POESIA ALS PARCS: LES VEUS DE LA NATURA, D'ABRIL A NOVEMBRE 2009

Natura i poesia
Versos cantats i xiulats


La poesia va néixer com a cançó i popular. I enguany el cicle “Poesia als parcs” reivindicarà la virtut de cantar, d’entonar, d’afinar versos agombolats pels sons que emanen dels espais silvestres.
Perquè hauríem de recordar que no fa pas gaire, o, si voleu, ja fa molt, massa i tot, tot i tothom cantava tothora i xiulava a tot arreu. Al camp, s’hi sentien pertot pastorel·les i virolais; a pagès les feines es feien bo i taral·lejant o frasejant gloses, balades i romances; les eres eren àgores de cantadisses de colles atrafegades, i pels camins la gent anava i venia amb l’esperó d’himnes a l’anar a peu; a la nit, les granotes i els grills es lliuraven a fragoroses batalles corals que es combinaven amb la música de les esferes; i a muntanya se sentien sempre les àries trinades pels cims més alts i que, ben cofoies, davallaven fi ns a les valls, d’on s’envolaven, ben bé fi ns al cel d’un blau cantaire, melodies, cobles i, segons com, gori-goris i àdhuc cavatines i antífones.
Els pobles eren curulls de veus que entonaven corrandes, complantes i, de tant en tant, alguna monodia de renecs que feien posar la pell de gallina. I, a ciutat, pels celoberts s’entrecreuaven tot de cançons de moda, afinades per les dones que fregaven plats o que espolsaven catifes, i, al carrer, s’hi podien sentir tota mena de refilets i de tonadetes, mentre els paletes aixecaven les cases a còpia de cantilenes i de xiulets; i, a plaça, les fruites, les viandes i el peix s’oferien amb el reclam de barcaroles i d’altres cantiris dolços i cridaners.
Als marrecs, se’ls bressolava amb espinguets poca-soltes, i tots els infants sabien un munt de cançonetes; als trens i autocars, cantar era gairebé obligatori, les revoltes i revolucions es feien a cop de càntics enardits, i les tavernes eren llocs de culte dels epicinis bramats col·lectivament. I en canvi, avui, això de posar-se a renillar en un espai públic fa lleig.
A hores d’ara és ben bé utòpic de pretendre que, posem per cas, els peixos tornin a enlairar els cantussols harmònics que sabien fer en l’antigor i fins a la l’edat mitjana, però encara som a temps de contribuir que els ocells continuïn solfejant.
Les màquines i postmàquines -des de la ràdio i la televisió fins a Internet i els molt diversos reproductors dels sons- ja han aconseguit de dominar-nos, com havia predit la ciència-ficció. Per això cal reclamar el renaixement, en tothom i pertot arreu, de les veus cantores, tant les més enfaristolades com les més casolanes.


Carles Hac Mor i Ester Xargay

foto: ja, siurell, 2008

Programa d’abril a novembre de 2009

Parc de la Serralada de Marina
Dissabte 18 d’abril, a les 19 h
Ermita de Sant Pere de Reixac (Montcada i Reixac)
Xavier Caballero, Elisa Riera, i un concert de la Coral Mare de Déu del Turó de Montcada

Parco di Montemarcello Magra (Ligúria, Itàlia)
Divendres 1 de maig

Parco delle Cinque Terre (Ligúria, Itàlia)
Dissabte 2 de maig
Xavier Garcia i Laia Martínez, amb Xavier Maristany (saxofon)

Parc de la Serralada Litoral
Dissabte 16 de maig, a les 19 h
Jaciment de Can Tacó, al turó d’en Roina (Montornès del Vallès)
Joan Carles González Pujalte i Rafael Vallbona

Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac
Diumenge 24 de maig, a les 12 h
El Marquet de les Roques (Sant Llorenç Savall)
Lambert Botey/Lara Ullod i Joaquim Sala-Sanahuja

Parc Natural del Montseny
Dissabte 4 de juliol, a les 19 h
Rectoria del Brull
Lluís Calvo i Jordi Valls

Parc Nationale de les Cévennes (França)
Dimarts 7 de juliol
Laia Noguera i Oriol Ponsatí-Murlà

Parc del Castell de Montesquiu
Diumenge 30 d’agost, a les 18 h
Castell de Montesquiu (Montesquiu)
En el marc del cicle “VersosBisaura 2009”
Pau Vadell i Amadeu Vidal Bonafont

Parco Nazionalle della Asinara (Sardenya, Itàlia)
Dijous 3 de setembre
Parco di Porto Conte (l’Alguer, Sardenya, Itàlia)
Dissabte 5 de setembre
Jordi Aligué i Biel Barnils, amb Arturo Blasco (guitarra)

Parc del Montnegre i el Corredor
Diumenge 27 de setembre, a les 12 h
Font del Pradelló (Olzinelles, Sant Celoni)
Pau Gener i Jordi Julià

Espai Natural de les Guilleries-Savassona
Diumenge 11 d’octubre, a les 12 h
Ermita de Sant Feliuet de Savassona (Tavèrnoles)
Enric Casasses i Blanca Llum Vidal, amb Ivette Nadal (guitarra)

Parc d’Olèrdola
Diumenge 18 d’octubre, a les 12 h
Conjunt Històric d’Olèrdola (Olèrdola)
Montserrat Abelló i Ricard Garcia

Parc del Foix
Diumenge 15 de novembre, a les 12 h
Plaça del Castell de Castellet (Castellet i la Gornal)
Andreu Galan i Jaume C. Pons Alorda

Parc del Garraf
Diumenge 22 de novembre, a les 12 h
Vallgrassa, Centre Experimental de les Arts (Begues)
Marc Romera i Benet Rossell


http://www.diba.cat/Parcsn/newsletter/fitxers/p00d043.pdf

HELENA PORTEROS: EL NO RECITAL, RIBERMUSICA, LA PELU, 28 X 08, 19.15

HELENA PORTEROS recita dissabte dins la programació del Festival de Música de Tardor - RIBERMUSICA Dissabte 18 octubreHora 19:15

La Pelu (molt aprop de l'església de Sta. Mª del Mar)C/ Argenteria 70-7208003 Barcelona

Cost: GratuïtFestival Ribermúsica 2008

EL NO RECITAL - amb la col·laboració de Mercè Serramalera (veu) i David Drudis (guitarra)

http://www.ribermusica.org/

Helena Porteros (Barcelona, 1968)
Helena Porteros Liroz va arribar a Barcelona de ben petita i va fer del català la seva lllengua adoptiva. Des d'aleshores l'ha utilitzada per escriure poemes d'alta densitat anímica. Fins el 1998, any en què s'edità el seu primer llibre Escrits a la pell (Ardeas Poesia), Premi Memorial Anna Dodas 1999, havia publicat en llibres col·lectius tant de poesia com de narrativa: Poesia noranta (Ed. Oikos Poesia), Del camí (Ed. Germania) i Una Coloma a la lluna (Ajuntament de Sta. Coloma de Gramenet), i també en algunes revistes de poesia com Òc i Revista d'Òc, on va ser traduïda a l'occità. Ha estat antologada a Contemporànies (Universitat Rovira i Virgili) i Vint-i-una i una poetes per al segle vint-i-u (antologia). Capaltard.
Participa en recitals i tertúlies literàries, perquè sap que la poesia és ritme i el ritme és so. Se l'ha poguda sentir a Cabrera, a la Mostra de Poesia d'Arenys de Munt, a les Recitacions de Santa Coloma de Farners, als encontres de poetes i titellaires, a recitals espontanis i no tan espontanis de locals i racons de Barcelona. Actualment prepara en col·laboració amb músics l’espectacle poètico-musical POÈSICA III a partir dels seus poemes inèdits 2d13.

http://www.fti.uab.es/quarkpoesia/poetes2.htm
http://www.revista.barcelonareview.com/01/hp.html

NAS VERMELL AL PICASSO

Amb Helena coincidirem en l’experiència brossiana de Carles Hac Mor, EN BROSSA FA DISSABTE A CAN PICASSO, en l’acció “Marina amb Sardines”. Pirata a la vista i una sardina. Assaig general a la mar picassiana. El gest i la campaneta d’Helena fan rogle dialèctic i espectadors

Picassa intemerata. Brossam pro nobis.
Pater creatoris Sardinam pro nobis...

La lletania és una sirena de nas vermell que salta de la mar a la sorra. Poesia rasa. Volta de campana del pa sucat amb oli.

Del nas vermell sortiren coloms aquelles nits màgiques de Juliol al Museu Picasso i poemes de xocolata –Jo mateix sóc un altre.
JC

Un Poema d'Helena Porteros:

MEDITACIÓ I
Ordenava mecànicament les meves idees
controlava com un autòmat els meus sentiments
plorava als enterraments
i reia els acudits.
A canvi, de tant en tant en queia el món a sobre.

Foto: JA, Helena Porteos a la Poepera 08

CARLES HAC MOR I ESTER XARGAY: EN BROSA FA DISSABTE A CAN PICASSO

Grec' 08:
En Brossa fa dissabte a can Picasso
Museu Picasso (Palau Finestres)
Dia: 2, 3, 9, 10, 16, 17, 23 i 24 de juliol
Hora: 20.30 h
Preu: 5 € Durada: 1 h

Un recorregut pel Museu Picasso que es converteix en un homenatge a Joan Brossa. Una experiència delirant, humorística i poètica.

"L'esbandida que l'esperit de Brossa farà en el mite Picasso comportarà distorsions optico- poca-soltes que destarotaran l'espectador, el qual, d'admirador de Picasso, passarà a ser un mirador brossià des d'on es veurà, fregolianament, que la vida és una fi cció hiperrealista. I llavors, el superpintor analiticointrospectiu es transformarà en un minotaure d'estar per casa que traurà la pols i les teranyines del món auscultat per Brossa. I així assistirem a la síntesi suprema de la dialèctica entre l'art oligofrènic de l'un i la contrapoesia antiescènica de l'altre. I, en un racó del celobert, hi veurem l'epifania d'un cavall enfollit que lluirà una sabata amb un forat d'ull de poll".
Carles Hac Mor

Autoria, coordinació i direcció Carles Hac Mor i Ester Xargay
Ajudant de coordinació i direcció Adriana Leira

UNA COPRODUCCIÓ DEL MUSEU PICASSO I DEL GREC'08 FESTIVAL DE BARCELONA
Capacitat limitada
Més informació www.bcn.cat/grec

NATURA I POESIA, CAMP OBER I CELOBERT

POESIA ALS PARCS
EL PAISATGE VERSIFICAT D'ABRIL A NOVEMBRE DE 2008
diumenge 8 de juny, 19 h: MONTSERRAT ABELLÓ I FELIU FORMOSA, al CASTELL DE MONTESQUIU

Per gaudir d'una experiència amb un títol tan atractiu no cal llegir el text següent de Carles Hac Mor i Ester Xargai, coordinadors del cicle. Sí, en canvi, si hom vol repensar la relació entre natura i cultura, o si es vol xalar amb una prosa saborosa:

Natura i poesia
Camp obert i celobert

Als recitals de Poesia als parcs, el públic assistent passarà de ser passiu, com normalment i malauradament li correspon per inèrcia, a deixar de ser espectador per participar activament en un debat entre la lírica de l'idioma i la prosòdia de la natura.

Entre un oïdor i un arbre, o entre un rapsoda i un porc senglar, o entre una font i una colla de versificadors, les rimes deixaran que els versos lliures s'enlairin vers els cims des d'on les àligues albiren els sonets dels conills.

I llavors el recital serà coral, i tothom hi dirà la seva, i les síl·labes es concatenaran fins a formar estrofes èpiques i col·lectives que faran que cada escoltador sigui com un rodolí que rodolarà pels camins del bosc de la inspiració feta festa de la paraula del sotabosc de l'inconscient.

Perquè en veritat tot allò que no és natura és cultura? Segons això, tot és cultura, tret de la natura. La natura, doncs, contraposada a la cultura? I tanmateix també és cultura el tractament de la natura, i no pas només per l'agricultura, sinó per tal com, fet i fet, la cultura és natura i aquesta, al capdavall, és cultura.

En conseqüència, aplicar la cultura a la natura equival a fer que la natura sigui aplicada a la cultura. I llavors, un cop desculturalitzada la natura i desnaturalitzada la cultura, s'esvaneix la contradicció entre els conceptes de natura i de cultura.

"Oh camp! Quan et contemplaré?", s'exclamava Virgili. I Lucreci, observant el paisatge, va escriure el seu poema filosòfic De rerum natura ("De la natura de les coses"). I en ser vençuda la por medieval a l’aire lliure, els savis renaixentistes pujaven als turons i s'endinsaven per les arbredes per llegir, per fer cultura entre la natura (i alguns hi van perdre la vida o van parar malferits per les mossegades d'alguna bèstia). I amb el Romanticisme i les seves Renaixences, la natura va anar impregnant la cultura, i aquesta va anar ensinistrant la natura.

I avui, a punt de ser abolida la distinció entre camp i ciutat, quan la natura ja gairebé ha estat domesticada del tot, culturalitzada, conservada, quan ja quasi tot és desnaturalitzat, la poesia ja no canta pas la natura, ans, paradoxalment, més aviat és la natura qui canta la poesia, fins a l'extrem que ara, tal vegada com sempre, la natura fa fins i tot decasíl·labs silvestres i alexandrins forestals.

I aquests refilets visuals de la natura, els van a veure, a escoltar i a viure els lletraferits, que surten de llurs pisos per fer que la natura hi entri. I amb tot això, els oïdors de poesia a la natura van fent llur mètrica mental, que és esperonada per la lírica il·luminada dels joglars abrandats precisament pels qui han anat a flairar la puixança bucòlica i idíl·lica de la natura i la prosopopeia delirant dels trobadors de batí i sabatilles o d'ungles esmolades per la cultura.

És a dir, a hores d'ara potser els poetes més veritables son els païdors de poesia a la natura, mal que segurament no se n'adonen, de llur gai saber, perquè les composicions poètiques que ni fan inconscientment, de tan intimes com son, resten en silenci, tot i que van essent atiades pels versos cridaners dels paisatges i pels d'aquells baladrers que, amb llurs balades de celobert, van a escandir ditirambes a la natura a fi d'engrescar-la a fer més i més poesia.

Carles Hac Mor i Ester Xargay

Foto: PACO Morales: Recital de poesia a la font del Pradelló, Olzinelles (Sant Celoni), (del programa de mà de POESIA ALS PARCS)
Consulteu aquí a HAMS el vincle POESIA ALS PARCS, VÍDEOS