Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ziggurat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ziggurat. Mostrar tots els missatges

diumenge, 17 de juny del 2012

POESIA ALS PARCS: BOUESIA A LA DESEMBOCADURA DE L'EBRE

VÍDEO: Delta de l'Ebre (1:19'), publicat per SIDOREDO, 4 VI 2012: http://www.youtube.com/watch?v=JjmYZPJJCqY


Des del ziggurat del Galatxo, el diumenge 3 de Juny de 2012 es va desplegar una etapa més de la Poesía als Parcs -una magnífica iniciativa de la Diputació de Barcelona, guiada pels poetes Ester Xargay i Carles Hac Mor. És el segon any, si no vaig errat, que la Poesia als Parcs col·labora amb la Bouesia. La present edició va estar protagonitzada per Emigdi Subirats, Joan Vinuesa i pel grup Paraula de dona Adas Deltebre, acompanyats per la poesia improvisada de la Rondalla Teixidó i les jotes de Torreta

El vídeo recull una jota dedicada a Elisabet Augé, una de les bouetes que no es perden cap cita, i descriu la mirada suau de les darreres aigües del riu cap a la mar de la literatura -un land art. La gravació, firmada per Sidoredo pertany a Rina Ota, i va ser gravada des del mòbil. 

(Més imatges a Facebook Bouesia)

POESIA ALS PARCS. Programació:

Tots els recitals de Poesia als parcs són gravats en vídeo i tots els poemes recitats es poden veure i escoltar a Internet, a les pàgines

La rebufada de la poesia
Enguany, no pas només amb la marinada ens arribaran versos a tota vela, ja que del nord vindran les auques de la tramuntana; de l’est, els goigs del llevant; del sud, les corrandes del migjorn; i de l’oest, les rimes del ponent. A més a més, hi compareixeran, del nord-est fins al sud-oest, els sonets, els romanços, els madrigals, les estances, les silves i els virolais del vent grec o gregal, del mestral, del xaloc, del llebeig, així com la ventúria lírica bufada per l’Alguer.
I si fa brisquet amb baula de zèfir o grop amb tirada de garbí, des del Ziggurat del Galatxo de Sorrapa, el punt més esventat del Delta de l’Ebre, just a la desembocadura del riu, s’escamparà pertot un alè de vent com de bou que ens ventarà les mosques del ventall de l’orella a fi que puguem escoltar bé com els rodolins del torb del Pallars, que fa remolins, van del Montnegre i el Corredor fins al Garraf i a Olèrdola i al Foix, tot passant per Sant Llorenç de Munt i l’Obac, i per les Guilleries, per totes les serralades i per on calgui.
I tot plegat conformarà arreu una ventarrada rebolcada, que són diversos vents que bufen alhora i que barregen les estrofes per formar un simfonia d’hemistiquis inspirats en allò de vingui d’on vingui mentre vingui.
Carles Hac Mor

Parc de la Serralada de Marina
Dissabte 14 d’abril, a les 19 h
En el marc del programa cultural Viu el parc
Ermita de Sant Pere de Reixac. Montcada i Reixac
Màrius Sampere i Mireia Vidal-Conte, amb la participació de la Coral Mare
de Déu del Turó de Montcada

Parc de la Serralada Litoral
Dissabte 21 d’abril, a les 12 h
En el marc d’Espais de Poesia Alella 2012 i del programa cultural Viu el parc
Masia de Can Boquet. Alella
Carrer de Sant Josep de Calassanç, 8. Ctra. del Masnou a Granollers (BP-502)
Núria Martínez-Vernis i Miquel de Palol
Nota: si plou, l’acte se celebrarà a Can Manyé, Espai d’art i creació (Riera Coma Fosca, 42. Alella)

Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac
Divendres 27 d’abril, a les 18 h
En el marc del projecte «Sant Llorenç llegim» de l’escola Josep Gras i del programa
cultural Viu el parc
Escola Josep Gras. Avinguda de Catalunya, 86. Sant Llorenç Savall
Sílvia Bel i Sílvia Comes. Música: Clara Peya (piano)

Parc Natural del Delta de l’Ebre
Diumenge 3 de juny, a les 19 h
En el marc de la Bouesia 2012, vuitè aplec de bouetes a Deltebre
Al Ziggurat del Galatxo de Sorrapa (desembocadura de l’Ebre)
Mari Chordà i Joan Vinuesa (amb guitarra)

Parc Natural de l’Alt Pirineu
Dissabte 16 de juny, a les 19 h
Centre d’Art i Natura de Farrera. La Bastida, s/n. Farrera
Amat Baró i Xavier Baró (amb guitarra).

Diumenge 17 de juny, a les 12 h
Passejada poètica cap a l’ermita de Santa Eulàlia d’Alendo
Sortida del Centre d’Art i Natura. La Bastida, s/n. Farrera
Amat Baró i Xavier Baró (amb guitarra), amb poetes del Pallars i tothom que s’hi
vulgui afegir

Parco di Porto Conte
Parco Nazionale della Asinara o Parco Nazionale della Madalena
(Sardenya, Itàlia)
Dissabte 1 i diumenge 2 de setembre
Biel Mesquida i Jordi Nopca (amb guitarra)

Parc del Montnegre i el Corredor
Diumenge 23 de setembre, a les 12 h
En el marc del programa cultural Viu el parc
Font del Pradelló. Olzinelles, Sant Celoni
Sam Abrams. Música: Ferran Besalduch (saxo baix)
Nota: si plou, l’acte es farà a la sala d’actes de la Rectoria Vella de Sant Celoni
(Parc de la Rectoria Vella, s/n)

Espai Natural de les Guilleries-Savassona
Diumenge 14 d’octubre, a les 12 h
En el marc del programa cultural Viu el parc
Ermita de Sant Feliuet de Savassona (turó de Sant Feliuet, Tavèrnoles)
Ramon Farrés i Carles Hac Mor amb la participació de la Coral de la Diputació
de Barcelona
Nota: si plou, l’acte es farà a l’església romànica de Sant Esteve de Tavèrnoles, a les 13 h

Parc d’Olèrdola
Diumenge 21 d’octubre, a les 12 h
En el marc del programa cultural Viu el parc
Conjunt monumental d’Olèrdola. Olèrdola
Jordi Aligué i Annie Bats. Música: Arturo Blasco

Parc del Foix
Diumenge 18 de novembre, a les 12 h
En el marc del programa cultural Viu el parc
Plaça de Castellet. Castellet i la Gornal
Jordi Carulla i Marc Egea (amb viola de roda)
Nota: si plou, l’acte es farà a l’Oficina del Parc del Foix (carrer del Castell, 31. Castellet i la Gornal)

Parc del Garraf
Diumenge 25 de novembre, a les 12 h
En el marc del programa cultural Viu el parc
Carrer del Mur, s/n. Veïnat de la Rectoria. Begues
Laura Dalmau i David Ymbernon
Nota: si plou, l’acte es farà al Centre d’Informació Petit Casal de Begues (passeig de l’Església, 1)

divendres, 25 de maig del 2012

BOUESIA 2012: LA CONSTRUCCIÓ DE LA CASA DEL BOU. PROGRAMACIÓ

Per descarregar la PROGRAMACIÓ BOUESIA 2012: LA CONSTRUCCIÓ DE LA CASA DEL BOU:
y el CARTELL:



LA CONSTRUCCIÓ DE LA CASA DEL BOU

Han soltat les aigües. L’alba taronja somriu el filet de plata i com s’escampa el món com una bassa argentina. El dia és geometria. L’evidència empenta el jonc, el senill, la xisca i la menuda grama més enllà, i també les llúdrigues i les guineus de la memòria borinen aquella ratlla que són ones i mars. També aquest any, que en fa cent, el canal retorna a vessar els terrossos de l’hivern i les pluges atresorades a Mequinensa i Riba-roja. La primavera és una benedicció. Un doll d’aigua fluent cap al futur. La més gran revolució agrària del segle XX en tot el món. És admirable l’aigua, la terra, l’aire de la Bouesia, tal com raja el solet de la jota de Boca de Bou: “Flores tienen los jardines, estrellas el firmamento, ricos corales la mar...”

L’aigua és vida, una rutina imprevisible. Modela constantment el paisatge, a cada estació la seva collita. Una relació que crea entorn, com va fer i desfer el Galatxo de Sorrapa o l’illa de Buda i el seu esplèndid far -ferro de la liberté, égalité, fraternité- davant l’horitzó de la Mediterrània. També l’aigua fonamental empeny la creació de ponts, el pas del Baló o el Passador. Sobre aquest corrent peripatètic la Bouesia basteix la casa del bou, alhora pont i far. Els primers tocoms on conflueixen passat, present i futur, són lo Teixidor, riu de la jota, natural, corrent, i Josep Bo, lo Sifonero la cançó, la música i la lletra del cavero aixecant èpicament casa, nissaga i l’univers del poble. En podríem sumar més: la plaça de l'Església, amb Llorenç Barber dalt del campanar esventant la música de les campanes; lo riu cantant al Passador amb la dansa de les barcasses, de Carles Santos i Barber; les Quatre Carreteres, convocant  Gaudí, Jujol, Perejaume, Sol Picó, Pepa Plana, la Big Bang Valona, marcant la ratlla i la creu en aquest urbanisme d’al·luvió. Ponts i fars, expansius i centrífugs, que van tan enllà, més enllà. Perquè hi transita la flama inefable que atien Ester Xargay, Carles Hac Mor i Miquel Àngel Marín, boucèfals del bon temps.

Aigua corrent, no fa mal a la gent. ¿Com alçar la casa del bou en aquestes revingudes? La Bouesia ha explorat el temple: a Vistabella, muntanya al bell mig del poble, pedra de marge que és un pinacle. Ha explorat el mas: a Riudoms, el mas Cremànimes ens dóna el simposi i la migdiada filosòfica, el faune del pensament perseguint la musa dialèctica. Dues pedres per ancorar la sorra al Muntell Gros, aquesta voluntat del cavero per fermar un punt alt. Enguany escorcollarà el ziggurat del Galatxo de Sorrapa, espiral del temps que xucla totes les coses per esmicolar-les i erigir sobre aquestes sorres la dispersió dels versos: portarà també la rebufada de la Poesia als Parcs, la celebració dels últims paratges naturals. Però en la acumulació d’argila, arena, palla i canyes, en els fangs i toves dels fonaments podem extraure algun bou perdut: les antologies Bouesia 2006 i Les vaques magres. Bouesia 2007 (Arola ed.). I més avall potser Gairebé cent anys de soledat, un exemplar de la revista Antena (1951-1953), i fins i tot algun bitllet del carrilet o un fragment del timó del vaporet. Tot passa, va dir ja fa temps Heràclit d’Efes i, també, que no podem banyar-nos dos cops en el mateix riu. Però d’aquesta simfonia silenciosa voldria recuperar l’Explosió Poètica (La Cava, 1979), esdeveniment efímer de poesia i rebombori, cinta de Moebius, exposició, recital i rock. Perquè portà el regust de l’aprenentatge i l’experiment, de l’amistat i complicitat d’un grup que, en veu alta, va escodrinyar també l’artesania de les titelles (Cía de Titelles Inestable, Valls i Riudoms, 1987) o de la performance (Nit prèvia, Cambrils, 1988), del còmic (Ucman) o bé un compromís amb les arts, que va fer molta geografia d’espardenya i projectes impossibles (emblanquinar la Figuerola). Cosa que ens permetrà accentuar la contribució de Paco de Morales i Eduard Margalef a la Bouesia, ja que de Vuró Chaparlà hem perdut el fil, i de Serge Minnen ja vam veure la seva música (Un Laboratoire de Magie, Bouesia 2009).
 
Qui aigua detura, olives mesura. La vocació pelegrina de la Bouesia passa per ciutats i viles, Badalona, Barcelona, Tarragona...  però des del 2007 recala a Vandellòs, on l’osmosi i la connivència esdevenen un trencadís poètic estanyat amb caliu popular i de festa remarcable. A la tasca del Col·legi de Valdelors, que aporta els poetes més joves, alternen les veus un poeta local i un boueta, de manera que la dansa laberíntica del bou i la cabreta esdevé Cabrabou. I per la nit a cal Bou l’experiment i el mestissatge de gèneres i accions creen la casa del bou, la quarta dimensió de la poesia. Artífexs en són el Centre d’Estudis La Vall i Rut Domènech, que ha estat temptant la col·laboració d’entitats i ciutadans. I el pont és Eduard Margalef, fotògraf, qui va aportar al grup Bròculo/Òculo l’art de mirar. Des de l’experiència de la ceguesa de la caverna i del quarto fosc a la màgia de les imatges desvetllades pel foc de la llum vermella. Des de la impressió de paper sensible amb una caixa de Farias a la manipulació de negatius amb substàncies químiques. Des de l’enquadrament de l’objecte a la recerca del moviment i del subjecte. Margalef és la història de la fotografia i del que ha vingut després, el color, el cine, el vídeo, la fotografia digital. Va posar en doina la primera experiència de televisió local a l’Hospitalet de l’Infant (1984). Al festival de Vandellòs ha mostrat les seves Diapositives en Moviment i en l’edició de 2009, Bouema, va fer possible la primera videoconferència a Cal Bou. Expert en fotografia industrial (ha rebut diversos premis), ha enregistrat imatges de la Bouesia per a la Televisió de Vandellòs (TVV).

Bou vent i barca nova. Paco de Morales forma part del paisatge clar i lineal del Delta de l'Ebre. El lector de l'Odissea a l'Ampolla, i El maltractat a Deltebre son bronzes ancorats, l'un davant l'horitzó de la Mediterrània i l'altre, l'home de l'aixada, al recer d'una petita placa. La relació amb la terra i l’entorn es copsa a Gairebé cent anys de soledat (Sísera, 2000), on fonamenta els orígens de l’imaginari del delta amb la cara i els ulls de divuit vides singulars, i entre línies podem descobrir els primers motors de l’art a Deltebre (el pintor i fotògraf, el dibuixant de tebeos, el foll molt eixerit, el cinema...). Ho il·lustra bé l’escultura L’oncle Nelo (Ampolla, 2008), el pescador i el far. Sobre un pòdium geomètric, esfera i piràmide, la força de l’home contra la tramuntana de febrer. Cames, cos i mans tesades contra els elements inestables per mantenir la vela llatina ferma cap al destí. Optimisme contra la tempesta. El pòdium estilitza el vell far de Buda, en ferro, i el bon pescador en la mala mar. Tota aquesta càrrega de passat, lleugera i potent, culmina amb el minimalisme de la creu (la barqueta) i la mitja lluna de la vela còncava en un fil d’acer inoxidable. Boucremat, La màquina quimèrica o l’Oeil Cacodylate donen fe del seu compromís i participació en el fer de la Bouesia.

Ha trencat aigües la Bouesia. De viva veu el riu constant de l’univers. Bouetes a tota vela. Núvols i llobarros fan la volta de campana. Repica l’aixada el falset del canyar. S’alça la lluna funàmbula. S’arromanga una jota. Emborna el videobouema i tossa el clarinet pels carrers. Correbouema. Tornassol en dansa. Cants de sirena. Rauxa de versos. Bramula el Minotaure la paraulatura per la terra de la Vaca i del Bou. Campanes al vol. La paraula i el gest esdevenen física de l’ànima i desordre causal dels sentits. Entusiasme dolç i fragància plaent en passes i passos antitètics dansen per l’arena d’aquest amfiteatre forjant un ziggurat de versos, una cartografia impossible, la casa del bou, mentre l’aigua –i també la llum- s’esmuny inexorable entre les coses.
JAVIER CABALLERO CID


foto: JA. 1, Ziggurat, de P. Morales; 2, 3 i 4, Collage (2012)