MOR I MUNTANYA 16, FONT DE LA PLAÇA DE LA SORT, EN FOTOS-5

Cap al rebombori dels dimonis: Miquel Jordà i Màngel amb els vents, Rafa Tormo, el foc

Mimo Domenico

La ciència es va apropant a l’art

on l’atzar és un element essencial.

(CHM)

Rafa Tormo obre l’acció amb una guerra de foc contra les aigües. Escamandre, el Roig, riu de Troia, revoltat contra els cadàvers i la sang de la guerra, surt de mare per aturar la desfeta o reprendre els costums dels homes. Hesfest, el Coixo, el força a la neutralitat. Tanmateix Rafa portarà el rebombori dels dimonis a l’acció impugnada, a la vindicació, col·locar-nos com a cosa entre les coses, deixant fora tota idea d’ànima, o de cor com a memòria identitària sense fisures. Acció i coets i músics.

I ara, qui posarà veu a la sort? Arnau Sabaté (1), que arriba en presses i se’n vol anar, destil·la aigua clara. Dóna curs a la llum de bengala de David Ymbernon, poeta de la taronjada, cuiner del tardet, qui ens llegeix versos del seu llibre Carbassa emergent. També es decideix Bernat Rodell, la nova generació de Vandellòs, com qui diu nova cultura de l’aigua.

I què contents de tenir aquí la veu de Glòria Coll, versos de violoncel. Comença amb Andrés Estellés i continua amb la seva obra, artefactes sensitius, vibració de l’experiència, El soroll sec de síndria que es bada, / un pèl que cau, l’última nit d’estiu. / Nul se’m desfà el trenat de l’antic somni: / se sent de lluny, allà on trenca l’onada, / un crit somort de desig no acomplert.

Ester Xargay esventa entre el seguici la publicació participativa de Barcelona Poesia, Antihomenatge Paraparèmic a CHM: “La poca-solta, o poc sentit, de Dadà dinamita el pedestal de la Deessa Raó que acompanya al Parnàs del Déu Sentit...”

Arnau Sabaté

Arnau Sabaté

M. Rodell

Glòria Gil

David Ymbernon

Màngel crida a la Colonoscòpia

FOTOS: EDUARD MARGALEF

Nota

1:         Arnau és boueta des de les primeres edicions. Ell va tenir la gosadia d’intentar tancar la bouesia en una gàbia. El 2012 ho va aconseguir: http://bouesia2.blogspot.com.es/2012/06/bouetes-engabiats-llico-inaugural-del.html

BOUETES ENGABIATS, LLIÇÓ INAUGURAL DEL FESTIVAL DE BOUESIA DE VANDELLÒS

Reproduïm Bouetes engabiats, acció que va obrir el Festival de Poesia de Vandellòs, ANÍS MOR A CAL BOU, composta per  Arnau Sabaté Gil, homenatge a Carles Hac Mor, el infrapoeta. I unes fotos de Magda Marzo i Eduard Margalef, 1 de Juny 2012.

"NARRADOR: Parla’m, oh Bou, d’aquells que feren mil viatges quan es va

abaixar la persiana de la fàbrica d’anís Mor i la sagrada vila de Cal

Macari estigué tancada durant més de 24 hores. No va ser fàcil, no.

Però com els bous que sempre tornen al corral quan l’herba s’acaba,

els bouetes sempre acaben tornant a l’abeurador quan tenen gana. Us

presentem, oh déus, la millor hecatombe que us pot rendir la Catalunya

nova:

(Entren les dues gàbies*: una pel carrer llarg i l’altra des del Carrer nou; en una de les gàbies, tapada amb un llençol, s’hi encabiran tants bouetes com hi càpiguin.

A l’altra gàbia, assegut en una cadira, i també tapat per un llençol, hi haurà en Carles Hac Mor.

Els poetes que no hagin capigut a dins de les gàbies, sortiran al costat de les gàbies, agafant els llençols.

Al mateix temps, del carrer de la font pugen tots els músics tocant el que vulguin, cadascú a la seua, com pitjor soni millor.)

NARRADOR: Ja és hora, doncs, que després d’un any llarguíssim els

bouetes tornin a la pàtria. Aquí els teniu, oh déus!

(Es destapa la gàbia amb els poetes. S’obre la porta i van sortint un darrere l’altre.)

NARRADOR: I ara, oh Bou, amb el permís de Zeus l’amunteganúvols que

llança llamps perquè no té torretes, permete’m que et presenti

l’heroi, anís de l’anís del iaio Mor, la bèstia, el cap de ramat,

Carles Hac Mor. Aviem-lo ja i xalem-ne tots, que aquest és el nét de

l’home que fabricava l’anís, engendra’t per a nosaltres.

(es destapa la gàbia on hi ha l’Hac mor. Surt l’Hac Mor.)

NARRADOR:  Comenceu bouetes a caminar pels carrers de Vandebous.

Camineu per la terra de cabres on sempre acabeu tornant. I no us

encanteu, que el Bou suprem de nit buida les canyes que ha anat

omplint durant el dia. Que bous com sou tingueu sempre un got d’anís a

la barra i una mirada llarga. Féu que per un dia els traficants de

cendra només arropleguin fum. Que el Bou us sigui favorable. I, si pot

ser, que no us agafi. Llarga vida al Bou!

Carles Hac Mor i Francesc Gelonch

*les gàbies aquestes són caixes de ferro amb rodes que deuen fer un metre i mig d’alt i dos metres de llarg

BRABOU 09, 9 DE MAIG: CALENTANT MOTORS

foto: M PONS i MAGDA, VANDELLOS 08, Pl. Catalunya, acaballes Revista Caminada

i va veure un lleó
en el replanell

Los bous de Vandellòs ja estan embolats, a punt per sortir a la Plaça. Brabou 09 avança el següent programa:

REVISTA CAMINADA
SOPAR
SESSIÓ GOLFA A CAL BOU

foto: Rut Vandellòs, Centre d'Estudis La Vall: Mirall Anís Mor a Cal Macari (casa Bou)

Calentant motors:

DÉU RESSUCITÀ amb 1924 anys de retràs, el dia després del tercer de setembre a Burjassot, País Valencià. Ens tornà, amb escreix i com pertoca, la justa propina per la inescrutable dilació.

(D’una modèstia cristianíssima, gairebé ofensiva, l’Elegit només s’atribuí haver fet anotacions marginals a l’obra d’Aquell que es digué AUSIÀS MARCH.)

(...)

i ho demoraves, i ho deixaves per a
la nit de noces, a l’hotel, i tant
vaig insistir, enravenat, torpíssim,
que aquella nit te les llevares; fou

com si et traguesses el sostenedor.
Hi hagué un silenci estupefacte. Et veig
les mamelletes de les dioptries,

(...)

Només ens queda el consol, com prometé,
de la RESURRECCIÓ DE LA CARN!


HI HA l’esperança. Sempre
ens resta l’esperança.
Oh que dolces paraules!

(...)

(Sempre ens quedarà el MIRACLE DE CANNÀ: passeu, Tomàs, passeu, el roig del vi incriminarà pels segles dels segles el vostre dos-i-dos-són-quatre de gestor gestoritzant al compàs de les canes.
Us ho juro per MORALES!)


Us esperem!
ARNAU SABATÉ

Brabou: 4rt festival bouètic de Vandellòs

El passat 24 de maig (2008), per quart cop, el Centre organitzà un festival bouètic pels carrers de Vandellòs. Poetes vinguts d’arreu dels Països Catalans ( Terres de l’Ebre, País Valencià, les Illes, Barcelona...) rivalitzaren amistosament amb una gernació de poetes i ràpsodes locals que, durant unes hores, feren les delícies del públic assistent. Caminant pels indrets més representatius del nostre poble (La Presó, la Biblioteca, l’Escola, la casa més vella...) anaren recitant poemes o tocant melodies amb els seus instruments, seguits per una engrescada comitiva d’unes 80 persones. Ja de nit, allà a quarts de deu, ens instalarem a la Plaça i, asseguts a les taules de Cal Macari, vam sopar tots junts. Un cop represes les forces, fou l’hora de la sessió més golfa, dins l’ambient cabaretil del Bar; fins i tot el “jabalí”, de tant en tant, movia l’orella. La vetllada s’allargassà fins ben entrada la matinada, entre bouesies, màquines imboussibles del Paco de Morales, jotes del Javier Caballero, bouemes i més bouemes, les diapositives psicodèliques de l’Eduard, el clarinet-aixada del Miquel Àngel Marín... Un any més, la màgia de la poesia, la realitat de l’impossible, calà foc als habitants de Vandellòs.
I, aquest any, Paco de Morales presenta la màquina que converteix l’aigua en vi... Si no van tenir la sort de ser a les bodes de Canà, vinguin el proper dia 25 d’abril. Tornarem a xalar!

BUTLLETÍ DEL CENTRE D’ESTUDIS LA VALL, 2, febrer 2009, Vandellòs