de maig 2016 va decidir mantenir el monument polèmic? Gairebé dos terços dels votants no es van espantar de la terribilitat dels símbols franquistes, de l’ocellot imperial. Si despullem el volum dels embalatges ideològics, creus, inscripcions, l’àliga depredadora...,  ens queda l’estructura de Lluís Maria Saumells (1915-1999).

L’estructura del monument és encara admirable i sobresurt entre les obres públiques de Saumells:  la vela abstracta del vaixell de Jaume I primer a Salou, i l’espirall que fa volar els coloms de l’Atlàntida a Tarragona (monument a Jacint Verdaguer), proven la vocació de catalanitat de Saumells, artista catòlic i renovador de l’estètica de la dictadura amb el seu esperit continuador de les avantguardes.

Es composa l’estructura d’un pòdium bastit sobre el pilar que sostenia el pont pagant (1894-1938). A sobre s’aixequen dues punxes de ferro en forma piramidal buides per dins.

La més alta de 26 metres d’alçada està coronada per una estàtua daurada amb la mà estirada enlairant una esfera petita i amb pues. Representa un figura humana de caràcter expressionista (5 metres) esforçant-se per alçar un estel. Admirable per la força erecta d’un cos completament tensat, que es vincla de cintura cap amunt, fins a doblegar el cap en un gir de noranta graus en relació a la verticalitat ferma del braç potent, prim i llarg, que puja l’estel. La figura presenta la tècnica i  l’estil de Saumells en la textura del cos, que remarca les costelles del tòrax i els plecs i els buits de la meitat inferior vestida, donant una expressió de força tràgica. També té la piràmide dues creus adossades, la llatina i la creu de sant Jaume.

La piràmide petita de 16 metres sosté la figura d’una àguila amb les ales esteses d’uns 3 metres, treballada a base de plànols, planxes combinades que accentuen el seu caràcter rapinyaire.

La superfície de les punxes té creus gravades i altres signes i a la part superior plaques de vidre.

La nostra proposta, substituir l’àguila per una figura femenina amb lluna permet una lectura completament distinta de tot el conjunt, conservant l’estructura, fins i tot, potenciant més la significació de la figura masculina de l’estel. Aquesta ha estat interpretada com un soldat, si bé no li hem trobat cap d’aquests atributs, encara que forcéssim la interpretació dels parracs de cintura cap a baix. Però sí que li trobem similituds en molts altres ítems de Saumells. Per exemple en els seus astrònoms, que també presenten el cap en angle recte per tenir els ulls fixes a dalt, a la volta del cel -només cal comparar-la amb Tales, astrònom que per mirar els estels va caure en un sot.

 Tales de Mileto (ca. 630 - 545 a. C. ) Jardins de la Reconciliació, entre la Via Augusta y el passeig Sant Antoni. Tarragona  http://photos1.blogger.com/blogger/7264/2976/1600/thales%20de%20saumells.jpg

Un astrònom és un científic que guaita aplicadament la geometria del cel, encara que no pugui manipular directament els objectes que estudia. Empra instruments òptics per a les seves observacions. La nostra figura, en canvi, toca l’estel, l’objecte del seu desig al seu abast.

Que la figura es llegeixi com un astrònom que enlaira l’estel li dóna una significació que l’allunya de la temporalitat del soldat i de la guerra civil, per bastir una significació més còsmica, l’astrònom que guaita meticulosament el sol, l’estrella nostra de cada dia que s’amaga de nit per multiplicar-se en les constel·lacions nocturnes. La llum, que fa les coses clares i distintes, la saviesa.

En contraposició a l’astre que tot ho veu, que tot ho sap, tenim la lluna. Mai idèntica a si mateixa, presenta fases, la llei del canvi i una major proximitat a allò biològic, s’engoleix les formes i les torna a crear. Com un espill o un ventall admirable toca el moviment de les aigües de la mar i el cicles menstruals. Associada a la nit, la seva llum de plata desmaia la certesa dels objectes i expandeix la imaginació i la fantasia.

Variació de la maqueta, deessa amb ocell i cos combat (equip Paco Morales)

En oposar-li a la punxa més curta, mirant al pont, una figura femenina amb la lluna completem la figura de l’astrònom; bastim un eix vertical amb el sol i la lluna, el dia i la nit, el masculí i el femení. L’antropomorfització d’aquests elements còsmics manifesta la voluntat humana de bastir sobre l’esdevenir constant de les aigües i del temps un pilar permanent que estigui en harmonia amb la naturalesa i els seus cicles. La voluntat de l’home com si fos la reixaga de Neptú, no només pesca peixos sinó també estels, uneix l’aigua, el cel, allò de dalt i allò de baix.

D’aquesta manera la nova mirada llegiria també: al mig del riu fluent, ...dolça i secreta remor d’aigua./ Parlo de la verdor d’un delta immens... bastim un pont, un mitjancer entre dos riberes separades, refem el pont sempre anhelat, allò que ens uneix i reuneix el sensible i el suprasensible. Sobre el pont les dues punxes estilitzen i representen els Ports i el Mont Caro, per una banda, i Cardó, el Boix i Collredó, per l’altra -la Catedral i Ferreries. I a dalt de tot la voluntat ferma de viure l’harmònic natural, els dies i les nits girant pels cels.

Fotomuntatge del monument amb la proposta d'intervenció mínima (equip Paqco Morales)

En definitiva, mirar el monument del riu cara vent, sense prejudicis estètics ni ètics, és posar en valor el que hi ha. I el que hi ha amb una Senyora de la Lluna pren un aspecte i un significat que refermen el nostre entorn natural i encara més la capitalitat de Tortosa com el puntal ferm del Delta. 

TERESA MORALO ENERGIA VERSUS OPRESSIÓ

Abrivat, el vermell surt impetuós, clivella la crosta pètria i tenallada de forces acerades que imposen l’establert, rígid, pesant, sòlid. In media res ens col·loca Teresa Moralo en el moment previ de la creació. Encara l’ou no és ou i ja per les esquerdes pugna el làtex mal·leable, l’energia flexible que brolla com la deu d’un gran doll que esdevindrà corrent, mar, món. ENERGIA VERSUS OPRESSIÓ recrea la tensió, la lluita de matèria i forma. I el moviment esdevé so. I així llegim un poema, LLIBRE, sobre el mite dels orígens; i un segon, breu, que dibuixa el temps de l’home, IL PENSIERO, de Javier Caballero.

ENERGIA VS OPRESSIÓ, 90 X 116 cm, tècnica mixta, acrílic amb textures

CLICA EN L'ENLLAÇ PER VEURE I ESCOLTAR EL VÍDEO https://m.facebook.com/story.php?story_fbid=3430482776964115&id=100000072800584

LLIBRE

Conta’m, llibre i mestre, les cosmogonies

D’aquell món on encara estava tot en el moment

Previ al gran badall, khaos, qual l’obertura

Abismal oferí per primer cop un totum

Revolutum, dens i ràpid, indistint.

Conta’m quins van ser els llinatges divins

Que ens van permetre l‘ordre, la successió,

Les relacions i el punt de mira. Com aquell home

Ardit es dreçà i mirà al cel i aixecà una gleva,

Perquè no tenia cap roc a mà, i la llançà

Contra l’encanteri immutable dels treballs

I els dies. En trencar l’esplèndid mirall,

L’home engendrà amb la seva estimada

Els fills i la utopia sense témer l’oracle terrible.

“Perquè aquí on regnaren els déus –digué-

Construirem l’hort, i al davant la caseta cara sol,

I des del pedrís guaitarem dels estels el tomb.”

Com el fat revoltà el fill contra el pare

I així esdevingué fundador de la ciutat i l’imperi.

No van ser fàcils les coses, no, però, per això,

No retornà mai el caos, sinó un perill pitjor,

Monstre terrible de cent mil boques per les que

Una llarga llengua partida parla pels colzes

I multiplica amb la seducció de la gresca

Els relats feliços del paradís terrenal.

Conta’m, llibre, i ensenya’m el truc d’Ariadna

Per enfilar el laberint i la rutina, els dies mil.

2001-

IL PENSIERO

...ese horrible pensador de Auguste Rodin, que está en una actitud mucho más propia de la defecación que de la creación artística o filosófica

                                                                                                                                             ^{Dalí, 1976, entrevistat per MRR, El País}

S’hi va posar a pensar

a l’alba

I així va estar tot el temps.

A l’ocàs

ja era vell.

2012 - 2013

COLLAGES DE MONTSERRAT FANDO i VEU DE JAVIER CABALLERO

Montserrat Fando elabora cada dia un collage al seu perfil d’Instagram https://www.instagram.com/lafando_dibujando/

 El modus operandi és clar: un títol extret de la quotidianeïtat, sovint vindicatiu, de vegades inspirat amb un artista, poeta, músic... -d’ací un breu comentari introductori, i, sobretot, el collage.

He triat aquest, del 10 05 2020, 60diadeconfinament 8Diadesconfinamentresponsable, perquè el va treballar a partir d’un meu poema de MAR DE SARDINES, 2007, “ET FAS VELL”.

Amb aquesta introducció:

Ahir Sant Ponç. Flors per malalties i menjadors.
Distància. Vellesa i solitud en confinament. Enyorança dels éssers estima. Dedicat a les persones que es troben molt lluny de la gent gran. A les cuidadores i infermeres.
Distançament. La vellesa i la solitud en tancament. Anhel dels éssers estimats. Dedicat a persones allunyades de la gent gran. Als cuidadors i infermeres.

L’obra, però, és el collage. Es presenta aquest amb un moviment per tota la composició i es desplega successivament en unes pàgines on queda reflectit el procés de creació. En aquest cas són cinc pàgines. La darrera de les quals presenta el poema, que transcric a continuació i remarca el títol i els tres versets finals i concloents:

ET FAS VELL, CONSCIÈNCIA, MIRADA DURA, POCA PRESSA

Et fas vell

En la sentida rutina

Caçant la molesta mosca

Estètica de la poesia

Escolant-se per la pica

Del temps.

Consciència.

Mirada dura.

Poca pressa.

Mar de Sardines, Arola, 2007.

El collage m’atreu singularment, a més, perquè és un as, un naip, que si li donem la volta retrata el boueta.

Li he agraït molts d’aquests collage amb l’afegitó d’un comentari. Vaig començar amb frases breus i he acabat, sovint, fent una proseta perseguit l’encant. En aquest cas vaig escriure:

javiercaballero688

Per Sant Ponç la iaia desa l’armari el farcellet d’herbes aromàtiques i les quatre roses entre els esquelets de roba. La nena llegeix Machado en veu alta: abelles d'abril, mosquetes al setrill. L’avi torrava la pipa de Magritte amb la brasa del caliquenyo. La dama de piques veu confinada l'escena com un naip. Gira la carta i el joc rescabala poesia: retrat de boueta amb la B de les ulleres i la cigarreta a les mans. Excel·lent retrat. Et felicito. Genial.

Nota: En quant he rellegit el text, m’he adonat que, en enviar-lo, Instagram canvia coses. És estrany, no?. Per exemple: “mesquites” per mosquetes al setrill, que al·ludeix al celebrat poema machadià de Las Moscas. O el final, que a Instagram és gairebé inintel·ligible. Caram!

                                                                

És admirable el treball constant i disciplinat de Montse. Però, encara és més destacable que no para d’investigar i d’incorporar nous elements. I és molt d’agrair que pengés la meva veu en la primera ocasió que li va sortir.

PRIMER COLLAGE SONOR

El 27 de Maig 2020, 71 -72 dies de confinament anuncia feliçment: La veu del poeta. Res mes emocionant que s’escolta a la boueta @javiercaballero688
Un luxe. Un privilegi que vol compartir.
El poema del GAT DE GUIX no existeix publicat. Està en un recull de poemes titulat “Si et dol el cap” data al 2017. Una troballa manuscrita.

EL GAT DE GUIX

taula neta

sobre el marbre

gat de la nit

dringuen dues

llunes blaves

Un gat a la finestra guaita el carrer o el mirall, -art japonès, exotisme de la pintura cal·ligràfica, línea clara i colors plans-, on la naturalesa inabastable desplega tota la seva magnificència amb dos personatges lleus i angèlics suspesos: dama i dansaire. LaFando en diu el desig de sortir del confinament. Darrera l’anhel vehement, però, una impressió flotant i fosca ens aterra amb mirada globular i gelatinosa. Sobre el mirall “dringuen dues llunes blaves”. Magnífica instantània en moviment, un altre gran collage. javiercaballero688

https://www.instagram.com/p/CAi4UguHPb9/

UN SEGON COLLAGE SONOR

 71Diadeconfinamiento. Esperant el canvi de fase. Des de la finestra.

El poema de L’HOME DEL BARRET DE PALLA
Del llibre de poesia Mar de Sardines d’Arola Editors. Tarragona (2007)

L’home del barret de palla està així com distret en l’aigüerol de línia clara, canyes i collverds. Ulls perduts, ànima desèrtica, i el gat negre del desig. En contrast, un americano, campari vermell, vermut, sifó, glaçons i fulletes de menta. “L’olor del mar Mediterrani”, marina minuciosa, el contrallum que tanca la badia i el mar blau de sardines fulgent, ve cap a la caleta íntima d’arena i “la gent del voltant”. Enyoro el joc dels xiquets, castells de sorra cònics i sòlids com a rodes de molí; l’enigmàtica trobada inesperada, el viatger de la màrfega en caragol al coll; els aneguets metàl·lics trencant brunzint l’opalina de fons. Avui el collage de laFando ens dóna dels  muscles. Guai!  javiercaballero688

L’HOME DEL BARRET DE PALLA

L’home del barret de palla

sempre fa un vermut

amb sifó, ben assegut

al selló com un bon senyor.

El sol rellisca pel tendal

cap a la sorra i la mar.

Beu a glopets pausats

d’esquena a la platja

a la llum explosiva de l’estiu.

Qui penetrés els ulls perduts

com l’exòtic generós

i veiés l’ànima desèrtica!

Per què defensa la soledat?

Entre tanta gent a la platja

i vermut torna a casa d’habitud

l’home del barret de palla,

inexpressiu de tant fotut

com el llum explosiu de l’estiu.

https://www.instagram.com/p/CAnWce4nO1d/

I TERCERA COLLAGE

 

75Diadeconfiniment 76Diadeconfinament
Escolteu al poeta. Conèixer el poeta
Esperant el canvi de fase. Enyoro la platja. L’olor del mar mediterràni. Mullarme els peus. Nedar. La sorra. La gent del voltant.
El poema del MAR D'ESTIU
Del llibre de poesia Mar de Sardines d'Arola Editors. Tarragona (2007)

https://www.instagram.com/p/CAr-GCgnwC4/ 

Marina de l’hora bruixa al tardet. Si ahir veiem la dolça marina amb esculls braus, avui la plana inesgotable del delta, l’arena, la faroleta, avís per a navegants. Sobre les petjades el vent impetuós de la bailaora, tan intemperant que aixeca un remolí de centelles que treu espurnes i colors -potser un minotaure també. Sirena i encís d’Ariadna, el fil. S’ho mira corprès una figura sedent al pedestal del vigilant; també l’esfinx pacient del miau. Tot convida a la mar d’estiu. Ho somio com una trobada imprevista. El que dóna la mar. Un tresor.  javiercaballero688

MAR D’ESTIU 

La brisa és una sirena

que salta de la mar

a la sorra

i a la nit

l’amant la persegueix

intrèpid.

Amb Montse Fando practiquem una amistat llarga i ferma des de què la Carmeta, la meua companya i ella van coincidir a l’Institut Icària. Hem compartit intimitats, banalitats, grans temes i l’estat del temps o de la feina; hem bescanviat lectures, idees, notícies; alguna festa; moltes coses. I ens ha sortit alguna plegats. 

 Una d’aquestes primeres enteses va ser en una exposició de PINTORS DE LLORET. La Montse em va demanar un poema per al seu oli NU, dedicada a la dona i a la lluita contra el càncer. És una bella senyora d’esquena, que insinua o amaga precisament la típica amputació de pit. Al peu es pot llegir el poema:

Mirant a fons l’esdevenir
constant, els estels i la fosca,
s’apila a l’esquena heroica
i els dies. Tot el que sap,
pesant i fràgil, tot el cos,
gest indòmit, nuesa bella.

https://bouesia2.blogspot.com/2010/07/pintors-de-lloret-del-3-al-25-de-juliol.html

https://bouesia2.blogspot.com/ conté algunes entrades més sobre la Montse Fando:

https://bouesia2.blogspot.com/2016/09/satie-i-martin-una-experiencia.html

SATIE I MARTIN, UNA EXPERIÈNCIA SINESTÈSICA, ESTER BORRÀS I MONTSE FANDO

Dibuixos, textos i projeccions

Una experiència sinestèsica és un projecte d’Esther Borràs (pianista) i Montse Fando (il·lustradora).

L’ experiència es pot seguir al seu canal de Youtube

https://bouesia2.blogspot.com/2016/11/barcelona-pensa-resiliencia-bouetica.html

BARCELONA PENSA: RESILIÈNCIA BOUÈTICA, 29 xi 2016 bcn

Engegat el baptisme social (M. Delgado), la processó engoleix l’experiència bouètica, passa pels budells de la digestió i excreta el fràgil turment alat de la performace. Vet aquí Alba Torn, Màngel Marín, Javier Caballero, l’imprevist Roc i el traç pregnant de Montse Fando, que mira i camina, i a les fosques aplica els colors del que hi ha, barreja ciutadans i bouetes. Una cercavila decanta i tomba el vuit a l’infinit, ziga zaga, zum zum, el saber no pesa. El mosquit lleuger fibla punyent el cos concret de la ciutat. Rere l’skyline la plata llunàtica es desfà en boirina pixanera. Resiliència bouètica. 

https://bouesia2.blogspot.com/2016/09/satie-i-martin-una-experiencia.html

Montse Fando és una boueta també. El seu traç pregnant, que mira i camina, i fins i tot aplica a les fosques els colors del que hi ha, està recollit en els seus quaderns de Urban Sketchers, aquest moviment d’artistes peripatètics o viatgers que dibuixen sense parar, gairebé amb furor. Penjo un dibuix de RESILIÈNCIA BOUÈTICA, la Bouesia a la trobada de BARCELONA PENSA:

 https://bouesia2.blogspot.com/2016/11/barcelona-pensa-resiliencia-bouetica.html

Per la síntesi feta gest i imatge. Per caminar al pas de l’esdevenir constant i deixar petjada. Veure el miracle que crea el dibuix i pensar el misteri de sota.

ALTRES REFERÈNCIES del fet creatiu on hi entra la improvisació, l'atzar, la màgia i lo efímer.

https://bouesia2.blogspot.com/2008/03/fanzine-icria.html  Notícia sobre una de les múltiples tasques del seu quefer de cada dia amb els alumnes. On declarava al pròleg: Tots tenim una manera personal, en funció de la nostra sensibilitat, maduresa, tenacitat i constància, de explicar les nostres histories i això ens fa ser únics i irrepetibles. Com ho seran les vostres interpretacions. Es també el nostre espai en el que expliquen alló que volem dir de la millor manera que sabem, amb plena llibertat en la creació artística. Sovint el resultat es inesperat i es quelcom diferent a la idea original fruit del fet creatiu on hi entra la improvisació, l'atzar, la màgia i lo efímer.

https://bouesia2.blogspot.com/2013/06/bouesia-2013-la-vaca-que-xiula.html

CANAL YOUTUBE Montserrat Fando https://www.youtube.com/channel/UCoOS6UZQ2ckMyRaubd3jyMw

7 POEMES IL·LUSTRATS PER MONTSE FANDO I VEU DE JAVIER CABALLERO

https://www.instagram.com/p/B__0F32AJ3r/?igshid=1spjfriecoi36        57 58 desconfinament            

https://www.instagram.com/p/CAFRU84AFwj/?igshid=130on6nacr9m4        60 desc

https://www.instagram.com/p/CAi4UguHPb9/?igshid=6dpzt8o3tk4j              71 72 desc

https://www.instagram.com/p/CAnWce4nO1d/?igshid=n0u6gp46pddf           73 74 desc

https://www.instagram.com/p/CAPuvr9H3xE/?igshid=1ih05ocv97fhy            63 64 desc

https://www.instagram.com/p/CAr-GCgnwC4/?igshid=fw2pkh2fy46e            75 76 desc

https://www.instagram.com/p/CA3V-PSHe4H/?igshid=5byy9glyl6xs              81 82 desc

En resum, en algun racó del mòbil estan els arxius sonors de la poesia de confinament pandèmic. Mentre trobo un expert en abismes tecnològics, els artistes van fent viure la cultura a mesura que actualitzen mirades i gestos expandint-los per les xarxes. Així passa amb Montserrat Fando, interessant i incansable, i també mestra del fil d’Ariadna que esdevé lletra, símbol, gargot, personatge i etcètera, fruit del fet creatiu on hi entra la improvisació, l'atzar, la màgia i lo efímer.

collage del 10 de Maig inspirat en MOLTES ANQUES I CAP GRANOTA