Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ymbernon. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ymbernon. Mostrar tots els missatges

diumenge, 12 de desembre del 2010

HORIGINAL: LA BREU 3ALABA3 + CARRER JOAN PONÇ

HORIGINAL cafè+poesia

cicle poètic de l'obrador de recitacions i noves actituds literàries

(ara construint la llibreria oral)

ferlandina 29 ( davant del macba) Barcelona 08001



la llibreria oral s'enriqueix amb nous títols:


Dimecres 15 de desembre(20,30h)

3alaba3!

Jordi Vintró, La bassa de les oques , presentat per Francesc Bombí-Vilaseca

Mireia Vidal-Conte, Orlando natural, presentat per Màrius Sampere

Susanna Rafart, L’ocell a la cendra , presentat per Gemma Gorga



Dijous 16 de desembre(20,30h)

Edicions Poncianes. presenta:

"carrer joan ponç"

Una edició molt especial i de gran qualitat, a cura de Glòria Bordons, que recull tot un seguit de documents, majoritàriament inèdits, sobre la relació còmplice i estreta entre el poeta Joan Brossa i el pintor Joan Ponç.

Espectacle poètic total, amb Enric Cassases, Francesc Gelonch i escenografia de David Ymbernon, entre d'altres sorpreses.

pre-visions dimecres 22: recital final de trimestre

Poema Visual de Joan Brossa, extret de:
http://www.picassomio.es/joan-brossa/28176.html

diumenge, 21 de novembre del 2010

DelicARTessen 9, fins el 15 I 11

Exposició del 19 de novembre de 2010 al 15 de gener de 2011
DelicARTessen 9
una exposició selecta d'art de petit format per triar i emportar

DIVERSOS AUTORS

de dimarts a divendres d'11 a 14 h i de 17 a 20.30 h

dissabtes de 17.30 a 20.30 h

galeria esther montoriol

Diputació 339 (entre Bailèn i Girona)

08009 Barcelona

Telèfon i fax 932 448 521

galeria@montoriol.com

http://www.montoriol.com/

il·lustració: obra de D. Ymbernon

dimarts, 7 de juliol del 2009

YMBERNON: L'EXÈRCIT DE LATUNG LA LA. 9 VII 09 - 13 IX 09, INSTITUT D'ESTUDIS ILERDENCS



EXPOSICIÓ DAVID YMBERNON: L'EXÈRCIT DE LATUNG LA LA
DEL 9 VII 09 AL 13 IX 09

INAUGURACIÓ: 8 VESPRE, CAPELLA GÒTICA. INSTITUT D'ESTUDIS ILERDENCS
PL. CATEDRAL
LLEIDA


AMB ESCENIFICACIÓ DE L'OBRA PARATEATRAL L'EXÈRCIT DE LATUNG LA LA, amb Andriy Antonovsky, Elisabet Augé, Jordi Casadevall, Helena Franco, Sònia Ferré, Catalina Girona, Cristina Manrique, Benjamí Tous, Dadà, Daida, i David Ymbernon.



Una multitud avança amb una munició d'il·lusions contra l'invasor: vaixells, avions, camions, tractors, excavadores, grues... Els combatents porten l'equipament complet (sifons, fils, plomes, pintura taronja, agulles de cap, sal, ous, globus, xinxetes, etc.) tot allò que constitueix la potència marcial de Latung La La, una contundència d'estat d'ànim, de mitjans de càrrega i descàrrega amb finalitat disuasiva, un arsenal, dipòsit o magatzem d'objectes i d'altres articles d'art amb dades desconegudes.
Latung La la -que de fet no és cap potència militar- construeix, forneix, adoba i conserva les pintures de guerra, així com llurs ormeigs, llurs provisions i llurs municions. Latung La La lluita per aparèixer i desaparèixer com qui lluita per la màgia.
Latung La La lluita amb avions de paper (hom creu que un avio de paper, que és llançat amb la il·lusió extraordinàrua d'un infant, un esperit l'acompanya, i amb aquest esperit l'avió de paper vola més alt i més lluny que no pas s'ha vist en realitat).
Latung La La milita a la Festa Major, apareix i desapareix entre les llums de bengala, com qui lluita alhora contra el no-res i contra tot.



DE LATUNG LA LA I LA GUERRA

CARLES HAC MOR

Primer de tot, cal deixar ben clar, d'una vegada per totes, que Latung La La no és pas l'avi de David Ymbernon, com tant s'ha dit a causa de confusions amb orígens bel•licosos, l'entrellat dels quals és ben difícil de treure per motius també marcials, com ho és la suposada identificació, tan esbombada -que ve de bomba-, de Latung La La amb el llegendari general Bum-Bum.
Perquè Latung La La no és sinó una al•legoria imprecisa, sublim, esplendorosament inintel•ligible, tot i que fàcilment entenedora i tan concreta com l'objecte més simple del món, com ara una pedra a la sabata, i una al•legoria no té res a veure amb cap avi.
I aquesta paràbola vivent que no mor mai si no és més enllà de la vida i de la mort, aquest apòleg del tot i del no-res encarnat en Latung La La, és una ficció metafòrica tant real com els conceptes marxistes abans de fer-se idees platòniques. Ras i curt, Latung La La és un apotegma enfollit de saviesa, sense referent i absolutament paradoxal, fins al punt que ell, Latung La La, és ell i no és ell, i és -no pas pot ser, ans de tot en tot és- qualsevol cosa i alhora no és aquesta cosa.
I per tant, però, segons tot això de més amunt, Latung La La podria ben bé ser, i ensems no ser, avi de David Ymbernon, i tanmateix un apotegma, per molt eixerit que demostri ser, no pot ser avi de ningú, ni cap nét no pot tenir un avi en forma d'apotegma, ni d'axioma, ni tan sols de fórmula matemàtica, com és ben palès en la latunglalalogia, la ciència, entroncada amb la teologia, que, des de la poca-solta i a partir de les dades de la revelació dels inexistents profetes latunglalanians, cerca de donar irraó i de fer més incomprensible encara l'epifania de Latung La La entre els homes, les dones i els altres animals i animales.
I el cas és que ara Latung La La fa la guerra i no la fa, i, pel fet de fer-la -per bé que, de fet, no la fa-, se'ns presenta aquest fet com a políticament incorrecte, d'acord amb els tòpics de la murga d'haver de pensar com cal.
Tot amb tot, aquest Latung La La pretesament bel•licista, si fa la guerra és per anar-hi en contra, o sigui, fa la guerra santa devers la conflagració impura, i a l'encop no la fa, i allò i això ja són qüestions no gaire militaristes; i, a més a més, l'antiguerra non sancta o infracroada damunt els prolatunglalaians i els antilatunglalaians, la fa no gens guerrerament, és a dir, ell guerreja d'una manera que és l'antítesi de com combaten els seus amics i enemics, que ho fan convencionalment, ço és, mitjançant la destrucció sistemàtica de tot el que tenen al davant.
La guerra és l'anihilament i la contraguerra de Latung La La, que conflueix amb la pau, és, com aquell qui diu, la posada en escena de les habilitats d'un mestre d'obres enmig del fragor bèstial de la barreja a ultrança, és la pararepresentació epiteatral, artística i desaccionada, de la feinada cívica d'un geni diligent, probablement mal pagada i segur que ben feta, entre l'estrèpit d'armes que fulminen altres armes.
I val a dir que aquestes hostilitats actuals de Latung La La són la conseqüència de la gran guerra -terrible, anorreadora, bàrbara, cruel- que Latung La La va patir en el seu pensament, des del moment en què se li va fer obvi que el camp de batalla d'un seu hipotètic conflicte bèl•lic havia de ser el seu cap, una visió que va tenir precisament a prop de Lleida, a Bell-lloc, topònim que no ve pas de 'lloc bonic', sinó de 'lloc de guerra' (del llatí locus i bellum).
I aquesta percepció tan inspirada, del tot sagaç, ontològicament parlant, i només digna d'ell, de Latung La La i de la seva inefabilitat, li va venir de tant haver estudiat la teoria militar de Clausewitz, i sobretot de tant haver meditat sobre la famosa sentència d'aquest que fa: "la guerra és la continuació de la política amb altres mitjans".
Això no obstant, ell, Latung La La, anteriorment a l'inici de la seva sagnant campanya soldadesca a favor i en contra de si mateix, no era pas polític, i nogensmenys va capir, intel•ligentment, que la seva dèria per viure en el seu món, oposat al món que l'envoltava, equivalia a fer política, i, influït, com hem dit, per Clausewitz, va decidir de prosseguir la seva política amb la lluita armada revolucionària i contrarevolucionària, i de fer-ho en el camp de batalla de la seva ment.
I en aquest cataclisme íntim, Latung La La va capgirar la disciplina de l'estratègia tal com havia estat establerta per Clausewitz, i la va convertir en indisciplina. En efecte, la tàctica i la logística, de ser parts executives de l'estratègia, van passar a ser execucions d'aquesta, que així, estratègicament guillotinada, desapareixia de l'hecatombe interior de Latung La La, a l'exterior de la qual les tàctiques -o conjunt de regles que orienten la conducció de les operacions d'atac i de defensa- es dissipaven en guerrilles entre les diferents bandositats de cadascun de tots dos exèrcits, i cap tàctica no tornava a l'interior, a l'intel•lecte de Latung La La. I talment, privada d'estratègia i de tàctiques, la logística s'hi autodissolgué indisciplinadament.
I llavors les topades a matadegolla mentals de Latung La La es feren ferotges, brutals i sanguinàries com els carnatges dels pobles més primitius. I, igual que en l'antigor, el Déu de les religions monoteistes hi fou considerat Déu dels Exèrcits, honor dubtós que, a l'últim -amb la contesa nuclear en què desembocaren els munts de crims de guerra a què es lliuraren tots els contendents-, recaigué en Latung La La, si bé aquest deixà de ser Déu dels Exèrcits en finalitzar la devastadora catàstrofe de deflagracions atòmiques dins el seu cap, sense vençuts ni guanyadors, és clar.
Romanalles, subtils i tanmateix estranyament corprenedores, d'aquest insòlit i impressionant xoc d'exèrcits en l'inconscient individual i col•lectiu de Latung La La es poden admirar entre les peces de David Ymbernon aquí exposades, més que res en minúsculs detalls de les figures antropomòrfiques.
A la fal•lera pugnaç de Latung La La, abocada al pacifisme més extrem, hi va contribuir la seva amistat amb Josep Joffre. Es van conèixer justament a Bell-lloc, on Joffre havia anat per estudiar aquell lloc de guerra i on Latung La La tenia uns cosins que eren a punt d'emigrar a Costa Rica.
Josep Joffre, nat a Ribesaltes, al Rosselló, de família de pagesos emparentada amb gent de l'horta de Lleida, va arribar a ser Mariscal de França i cap de tots els exèrcits francesos durant la Primera Guerra Mundial, i, heroi de la decisiva batalla de Verdun, va ser ell qui va signar l'armistici amb els alemanys. Molt popular a tot Catalunya, tothom l'anomenava el nostre Joffre, i, com a conreador del català literari -en la qual cosa, però, no va sobresortir gens-, va visitar Barcelona el 1920, on va presidir els Jocs Florals i va ballar tres sardanes a la Plaça de Catalunya.
I val a dir, com a curiositat cèlebre, que Latung La La i el mariscal Joffre enraonaven entre ells en mossàrab, o sia, el parlar romànic que empraven els qui havien conservat la religió cristiana sota la dominació islàmica a la península, i que també parlaven els muladins, o indígenes renegats del cristianisme i convertits a l'Islam, que a Lleida van ser força nombrosos.
I un dels motius principals de conversa entre tots dos estrategues era la resistència a la fèrula romana per part del ilergets, el poble preromà de Ponent, amb capital a Ildirda o Iltirta, nom que, a l'època romana, es llatinitzà en Ilerda, d'on ve el català Lleida. Latung La La mostrava una forta preferència pel règul Indíbil, i, en canvi, Joffre s'inclinava pel sotsrègul Mandoni, a qui algunes fonts grecollatines confonen amb un tal Batong Ba Ba, que deu ser un avantpassat de Latung La La, o per ventura es tracta d'ell mateix emmotllat a aquella antiguitat tan fosca.
I així mateix Latung La La i Joffre tingueren discussions ben abrandades sobre la guerra civil entre Juli Cèsar i Pompeu, en la qual vencé Cèsar gràcies a una peculiar escaramussa que s'escaigué l'any 50 abans de Crist a Lleida, concretament a l'indret que hodiernament és el capdavall del carrer de la Palma, on durant uns anys -a mitjan segle XX- van residir els avis de David Ymbernon, els quals, tot sigui dit, mai no van sentir a parlar de Latung La La.
En fer evidents els lligams de Latung La La amb el rerafons militar de Lleida, David Ymbernon torna a pouar en el seu art, el qual, indeslligable dels avatars de la seva vida i dels seus records, sempre ha anat creixent des de dins, desenvolupant-se cap al seu nucli essencial; això sí, sense renunciar en cap ocasió a expandir-se més i més.
Les seves plasmacions d'aspectes màgics de l'exèrcit teúrgic de Latung La La ens alliçonen que, sense estratègies, ni tàctiques ni logístiques, la il•lusió -entesa com a alegria i entusiasme que hom experimenta amb la realització de quelcom prodigiós- pot transformar tot un plusquamperfet bèl•lic en un futur pretèrit anterior pletòric de quimeres que es materializen en, posem per cas, avions de paper que volen molt més lluny d'allà on en realitat van a parar.
I aleshores, superades totes les vicissituds tràgiques de la rutina i de les imprevisions castrenses, Latung La La continua essent una entelèquia esplèndida i aclamada per les multituds, una abstracció engrescadora, fora de temps i de l'espai, opaca com un núvol de tempesta i transparent com el vidre. I sadoll de vigoria i de sapiència peterpanística, aquesta faula orgànica de la màgia coronada amb el tractament de Latung La La esdevé -oh meravella de meravelles!- un forat negre astral de color carbassa que no para de xuclar constel•lacions de petits miracles quotidians.
I ell sol, en tota la seva plenitud mirífica i per mà del seu mèdium David Ymbernon, transmuta el seu exèrcit en una desfilada de la tonalitat de les taronges, de les bombones de butà, de les carbasses dels contes de ninotets de plàstic, dels ocellets de paper de seda que fan de cavalls marins en avingudes de cotó fluix amb edificis de sal, dels portents espaterrants del mag Merlí, del tractor que llaura la imaginació dels soldats i majorets que marxen al compàs triomfal del somriure cofoi dels qui els veuen passar convençuts que celebren la victòria de no haver ni vençut ni perdut, sinó guanyat el dret al somni acarbassat.

Il·lustracions del catàleg de l'exposició

diumenge, 8 de març del 2009

YMBERNON: DESFILADA DE LATUNG LA LA -EXPOSICIÓ, GALERIA JOAN PRATS, MARÇ-ABRIL 2009

Desfilada de Latung La La
Inauguració:
dijous 12 de marg a dos quarts de vuit del vespre
Exposició: marg - abril 2009

Durant l'exposició, s'hi escenificarà —els dies 26 i 31 de marc, i parateatral i 2, 16, 21 i 28 d'abril, a dos quarts de vuit del vespre— l'obra parateatral
DESFILADA DE LATUNG LA LA
amb Andriy Antonovskiy, Andriy Antonovsky, Elisabet Augé, Jordi Casadevall, Catalina Girona, Cristina Manrique, Dadà, Daida i David Ymbernon

GALERÍA JOAN PRATS - ARTGRÁFICBalmes, 54 - Tel. 93 488 13 98 - Fax 93 487 16 14 - 08007 Barcelona
http://www.galeriajoanprats.com/
E-mail: artgrafic@adam.es



Aquí infra bloc Bouesia2:
5 xi 08
DADÀ, DAIDA I DAVID YMBERNON: DE LA MÀ DE LATUNG LA LA, TACA D'OLI, IV FESTIVAL DE POESIA, REUS: 7 XI 08
http://bouesia2.blogspot.com/2008/11/dad-daida-i-david-ymbernon-de-la-m-de.html

enllaç trailer: http://es.youtube.com/watch?v=mgK_ovXx50E

22 VIII O8
ALBERT ARQUES: PERBOUFORMANCES

http://bouesia2.blogspot.com/2008/08/albert-arques-perbouformances.html

30 III 08
comentari de la portada del llibre CARLES HAC MOR, ENDERROC I RECONSTRUCCIÓde David Ymbernon

http://bouesia2.blogspot.com/2008/03/carles-hac-mor-enderroc-i-reconstrucci.html

En aquest mateix llibre és imprescindible llegir les pàgines 182 -202 on es parla de:
el desenvolupament de l’art d’Ymbernon ha estat continu, treballat, madurat mentalment i pràcticament i no gens precipitat en cap moment
i/o
el lema del text d’Ymbernon Entre l’art visual i l’art escènic


CURRÍCULUM
Neixo a Igualada el 5 d'agost del 1972, i val a dir, però, que les meves arrels també són a la Llacuna —on em sento realment arrelat— i a Lleida i a Barcelona.

L’any 1972: 1 + 9 + 7 + 2 = 19. D'acord amb la càbala, el 19 és un nombre favorable, ja que és compost per l'1 i el 9, números propicis que, sumats, donen el símbol de la perfecció. El sol, l'or i la pedra filosofal se simbolitzen amb el 19. Per Pitágoras, el 19 es vinculava amb la llum, la claredat, les resplendors i les revelacions.

El dia 5 d’agost: el 5 representa el lliure albir de l'ésser humà, i en ser aquest número a mig camí en la sèrie de les xifres elementals (1-2-3-4 5 6-7-8-9), aquestes poden ser versàtils i canviants. El 5 trenca la rutina, el mètode, la solidesa, l'immobilisme del número 4. El 5 és jovial, inquiet, nerviós. És el número de l'erotisme, per la seva clara al•lusió als 5 sentits, i de l'experiència que aprèn per prova i error. Li agrada avançar encara que no tingui una visió clara del camí.

Sóc Lleó (amb ascendent Lleó): Lleó va associat a l'element clàssic del foc i, durant el temps que regeix aquest signe (l’estiu), a la natura s'escau un dels cicles més exuberants, el de la generació dels fruits. Les característiques dels lleons es resumeixen en la passió i l'extrem.

Sóc el mitjà de tres germans (néixer abans o després marca la personalitat de l'individu). Dels fills mitjans es diu que són rebels perquè no tenen l'atenció que va tenir el primogènit ni tampoc les festes rebudes pel més petit, i que són més extrovertits perquè han de treure a la llum tot el seu potencial.

El nom David procedeix de l'hebreu i vol dir "estimat, amic", i, segons es diu als pamflets que venen als quioscs de la Rambla sobre l’origen i significat dels noms, David és de personalitat forta, amb trets ben pronunciats de vitalitat i d'energia que el fan ser impetuós i una mica dominant; la seva vida s'encaminarà segons el seu anhel d'aprendre i de canviar, i el seu color favorable és el taronja.

I certament el taronja, un color que em va posseir el 1993, significa creativitat, moviment, energia, creixement, comunicació, estímul, saviesa, ambició, seguretat; és el foc, la festa, el plaer. És el color del perill i representa l'entusiasme, la felicitat, l'atracció i l'ànim.

Ymbernon és un cognom novel•lesc; segurament el seu origen el trobem a la ciutat escocesa d’Inverness, en gaèlic Inver, on hi ha el famós llac Ness de la llegenda de Nessie.

Grau significa cadascuna de les divisions d’un termòmetre o cadascun dels termes d’una progressió, i procedeix del nom germànic Gairoald, que vol dir “govern de la llança”.

No sóc fidel de cap religió (ni espiritual ni política); els meus sentiments i conviccions s’encaminen cap a devocions no menys importants.

Camino sense plom a les sabates, descarregat de pesos obstinats, i, lleuger, observo amb curiositat i puc entendre instintivament; aprenc a conviure sense agressivitat ni violència, amb humor (l’humor és una manera seriosa d’estar content).

Així, defujo qui em vol convèncer d’alguna cosa, sigui quina sigui. No m'ocupo d'aquestes lluites. No lluitar per vèncer ni ser vençut, i no lluitar en guerres, t’eleva per damunt de la victòria o del primer premi, tot i que vull lluitar i m’agrada, sí, però lluitar per mirar, per remar, etcètera.

Crec i tinc molta fe, crec en coses que no són certes, crec en la màgia, l’entusiasme, l’instint, la predisposició, la sort, la sorpresa, la casualitat; crec en el fet de badar, de comptar les bigues; crec en qui somia truites, en qui viu als núvols o ve de la lluna de València; crec en el globus que s’escapa i desapareix anant amunt, en el suggeriment, en la inconcreció; crec que hi ha certeses insubmises a la lògica que són pura veritat, tan certes com que, amb tota seguretat, no són certes; crec en l’avió de paper quan és llançat per un infant que, en fer-ho amb il•lusió extraordinària, un esperit l’acompanya, i amb aquest esperit l'avió de paper vola més alt i més lluny que no pas s’ha vist en realitat.

I si viure no portés enlloc ni més enllà que de la vida mateixa? Per què —em pregunto— l'existència ha de transcendir o s'ha de transformar en alguna cosa de més envergadura, si és ja prou extraordinària? Viure plenament, viure perquè sí, sense dissimular, sense servilisme, és el meu camí espiritual, artístic i de tot.

Vinc de la infantesa. La infantesa és el primer període de l'existència, semblant a l’acció de donar corda a una joguina. Descobrir, desconèixer, és tenir passió per coses insignificants (aparentment insignificants, però summament importants), com ara volar, volar com aquell globus que s’escapa de la mà endut pel vent cap a l’imprevisible. Sí, en aquest sentit recordo volar de petit, potser per evadir-me o allunyar-me, agafat de la mà de l’art més clar i menys estrany del món, que és l’art de jugar.

Recordo jugar llargues estones amb els Madelman (un dels millors ninots articulats que mai s’han fabricat); els feia fotografies, vestits, invents… Vaig crear històries fantàstiques que em vénen sovint a la memòria. La sensualitat i la sexualitat, posem per cas, la descobreixo intensament aquí, amb el Madelman femení Corsaria (camisa vermella amb pigues blanques de maniga llarga, pantalons de pell marró fosc, cinturó ample i bandolera per al sabre negres, i botes altes amb volta "pirata" també negres). Impressionant! Recordo jugar amb tractors, grues i excavadores; recordo Mazinger Z, Banner y Flappy, Jackie y Nuca, el Comando G, Orzowei, Sandokan, la Pippi, Harold Lloyd, Charlie Chaplin, Superman, Spiderman, La Guerra de las Galaxias…; recordo la Festa Major de la Llacuna; les banderoles, la lluminària, el castell de focs, el Ball del Fanalet, els cotxes de xoc, les majorets, etcètera.

Als 4 anys, mostro per primera vegada la meva obra en públic, en una exposició col•lectiva familiar.

Als sis anys em va atropellar un camió de patates Rosdor al carrer Lleida d’Igualada. Jo sortia tot sol, dissimuladament, de casa amb bicicleta a fer un volt. El diari d'Igualada se'n va fer ressó, de la notícia, amb aquestes paraules: "UN CICLISTA DE SEIS AÑOS, ATROPELLADO / David Ymbernon Grau, de 6 años de edad, fue atropellado por un camión Mercedes, matrícula B-9126-CF, conducido por Luís Guberna Pujadó, de 47 años, natural de Sant Martí de Tous. El suceso tuvo lugar el pasado martes, a las 19'45 horas, en la calle Lleida esquina calle Margarides. David Ymbernon, natural y vecino de Igualada, fue trasladado al Hospital donde le asistieron de fractura femoral, con hematoma en el muslo izquierdo y conmoción cerebral de primer grado, siendo el pronóstico grave."

I una vegada, de ben petit, vaig anar a parar a l’hospital per intoxicació. Havia ingerit una poció que jo mateix havia preparat en un got, on vaig posar oli, pasta de dents, vinagre, sal, pintura i avecrem.

Als 8 anys, vaig ser premiat per primera vegada amb el 2n Premi General en un concurs de pintura ràpida (IV Festes del Pilar d'Igualada). Aquesta distinció va provocar un considerable enrenou; vaig recollir el premi entre els artistes participants a la plaça del Pilar, que era plena d'un públic expectant i que jo notava que em mirava amb perplexitat. Després, l'any següent, l'organització va canviar les bases de participació per tal d'especificar-hi les categories per edats. I crec, sincerament, que aquest premi és el més important que he rebut mai, insuperable.

Recordo que una vegada el professor de religió em va clavar una puntada de peu que em va fer rodolar escales avall. Com a alumne, no prestava atenció a res, i demostrava desinterès absolut pels estudis. En un examen, per exemple, com a resposta a la pregunta "què és la llengua?", vaig dibuixar una llengua. I així vaig anar passant cursos com podia fins a l'Escola d'Arts i Oficis de Tàrrega (per estudiar pintura). I a Tàrrega conec l’Elisabet, amb qui cap al 1994 venim a viure a Barcelona i amb qui tinc dos fills, que es diuen Dadà (2005) i Daida (2007).

He exposat als millors llocs del món, he guanyat els millors premis del món i tinc el millor reconeixement del món.

DAVID YMBERNON

dimecres, 5 de novembre del 2008

DADÀ, DAIDA I DAVID YMBERNON: DE LA MÀ DE LATUNG LA LA, TACA D'OLI, IV FESTIVAL DE POESIA, REUS: 7 XI 08


DE LA MÀ DE LATUNG LA LA
DIVENDRES 7 XI 08, 20 h
CAL MASSÓ

És un muntatge inspirat en la manera de jugar dels nens i en com relacionen els objectes a l'hora de crear universos propis, en la mirada escultòrica que tenen sobre aquests elements.

Una mirada d'espectadors actius, perquè ells observen les coses per llur forma escultòrica i s'abstreuen de llur utilitat per tal com la desconeixen. D'aquesta manera s'explica per què els atreuen aquelles coses que els sedueixen per la forma i no pas per la utilitat.

Aquest muntatge visual ha estat ideat per tocar plenament aquesta mirada sensitiva i poètica per mitjà del joc i l’art, tot escenificant la realització d’una obra que es va construint (o pintant) a força d'impulsos coreogràfics.

Una obra onírica i màgica quant a la relació entre els objectes i els conceptes.

On les imatges que s'hi representaran són involuntàriament suggeridores i defugen per naturalesa la concreció i l'explicació lògica.



Fitxa artística:

Creació i Direcció: David Ymbernon
Ajudant de direcció: Elisabet Augé
Intèrprets (que no interpreten): Dadà, Daida i David Ymbernon
So: Jordi Casadevall
Projecció vídeo: Gerard Gil
Il·luminació: Jep Vergés

Teatre visual, parateatre i poesia escènica
Duració: 1 h. aprox.



Tràiler:

http://es.youtube.com/watch?v=mgK_ovXx50E

http://es.youtube.com/watch?v=vDJMV_Xt6F8&feature=related
David Ymbernon (Igualada, 1972). Artista visual que treballa amb diferents mitjans. Mostra per primera vegada la seva obra en públic als quatre anys. Posseït pel color taronja, cursa estudis de pintura a l'Escola d'Arts i Oficis de Tàrrega. El 1994 inventa el primer poble virtual del món, New Tool, i el personatge Latung La La. Exposa regularment en galeries d'art, museus i altres espais d’art. Ha realitzat nombrosos muntatges escènics en diferents teatres, així com moltes accions. Ha estat premiat en diferents ocasions. Participa en festivals internacionals i d'altres esdeveniments artístics amb disciplines tan diverses com ara màgia, poesia, pintura, arts escèniques, cuina, etc. Tot el que fa se submergeix en una estètica ben personal que, per innovadora, és difícil de definir i de descriure. Pel que fa a les arts escèniques, treballa des d’un punt de vista totalment visual i poètic, ha realitzat els muntatges següents:

Encens de Dadà (amb Els Nois del Panís)
Teatre Ateneu, 14a Fira del Teatre al Carrer de Tàrrega, 1994

Premi Millor Creació per la Generalitat de Catalunya en la XIII edició de la Mostra de Teatre Jove

Poesia Visual Culinària (amb participació de Carles Hac Mor i Carles Sales)

Després de l'acció Bona Cuina posteriorment titulada Poesia Visual Culinària (Premi Nacional d'Accions Artístiques 1999, Vespella de Gaià), que Ymbernon continua realitzant per arreu, en presenta el 4 i 5 d'octubre de 1999 al Teatre Malic la versió escènica amb cambrer; Carles Hac Mor i comensal; Carles Sales. Aquesta acció consisteix a cuinar un plat en què, en els aliments utilitzats, no hi ha relació entre continent i contingut.

Teatre Malic, Barcelona 1999
Teatreneu, Barcelona 1999
Sala Abaixadors Deu, Barcelona Poesia, 2000
FOTÒPSIA , actuació especial amb Marc Martínez, Castellbisbal 2000
Teatre Municipal de l'Escorxador, actuacions especials amb Josep Guinovart i Carles Canut, Lleida 2001
Plenilunis d’estiu al Museu, VINSEUM, Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, Vilafranca del Penedès 2003

Latung La La pilot-cuiner
Sala Abaixadors Deu, Barcelona 2000 i 2001
Cal Ble, Igualada 2001
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona CCCB, 2002

El Tractor amb ales de Latung La La
Barribrossa, Mercat de les Flors, Barcelona 2003

El Tractor amb ales de Latung La La, el millor cuiner del món
Poliesportiu, 23a Fira del Teatre de Tàrrega, 2003
Teatre l’Escorxador, Finalistes 4t Premi d’Arts Escèniques, Lleida 2003

Les pauses del finalista Latung La La o les oportunitats perdudes
Escena H, Institut del Teatre de Vic, 2004

Latung La La i la cuinera embarassada
Pis Fundació Elisabet Augé David Ymbernon, Barcelona 2005

Latung La La i el porró de vi blanc
Plenilunis d’estiu al Museu, VINSEUM, Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, Vilafranca del Penedès 2005

Epifania de Latung La La
Galeria Joan Prats-Artgràfic, Barcelona 2005-2006

Latung La La i la sopa de pedres
MAÇART Festival de Cultura Contemporània, Maçanet de Cabrenys 2006

Latung La La i el gran comensal
FESTIVAL PANORAMA, Teatre Principal d’Olot, 2006

Latung La La y la danza del cocinero
VISUAL, Festival de Creación Audiovisual Ciudad de Majadahonda, Casa de la Cultura Carmen Conde, 2007

De la mà de Latung La La
VINSEUM, Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, Vilafranca del Penedès 2008
HORIGINAL, Barcelona 2008
Festival de Poesia Taca d’Oli, Cal Massó, Reus 2008



Pròximes dates:

Actuació 7 de novembre del 2008
De la mà de Latung La La, Festival de Poesia Taca d’Oli, REUS
http://www.reus.cat/cultura/home.php

Actuació 15 de novembre del 2008
Poesia Visual Culinària, FESTIVAL 2008 POETAS POR KM2, MADRID
http://www.poeticofestival.com/

Actuació 21 de novembre del 2008
De la mà de Latung La La, Galeria El Carme, VIC

Exposició novembre-desembre del 2008
Paisatge i arbre de Latung La La, Galeria El Carme, VIC

Actuació 23 d’abril del 2009
De la mà de Latung La La, SES El Vern, LLIÇÀ DE VALL

Exposició març-abril del 2009
Sense títol, Galeria Joan Prats-Artgràfic, BARCELONA

Exposició abril-maig (aproximadament / dades per confirmar)
Sense títol, Institut d’Estudis Ilerdencs, LLEIDA

divendres, 22 d’agost del 2008

ALBERT ARQUES: PERBOUFORMANCES



ALBERT ARQUES ens ofereix uns reportatges de les PERBOUBORMACES que posaren el tret de sortida a la BOUESIA 08.

La POESIA VISUAL CULINÀRIA de DAVID YMBERNON (també a la foto):



BOUCREMAT amb LO FARO DELS BOUS (Morales i Caballero)


Fotos: Albert Arques, Bouesia 08