dissabte, 14 de juny del 2025

PACO MORALES A LA RAMPOINA, BCN 6 DE JUNY 2025

 

MONTSE FANDO: CABALLERO PRESENTA EL DOCUMENTAL. A la pantalla diapositiva feta per Morales amb l'estudi del pagès i la seva indumentària tradicional. (IL·LUSTRACIÓ I FOTO)

El passat divendres sis de juny La Rampoina va acollir Voluntat contra tempesta, documental[1] realitzat per Adolf Alcañiz i Miquel Àngel Marín. Es va presentar a Amposta en el segon aniversari del traspàs de Paco Morales (1949-2023), artista tumultuós, polièdric i autodidacta[2].

VIDEO CARMENT DEIROS, UN MOMENT DE LA PRESENTACIÓ AMB MIQUEL ÀNGEL MARÍN I CABALLERO

Hi ha dues maneres d’entrar directament a l’art de Morales: visitant l’obra pública esparsa pel Delta de l’Ebre i entrant a l’Universal, bar idiosincràtic de Deltebre. Així, som a l’Ampolla; ens rep la verticalitat de L’oncle Nelo i el far de Buda; i, al Passeig Marítim, l’horitzontalitat del Lector de l’Odisseia; el papa Adrià VI, i el joc a l’esplai, la diversió riallera i perpètua dels Entremaliats. En aquestes escultures monumentals els mecenes dicten gairebé el resultat final. Però Morales va poder compel·lir en el realisme el joc de mans de la simplicitat de les formes i el detallisme, dotant als atributs dels motius d’un simbolisme que drecen la mirada cap a la reflexió. Conseqüentment, l’oncle Nelo, el vell llop de mar, s’esforça en la tempesta de la guerra civil per portar la llum que ens guiï cap a port segur; i/o, el gest del lector amb l’Odissea a la mà, confortable i plaent, és una A brossiana, emblema de la vela llatina (i de la lletra grega delta) que ens impel·leix cap a més enllà del nostre horitzó. En aquest itinerari ens toparem amb la flor impossible del botànic i jesuïta Hermenegild Santapau a la Galera; el gaiato del ramader i tractant Lo Xarnego, al barranc de Lloret, als Ports; o l’aixada del Maltractat, celebració del pagès fecund que aixeca èpicament casa, família i poble per sobre dels aiguamolls, a Deltebre  (Rec: Arbó, Terres de l’Ebre; Cf: Morales, Gairebé cent anys de soledat[3].

SONETET DE M. DOLZ, RAMPOINA, 7 VI 2025
Va ser un vespre de categoria per trobar-vos i per aprendre del teu amic Paco ( admirable) i de tu com a mestre excel·lent! He fet un sonetet amb un tall i tres escultures: l’home caragol , el pescador farer i amistat . No se si m’ha eixit entenedor, però sí que l’he fet amb ganes MANEL DOLZ 

A l’Aldea descobrim l’escala de 21 graons en acer inoxidable que s’enlaira cap a amunt sense parar, per commemorar la segregació del municipi de Tortosa i l’exercici de la llibertat en democràcia. L’espiral és un tema gairebé constant en els treballs de Morales, ens obre la porta del que podem veure a l’Universal (Deltebre): escultura, pintura, dibuix, còmic, laberints, tòtems, i la barra, feta de trencadís, que conforma un Ouroboros, aquest peixet que es mossega la cua i que vol abraçar el concepte de totalitat -collage i/o mosaic. De manera que, només entrant, a la dreta hi ha el bronze Home caragol, i, a sobre, un ull hiperrealista amb un poema, que és una pàgina del còmic inèdit Ucman. També una sorprenent escultura antropomòrfica abstracta en fusta. Quadres de diferents èpoques, dibuixos a tinta xinesa de la primera època, paisatges deltaics impressionistes, màscares i pintures expressionistes, fotografies... Molts bronzes de tema mitològic, Pierrots i Ícars, sàtirs i mènades, Leda i el cigne, l’Home Cabra. I al jardí, entrellucades de verd i flors, estructures laberíntiques en ferro i bronzes, com Venus blegant el sàtir.

Quatre passes, doncs, pel delta lineal i metafísic. Paisatge, personatges, emocions, punts, traços i formes que ens impulsen per l’imaginari i els significats. Un passeig que et vaig prometre, Kike Albareda. No el vam poder fer plegats, però, el temps l’intensificarà.


Escultura antropomòrfica abstracta en fusta que es pot vore a l'Universal (Foto: JA)

JAVIER CABALLERO CID


dissabte, 26 d’abril del 2025

FESTIVAL DE MÚSIQUES JOSEP BO 26 i 27 D'ABRIL 2025 DELTEBRE

 


DISSABTE 26 20 h. SALA D’ACTES D’ARROSSAIRES DEL DELTA DE L’EBRE

Concert 

Orquestra de Cambra Catalana 

CLÀUDIA DUBÉ DIRECTORA

MIQUEL ÀNGEL MARIN CLARINET SOLISTA 

Banda Simfònica de la Societat Musical Espiga d’Or 

DENÍS CASANOVA DIRECTOR 

TOMÀS SIMÓN PIANO SOLISTA


DIUMENGE 27 11:30 h

AV. GOLES DE L’EBRE, 263  PLAÇA MOSSÈN GABRIEL ZAPATER

100 ANYS DEL NAIXEMENT DE JOSEP BO

Estrena d’una obra del compositor Llorenç Barber per a banda en moviment i campanes a partir de l’Himne de l’Espiga d’Or


Concert: 

RECORDANT XAVIER TURULL


Alfons Conde (1967) Adagio per a cordes

Carl Maria von Weber (1786-1826) Fantasia i Rondó, op. 34

Xavier Turull (1922-2000) Tríptic tonal

Edvard Grieg (1843-1907) Holberg Suite, op.40

I.                    Preludi (Allegro Vivace)

II.                 Sarabanda (Andante)

III.               Gavota (Allegretto)

IV.               Air (Andante religioso)

V.                 Rigodon (Allegro con brio)


MIQUEL ÀNGEL MARÍN CLARINET

Orquestra de Cambra Catalana

CLÀUDIA DUBÉ DIRECTORA


L'Adagio per a cordes del barceloní Alfons Conde és una obra exquisida, producte del talent d'un compositor dedicat fonamentalment a la música per cinema, i més conegut fora de les nostres fronteres que a casa nostra.

El clarinetista Miquel Marín ens ofereix una peça clàssica arranjada pel mateix autor per a clarinet i corda, al costat del Tríptic Tonal del mestre Turull, violinista, pedagog i compositor. Va ser professor i posteriorment director del Conservatori Superior de Música de Barcelona. Aquesta obra, composada al final de la seva producció i estrenada per l’Orquestra de Cambra Catalana en vida del compositor, exposa una música més introspectiva del que és habitual sense oblidar, però, la seva imprompta mediterrània.

El desembre de 1884 la ciutat de Bergen va celebrar el bicentenari del naixement de Ludvig Holberg, filòsof, escriptor i humorista danès. Edvard Grieg va composar per aquesta ocasió una cantata per a cor d’homes i una suite per a piano que va transcriure per a corda l’any següent, en ocasió d’un viatge a Berlin. Una obra delicada i sensible, un eco encantador d’un passat somniat que resulta tota una declaració d’intencions de caire neoclàssic. L’Holberg Suite és una de les obres més conegudes de l’autor i que, amb justícia, forma part del repertori habitual de les orquestres.

Orquestra de Cambra Catalana

Fundada per Joan Pàmies el 1986. Col·labora amb solistes novells del país i amb artistes consagrats. Ofereix l’oportunitat als joves intèrprets d’actuar al costat de professionals de prestigi. Dona als creadors de l’avantguarda musical la possibilitat d’estrenar les seves produccions. Treballa per la difusió de les obres dels mestres del passat. El seu repertori inclou totes les èpoques i compositors. Ha actuat als principals auditoris, cicles i festivals de música d’Espanya. També a Albània, França, Itàlia, Polònia, República Txeca, Argentina, Xile, Mèxic, Uruguai, Líban, Tunísia i Xina.

Claudia Dubé Oranías

Directora d’orquestra i cor de Mataró, formada a Barcelona, Huelva, Roma, Madrid, Asunción i Viena, amb el director internacional Gerardo Estrada Martínez com a mentor. Ha dirigit l’Orquestra Simfònica Nacional de Paraguay, la Wiener Possymphonie Orchestra, a Viena i l’Orquestra Filarmònica de Pontevedra, entre d’altres. L’any 2019, guanya el 3r Premi del Concurs Internacional de la “Cumbre Mundial de directores de orquesta”, a Huelva. Dirigeix com a directora invitada l’Orquestra de Cambra Catalana.

Miquel Àngel Marín Ribes

S’ha format com a clarinetista a Catalunya amb Antoni Sebastià (Societat Musical Espiga d’Or) i Juli Panyella (Conservatori Superior Municipal de Barcelona) i amb Wolfgang Meyer (Hochschule für Musik, Karlsruhe, Alemanya). Ha realitzat concerts a Alemanya, França, Portugal, Itàlia, Islàndia, Corea i Israel. Com a solista ha col·laborat amb les orquestres Polnische Kammerphilar monie, Bohuslav Martinu Zlin, Cambra de Brno, Cambra del Conservatori de Moscú, Cambra Leos Janacek Ostrava, Sori Orchestral Ensemble (Seul Arts Center) i Orquestra de València.


MÚSIQUES DE COMPOSITORS DEL SUD

Antonio Arnau (1955)

Terres d’arròs

Pasdoble

Tomàs Simón (1974)

Foscor a l’alba

Fantasia per a piano i banda

Jordi Bonilla (1972)

Suite Catalana

Selecció de temes populars catalans Josep Bo (1925-2011)

Arranj.: Antoni Sebastià

Espiga d'Or

Himne de la Societat Musical Espiga d'Or


TOMÀS SIMÓN PIANO

Banda Simfònica de la Societat Musical Espiga d’Or

DENÍS CASANOVA DIRECTOR


La proposta de l’Espiga d’Or en aquest 1r Festival de Músiques Josep Bo posa en valor la música original per a banda de música de compositors del territori. Terres d’arròs és un pasdoble del composi tor vinarossenc Antonio Arnau Munuera, escrit l’any 1984 i dedicat a la banda de música de l’Espiga d’Or.

Amb Foscor a l’alba, el compositor -i alhora solista-, ens convida a viure una experiència musical intensa, on la llum i la foscor dialoguen a través de melodies inspirades i profundament expressives. Creada fa dues dècades, aquesta fantasia és una obra que beu del llegat del Romanticisme, tant pel seu lirisme commovedor com per la seva estructura plena de contrastos i emocions.

L’Espiga d’Or conclou el seu concert amb la Suite Catalana, una vibrant selecció de melodies tradicionals i populars catalanes del compositor tortosí Jordi Bonilla, tot proposant un viatge musical per les cançons més emblemàtiques del nostre país.

Societat Musical Espiga d’Or

L’Espiga d’Or és la societat musical del municipi de Deltebre, fundada l’any 1979. En un primer moment, la Societat englobava una escola de música que formava al seu alumnat per al seu ingrés a la banda de música. Al llarg de la història, s’han anat ampliat les seves seccions fins arribar a les quatre actuals: escola de música, banda de música, cor i grup de música moderna, sent la banda la seva secció insigne. Tot i que l’activitat pedagògica és l’eix central de l’entitat, l’Espiga d’Or organitza tallers, xarrades, concerts i altres tipus d’esdeveniments per als seus socis i públic en general.

Denís Casanova Figueres

Natural de Deltebre, inicia els seus estudis musicals a l’escola de música de la Societat Musical Espiga d’Or, amb els professors Pepita Nieto i Agustí Roe. Acaba obtenint el Grau Superior de Música Clàssica i Contemporània en especialitat saxòfon a l’Escola Superior de Música de Catalunya. Com a intèrpret, ha quedat finalista al 1r Premi BBVA de Música al Talent Individual i ha obtingut el 2n Premi al XIIè Concurs de Música de Cambra “Higini Anglès”. Com a director, ha estat al capdavant de la banda de música de la Societat Cultural Lira Roquetense. Actualment és el director artístic de l’Agrupació Musical l’Emburgada del Perelló i de la Societat Musical Espiga d’Or de Deltebre

Tomàs Simón Plazas

Compositor eclèctic amb una trajectòria que abasta diversos gèneres musicals. La seva producció és especialment destacada en la música de banda. Les seves creacions han arribat a espais tant emblemàtics com l'Auditori de Barcelona, el Palau de la Música de València i l'Auditori Enric Granados de Lleida. Fins avui, ha enregistrat cinc discos compactes amb les seves composicions, consolidant la seva trajectòria. A més de la música de banda, ha explorat altres gèneres amb èxit, com la música per a orquestra simfònica, música de cambra, teatre musical i bandes sonores. A més, també ha posat música a documentals i anuncis televisius, demostrant la seva versatilitat i capacitat per adaptar-se a diversos formats creatius. La seva obra reflecteix un talent i una passió per la composició i interpretació musical.




JOSEP BO I L’ESPIGA D’OR

L’Espiga d’Or va nàixer gràcies a l’ajuda de la fundació Pere Borés, un dels dos amos de l’Illa de Buda. Amb els diners que generaven les accions de la Fundació, mossèn Gabriel, gran amant del teatre i de la música, es va posar a la feina per fer possible una Banda de Música amb majúscules.

El 10 de gener de 1979 van començar les classes amb els professors Antoni Amenós i Pepita Nieto. Posteriorment, en cessar el senyor Amenós per l’edat, mossèn Gabriel va contractar un xic de 18 anys, Antoni Ernest Sebastià Torrent qui va ensenyar tots els instruments i va ser el director de la banda durant més de vint anys. Avui en dia és un dels professors més valorats del Conservatori de Tarragona.

Mossèn Gabriel i Antoni Ernest, lo director, van ser lo pal de paller al voltant del qual es va formar l’Espiga d’Or, i l’ànima dels músics va ser Josep Bo, saxofonista i compositor qui va ser lo model, l’exemple en qui s’emmirallaven tota la joventut que ha conformat la banda. 

Endemés de saxofonista, Josep Bo és l’autor dels himnes de l’Espiga d’Or i la Federació Catalana de Societats Musicals, i Premi Enderrock 2011 al millor disc folk de Catalunya amb “Lo Carrilet de La Cava i les cançons de Josep Bo”, que és una recopilació de totes les seues cançons, història viva del poble.

Avui, Denís Casanova, músic nascut a la nostra Espiga d’Or, dirigirà el concert.

BALTASAR CASANOVA, cronista i escriptor


PER QUÈ ENS EMOCIONA TANT VEURE PASSAR PEL CARRER UNA BANDA DE MÚSICA? 

Potser perquè és una imatge de la vida, de la vida passant per davant dels nostres ulls, l’alegria que passa.

Josep Bo va passar per la vida estimant la música i la banda de tot cor. Era una persona bona i sensible.

La creació d’un festival de música clàssica té com a objectiu ampliar la formació musical que l’Espiga d’Or ofereix al municipi, i així enriquir la proposta pedagògica, promoure intercanvis, participar de la vida comunitària i ser una aportació significativa al context musical i artístic de Deltebre i les Terres de l’Ebre.

Aquest festival vol tenir cura del llegat de Josep Bo. Un llegat d’estimació per la música, de generositat i mentalitat oberta. Les seues cançons ja son de tothom. Com ell, volem estimar la música, ser un recer per als músics que creixen i defensar l’espai que es mereix a la societat.

El primer dia hi ha una amalgama de música d’orquestra de cambra amb la de banda simfònica. L’Espiga d’Or fa d’amfitriona del concert convidant a una de les grans orquestres de cambra del nostre país, l’Orquestra de Cambra Catalana.

El segon dia és dedicat a la memòria de Josep Bo, en el centenari del seu naixement. Després d’un acte a les portes del seu domicili, la banda de música estrena una obra de Llorenç Barber per a banda en moviment i campanes, composada a partir de l’Himne de l’Espiga d’Or. Tot això es viurà en cercavila fins al Saló Parroquial, seguint el recorregut que feia Josep Bo per anar a assajar.

És un gran regal i un gran esdeveniment que Llorenç Barber dediqui una obra a la nostra banda. És un compositor reconegut en l’àmbit internacional havent realitzat concerts de campanes en innumerables ciutats de tot el món i composant per a bandes de música des de fa més de 30 anys.

Miquel Àngel Marín CRONISTA I ESCRIPTOR MÚSICAL


díptic, FOTOS (UNSPLASH.COM): EAVONE JAZZMAN, BETH RUFENER

dissabte, 5 d’abril del 2025

VOLUNTAT CONTRA TEMPESTA: UNIVERSAL, LA CAVA 5 ABRIL 2025

 

disseny: Riti

SEGON ANIVERSARI DE L'UNIVERSAL 

Carrer Trinquet, 54, 43580 Deltebre, Tarragona

A PARTIR DE LES 18 h


foto: MARISA, 2024


L’UNIVERSAL, Carrer Trinquet, 54, 43580 Deltebre, Tarragona

 

El segon aniversari de la nova etapa de l'UNIVERSAL ve amb una FESTA GROSSA.

Però, sens dubte, el plat fort és la projecció de  

VOLUNTAT CONTRA TEMPESTA,

documental sobre la vida de PACO DE MORALES, fundador de l’Universal. Realitzat per ADOLF ALCAÑIZ i MIQUEL ÀNGEL MARÍN. Recuperen, investiguen, recullen l’obra i documenten vida i trajectòria de l’escultor d’Adrià VI i de L’oncle Nelo. No sols es mostren imatges de l’exposició PACO MORALES, ARTISTA POLIÈDRIC I TUMULTUÓS (1949-2023), la mostra més ampla que s’ha fet mai, sinó que ens mostren tota la seva obra pública sembrada per les Terres de l’Ebre, i escorcollen la documentació inèdita de l’arxiu de l’artista. És una immersió incondicional que fa surar l’art contemporani europeu. I, tanmateix, ens apropa a l’home amb les paraules dels seus amics, Eduard Carmona, Joan Rovira, Àlvar Bonet, Fermín Morales, Miquel Àngel Marín, Javier Caballero, Mari Chordà -tres generacions:

Crec que, al cap i a la fi, és un documental que parla del valor de l'amistat. Els amics ens animem. Paco a mi em va animar i jo el vaig animar a ell. Quan els amics se’n van, els hem d'animar. Recrear-los i mantenir-los vius. (M. Marín)


EL VIDEO-DOCUMENTAL VOLUNTAT CONTRA TEMPESTA ES PASSARÀ A LES 23 h


Més informació, Bouesia2:

Foto JA, L'ENGANXAT de Paco Morales, Deltebre 2024

https://bouesia2.blogspot.com/2024/03/paco-morales-artista-poliedric-i.html?m=1 PACO MORALES, ARTISTA POLIÈDRIC I TUMULTUÓS (1949-2023).

ADOLF ALCAÑIZ:

https://bouesia2.blogspot.com/2018/07/adof-alcaniz-dos-videobouemes-dos.html  Nota biogràfica d'Adolf Alcañíz i un article d'Ester Xargai que comenta i descriu la tasca i l'obra, la mirada i el muntatge, la videopoesia. 

https://bouesia2.blogspot.com/2012/05/ester-xargay-carles-hac-mor-adolf.html

https://bouesia2.blogspot.com/2016/09/benet-rossell-lhoriginal-21-ix-2016-20-h.html

https://bouesia2.blogspot.com/2018/07/boucronica-transmutacio-del-bou-en.html Miquel Àngel Marín: "Volem deixar que la nit vagi entrant" ANNA ZAERA, SURTDECASA.CAT

 


divendres, 4 d’abril del 2025

Un concert de campanes nocturn tanca la cinquena edició de la postbouesia CANAL TERRES DE L'EBRE

 Cielo blanco. Ha llovido y lloverá más dentro de un rato. Escucho todo lo que puedo. Tendría que estar allí para sentirlo. Seguro que me pasaría la noche en vela escapando al universo con el sonido de muchas campanas.

 La vía mística de la Bouesia de raíces populares. No hay que ir a la India a buscar maestros. Están entre nosotros y son como nosotros. Arte que extasía. Sigue dando agua la Bouesia.

PACO GARCÍA LORA 


https://youtu.be/5kPjwWLQvgA?si=OcL_7i3ZL8pzpR-d


dilluns, 31 de març del 2025

Miquel Àngel Marín: "Volem deixar que la nit vagi entrant" ANNA ZAERA, SURTDECASA.CAT

 

Miquel Àngel Marin, foto: ANDREA LOIRA

Miquel Àngel Marín: "Volem deixar que la nit vagi entrant"

L'activitat s'iniciarà el proper 29 de març a Lo Pati i s'allargarà fins al dia següent

Anna Zaera 25/03/2025            https://surtdecasa.cat/ebre/arts/encontres-aproximatius  

Parlar amb Miquel Àngel Marín (Deltebre, 1966) és un joc d'exploració. També és com deixar entrar la nit però per enfocar-la amb una llum nova, que no està vinculada amb cap dogmatisme sinó amb l'intent de viure una vida des de la lucidesa i no des de les convencions. Els ‘Encontres Aproximatius de Postbouesia’, que tindran lloc els dies 29 i 30 de març a Lo Pati Centre d'Art - Terres de l'Ebre d'Amposta, és el projecte hereu del festival Bouesia, un dels moments en què les Terres de l'Ebre han generat un moviment d'avantguarda vinculada al context. Tot i que la Bouesia es va extingir fa uns anys, ha mantingut viu el seu esperit amb aquests encontres, en els quals la creació artística explora nous espais d’expressió i comunicació per intentar trencar amb les dinàmiques preestablertes. Hem parlat amb Marín per saber més coses sobre una edició que aposta per evitar la fragmentació entre activitats, i que també inclourà presència durant tota la nit.

- Un dels aspectes que més em crida l'atenció de la programació d'enguany és que us quedeu a dormir a Lo Pati. A la mitjanit s’iniciarà 'De sol a sol', un nocturn de campanes, veus i sacs de dormir -els espectadors poden passar la nit a Lo Pati- fins que surti el sol. És una manera d'habitar la nit?
Llorenç Barber fa anys que fa el 'De sol a sol', potser més de trenta anys. Ell feia concerts de tota la nit enmig d’una muntanya, a la finca d’una amiga, a prop de Toledo. Hi convocava els amics, feien una paella per a tots, i a poc a poc, s'hi anava sumant molta gent. Eren centenars de persones! Cadascú s'emportava la seua paradeta. I així va començar. En els darrers anys, es va afegir la seua dona, Montserrat Palacios, i jo també hi he participat en unes quatre o cinc edicions. Per a un músic, és tot un repte passar-te tota la nit tocant. Cascavells, instruments de vent, metàl·lics, i molta veu. És un diàleg entre músics. Viure la nit sonant. El so com a mitjà per entrar en aquest món nocturn que de vegades ens és tan desconegut. Perquè la paraula concert és insuficient. 'De sol a sol' és una expressió millor, perquè es fa evident que aquella acció es dilata en el temps. Viure els canvis de la nit des que se’n va el sol fins que torna a sortir. Deixar que la nit et vagi entrant. En aquesta acció tindrem en compte els canvis que es van produint durant la nit i com els integrarem. Perquè el cos va canviant durant la nit.

- La nit és aquell espai entre consciència i inconsciència?
Exacte. Ja ho deia Joan Brossa. L’estat entre la vigília i el son és un moment molt oportú per la creació. Ell va anomenar-los poemes hipnagògics. Escrivia quan estava a punt d'adormir-se.

- Com creieu que es trasllada aquell 'De sol a sol' a un centre d'art?
Acceptant el lloc. Tenint tolerància al lloc. Queda clar que no és el mateix estar a la natura a l’estiu que estar dins un local. A més, ara a Lo Pati hi ha l’obra de Leonardo Escoda, l'exposició 'Sentir Música Callada'. Ell ens farà companyia. El fet que estigui la seua obra ens acompanyarà. Estar junts en un lloc tan recollit també ho farà especial. Això ja ho hem fet al Centre del Carme de València i al Matadero de Madrid. Una cosa que farem és gravar la nit exterior amb una càmera i l'anirem veient projectada a la paret de Lo Pati. Així, anirem veient com està la nit fora.

 


El campaner Llorenç Barber presentarà 'De sol a sol' | Foto: Bouesia

- També es projectarà el documental 'Voluntat contra la tempesta', sobre la vida de Paco Morales, un artista de La Cava (Deltebre) que va morir fa dos anys i que va tenir una llarga trajectòria com a pintor i escultor, amb escultures públiques disseminades per les Terres de l’Ebre.
Sí, el documental l’ha realitzat Adolf Alcañíz. Va ser membre de la generació d’artistes que orbitaven al voltant del local Llar d’Amposta, fundat per Mari Chordà. Jo també hi he participat. Alcañiz ja va fer el documental de Teixidor de l’any 2006, juntament amb Carles Hac Mor i Ester Xargay. És un documental imprescindible on podem disfrutar de la seua música. Amb Paco Morales hem fet el mateix. Recuperar la seua petjada. És important que l’obra de tota aquesta gent no es perdi, perquè són artistes nostres. Són artistes insubstituïbles. La seua obra és pròpia i intransferible. Jo penso que l’art és contextual, s’explica pel seu context. I per això és molt important seguir disfrutant d'aquests artistes.

- Com va ser la gravació d'aquest documental?
Hem filmat tota la seua obra pública, que té en diferents indrets de les Terres de l'Ebre com l'Ampolla o la Galera. També hem parlat de la seua escultura i pintura amb amics i amigues. Per a resseguir aquesta biografia. Crec que, al cap i a la fi, és un documental que parla del valor de l'amistat. Els amics ens animem. Paco a mi em va animar i jo el vaig animar a ell. Quan els amics se’n van, els hem d'animar. Recrear-los i mantenir-los vius. Quan ell estava a l'hospital de Jesús, a pal·liatius, li vaig portar un escrit que jo havia fet i el pròxim dia que hi vaig anar el vam estar comentant. S’estava morint i vaig sentir-me reconegut per ell. Paco a mi em va animar fins l'últim moment. Perquè l'amistat és allò tan bonic que fa que t’identifiquis i comparteixis una passió amb algú. I llavors pensem: Què és el que podem fer mentre estem vius? Quines qüestions difícils ens farem ara els que ens hem quedat?, com es pregunta Eva Franch.

- També hi haurà improvisació?
Sí. El programa d’activitats començarà amb 'Videoacústica', un projecte de lliure improvisació que uneix la creació musical i la videogràfica. Els videoartistes Paco Utray i Luis Lamadrid, amb càmera de vídeo i micròfon a la mà, treballen en la creació d'unes composicions musicals improvisades en directe. La música videoacústica posa el focus en la idea d'incloure les composicions musicals com elements visuals en moviment i incorpora de manera natural la performance i la dansa. En aquest cas, la càmera és un altre instrument de la improvisació musical. Busquen la fusió de les arts. El director de cinema experimental Val del Omar diu que les arts no s’han de mesclar, s’han de fusionar en una temperatura de creació. Ells passaran una maqueta del seu treball i faran una instal·lació amb televisors que estaran tot el dissabte i diumenge.

- I David Picó?
David Picó és un paio superinteressant. Una persona que treballa amb una hibridació tremenda. Discjòquei, músic, guionista i autor d’un llibre sobre la relació entre el filòsof Nietzsche i la música: 'Filosofía de la escucha. El concepto de música en el pensamiento de Friedrich Nietzsche' (Crítica). Oferirà un concert parlat o parlament desconcertat amb 'L’esquerda que sona; des/concert per a individu sol', amb poemes que parlen pels descosits i per les esquerdes del llenguatge. Jo tenia moltes ganes que vingués perquè és molt diferent. Volíem parlar una mica de com tractar l’humor com a tema. És un humor artístic que trenca les convencions, la falsa seriositat de la cultura.

- Torna el col·lectiu Free't de Lleida, un dels teus grans aliats.
Sí, el col·lectiu 'Free’t' amb la col·laboració del músic Epy Figueroa i sota la direcció d'Arnau Millà, presentaran 'L’espectador emancipat', en un espectacle rabiós que fusionarà teatre dansa i música, que escapa de marcs mentals prefabricats. Serà com un happening. Farem com un simulacre de taller de soundpainting que involucrarà tothom. Un concert d’espectadors.

- Els bouetes sou resistents a les adversitats?
Sí, en el fons venim del 'fracassart'. L’art necessita el fracàs. Però amb matisos. Igual com no acceptem l’èxit absolutista, la moral de l’èxit, tampoc no volem caure en l’èpica del fracàs. Som conscients que el fracàs alimenta l’art. L’excel·lència i la perfecció són nocives per a l’art. El fracàs és un terreny per adobar. Ja sabem que la poesia sempre està en aquestes escletxes. Un excés de fracàs no és bo, però un excés d’èxit tampoc.

- Encara tens desig per impulsar més encontres postbouètics?
Jo tinc el mateix desig o potser encara el tinc més aguditzat. El desig és un bou. És un postbou. El desig se m’alimenta. Tinc l’experiència de saber esquivar segons quins problemes que et poden portar al desànim. Ja no vaig amb el pit descobert com anàvem abans. Com a festival, hem perdut pes, hem passat de bou a mosquit. Això també ens fa estar més còmodes. I es pot treballar sent més exigents en cuidar les coses i les persones. A la Bouesia se'ns desbordava tot, i encara que era interessant aquell caos, molts cops no podíem cuidar els artistes com volíem. Ara ens podem dedicar a que l'esdeveniment tingui un discurs potent. És important transmetre a la gent les idees que hi ha al darrere d'aquesta proposta. Jo crec que en el món de l’espectacle les paraules fan nosa. Com tenim l’espectacle ja no cal dir res. És important transmetre unes idees. Fer reflexió. Perquè sinó, l’art es converteix només en una diversió. Volem tenir incidència social. Sinó, l'art s'associa només als moments d’oci i l’art és un procés que dura tot un any.

- Les accions començaran dissabte a la tarda i s'allargaran fins diumenge. La idea és que no hi hagi pausa?
Sí, són dos dies sense pausa. Volem contrarestar la fragmentació de les activitats artístiques. La continuïtat com a element a recuperar.





V ENCONTRES APROXIMATIUS DE POSTBOUESIA, LO PATI, AMPOSTA 29 i 30 DE MARÇ 2025

 


Dissabte 29 de març a les 17:30h. Centre d'Art Lo Pati.


V ENCONTRES APROXIMATIUS DE POSTBOUESIA 

 LO POEMA AJUNTA PARAULES

 LO POEMA AJUNTA PERSONES


“Si nosaltres, però, ens poguéssim entendre amb el mosquit, advertiríem que també ell flota amb aquest pathos a través de la llum i sent que en ell vola el centre del món.”                                                                                                      Friedrich Nietzsche.


La imatge dels 5ens Encontres (sempre) Aproximatius de Postbouesia. Reverència versus irreverència. La relació de l’humor amb el plaer. Pau Casals a la Casa Blanca s’ajunta amb Wolf Vostell a la revista Fluxus ‘Dé-coll/age’. Video-acústica, una escenografia de televisors, els improvisadors lliures filmats i projectats: Luis Lamadrid i Paco Utray. Les esquerdes que sonen (per sort): David Picó. Les preguntes difícils quan els amics se’n van: Paco Morales, una pel·lícula que busca rastres d’una vida. Una colla d’espectadors emancipats aproximant-se a un auto-concert perpetrat per ells mateixos: ells no saben que van en un autobús conduït pel Col·lectiu Free’t i Arnau Millà. Una paella transicional que servirà per entrar en el “De sol a sol”. Lo poema ajunta paraules. Lo poema ajunta persones. Tota la nit sonant i ressonant. Un nocturn de campanes: Llorenç Barber i Montserrat Palacios.

 

Anne Dufourmantelle: Elogio del riesgo 

Corredor Mateos: Converses amb Pau Casals 

David Picó: Filosofía de la escucha: el concepto de música en el pensamiento de Nietzsche 

Dolors Miquel: Mata’m Psicosi

Ester Xargay: Trenca-sons

Francesc Tosquelles: Funció poètica i psicoteràpia. Una lectura d’ In Memoriam de Gabriel Ferrater

Harpo Marx: Harpo habla

Jacques Rancière: El espectador emancipado

Llorenç Barber: La ciudad y sus ecos

Montserrat Palacios: La estrategia doméstica 

Nelly Schnaith: Paradojas de la representación 

Paco Morales: Gairebé cent anys de soledat 

Peter Sloterdijk: Derrida, un egipcio 

Roland Barthes: El plaer del text 

Tristan Tzara: L’home aproximatiu 

Wolf Vostell: Dé – coll/age, butlletí d’idees actuals

 

PROGRAMA Dissabte i diumenge, 29 i 30 març.

17.30 h: VIDEOACÚSTICA- Luis Lamadrid, Paco Utray. Passi de maqueta i explicació del projecte.

18.30 h: VOLUNTAT CONTRA LA TEMPESTA: projecció del documental sobre l’artista Paco Morales amb Adolf Alcañiz i Miquel Àngel Marín (autors del documental), Javier Caballero, Mari Chordà, Àlvar Bonet, Eduard Carmona, Fermín Morales.

L’ESQUERDA QUE SONA: DES/CONCERT PER A INDIVIDU SOL: David Picó, concert parlat o parlament desconcertat.

L’ESPECTADOR EMANCIPAT: Col·lectiu Free’t, Epy Figueroa, Arnau Millà, concert d’espectadors, concertat i emancipat.

22.00 h: PAELLA DE TRANSICIÓ. Menjar per a continuar els encontres i aproximar-nos al llindar de la post

Bouesia a mitjanit.

23.30 h: Què és un “DE SOL A SOL”? Què vol dir sonar tota la nit? Introducció a la música nocturna. Llorenç Barber i Montserrat Palacios.

00.0      h: DE SOL A SOL: un nocturn de campanes, veus i sacs de dormir fins que surti el sol. Llorenç Barber i Montserrat Palacios.



Lamadrid-Utray, videoartistes reconeguts en l’àmbit internacional i radicats a Madrid, presenten el projecte Videoacústica, un treball sobre l’escena de la improvisació lliure a l’Estat Espanyol.

En un principi, Llorenç Barber va compondre un concert per a les dos bandes d’Amposta i no va funcionar, tot eren inconvenients, no es va poder fer. En segon terme, es va proposar a Llorenç i Montserrat Palacios de fer un concert de ciutat amb les campanes del campanar de l’església de l’Assumpció d’Amposta i tampoc va funcionar, tot eren inconvenients, no s’ha pogut fer. En darrer terme, Llorenç i Mont han optat per un “De sol a sol”, un passar-se la nit sonant campanes i instruments i veus al Centre d’Art Lo Pati. Natros venim del Fracassart, així que no ens ve de nou, l’escola de l’art és el fracàs. Però amb matisos. Igual com rebutgem l’èxit absolutista, tampoc no caurem en l’èpica del fracàs, tal com ensenyava Carles Hac Mor.

Llorenç Barber i Montserrat Palacios son dos dels grans desconstructors musicals del segle XX-XXI, al costat de grans artistes del so com Erik Satie, Kurt Schwitters, John Cage, Mauricio Kagel, Fluxus, ZAJ, Marianne Amacher, Conlon Nancarrow, Terry Riley, Eliane Radigue, Michael Nyman, Laurie Anderson, Carles Santos, Fatima Miranda, Brian Eno, Gavin Bryars, Heiner Goebbels...

Desconstrucció musical, en aquest cas, vol dir crear una música nova que adquireix significat sobre la base del seu context, i que reescriu i vivifica, de baix a dalt i de dalt a baix, la tradició.

Paco Morales és un artista de La Cava-Deltebre que ja no està entre nosaltres, va morir ara farà dos anys, als 74 anys. Amb una llarga trajectòria com a pintor i escultor, de la generació d’artistes relacionats amb el primer Llar i Mari Chordà, i amb escultura pública disseminada per les terres de l’Ebre. Quines “preguntes difícils” (Eva Franch) ens farem els amics que l’estimàvem a ell i al seu treball d’artista? Quin és el rastre que deixa Paco en aquest mon? Què és i què significa la memòria? Diuen que la memòria depèn del viu que està qui recorda. Quant més vius estiguem, més recordarem a Paco. Ell ens va animar en vida, ara l’animarem natros a ell.

David Picó és un artista de l’escriptura, la filosofia i la música. Davant de les estretors, les rigideses i els dogmatismes, a ell se li apareix la jovial poesia, els corrosius de la qual el porten al beneït humor. Paraula que sona i sonoritat que fuig per l’esquerda de la ironia que estova la insuportable duresa de la realitat imposada i impostada. I desfà el discurs pretesament inamovible. Canta sempre que pot, mut, sota l’aigua o a l’escenari: sembles un borinot dins d’un pot! Els textos poètics que deixa anar no aspiren ni a poemets ni a poemots, més aviat son poemuts: poemes  callats que parlen pels descosits o, millor, per les esquerdes del llenguatge. És autor d’un dels grans i pocs llibres escrits sobre Nietzsche i la música: “Filosofía de la escucha. El concepto de música en el pensamiento de Friedrich Nietzsche” (Crítica). David Picó és doctor en filosofia i ciències de l’educació per la Universitat de Barcelona. Discjòquei, músic (lidera tres projectes musicals), guionista i fan de l’escalivada.

Deixeu-lo sol a David amb l’esquerda que sona.

El Col·lectiu Free’t es pela de “free’t” a Lleida. Enmig d’un clima extrem com és el de la música catalana, tan unilateral, adotzenada i plena de manies puritanes, han sortit elles i ells amb ganes de  fusionar-se en temperatura de creació, d’intoxicar-se uns dels altres, d’abandonar-se i d’abandonar cadascú, encara que sigui per moments, el seu text disciplinari i crear a l’ensems un hipertext in-disciplinari, això és, una obra rabiosa que pega i fuig, que escapa de marcs mentals prefabricats i que, mai més ben dit, pixa fora de tes(x)t. Actrius, ballarines, músics, artistes plàstics pintant so i dibuixant gestos i escopinant paraules, on s’ha vist això en un escenari català? Des de fa un temps flirtegen amb el ‘happening’ que és el mateix que dir que es deixen seduir pel concepte d’espectador emancipat.


FOTO: JA. FREE'T FUSIONA L'ESPECTADOR EMANCIPAT, 2025