El passat
divendres sis de juny La Rampoina va acollir Voluntat contra
tempesta, documental[1]
realitzat per Adolf Alcañiz i Miquel Àngel Marín. Es va
presentar a Amposta en el segon aniversari del traspàs de Paco Morales (1949-2023),
artista tumultuós, polièdric i autodidacta[2].
Hi ha dues
maneres d’entrar directament a l’art de Morales: visitant l’obra pública
esparsa pel Delta de l’Ebre i entrant a l’Universal, bar idiosincràtic de
Deltebre. Així, som a l’Ampolla; ens rep la verticalitat de L’oncle Nelo i
el far de Buda; i, al Passeig
Marítim, l’horitzontalitat del Lector
de l’Odisseia; el papa Adrià VI, i el joc a l’esplai, la diversió riallera i perpètua dels Entremaliats. En aquestes escultures monumentals els mecenes dicten gairebé el
resultat final. Però Morales va poder compel·lir en el realisme el joc de mans
de la simplicitat de les formes i el detallisme, dotant als atributs dels
motius d’un simbolisme que drecen la mirada cap a la reflexió. Conseqüentment,
l’oncle Nelo, el vell llop de mar, s’esforça en la tempesta de la guerra civil
per portar la llum que ens guiï cap a port segur; i/o, el gest del lector amb l’Odissea
a la mà, confortable i plaent, és una A brossiana, emblema de la vela
llatina (i de la lletra grega delta) que ens impel·leix cap a més enllà del
nostre horitzó. En aquest itinerari ens toparem amb la flor impossible
del botànic i jesuïta Hermenegild Santapau a la Galera; el gaiato del
ramader i tractant Lo Xarnego, al barranc de Lloret, als Ports; o
l’aixada del Maltractat, celebració del pagès fecund que aixeca
èpicament casa, família i poble per sobre dels aiguamolls, a Deltebre (Rec: Arbó, Terres de l’Ebre; Cf:
Morales, Gairebé cent anys de soledat[3].
A l’Aldea descobrim l’escala de 21 graons en acer inoxidable que s’enlaira cap a amunt sense parar, per commemorar la segregació del municipi de Tortosa i l’exercici de la llibertat en democràcia. L’espiral és un tema gairebé constant en els treballs de Morales, ens obre la porta del que podem veure a l’Universal (Deltebre): escultura, pintura, dibuix, còmic, laberints, tòtems, i la barra, feta de trencadís, que conforma un Ouroboros, aquest peixet que es mossega la cua i que vol abraçar el concepte de totalitat -collage i/o mosaic. De manera que, només entrant, a la dreta hi ha el bronze Home caragol, i, a sobre, un ull hiperrealista amb un poema, que és una pàgina del còmic inèdit Ucman. També una sorprenent escultura antropomòrfica abstracta en fusta. Quadres de diferents èpoques, dibuixos a tinta xinesa de la primera època, paisatges deltaics impressionistes, màscares i pintures expressionistes, fotografies... Molts bronzes de tema mitològic, Pierrots i Ícars, sàtirs i mènades, Leda i el cigne, l’Home Cabra. I al jardí, entrellucades de verd i flors, estructures laberíntiques en ferro i bronzes, com Venus blegant el sàtir.
Quatre passes,
doncs, pel delta lineal i metafísic. Paisatge, personatges, emocions, punts,
traços i formes que ens impulsen per l’imaginari i els significats. Un passeig
que et vaig prometre, Kike Albareda. No el vam poder fer plegats, però, el
temps l’intensificarà.
JAVIER CABALLERO CID
[2] https://bouesia2.blogspot.com/2025/03/v-encontres-aproximatius-de-postbouesia.html ; https://bouesia2.blogspot.com/2024/03/paco-morales-artista-poliedric-i.html .
[3] http://caveros.mirambo.org/http://caveros.mirambo.org/ (amb documents fonogràfics, gràfics i
premsa).
