FESTIVAL DE MÚSIQUES JOSEP BO 26 i 27 D'ABRIL 2025 DELTEBRE

 

DISSABTE 26 20 h. SALA D’ACTES D’ARROSSAIRES DEL DELTA DE L’EBRE

Concert 

Orquestra de Cambra Catalana 

CLÀUDIA DUBÉ DIRECTORA

MIQUEL ÀNGEL MARIN CLARINET SOLISTA 

Banda Simfònica de la Societat Musical Espiga d’Or 

DENÍS CASANOVA DIRECTOR 

TOMÀS SIMÓN PIANO SOLISTA

DIUMENGE 27 11:30 h

AV. GOLES DE L’EBRE, 263 → PLAÇA MOSSÈN GABRIEL ZAPATER . 

100 ANYS DEL NAIXEMENT DE JOSEP BO

Estrena d’una obra del compositor Llorenç Barber per a banda en moviment i campanes a partir de l’Himne de l’Espiga d’Or

Concert: 

RECORDANT XAVIER TURULL

Alfons Conde (1967) Adagio per a cordes

Carl Maria von Weber (1786-1826) Fantasia i Rondó, op. 34

Xavier Turull (1922-2000) Tríptic tonal

Edvard Grieg (1843-1907) Holberg Suite, op.40

I.                    Preludi (Allegro Vivace)

II.                 Sarabanda (Andante)

III.               Gavota (Allegretto)

IV.               Air (Andante religioso)

V.                 Rigodon (Allegro con brio)

MIQUEL ÀNGEL MARÍN CLARINET

Orquestra de Cambra Catalana

CLÀUDIA DUBÉ DIRECTORA

L'Adagio per a cordes del barceloní Alfons Conde és una obra exquisida, producte del talent d'un compositor dedicat fonamentalment a la música per cinema, i més conegut fora de les nostres fronteres que a casa nostra.

El clarinetista Miquel Marín ens ofereix una peça clàssica arranjada pel mateix autor per a clarinet i corda, al costat del Tríptic Tonal del mestre Turull, violinista, pedagog i compositor. Va ser professor i posteriorment director del Conservatori Superior de Música de Barcelona. Aquesta obra, composada al final de la seva producció i estrenada per l’Orquestra de Cambra Catalana en vida del compositor, exposa una música més introspectiva del que és habitual sense oblidar, però, la seva imprompta mediterrània.

El desembre de 1884 la ciutat de Bergen va celebrar el bicentenari del naixement de Ludvig Holberg, filòsof, escriptor i humorista danès. Edvard Grieg va composar per aquesta ocasió una cantata per a cor d’homes i una suite per a piano que va transcriure per a corda l’any següent, en ocasió d’un viatge a Berlin. Una obra delicada i sensible, un eco encantador d’un passat somniat que resulta tota una declaració d’intencions de caire neoclàssic. L’Holberg Suite és una de les obres més conegudes de l’autor i que, amb justícia, forma part del repertori habitual de les orquestres.

Orquestra de Cambra Catalana

Fundada per Joan Pàmies el 1986. Col·labora amb solistes novells del país i amb artistes consagrats. Ofereix l’oportunitat als joves intèrprets d’actuar al costat de professionals de prestigi. Dona als creadors de l’avantguarda musical la possibilitat d’estrenar les seves produccions. Treballa per la difusió de les obres dels mestres del passat. El seu repertori inclou totes les èpoques i compositors. Ha actuat als principals auditoris, cicles i festivals de música d’Espanya. També a Albània, França, Itàlia, Polònia, República Txeca, Argentina, Xile, Mèxic, Uruguai, Líban, Tunísia i Xina.

Claudia Dubé Oranías

Directora d’orquestra i cor de Mataró, formada a Barcelona, Huelva, Roma, Madrid, Asunción i Viena, amb el director internacional Gerardo Estrada Martínez com a mentor. Ha dirigit l’Orquestra Simfònica Nacional de Paraguay, la Wiener Possymphonie Orchestra, a Viena i l’Orquestra Filarmònica de Pontevedra, entre d’altres. L’any 2019, guanya el 3r Premi del Concurs Internacional de la “Cumbre Mundial de directores de orquesta”, a Huelva. Dirigeix com a directora invitada l’Orquestra de Cambra Catalana.

Miquel Àngel Marín Ribes

S’ha format com a clarinetista a Catalunya amb Antoni Sebastià (Societat Musical Espiga d’Or) i Juli Panyella (Conservatori Superior Municipal de Barcelona) i amb Wolfgang Meyer (Hochschule für Musik, Karlsruhe, Alemanya). Ha realitzat concerts a Alemanya, França, Portugal, Itàlia, Islàndia, Corea i Israel. Com a solista ha col·laborat amb les orquestres Polnische Kammerphilar monie, Bohuslav Martinu Zlin, Cambra de Brno, Cambra del Conservatori de Moscú, Cambra Leos Janacek Ostrava, Sori Orchestral Ensemble (Seul Arts Center) i Orquestra de València.

MÚSIQUES DE COMPOSITORS DEL SUD

Antonio Arnau (1955)

Terres d’arròs

Pasdoble

Tomàs Simón (1974)

Foscor a l’alba

Fantasia per a piano i banda

Jordi Bonilla (1972)

Suite Catalana

Selecció de temes populars catalans Josep Bo (1925-2011)

Arranj.: Antoni Sebastià

Espiga d'Or

Himne de la Societat Musical Espiga d'Or

TOMÀS SIMÓN PIANO

Banda Simfònica de la Societat Musical Espiga d’Or

DENÍS CASANOVA DIRECTOR

La proposta de l’Espiga d’Or en aquest 1r Festival de Músiques Josep Bo posa en valor la música original per a banda de música de compositors del territori. Terres d’arròs és un pasdoble del composi tor vinarossenc Antonio Arnau Munuera, escrit l’any 1984 i dedicat a la banda de música de l’Espiga d’Or.

Amb Foscor a l’alba, el compositor -i alhora solista-, ens convida a viure una experiència musical intensa, on la llum i la foscor dialoguen a través de melodies inspirades i profundament expressives. Creada fa dues dècades, aquesta fantasia és una obra que beu del llegat del Romanticisme, tant pel seu lirisme commovedor com per la seva estructura plena de contrastos i emocions.

L’Espiga d’Or conclou el seu concert amb la Suite Catalana, una vibrant selecció de melodies tradicionals i populars catalanes del compositor tortosí Jordi Bonilla, tot proposant un viatge musical per les cançons més emblemàtiques del nostre país.

Societat Musical Espiga d’Or

L’Espiga d’Or és la societat musical del municipi de Deltebre, fundada l’any 1979. En un primer moment, la Societat englobava una escola de música que formava al seu alumnat per al seu ingrés a la banda de música. Al llarg de la història, s’han anat ampliat les seves seccions fins arribar a les quatre actuals: escola de música, banda de música, cor i grup de música moderna, sent la banda la seva secció insigne. Tot i que l’activitat pedagògica és l’eix central de l’entitat, l’Espiga d’Or organitza tallers, xarrades, concerts i altres tipus d’esdeveniments per als seus socis i públic en general.

Denís Casanova Figueres

Natural de Deltebre, inicia els seus estudis musicals a l’escola de música de la Societat Musical Espiga d’Or, amb els professors Pepita Nieto i Agustí Roe. Acaba obtenint el Grau Superior de Música Clàssica i Contemporània en especialitat saxòfon a l’Escola Superior de Música de Catalunya. Com a intèrpret, ha quedat finalista al 1r Premi BBVA de Música al Talent Individual i ha obtingut el 2n Premi al XIIè Concurs de Música de Cambra “Higini Anglès”. Com a director, ha estat al capdavant de la banda de música de la Societat Cultural Lira Roquetense. Actualment és el director artístic de l’Agrupació Musical l’Emburgada del Perelló i de la Societat Musical Espiga d’Or de Deltebre

Tomàs Simón Plazas

Compositor eclèctic amb una trajectòria que abasta diversos gèneres musicals. La seva producció és especialment destacada en la música de banda. Les seves creacions han arribat a espais tant emblemàtics com l'Auditori de Barcelona, el Palau de la Música de València i l'Auditori Enric Granados de Lleida. Fins avui, ha enregistrat cinc discos compactes amb les seves composicions, consolidant la seva trajectòria. A més de la música de banda, ha explorat altres gèneres amb èxit, com la música per a orquestra simfònica, música de cambra, teatre musical i bandes sonores. A més, també ha posat música a documentals i anuncis televisius, demostrant la seva versatilitat i capacitat per adaptar-se a diversos formats creatius. La seva obra reflecteix un talent i una passió per la composició i interpretació musical.

JOSEP BO I L’ESPIGA D’OR

L’Espiga d’Or va nàixer gràcies a l’ajuda de la fundació Pere Borés, un dels dos amos de l’Illa de Buda. Amb els diners que generaven les accions de la Fundació, mossèn Gabriel, gran amant del teatre i de la música, es va posar a la feina per fer possible una Banda de Música amb majúscules.

El 10 de gener de 1979 van començar les classes amb els professors Antoni Amenós i Pepita Nieto. Posteriorment, en cessar el senyor Amenós per l’edat, mossèn Gabriel va contractar un xic de 18 anys, Antoni Ernest Sebastià Torrent qui va ensenyar tots els instruments i va ser el director de la banda durant més de vint anys. Avui en dia és un dels professors més valorats del Conservatori de Tarragona.

Mossèn Gabriel i Antoni Ernest, lo director, van ser lo pal de paller al voltant del qual es va formar l’Espiga d’Or, i l’ànima dels músics va ser Josep Bo, saxofonista i compositor qui va ser lo model, l’exemple en qui s’emmirallaven tota la joventut que ha conformat la banda. 

Endemés de saxofonista, Josep Bo és l’autor dels himnes de l’Espiga d’Or i la Federació Catalana de Societats Musicals, i Premi Enderrock 2011 al millor disc folk de Catalunya amb “Lo Carrilet de La Cava i les cançons de Josep Bo”, que és una recopilació de totes les seues cançons, història viva del poble.

Avui, Denís Casanova, músic nascut a la nostra Espiga d’Or, dirigirà el concert.

BALTASAR CASANOVA, cronista i escriptor

PER QUÈ ENS EMOCIONA TANT VEURE PASSAR PEL CARRER UNA BANDA DE MÚSICA? 

Potser perquè és una imatge de la vida, de la vida passant per davant dels nostres ulls, l’alegria que passa.

Josep Bo va passar per la vida estimant la música i la banda de tot cor. Era una persona bona i sensible.

La creació d’un festival de música clàssica té com a objectiu ampliar la formació musical que l’Espiga d’Or ofereix al municipi, i així enriquir la proposta pedagògica, promoure intercanvis, participar de la vida comunitària i ser una aportació significativa al context musical i artístic de Deltebre i les Terres de l’Ebre.

Aquest festival vol tenir cura del llegat de Josep Bo. Un llegat d’estimació per la música, de generositat i mentalitat oberta. Les seues cançons ja son de tothom. Com ell, volem estimar la música, ser un recer per als músics que creixen i defensar l’espai que es mereix a la societat.

El primer dia hi ha una amalgama de música d’orquestra de cambra amb la de banda simfònica. L’Espiga d’Or fa d’amfitriona del concert convidant a una de les grans orquestres de cambra del nostre país, l’Orquestra de Cambra Catalana.

El segon dia és dedicat a la memòria de Josep Bo, en el centenari del seu naixement. Després d’un acte a les portes del seu domicili, la banda de música estrena una obra de Llorenç Barber per a banda en moviment i campanes, composada a partir de l’Himne de l’Espiga d’Or. Tot això es viurà en cercavila fins al Saló Parroquial, seguint el recorregut que feia Josep Bo per anar a assajar.

És un gran regal i un gran esdeveniment que Llorenç Barber dediqui una obra a la nostra banda. És un compositor reconegut en l’àmbit internacional havent realitzat concerts de campanes en innumerables ciutats de tot el món i composant per a bandes de música des de fa més de 30 anys.

Miquel Àngel Marín CRONISTA I ESCRIPTOR MÚSICAL

díptic, FOTOS (UNSPLASH.COM): EAVONE JAZZMAN, BETH RUFENER

Un concert de campanes nocturn tanca la cinquena edició de la postbouesia CANAL TERRES DE L'EBRE

 Cielo blanco. Ha llovido y lloverá más dentro de un rato. Escucho todo lo que puedo. Tendría que estar allí para sentirlo. Seguro que me pasaría la noche en vela escapando al universo con el sonido de muchas campanas.

 La vía mística de la Bouesia de raíces populares. No hay que ir a la India a buscar maestros. Están entre nosotros y son como nosotros. Arte que extasía. Sigue dando agua la Bouesia.

PACO GARCÍA LORA 

https://youtu.be/5kPjwWLQvgA?si=OcL_7i3ZL8pzpR-d

V ENCONTRES APROXIMATIUS DE POSTBOUESIA, LO PATI, AMPOSTA 29 i 30 DE MARÇ 2025

 

Dissabte 29 de març a les 17:30h. Centre d'Art Lo Pati.

V ENCONTRES APROXIMATIUS DE POSTBOUESIA 

 LO POEMA AJUNTA PARAULES

 LO POEMA AJUNTA PERSONES

“Si nosaltres, però, ens poguéssim entendre amb el mosquit, advertiríem que també ell flota amb aquest pathos a través de la llum i sent que en ell vola el centre del món.”                                                                                                      Friedrich Nietzsche.

La imatge dels 5ens Encontres (sempre) Aproximatius de Postbouesia. Reverència versus irreverència. La relació de l’humor amb el plaer. Pau Casals a la Casa Blanca s’ajunta amb Wolf Vostell a la revista Fluxus ‘Dé-coll/age’. Video-acústica, una escenografia de televisors, els improvisadors lliures filmats i projectats: Luis Lamadrid i Paco Utray. Les esquerdes que sonen (per sort): David Picó. Les preguntes difícils quan els amics se’n van: Paco Morales, una pel·lícula que busca rastres d’una vida. Una colla d’espectadors emancipats aproximant-se a un auto-concert perpetrat per ells mateixos: ells no saben que van en un autobús conduït pel Col·lectiu Free’t i Arnau Millà. Una paella transicional que servirà per entrar en el “De sol a sol”. Lo poema ajunta paraules. Lo poema ajunta persones. Tota la nit sonant i ressonant. Un nocturn de campanes: Llorenç Barber i Montserrat Palacios.

 

Anne Dufourmantelle: Elogio del riesgo 

Corredor Mateos: Converses amb Pau Casals 

David Picó: Filosofía de la escucha: el concepto de música en el pensamiento de Nietzsche 

Dolors Miquel: Mata’m Psicosi

Ester Xargay: Trenca-sons

Francesc Tosquelles: Funció poètica i psicoteràpia. Una lectura d’ In Memoriam de Gabriel Ferrater

Harpo Marx: Harpo habla

Jacques Rancière: El espectador emancipado

Llorenç Barber: La ciudad y sus ecos

Montserrat Palacios: La estrategia doméstica 

Nelly Schnaith: Paradojas de la representación 

Paco Morales: Gairebé cent anys de soledat 

Peter Sloterdijk: Derrida, un egipcio 

Roland Barthes: El plaer del text 

Tristan Tzara: L’home aproximatiu 

Wolf Vostell: Dé – coll/age, butlletí d’idees actuals

 

PROGRAMA Dissabte i diumenge, 29 i 30 març.

17.30 h: VIDEOACÚSTICA- Luis Lamadrid, Paco Utray. Passi de maqueta i explicació del projecte.

18.30 h: VOLUNTAT CONTRA LA TEMPESTA: projecció del documental sobre l’artista Paco Morales amb Adolf Alcañiz i Miquel Àngel Marín (autors del documental), Javier Caballero, Mari Chordà, Àlvar Bonet, Eduard Carmona, Fermín Morales.

L’ESQUERDA QUE SONA: DES/CONCERT PER A INDIVIDU SOL: David Picó, concert parlat o parlament desconcertat.

L’ESPECTADOR EMANCIPAT: Col·lectiu Free’t, Epy Figueroa, Arnau Millà, concert d’espectadors, concertat i emancipat.

22.00 h: PAELLA DE TRANSICIÓ. Menjar per a continuar els encontres i aproximar-nos al llindar de la post

Bouesia a mitjanit.

23.30 h: Què és un “DE SOL A SOL”? Què vol dir sonar tota la nit? Introducció a la música nocturna. Llorenç Barber i Montserrat Palacios.

00.0      h: DE SOL A SOL: un nocturn de campanes, veus i sacs de dormir fins que surti el sol. Llorenç Barber i Montserrat Palacios.

Lamadrid-Utray, videoartistes reconeguts en l’àmbit internacional i radicats a Madrid, presenten el projecte Videoacústica, un treball sobre l’escena de la improvisació lliure a l’Estat Espanyol.

En un principi, Llorenç Barber va compondre un concert per a les dos bandes d’Amposta i no va funcionar, tot eren inconvenients, no es va poder fer. En segon terme, es va proposar a Llorenç i Montserrat Palacios de fer un concert de ciutat amb les campanes del campanar de l’església de l’Assumpció d’Amposta i tampoc va funcionar, tot eren inconvenients, no s’ha pogut fer. En darrer terme, Llorenç i Mont han optat per un “De sol a sol”, un passar-se la nit sonant campanes i instruments i veus al Centre d’Art Lo Pati. Natros venim del Fracassart, així que no ens ve de nou, l’escola de l’art és el fracàs. Però amb matisos. Igual com rebutgem l’èxit absolutista, tampoc no caurem en l’èpica del fracàs, tal com ensenyava Carles Hac Mor.

Llorenç Barber i Montserrat Palacios son dos dels grans desconstructors musicals del segle XX-XXI, al costat de grans artistes del so com Erik Satie, Kurt Schwitters, John Cage, Mauricio Kagel, Fluxus, ZAJ, Marianne Amacher, Conlon Nancarrow, Terry Riley, Eliane Radigue, Michael Nyman, Laurie Anderson, Carles Santos, Fatima Miranda, Brian Eno, Gavin Bryars, Heiner Goebbels...

Desconstrucció musical, en aquest cas, vol dir crear una música nova que adquireix significat sobre la base del seu context, i que reescriu i vivifica, de baix a dalt i de dalt a baix, la tradició.

Paco Morales és un artista de La Cava-Deltebre que ja no està entre nosaltres, va morir ara farà dos anys, als 74 anys. Amb una llarga trajectòria com a pintor i escultor, de la generació d’artistes relacionats amb el primer Llar i Mari Chordà, i amb escultura pública disseminada per les terres de l’Ebre. Quines “preguntes difícils” (Eva Franch) ens farem els amics que l’estimàvem a ell i al seu treball d’artista? Quin és el rastre que deixa Paco en aquest mon? Què és i què significa la memòria? Diuen que la memòria depèn del viu que està qui recorda. Quant més vius estiguem, més recordarem a Paco. Ell ens va animar en vida, ara l’animarem natros a ell.

David Picó és un artista de l’escriptura, la filosofia i la música. Davant de les estretors, les rigideses i els dogmatismes, a ell se li apareix la jovial poesia, els corrosius de la qual el porten al beneït humor. Paraula que sona i sonoritat que fuig per l’esquerda de la ironia que estova la insuportable duresa de la realitat imposada i impostada. I desfà el discurs pretesament inamovible. Canta sempre que pot, mut, sota l’aigua o a l’escenari: sembles un borinot dins d’un pot! Els textos poètics que deixa anar no aspiren ni a poemets ni a poemots, més aviat son poemuts: poemes  callats que parlen pels descosits o, millor, per les esquerdes del llenguatge. És autor d’un dels grans i pocs llibres escrits sobre Nietzsche i la música: “Filosofía de la escucha. El concepto de música en el pensamiento de Friedrich Nietzsche” (Crítica). David Picó és doctor en filosofia i ciències de l’educació per la Universitat de Barcelona. Discjòquei, músic (lidera tres projectes musicals), guionista i fan de l’escalivada.

Deixeu-lo sol a David amb l’esquerda que sona.

El Col·lectiu Free’t es pela de “free’t” a Lleida. Enmig d’un clima extrem com és el de la música catalana, tan unilateral, adotzenada i plena de manies puritanes, han sortit elles i ells amb ganes de  fusionar-se en temperatura de creació, d’intoxicar-se uns dels altres, d’abandonar-se i d’abandonar cadascú, encara que sigui per moments, el seu text disciplinari i crear a l’ensems un hipertext in-disciplinari, això és, una obra rabiosa que pega i fuig, que escapa de marcs mentals prefabricats i que, mai més ben dit, pixa fora de tes(x)t. Actrius, ballarines, músics, artistes plàstics pintant so i dibuixant gestos i escopinant paraules, on s’ha vist això en un escenari català? Des de fa un temps flirtegen amb el ‘happening’ que és el mateix que dir que es deixen seduir pel concepte d’espectador emancipat.

FOTO: JA. FREE'T FUSIONA L'ESPECTADOR EMANCIPAT, 2025

CRÀTER 3, BOUESIA 07: DE VIVA BOU A VANDELLÒS

Quan anirem a La Cava

Quan anirem a La Cava

ja no mos coneixeran,

se pensaran que som moros

que venim de Tetuan

(jota popular)

primera reproducció digital del traç del bou bouètic, Javier Caballero 2005

BOUESIA 2007. DE VANDELLÒS DE VIVA BOU

Com si fos la cosa més natural del món, la bouesia va fer cap  a Vandellòs. Va ser natural perquè estaven el fotògraf  Eduard Margalef i el poeta Javier Caballero; quan tenia 14 anys, Caballero va emigrar amb sons pares de la Cava a Miami- Mont-roig per muntar un restaurant (segons ell, van inventar el turisme a les nostres terres) i allí va conèixer a Margalef; juntament amb el pintor i escultor Paco Morales van formar el grup d’activisme artístic ‘Brokulo’, que va ser l’instigador de la mítica i famosa ‘Explosió Poètica’ al Bar Trinquet de la Cava, propietat de Morales, l’any 1979, autèntic germen del que passaria 26 anys després amb la bouesia.

Els pregons de cada any de Javier Caballero, Bou-oda al miracle que és la bouesia de Vandellòs; la Bou-revista Caminada com a passeig amb estacions de plaer i goig bouètic; el Bou-after a la seu permanent, Cal Bou, el bar de la plaça. I sobretot la gent de Vandellòs, quin munt de gent!. I sobretot la galeria de monstres-boueta que venen de tot arreu. Un Bou-carnaval.

A Deltebre, Pau Riba va encendre la plaça del Coliseum, Andreu Subirats i Diego Burián van dinamitar el Cafè Clàssic i Carles Hac Mor i Ester Xargay van petar la Revista Caminada a les barcasses.

Miquel Àngel Marín, Psicogeografía d’un festival 2005-2015, Ed. Això és com tot, 2015

Un moment DE VIVA VEU, Vandellòs, F: Eduard Margalef, 2007

BOUESIA 2007. LO TEIXIDOR I LA SEVA RONDALLA

El festival segueix creixent, s’amplia a cinc setmanes i arriba a celebrar setze esdeveniments artístics. El format és el mateix, actuacions musicals i escèniques i un cap de setmana final de trobada de bouetes i actuacions diverses, sota el títol de ‘La Gran Bouesia’.

Destacar la participació del cantador de jota Lo Teixidor i la seva Rondalla, durant la ‘revista caminada’ pels carrers de Deltebre i la presentació del documental dedicat al Teixidor, realitzat per Ester Xargay, Carles Hac Mor i Adolf Alcañiz, amb la col.laboració de Miquel Àngel Marín.

Destacar també, el recital amb més de 40 bouetes i el concert de Pau Riba i Mil Simones a la Plaça del Coliseum, el còctel silenciós de Tres al Cafè Universal i el recital d’Andreu Subirats al Cafè Clàssic.

La motivació central de la quarta edició de Bouesia, va ser celebrar i homenatjar l’art i la veu del cantador de jota de referència a les terres de l’Ebre i a Catalunya, Josep Guarch ‘Lo Teixidor’.

Bouetes participants: Andreu Subirats,Carles Hac Mor, Cinta Mulet, Carles M. Sanuy, Joan Todó, Francesc Gelonch, Ignasi Pàmies, Aitor Gilabert, Jordi Martí Font,Jordi Nopca, Llorenç Barber, Lo Teixidor, Antoni Sebastià, Jordi Prenafeta, Alícia González, Xavi Plana, Àlvar Bonet, Jordi Baiges, Priya Caballero, Ramon Humet, Sílvia Vidal, Roc Humet, Lluc Humet, Tomàs Fosch, Francesc Valls Calçada, Izaj Barber, Tziran Barber, Rondalla Teixidor, Ester Xargay, Oriol Aymat, Lenka Bartunkova, Andriy Antonovskiy, La Ferida (Gerard Gil i David Fernández 'Prudi), Xavier Maristany, Tres, Mari Chordà, Le Petit Ramon, Glòria Fandos, Miquel Àngel Marín, Jordi Prat, Iván Díaz, Rosa Comes, Xavier Xarles, Cristina Casanova, Miquel Izquierdo, Ivette Nadal, Hadramawts, Sariel Maler, Bernarda Quesada, Dafna String Quartet, Montserrat Palacios, Javier Caballero, Carme López, Catalina Girona, Eduard Margalef, Clara Franch, Frank Rodell, Rafel Rodell, Passabarrets Joglars, Joan Miquel Alfonso, Rafel Fors, Elisabet Augé, Dadà Ymbernon,Albert Arques, Patrícia Carles, Joan Vinuesa, Eduard Carmona, Lluís Figuerola, Santi Borrel, Uq Ros i les Ales, Eleuteri Arques, Roser Arques, Josep Arques ‘del Pas del Baló’, David Ymbernon, Paco Morales, Pau Riba, Mil Simones.

Miquel Àngel Marín, inèdit

Carles Hac Mor, Llorenç Baserber i Miquel Àngel Marín en la presentació de Lo Clarinet és l'Aixada, Ed. Cafè Central i Emboscall, 2007. Delta Hotel, Bouesia 07. F: JA

Rosa Comes i Gerard Gil, Bouesia 07 a dellà. F: JA

BOUESIA A LA PAELLA

Tercer aniversari bouètic. L’esdevenir constant de la paraulatura entre lo riu i la mar, generant l’arena fonamental. La rondalla de l’aixada i el rec fèrtil de Teixidor arrossejant la Terra del Bou i de la vaCa. El bramul del desig en el moment verd de Juliol. El Minotaure tirant l’arròs collit a la plaça rodona al bell mig de l’amfiteatre, on s’asseuen els gegants, Montsià i Caro, Coll de l’Alba i Cardó. El temps exquisit contra el gust publicitat i ordinari. Hom pot tombar la truita, i és recomanable. Però qui pot pegar-li la volta a una paella? I la paella d’enguany ja fa xup-xup. S’ensuma la Bouesia.

Javier Caballero Cid, 8/07/2007

Progrqama de mà, disseny: debonatinta

BOUESIA 2006

DE VIVA VEU

el riu constant de l’univers.

Bouetes a tota vela.

Núvols i llobarros

fan la volta de campana.

Repica l’aixada

el falset del canyar.

S’alça la lluna funàmbula.

S’arromanga una jota.

Emborna el videobouema

i tossa el clarinet pels carrers.

Correbouema.

Tornassol en dansa.

Cants de sirena.

Rauxa de versos.

Bramula el Minotaure

la paraulatura per la terra

de la Vaca i del Bou. 

Campanes al vol.

Javier Caballero Cid, aquest poema, en prosa, forma part del collage que conforma la portada del llibre Bouesia 2006. Regsexcital de Bouversos, Ed Arola, Tarragona 2006

Programació, progrma de mà, disseny: debonatinta

CRÀTER 2, LA PLAÇA DEL COLISEUM I LO CAMPANAR DE L’ESGLÉSIA DE LA CAVA, 2006

Disseny: DEBONATINTA, 2006

Lo Campanar de l’Església de la Cava. La Plaça del Coliseum.  2006.

Fer un concert de campanes al teu poble remou; a més, aquells dies s’havia mort un familiar; la gent preguntava que si s’havia tornat boig el capellà o si s’havia espatllat el sistema electrònic de les campanes; vam pensar en els familiars mentre tocàvem; per la nit ens retronava el crani; ens va tocar fondo aquest concert.

Érem set persones dalt al campanar en un espai reduït, com en una mena de cabina dels germans Marx: cinc tocant, un periodista del diari l’Ebre fent fotos i escrivint i un videoartista filmant.

Sisa va fer un concert memorable a l’escenari de la plaça del Coliseum, ell sol amb la guitarra va repassar els temes del disc ‘El congrés dels solitaris’ i altres cançons emblemàtiques del seu repertori; abans havien actuat Carles Robert i Joan Pineda acompanyant sengles pel·lícules de cine mut. Es va celebrar la primera revista caminada per la vora del riu i a les barcasses i un recital, tot amb més de seixanta poetes i artistes diversos: Carles Hac Mor, Ester Xargay, Eduard Escoffet, Martí Sales, Gerard Altaió, Josep Pedrals, Benet Rossell, Àngels Gregori...

Aquell mateix any, lo Teixidor i la Rondalla i un estol de bouetes van inaugurar ‘Barcelona Poesia’ amb un impacte que encara ressona a les orelles dels que van ser-hi. I es va publicar l’antologia poètica ‘Bouesia 2006’ (Arola), amb els bouetes participants al festival.

MIQUEL ÀNGEL MARÍN, Psicogeografia d’un festival 2005-2015.

SISA, F: Paco Morales, 2006

Boucrònica Bouesia 2006:

CLOENDA DEL FESTIVAL D'ESTIU DE DELTEBRE "BOUESIA" 2006 , Glòria Fandos Gracia, dissabte, 2 abril de 2011 http://gloriafandos.blogspot.com.es/2011/04/cloenda-del-festival-destiu-de.html

http://bouesia2.blogspot.com.es/2014/07/cloenda-del-festival-destiu-de-deltebre.html

BENET ROSSELL I CARLES HAC MOR, F. Paco Morales, 2016

 BOUESIA 2006. LA PLAÇA DEL COLISEUM I LO CAMPANAR DE L’ESGLÉSIA DE LA CAVA.

El festival s’organitzarà amb actuacions musicals i algunes de circ o teatre, durant el mes de juliol, en diferents emplaçaments de Deltebre i amb un cap de setmana final, en el que es celebra un aplec de bouetes (poetes, artistes diversos), i en el que es posa èmfasi en l’intercanvi d’experiències i en la hibridació de les arts.

Aquest any el recital de l’Aplec es celebra en la Plaça del cine Coliseum, lloc emblemàtic que recorda un dels antics cines de la Cava (Deltebre). Actuacions destacades foren les de Llorenç Barber, des del campanar de la Cava, la de Jaume Sisa, solament acompanyat de la seva guitarra, les actuacions de cine mut i música amb Carles Robert i Joan Pineda i la del Teixidor i la seva rondalla.

Bouetes participants: Andreu Subirats, Carles Hac Mor, Cinta Mulet, Carles M. Sanuy, Benet Rossell, Josep Pedrals, Joan Todó, Francesc Gelonch, Ignasi Pàmies, Aitor Gilabert, Jordi Martí Font, Jordi Nopca, Jaume Sisa, Francesca Llopis, Adolf Alcañiz, Àngels Gregori, Ester Andorrà, Llorenç Barber, Eduard Escoffet, Lo Teixidor i la seva Rondalla, Antoni Sebastià, Lisboa Zentral Cafè, Barcelona Hot Angels, Laura Simó Trio, Jordi Prenafeta, Alícia González, Xavi Plana, Àlvar Bonet, Martí Sales, Isabel Garcia Canet, Jordi Baiges, Javier Caballero, Ramon Humet, Sílvia Vidal, Roc Humet, Lluc Humet, Sílvia Huertas, Tomàs Fosch, Francesc Valls Calçada, Izaj Barber, Tziran Barber, Ester Xargay, Mari Chordà, Glòria Fandos, Miquel Àngel Marín, Jordi Prat, Rosa Comes, Xavier Xarles, Cristina Casanova, Miquel Izquierdo, Ivette Nadal, Montserrat Palacios, Javier Caballero, Carme López, Clara Franch, Rafel Fors, Elisabet Augé, Dadà Ymbernon, Albert Arques, Patrícia Carles, Joan Vinuesa, Eduard Carmona, Lluís Figuerola, Eleuteri Arques, Roser Arques, David Ymbernon, Paco Morales, Carles Robert, Joan Pineda.

MIQUEL ÀNGEL MARÍN, (text inèdit)

LLORENÇ BARBER I CAMPANES

TEIXIDOR I RONDALLA AL PORT NAÚTIC, F. Paco Morales, 2006

Deia ahir que volia reproduir només el cartell i el text de Miquel Àngel Marín a  Psicogeografia d’un festival 2005-2015, pp 82 i ss. No ho va ser així al CRÀTER 1. Avui sí, però. També incloc un text de Màngel que va desestimar, però aporta informacions interessants, com ara la relació de bouetes participants. Ara bé, remenant arxius al bloc trobo la ressenya que va fer Glòria Fandos i n’indico els enllaços.

 

A Psicogeografia Roser Royo fa una enquesta entre els bouetes sobre la Bouesia edició a edició. L’any 2006 Ester Andorrà, poeta i editora de La Breu edicions, recorda la rauxa poètica prop d’un gran riu, i de la seva participació evoca Un recital de poesia caminada on tots seguíem a Ester Xargay i una barcassa que ens servia per creuar el riu.

 

Recupero algunes fotografies de Paco Morales, avui al fons documental de Rabera de Bouetes, per marcar moments memorables: Sisa, Teixidor i rondalla, i Benet Rosell amb Carles Hac Mor. Pel que fa al concert de campanes, com que és tan difícil de copsar el moment oportú, trobo per la xarxa una foto de Llorenç Barber del 2015, https://i.ytimg.com/vi/h-J_q0dDCfc/maxresdefault.jpg Tinc una anècdota d’aquell tardet. Seia amb Benet Rosell i li va trucar Cristina. El repic de les campanes tamborinejava i retopava arreu simultàniament. Un baladreig, ritme i doble espiral, que no deixava sentir el fil de la veu telefònica va fer que Benet em passés el mòbil: conta-li-ho. I allí em vaig trobar radiant campanes i campanòlegs, el compàs eurítmic, la cadència esvalotada –una aventura de la veu i dels carillons.

 

Llàstima que no hagi trobat les fotos del cinema concert amb Carles Robert i Joan Pineda. Perquè Joan Pineda (1935) és un gran compositor i intèrpret de partitures per a cine mut (cal escoltar el CD “JUAN PINEDA A LA FILMOTECA. MÚSICA PER A CINEMA”, 2009). Amb un jove Carles Robert, Joan Pineda ens va fer viure en l’espai del cine Coliseum una sessió de cine mut arqueològica i saborosa.  No les he trobat, però les visc totes a la memòria. 

programa de mà, disseny: DEBONATINTA, 2006

BOUCRÒNICA FLIXIS FLUXUS VIA BOVIS, FESTIVAL SIRGA, FLIX 14 VII 14

 

PACA I MONT AL CARRER DE LES BRUIXES

LLORENÇ BARBER A LA PLAÇA DE L'ESCLÈSIA

 

L’èxode ultralocal arriba en carrossa al Festival Sirga, un meandre de músiques de recerca i patrimoni. La Bouesia celebra pas a pas la fluïdesa de Fluxus, aquell impuls neodadaista i cagià del seixanta i setanta que feu de l’art un mestissatge i una hibridació viva d’arts i gèneres, d’acció i expectació: antiart contra l’objecte mercantil amb preu -qualsevol cosa pot ser art i qualsevol pot fer-ho (Maciunas,1965). A la porta del Molí d’Oriol comença el relat capicua. Passa dins del molí i el silenci esdevé pedra treballada, testimoni de l’esforç de destil·lar l’aigua bucòlica del riu en oli espès. Del miracle silenciós la veu màgica de Paca Rodrigo revela un escenari de refilets i l’aire sonor pren els colors irisats de la tarde i un estol de sensacions desperta el goig aeri dels darrers estols de grius i caderneres.

ANDREU CARRANZA I MARCEL BAGÈS A LA CANA

El present transita pel carrer de Catalunya. Passa l’hora a toc de campana. Interpel·la el Boucèfal a un boueta flixenc davant un indret popular, avui Bar 21, ahir ball, teatre, cine, discoteque... tocom que aplega ciutadans i converses. Carles Andreu amb veu de cobla punteja la comitiva un ritme anapèstic de camí o una cançó de treball. A la plaça de l’Església Llorenç Barber fa ballar el plateret amb l’ajut del xiular del seguici, i l’església estira la torre més amunt. Explota el xim-xim i l’entusiasme. Mont Palacios obre la veu des del dins del jo i, simultàniament, Paca replica el so. El duet multiplica sentits i emocions. L’exaltació és itinerari. A la plaça major el gitano blanc, Andreu Carranza declama una narració que reconstrueix la mesura, la cana, el perxis d’arcs de mig punt, el mercat, i fa aparèixer els fantasmes de la història. Ben acompanyat per la guitarra de Marcel Bagès continuaran improvisant jazz. Un boueta treu un poema de la memòria, perd el fil, i dóna el final. Però es desmenteix i reinicia sense èxit el poema. Segueix però la processó cap al carrer de les Bruixes on seran més fortes les cadències i la fosca. Miquel Àngel Marín farà un Mozart inestable sobre un coixí de vent. El boueta recita a cau d’orella el poema finalment recordat. Llorenç posa la nota musicològica. Improvisen i trenen el duet Mont i Paca, les dames de veu reverberant. La singladura pel casc antic és un pentagrama, però les notes volen i xalen saltant, de carrer en carrer, d’orella a orella, més enllà. Fins que un altre cop a la plaça major la jota aragonesa a capella de Carles Andreu i la tortosina de Boca de Bou i Andreu Subirats acompanyen la cloenda de Joan Bagès. Després de sopar Maria Pons poetitzarà les edats: Quan tu eres petita, jo era gran.

El tirabuixó del meandre del castell ens ha donat el dibuix i Flix la vila. Fluxus les excuses per transitar l’espiral i el laberint. Els bouetes i els flixencs, l’oli nou. Fugaç la tarde bouètica se’n du la carrossa de la nit, mentre el Festival Sirga desenvolupa l’aureola meravellosa de les arts sonores. Flixis Fluxus Via Bovis, oli de bou.

J.Caballero

FOTOGRAFIES FRANCESC VISA, facilitades per Bouesia

 

FRANCISCA RODRIGO AL MOLÍ D'ORIOL

MIQUEL ÀNGEL MARÍN, MOZART INESTABLE

 

FESTA DE LA BOCA 2014, UN JARDÍ DELICIÓS

Foto: Domingo Mestre

 

La Cañada, Paterna. Entre les canyes un ventet i la remor del Cant del Cantó. I el cantó ens obre el jardí, el deler deliciós del sentir terrenal, el diàleg de bouetes, poetes visuals, sonors, fonètics, polipoetes, músics parlants, virtuosos, balladors, performance... un fer enaltidor que exalta la complexitat del real, el trencadís virolat d’allò quotidià. Hom constata que són moltes les músiques o la poesia. La tarda del catorze de juny esdevenia bigarrada orquestra:

Miquel Àngel Marín, Carles Hac Mor, Ester Xargay, Javier Caballero, Carles Andreu, Bartomeu Ferrando, Charly Efe, BANO (Urano Players), El hombre viento, Martaerre, Nathalie Gangnon i Yves Leduc (Groupe de Recherche en Sculpture et Art Sonore de Canadà), Maria Jesús García, Llúsia Peiró, Nelo Vilar, Eva Pez, El Colectibo, Miguel Molina, Álvaro Pichó, DeCo Nascimiento & Tatiana Travisani, Ferrer Molina, Anna Higueras, Nigella, Taïs Adani, Luis Blas, Jesús G, David Trashumante, Grup PC, Grup de Cambra L’ensemble, Mª José García Fort, Rafael Tormo, Boke Bazán, Pepa Úbeda, José Luis Albacete, Aitana Albacete, Izaj Barber Palacios, Tziran Barber Palacios, Mon Palacios, Llorenç Barber, Cristina Gómez, Andrei Bunaciu, Carmen Cortés, Javier, Daniel y Adrián Picazo, Cristina Domingo, Miguel A. Calero, Mº José García Fort, J. Vicente Moreno, Domingo Mestre, Pau Ballester, alumnos del C.S.M.V., Laboratorio de Valores...

Foto: Domingo Mestre

Emparada pel gran pi totèmic, endreçat -és un dir- per a l’ocasió amb escales i pinyes que s’obrien per deixar anar pinyons de saviesa, plaer, humor, l’orquestra desplega successivament aires, àries, notes, mots, sorolls, sospirs, cançons, tirabous... i convoca els grans intèrprets de la civilització: Tzara, García Calvo, Brossa, Yoko Ono... una mitologia cultural. Evoco a Pascal: l’home és una canya pensant. La canya esdevé Siringa. Amb el xiulet la platea infla bufetes, delícia dels xiquets, dels desitjos que s’arboren cap a l’horitzó de les constel·lacions. Esbocino un diari i l’atzar ens retorna vells titulars de l’actualitat passada: Las ayudas públicas comprometidas con la banca ascienden a 104.000 millones, o bé, El Roto fa dir a Cervantes Buscad mis huesos por las cunetas, donde acabaron muchos de los mejores. Convoco la màgia brossiana en la Decantació del buit, on el res, que sempre conté alguna cosa, esdevé l’infinit: 8 → ∞.
 
Miquel Àngel Marín escala el gran pi axial amb els refilets de la canya i el boufit del seu càntic es repicat pel raucar de les granotes a la bassa. El jardí és una experiència paradisíaca. La música a flor de pell i els llavis rojos inciten el bum-bum de l’elocució, del so preverbal, del mot esdevingut gest i dansa. L’instant és vida i la cultura temps.

Un entusiasme creixent la Festa de la Boca, i la Bouesia comença amb bons senyals.
 

Foto: Domingo Mestre

A MÉS CAL LLEGIR LLORENÇ BARBER, del 28 de junio de 2012:

Opus d' Irene Sanchís

 LA FIESTA DE LA BOCA, DE LA MELANCOLÍA A LO INOPINADO.

Dícese que el sonido es más veraz que las palabras. Bajo este concreto y hasta llamativo lema acaba de tener lugar entre nosotros un festival/marathón en el que la húmeda boca deviene versátil orquesta. Nace así – y con ganas de permanecer – una iniciativa que, ‘modo valenciano’, quiere poner al día cuanto hace ahora 25 años en “Tramesa d’art” se postuló, y que en boca de Enzo Minarelli dimos en llamar “Manifiesto de la Polipoesía” cuyos formantes son: tecnología, multipalabra, boca, montaje, lengua y sobre todo presencialidad.

De hecho “La Boca” arrancó con un bisbiseador Antonio Méndez al que sólo se le escuchaban pizcas de amplificadas sílabas mientras su voz llegaba cálida y electrónicamente grabada en viejo soporte de ‘cassette’. Presencia, labios en (supuesto) bisbiseo y tecnología en fraternal todo, relatando  un presente tergiversado que nos urge poéticamente a sintonizar con la ya anfibia y desbordada realidad en que discurre nuestra cotidianeidad. Tras ello, mas de veinte propuestas de poesía discursiva, fonética, performática, gestual, tachista, visual etc.

Y es este ‘clic’ polipoético -  que entre nosotros cantó el Cura Castillejo -  el que  en el libro “Dirección Única” de W. Benjamin se menta como una suerte de  “lenguaje rápido y directo” de las formas modestas y fragmentadas de comunicación, y  que no obstante superan en eficacia “el gesto pretencioso y universal del libro”.

Foto: Taïs Adaní

Y así ocurre con todas las artes sónicas, tan desbordadas, pues son tantas y tan asequibles las maneras de parafrasear, imitar, dialogar con almas, sonidos, sensibilidades  y contextos que las viejas palabras, composiciones y técnicas heredadas ya no cantan en solitario desde al parnaso de las academias de antaño – como pueden pretender los “contemporáneos” de manual -  sino que abandonando todo ‘gesto pretencioso y universal’ conviven boca a boca y hasta entran en ebriedad de arte vida. Urge pues salir de melancolías y revisar situaciones, categorías y utillería instrumental, para  desde ahí comprender las cualidades visuales, sonoras, táctiles, espaciales y contextuales de cuanto percibimos, sea repetido y cotidiano, sea único y singular. Vivir es la única fiesta que no falla.
                                                                                                                              LLORENÇ BARBER