Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bouesia 08. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bouesia 08. Mostrar tots els missatges

dimecres, 5 d’octubre del 2016

CRÀTER 4, BOUESIA 2008, LES VAQUES MAGRES

CARTELL, també reproduïda a la portada del llibre Bouesia 07
Les Vaques Magres. Lo Teixidor. 2008.
Les perbouformances a Riumar de Paco Morales i Javier Caballero, David Ymbernon, Blai Mesa i Pau Padrés; el recital a la plaça Mossèn Gabriel amb Don Simón y Telefunken disfressats d’angelets i amb bolquers, Anna Rubirola i Maria Montseny ballant ‘La Feble Feblesa’, Víctor Bocanegra i l’homenatge a Pepe Sales, Bartomeu Ferrando, Jaume Pons Alorda i el seu anti-streptease...; la presentació de la segona antologia poètica ‘Bouesia, les Vaques Magres’ (Arola) i una Revista Caminada esclatant d’homenatge a les tres barcasses, amb Lo Teixidor, Lucas Quejido, Carles Andreu, Carles Hac Mor, Laia Martínez i López, Elisabeth Hager, Miquel Izquierdo, Marc Romera, Llorenç Barber, Mont Palacios, Emit-Snake Beings, Javier Caballero i una munió de gent que van cantar, ballar i recitar.

Lo Teixidor i la seva rondalla. Una veu, un guitarró, una guitarra, un clarinet, una trompeta i un bombardí. Un bon compàs. Una tonada(melodia) pròpia, diferent a la dels altres cantadors. Un timbre de veu dolç. Un so bonic de rondalla, anti-virtuós. Un enversador i improvisador únic,  prodigiós. La veu dels ancestres, dels orígens, música original.

El següent any ja no va poder venir lo Teixidor, ja no estava bé de salut. Va marcar l’inici de la crisi local i global.

Miquel Àngel Marín, Psicogeografía d’un festival 2005-2015, Ed. Això és com tot, 2015

Maria Montseny


BOUESIA 2008. LES VAQUES MAGRES.

La quarta edició del festival Bouesia marca l’inici de la crisi econòmica, tal com el lema explicita.

La motivació principal d’aquesta edició va ser la celebració i reivindicació de les tres barcasses, veritables places majors navegables del delta.

Es realitzen un total de nou esdeveniments artístics al llarg d’un mes, entre els que destaquen les ‘perbouformances’ (David Ymbernon, Lo Faro dels Bous, Elastics Ultd.) als xiringuitos de la platja de Riumar, el recital de 40 bouetes (màquina de l’aigua i el vi, de Paco Morales, les ballarines Rubirola i Montseny, Jaume Pons Alorda, Marc Romera, Carles Andreu, Benet Rossell...), la revista caminada d’homenatge a les tres barcasses, amb el Teixidor i la seva Rondalla i la conducció de Carles Hac Mor i Ester Xargay i parades a cada barcassa-escenari i el concert de Don Simón y Telefunken a la Plaça Mossèn Gabriel.

Bouetes participants: Víctor Bocanegra, Carles Robert, Marta Mateu, David Oliver, Arangu i Joan Rovira, Lo Faro dels Bous (Javier Caballero i Paco Morales), David Ymbernon, Elastics Ultd. (Blai Mesa i Pau de Banyoles), Eduard Carmona, Carles Andreu, Annie Andreu, Benet Rossell, Elisabeth Hager, Jaume Pons Alorda, Laia Martínez i López, Don Simón y Telefunken, Gerard Gil, Miquel Izquierdo, Marc Romera, Andreu Subirats, Llorenç Barber, Montserrat Palacios, Izaj Barber Palacios, Tziran Barber Palacios, Bartomeu Ferrando, Catalina Girona, Andriy Antonovskiy, Miquel Àngel Marín, Aitor Gilabert, Jordi Prenafeta, Carles Hac Mor, Ester Xargay, Carles Maria Sanuy, De la feble feblesa (Anna Rubirola i Maria Montseny, Lucas Quejido,
Cinta Mulet, Lo Teixidor i la seva Rondalla.


Miquel Àngel Marín, inèdit

Lord Alorda, Regsexcital



Som tornat d'una de les experiències més heavies de la meva vida: la BOUESIA. No es pot descriure: tot molt intens i molt brutal. Molt bèstia. Tant que fins i tot viure feia mal, tanta alegria feia mal. En tres dies sols he dormit, com a molt, tres hores bones. Xiringuito power! Per això avui matí a la 1 no m'ha costat dormir a terra a l'aeroport 5 horetes abans d'embarcar. Viatge plàcid, molt tranquil i tot molt puntual, també mig dormint, en arribar a casa he dormit de les 9 a les 14 hores en què, poc després, havia de fer les classes de repàs d'anglès.

Retornem a la BOUESIA: molt bona gent, i molt interessant (penso en Míster Snake de Nova Zelanda, el cosí de Míster Cocodrilo Dundee, amb qui sols vaig compartir dues paraules però que va ser una presència contínua per a mi cada dia!), i després aprofundir amb les persones ja estimades per estimar-les un poquet més, i penso en gent com els meus nous papàs Catalina i Andriy (que sense ells el meu viatge hagués estat més dur, més terrible, més solitari i menys exaltador! gràcies de tot cor! de tot os!), n'Eduard (CARMONA!), en Galan, na Laia Martinez i Lopez, en Javier Caballero, na Carmeta i na Pria, Miquel Àngel Marín, en Sito, en Marc Romera, en Carles Hac Mor, n'Ester Xargay, en David Ymbernon i en Dadà, en Joan Todó, en Jordi Prenafeta, en Ferran i na Nuri (sí, els reis de l'horiginal, patriarques de la poesia catalana actual, ens sorprengueren amb la seva arribada i amb la seva estada tan màgica, Déu Meu gràcies!), Don Simon y Telefunken, o tu, Bel (forever remember a mallorca, durant la guerra civil)...

Però, tot i això, faltava gent que encara hauria engrandit més la traca (més possible? Sí, encara hagués anat molt més gros segur! BUF!!!): en Pau Vadell, n'Enric (Casasses), na Blancallum Vital, en Francesc Gelonch, n'Emili Sánchez-Rubio (que hi va ser de tornada a Barcelona mentre escoltàvem el seu disc REVISAR-TE EL NOM), en Joanto(màs Martínez), tants altres...

Perdonau si em deixo algun nom, no ho faig amb mala intenció, ans sinó per devastació: estic tan devastat en tornar a la realitat que ara mateix és com si tot sols hagués estat un somni (quanta misèria mental per part meva fer aquestes declaracions tan poc genuïnes i tan típiques de novel·la de folletí, però és així) és com si tot ho hagués somniat aquestes hores de vol, de tornada com diuen.

El recital, gran recital acabat amb un anti-streaptease multitudinari!, la presentació i pira pública de pedra foguera i de mar de sardines, caminar a la vorera de riu, lo èpic clarinet, recitant, cantant, les jotes de Lo Teixidor, els transbordadors per creuar el riu, en Sito llençat a la impaciència de les aigües, el restaurant Machino però també Ca la Paca! I no ens podem oblidar del xiringuito (l'èpica nit de comiat en què en Pau va fer un joc de màgia i alquímia convertint la fosca en una autèntica discoteca dels anys 80), la platja, els banys de piscina a altes hores de la matinada, quan tot començava a agafar l'embranzida del color allà enfora i tot simplement a un pas de l'orgia... Fins i tot els mosquits eren èpics, collons! I també cal dir que mai podré oblidar el matalàs inflable que na Iolanda me va deixar (gràcies, amor, sense tu encara hauria dormit menys!)

Per molt que intentés fer detall de tot el viscut seria impossible contenir i mostrar, poder fer entendre a tots aquells i aquelles que no hi eren, què va significar i què significa tot això. Potser sols se podrà saber si ho vivim de nou l'any que ve al 2009 (any DOSMILBOU!) si ens conviden i si tenim el valor de tornar a enfrontar-nos a la terrible bellesa de l'alegria.


Màquina Fantàstica, Paco de Morales

Les revingudes de la bouesia s’enganxen a la xarxa. Comença aquest palimsest de la Bouesia2, voluntat del cavero per fermar un punt alt. L’espiral del temps que xucla totes les coses acumula argila, arena, palla, canyes, fang, papers de diari, llibres... en present, convoca també l’atenció del lector. D’ací que el dit diví assenyala Aproximadamente 11.600 resultados (0,34 segundos), hic et nunc:

boucròniques: incloem un desbordament líric d’aeroport, Lord Alorda, del bloc Pesta Poètica; i recomanem prémer l’índex aquí mateix per llegir:

Albert Arques ens ofereix seqüències i mirades de les perbouformances,  
La Poesia Visual Culinària De David Ymbernon,
Boucremat , del Faro Dels Bous (Morales i Caballero)

Miro també Bouema de La Ferida: https://vimeo.com/43116264

i els vídeos d’Ester Xargai: Osmòsi I i II, https://vimeo.com/12717353 , entre altres ,  http://vimeo.com/user3412517/videos

 

Un altre dia potser el riu ens portarà més papers de diari.

Boucremat, Paco Morales

PROGRAMA BOUESIA 2008
LA GRAN BOUESIA I IV APLEC DE BOUETES incorpora enguany la PERBOURFORMANCE:

24 VII 08 11 h. PERBOURFORMANCES INAUGURALS, PLATJA DE RIUMAR
DAVID YMBERNON, POESIA VISUAL CULINÀRIA. Ymbernon és un artista que fa ballar el cap. El 1994 inventa el primer poble virtual del món, New Tool, i el personatge Latung La La. El desenvolupament de les seves recreacions, de fets que porten la quotidianitat al terreny d'allò recordat com a somni (C.Hac Mor: Enderroc i Reconstrucció, Arola ed. 2007), són una música màgica que s'esdevé en el mateix temps en què és realitza.

LO FARO DELS BOUS: BOUCREMAT. Caballero & Morales, lo boufit de Boufalabou (Màngel Marín) i la dansa de les imatges al foc (Eduard Margalef). Φρόνιμον τὸ πῦρ, intel·ligent lo foc, cremarà el Bou genèsic i fonamental, el que fecundà la Vaca que engendrà la Cava, i comunió amb els déus del sacrifici. El foc, que governa totes les coses, és faro de bous i minotaures, bouetes, sardines i sirenes.

BOUEMA, documental de David Fernánez i Gerard Gil. Premi a la Creativitat (2008) de la Diputació de Tarragona. La Bouesia del 2007 en un poema visual.

ELASTICS ULTD: UN BOU, DOS BOUS, TRES BOUS, varietats audiovisuals, per Blai i Pau, de Tarragona

25 VII 08 19 h PRESENTACIÓ DE LLIBRES, SALA D'EXPOSICIONS RAMÓN CALVO, Sindicat Arrosser, la Cava, 19 h.:
Mar de Sardines de Javier Caballero.
PEDRA FOGUERA, Antologia de poesia jove dels països catalans.
Bouesia 07, la petjada al paper de la passada edició de la Bouesia

22,30 h. REGSEXCITAL DE BOUVERSOS amb BOUPRELUDI DE DANSA (Anna Rubirola i Maria Montseny). Pl. Gabriel Zapater. El boueta submergeix la cavea en esdeveniment i participació. Qui vulgui pot agafar el micròfon i contribuir a determinar i portar a terme la Bouesia.
Boupreludi de dansa, Regsexital, a càrreg de Anna Rubirola i Maria Montseny

26 VII 08, 18 h.: REVISTA CAMINADA I NAVEGADA"Homenatge a les tres Barcasses" Carles Hac Mor, Ester Xargay, Lo Teixidor i Roundalla, els Bouetes. Inici: pas de barques Garriga, per la voreta del riu, pas d'Olmos, i i final de festa al pas de José del Baló.

23 h.: Don Simón y Telefunken "Música de Vanguardería".

Bourevista Caminada, Pas del Baló

FOTOS: Priya, Ja, 2008. Només el cartell és de l'exposició d'Amposta 2012

diumenge, 18 de març del 2012

ANDRIY ANTONOVSKYI A L'HORIGINAL: 21 DE MARÇ 2012


DIMECRES 21 DE MARÇ 2012,

A LES 20H30

A L'HORIGINAL


(c/ferlandina 29, bcn)

http://horinal.blogspot.com.es/2012/03/els-busthalter-dandrii-antonovskyi.htm

UN FANTASMA DE "BUSTHALTER"

(EL FUTUR LLIBRE-SOSTENIDOR DE

POESIA DE L'ANDRIY ANTONOVSKYI)


DES DEL COR I EL PIT DEL SEU AUTOR.
QUEDEU TOTS CONVIDATS
A VEURE, ESCOLTAR I PARTICIPAR

EN AQUEST STRIPTEASE MORFOLÒGIC
I POCASOLTA, AMB PETITS REPICS D'ALGUNS
CLÀSSICS ANDRIANS

AU, ANIMEU-VOS!

ENS VEIEM ALLÀ, SI HI VENIU!


Un poema de l'Andriy:

Jo menjava sushi de pera
Mosques negres
M'aterraren a les orelles

(publicat a LES VAQUES MAGRES. Bouesia 2007, Ed Arola, 2008)
Foto: Ja, Bouesia 08: Andriy Antonovskiy

dijous, 2 d’abril del 2009

LUCAS QUEJIDO, POETA A NUEVE FRESQUÍSSIMOS D’ESPANYA

Poesia fresca per la mar de la literatura. Nueve Fresquíssimos d’Espanya és un llibre publicat per Produccions Escopeta, un col·lectiu divers que aplega autors que transiten per diverses arts: Roger Atrofe, F.P. Domènech, Sebastià Jovani, Lucía Lijtmaer, Cesc Martínez, Eduard Mont de Palol, Juan Nicho, Lucas Quejido, Xavier Tort. El títol ja ens adverteix de la llibertat híbrida de la seva escriptura que salta per sobre de la llengua com a problema polític amb la finalitat d’emprar-la primer que res com a eina d’expressió i de comunicació.


De tota la sensibilitat del llibre parlaré de Lucas Quejido, un músic que anima l’experiència del grup Misaluba, enèrgic, popular, instrumental i exquisit. Lucas Quejido va estar també al quart festival de Bouesia (2008). A la voreta del riu va cantar a cappella. La seva veu saltava com un llopet de riu apagant els brams juvenils de les ensordidores motos aquàtiques. Els bouetes i les canyes de l’altra banda, en xalar, picaven mans i esdevenien delta i geografia.

La poesia de Lucas Quejido és sorprenent i seductora amb un fil d’intriga que et transporta per uns versos carregats d’una tensió que et fa pensar. Disposa un recull de poemes intitulat La Edad de Oro. El lecho de Rumaykiyya (2005-2008), amb un poema introductori “Tecnología” que pertany al títol Parva. Crítica a la Mitología Industrial (1998-2005). Aquesta escriptura es presenta en diverses formes que van des del vers lliure fins a la prosa poètica. Endevino, pel que ens presenta el llibre, que som davant una selecció, ja que la numeració romana, que abasta de I al IX, es repeteix del II al VII, amb la disposició paral·lela de poema i poema en prosa, amb l’excepció del VII que tots dos tenen la forma tallada en versos.

Una grata aventura de llegir que roda pel desencant de la Tecnologia, que propicia l’ordre únic, vertical i piramidal amb els seus objectes produïts en sèrie, una caricatura,(...) La mueca de la perplejidad. I a partir d’aquí indaga el primordial, el traç de la necessitat (Necesidad que precede al avance técnico...), la consciència i la memòria, la pulsió amorosa –la voluntat.

La Edad de Oro comença amb “Tarija”, un terme que en diverses llengües mediterrànies, semites o gregues, declara un inici: caminar, camí, història. Les passes van de l’etimologia a la petjada lunar d’Armstrong: El astronauta es el pie inocente en la chistera del conocimiento. Vet aquí els termes còsmics d’aquesta aventura captivadora: Buscar allá para entender aquí i Llegar hasta el fondo del aquí para entender el allá. Una aventura laberíntica on la mística dels mites de cultures diverses no són religió incomprensible, sinó repte antropològic: ... y aunque en el reino de lo múltiple reconozco la temperatura de mi cerebro es en mi pecho donde se mecen las hojas (III b).

Una aventura i un camí cap a l’altre, ai amor!:

LA MOSQUITERA

Ni el oro ni el poder
(mucho menos el talento
a menudo superado)
envidiaba Ben Ammar
de su mentor, el rey al-Mutamid,
sino el lecho de Rumaykiyya
y el hecho de merecerlo.
(II)

Rumaykiyya, Láquesis, Ariel, Calibán, Hisípila, Jasón, Godzilla, Pegaso, Yesod... són els arcans, on El individuo se añade (...) a un corpus social único que lo anula y protege (VII b). Aventura amb les seves bifurcacions i diàlegs: memòria i consciència, destí implacable o el terror: A la vuelta de la esquina estoy yo, con un manojo de crin blanca en el puño, aguardando la llegada del dia siguiente (VII B). I el diàleg del mirall: La voluntad de valer, quizás... (VIII)

La poesia de Lucas Quejido és una aventura, una emoció escollida, un camí llarg. Ben segur que arribarà a ports atents.
JC

NUEVE FRESQUÍSSIMOS D’ESPANYA, R. Atrofe et alii, Produccions Escopeta, ISBN: 978-84-936379-1-0, Març 2009.

Foto: JA: màscara, 2009

dijous, 26 de març del 2009

EMIT SNAKE - BEINGS AL PRIORAT

1. Emit Snake-Beings, Bouesia 08

2. Siurana 08, màscares blanca i negra

3. Siurana 08, màscara blanca i núvols

4. Siurana 08: la màscara blanca en el concert global

5. Concert global, Orquestra de les Mines, Siurana 08

6. Siurana 08: Cloc un ull i se m'obre una orella, Església de Santa Maria
El passat 13 de desembre de 2008 vam gaudir del concert de l’Orquestra de les Mines, a l’alta cinglera de Siurana, organitzat pel dinàmic Priorat Centre d’Art. Més de 15 clarinets donaren vida a composicions d’Antoni-Ernest Sebastià i Miquel Àngel Marín, en una jornada que es va estendre fins a Nova Zelanda, en emetre en directe via internet la connexió amb l’Annual Hamilton Underground Film Festival, dirigit per Emit Snake - Beings.

El concert Cloc un ull i se m’obre una orella el vam viure amb delectança i entusiasme des de l’interior romànic de l’església de Santa Maria. La Mare de Déu de l’Aigua somreia i el xiquet obria els ulls meravellat. Fins i tot la Reina Mora va deixar el seu salt etern per asseure’s a la Trona i va escoltar admirada. Però els músics la van fer més grossa. Ens van embolcallar en el núvol encisador d’una música física, fins a tal punt que els fils de les notes ens feren sortir en processó a l’exterior on esclatà la traca final d’un concert global. És quan es produí la sorpresa apoteòsica de la intervenció de dues màscares, una blanca i una negra, que van mesurar les ones d’aquesta geografia calcària. De cop vaig reviure l’acció d’en Snake a la Bouesia 08, on ens va admirar l’hàbit negre que auscultava les vibracions del festival amb andròmines electròniques que produïen cruiximents còsmics. El núvol global volà cap a Nova Zelanda, i es va sentir claret.
JC

V. al bloc: HUFF’08 (12 xii 09)
http://www.prioratcentredart.cat

Fotos: Priya

dissabte, 4 d’octubre del 2008

BOUESIA A L'HELIOGÀBAL, 5 X 08,10H



OCTUBRE DIUMENGE 5:
HELIOGÀBAL, BAR MUSICAL
c/ RAMÓN Y CAJAL, 80
BARCELONA

POETES DEL DELTA: LES VAQUES MAGRES SENTEN BOUETES
Presentació del llibre Bouesia 2007
Retornem a la BOUESIA: molt bona gent, i molt interessant (penso en Míster Snake de Nova Zelanda, el cosí de Míster Cocodrilo Dundee, amb qui sols vaig compartir dues paraules però que va ser una presència contínua per a mi cada dia!), i després aprofundir amb les persones ja estimades per estimar-les un poquet més, i penso en gent com els meus nous papàs Catalina i Andriy (que sense ells el meu viatge hagués estat més dur, més terrible, més solitari i menys exaltador! gràcies de tot cor! de tot os!), n'Eduard (CARMONA!), en Galan, na Laia Martinez i Lopez, en Javier Caballero, na Carmeta i na Pria, Miquel Àngel Marín, en Sito, en Marc Romera, en Carles Hac Mor, n'Ester Xargay, en David Ymbernon i en Dadà, en Joan Todó, en Jordi Prenafeta, en Ferran i na Nuri (sí, els reis de l'horiginal, patriarques de la poesia catalana actual, ens sorprengueren amb la seva arribada i amb la seva estada tan màgica, Déu Meu gràcies!), Don Simon y Telefunken, o tu, Bel (forever remember a mallorca, durant la guerra civil)...
(Lord Alorda: Bouesia 2008,
El Punt: Bouetes i Vaques Magres a Tarragona:
Foto: JA: Bouesia 2008, Revista Navegada, Miquel Àngle Marín i Carles Andreu al Pas d'Olmos.

divendres, 22 d’agost del 2008

ALBERT ARQUES: PERBOUFORMANCES



ALBERT ARQUES ens ofereix uns reportatges de les PERBOUBORMACES que posaren el tret de sortida a la BOUESIA 08.

La POESIA VISUAL CULINÀRIA de DAVID YMBERNON (també a la foto):



BOUCREMAT amb LO FARO DELS BOUS (Morales i Caballero)


Fotos: Albert Arques, Bouesia 08


dilluns, 4 d’agost del 2008

BOUCRÒNICA DE LA BOUESIA 2008



Quatre anys ja fa que Deltebre i les Terres de l’Ebre, tenen i disfruten d’un festival d’estiu que ja el voldrien un munt de pobles i ciutats: la Bouesia. I si bé podem afirmar, perquè ho hem notat i constatat, que el públic d’aquest esdeveniment, únic per les seves característiques i convidats, augmenta i respon popularment i amb entusiasme a la majoria d’actes que s’hi ofereixen; també hem de fer notar i constatar que la resposta dels mitjans de comunicació de les Terres de l’Ebre, i l’interès d’alguns dels seus intel·lectuals i artistes de renom és del tot nul·la i de menyspreu. Ells s’ho perden, perquè allò que s’ha pogut veure i percebre, sobretot a partir de la segona edició d’aquestes bouesies podem afirmar que situa aquest festival a les arnes més dolces de la creació pensada i transformada i resta instal·lat en els palaus més luxosos i rics de l’esperit. Així és i així ho hem notat en aquesta darrera edició, no destacaré noms perquè tots hi van destacar, i el programa, per cert amb una línia de disseny que també sobresurt, ja va ser degudament divulgat i qui volia allí ho tenia. Però sembla ser que la gent de l’Ebre, el setmanari de més tiratge de la contrada, no se n’assabenten de res, i no saben, ni es preocupen de saber qui són aquells escriptors, cantants, artistes, actors, ballarins, poetes, pintors, músics, performancers, cuiners, tots ells i elles, i més, qui són aquells que participen en la bouesia, d’on surten. Són uns penjats, pensen, encara són tan ignorants i “de poble” amb el sentit de ser uns “paletos” perquè del poble tots en som, que no poden sortir de les quatre referències que ells coneixen que sempre són les mateixes i que són les que sempre surten al seu setmanari, sempre igual, sempre tan cutre, sempre tan mal informats i sempre amb un punt de vergonya aliena i poca vergonya consentida. És ridícula, és espantosa i pròpia de curts de gambals la resposta que els mitjans de les Terres de l’Ebre han fet i fan als festivals de la Bouesia, perquè si s’haguessin informat una mica i sortissin del seu rogle pudent i fangós -cosa que de moment no veiem probable-, sabrien que, en aquestes tres últimes edicions, per aquest festival han passat alguns dels creadors més interessants i amb més projecció i sensibilitat i delicadesa i intel·ligència i compromís artístic que és com dir compromís dues vegades, que actualment podem trobar a una pila de ciutats i pobles i illes i masos de tots els nostres països. I si poguessin entendre això i informar-se de saber qui són aquesta gent, qui hi ha darrera d’aquest festival, quina idea de festival es proposa, i quins són els horitzons més propers, veurien com la Bouesia s’ha convertit en el veritable festival d’estiu d’arts i músiques de les Terres de l’Ebre, i un festival sense complexos ni etiquetes, cada vegada més ben portat i amb propostes més i més singulars i definitives, i tot això amb la complicitat de la gent del poble que hi participa i hi opina, hi balla i xala, i si una cosa la troba estranya, espera la següent i aquella ja no la troba tant d’estranya, i d’aquesta manera la Bouesia s’està arrelant com una planta autòctona amb molts d’empelts satius de fora que l’enriqueixen i la fan més saborosa . La Bouesia sol coincidir amb les Festes del Ressentiment de Tortosa (que els qui les monten en diuen del Renaixement), i sembla ser que això té molt d’èxit, molta participació i tot això. Pos molt bé, de puta mare, felicitem des d’aquí als organitzadors i els encoratgem en la seva tasca, i també podem afirmar que el Ressentiment és un carnaval al mes de juliol, però no passa res, abans d’aquestes festes pràcticament ningú de per aquí sabia res del renaixement tortosí, i ara tampoc, però si la festa funciona, collonut, que si focs, que si tavernes, xiringuitos, espectacles de malabars i fot-li. Ara bé, la Bouesia no té res a veure amb amb tot això, ni amb els altres festivals de la zona, ni tan sols amb el de Jazz, que és un bon festival i magistralment portat pels seus organitzadors. La Bouesia és una proposta de creació contemporània i radical, un festival de creació i de creadors i d’ambició universal i ultralocalista, un esdeveniment fora de qualsevol convencionalisme i una aposta per la integració cultural en aquestes terres. La majoria d’espectacles són gratuïts i això no els resta ni un bri de qualitat, ans al contrari l’acreix. L’esperit i la funció de l’actual bouesia crec que són comparables al que es va aconseguir en les primeres edicions del Festival de Teatre de Tortosa, a principis dels 80 que organitzava la gent de la Finestra, com que vaig participar-hi activament recordo amb molt bones sensacions tot allò que allí s’hi coïa i que va portar, no només en les obres dels grups de primera línia del moment (La Fura, els Joglars, la Quadra de Sevilla, Dagoll Dagom, La Gàbia de Vic, Vol Ras, Zotal, etc), sinó també amb les propostes de petit format, a situar Tortosa per un temps en un referent del teatre d’avantguarda. Fins que les enveges, les excuses de mal pagador i els aires de grandesa politicoides el van aniquilar, i els intents de fer teatre a Tortosa després ja sabem com han anat, i les Terres de l’Ebre es van quedar sense una oportunitat real de tenir un festival de categoria. Pos jo he notat certes coincidències entre aquell festival i aquesta Bouesia, i crec que la cosa encara té metxa i banya per a temps. La llàstima de tot això segueix sent el que comentava abans, i la cosa hauria de canviar molt perquè aquesta gent s’adonés del que passa i què significa un festival com la Bouesia: una de les propostes més originals i excepcionals del panorama festivalenc de l’estiu. Però en realitat als bouetes, a tots els bouetes, aquest fet, certament desagradable, els és igual, perquè la Bouesia va i allí ens tindran quan calgui, amb o sense institucions, premsa i patums. Per cert, aquesta última edició va transcórrer entre una mena d’èxtasi col·lectiu i uns aires fellinians que donen força i empenta i sobretot alimenten la utopia real de la rabera: el bram del bouetam.


Andreu Subirats


A. Subirats, Poeta i performer, ha publicat L'ull entorn, La Breu ed., col. Alabatre, i ha recitat i cantat amb diversos músics en escenaris de tota Catalunya
Fotos: Ja
1. Boupreludi de dansa, Regsexital, a càrreg de Anna Rubirola i Maria Montseny. Bouesia 08
2. Revista navegada, Andreu Subirats cantant neojotes amb Javier Caballero. Bouesia 08

dimecres, 30 de juliol del 2008

BOUESIA 08: IV APLEC DE POETES


Lo riu de la Bouesia acaba d’assolir la quarta fita. L’aplec més nombrós de poetes dels Països Catalans ha desplegat en tres jornades intenses l’àgora fonamental de la veu i del gest. Aquí la poesia s’expressa des de les arrels primigènies de la nostra jota fins a les formes més trencadores de la poesia d’ara i de demà. El riu torrencial del Teixidor, degà de la improvisació, i el batec de la Rondalla s’escampa fins al dadaisme culinari de David Ymbernon, el Teatre de la Veu de Carles i Annie Andreu, les accions sonores de Bartolomé Ferrando, la vibració còsmica de Llorenç Barber i un etcètera de més de quaranta noms propis conduïts pel verb serè i polièdric de Carles Hac Mor, l’antipoeta, la salflorsalvatgina Ester Xargay i el boufit màgic de Miquel Àngel Marín.

La Bouesia, els bouemes joglarescs de riu àcrata que riu i que se'n riu de qui no riu s'escampaven des de la Cava (Hac Mor), té dos plats forts. El Regsexcital, al bell mig d’una plaça, on els bouetes no es defensen ni competeixen, sinó que exposen la complicitat de la poesia a la punta del fil de la veu i del silenci, la dansa i la nou negra de Benet Rossell, la màquina quimèrica de Paco de Morales, les guspires energètiques de Lord Alorda i els poetes de Pedra foguera. El temps exquisit contra el gust publicitari i ordinari. Una poesia oberta i lliure on qualsevol, minotaure o boueta, pot participar.

I la Revista Caminada, enguany per la vora del riu, dedicada a les tres barcasses. Des del pas de Garriga fins al pas del Baló, el moment més emotiu i remarcable va ser quan el seguici comandat per Andreu Subirats, Morales i Carles Andreu retornaren la jota al poble, que feia de rondalla. I en arribar al pas, Olmos ens obsequià amb pastissets, coc i vi ranci, mentre la Rondalla i el magisteri de Teixidor feien ballar tothom, pescadors de llopets i sirenes, turistes, i bouetes, construint l’instant en què cadascú determina la festa amb la seva participació singular. Cants de sirena i rauxa de versos. Una emoció escollida i l’esdevenir constant de l’univers que es deixaren coronar de llorers per la sorpresa celestial dels angelets Don Simón i Telefunken. J. CABALLERO
fotos: Priya

1: Lo Teixidor i Rondalla iniciant la Revista Caminada al pas de Garriga
2: El poeta Eduard Carmona, recita en un punt de la Revista Caminada.
3: Lucas Quejido, cantant de Misaluba, en un punt de la Revista Caminada.
4: Llorenç Barber, la veu de la música, en un punt de la Revista Caminada.
5: Lo Teixidor fa ballar tothom al pas d’Olmos.
6: Un moment de la cloenda al pas del Baló.

dimarts, 22 de juliol del 2008

BOUESIA: XUP, XUP. BULL LA BOUESIA

Els bouemes joglarescs de riu àcrata que riu i que se'n riu de qui no riu s'escampaven des de la Cava (topònim format amb la inversió sil·làbica de la Vaca) per tots els arrossars del Delta de l'Ebre mentre pel seu firmament immens uns nuvolots rojos i negres presagiaven un xàfec de bouversos disposats a acabar amb totes les sequeres líriques.
Carles Hac Mor: El naixement de la Bouesia, suplement CULTURA, AVUI, 22.ix.05

QUART ANIVERSARI BOUÈTIC. L’esdevenir constant de la paraulatura entre lo riu i la mar, generant l’arena fonamental. La rondalla de l’aixada i el rec fèrtil de Teixidor arrossejant la Terra del Bou i de la vaCa. El bramul del desig en el moment verd de Juliol. El Minotaure tirant l’arròs collit a la plaça rodona al bell mig de l’amfiteatre, on s’asseuen els gegants, Montsià i Caro, Coll de l’Alba i Cardó. El temps exquisit contra el gust publicitat i ordinari. Hom pot tombar la truita, i és recomanable. Però qui pot pegar-li la volta a una paella? I la paella d’enguany ja fa xup-xup. S’ensuma la Bouesia. (JC)

LA GRAN BOUESIA I IV APLEC DE BOUETES incorpora enguany la PERBOURFORMANCE:
24 VII 08 11 h. PERBOURFORMANCES INAUGURALS, PLATJA DE RIUMAR

DAVID YMBERNON, POESIA VISUAL CULINÀRIA. Ymbernon és un artista que fa ballar el cap. El 1994 inventa el primer poble virtual del món, New Tool, i el personatge Latung La La. El desenvolupament de les seves recreacions, de fets que porten la quotidianitat al terreny d'allò recordat com a somni (C.Hac Mor: Enderroc i Reconstrucció, Arola ed. 2007), són una música màgica que s'esdevé en el mateix temps en què és realitza.

LO FARO DELS BOUS: BOUCREMAT. Caballero & Morales, lo boufit de Boufalabou (Màngel Marín) i la dansa de les imatges al foc (Eduard Margalef). Φρόνιμον τὸ πῦρ, inteligent lo foc, cremarà el Bou genèsic i fonamental, el que fecundà la Vaca que engendrà la Cava, i comunió amb els déus del sacrifici. El foc, que governa totes les coses, és faro de bous i minotaures, bouetes, sardines i sirenes.

BOUEMA, documental de David Fernánez i Gerard Gil. Premi a la Creativitat (2008) de la Diputació de Tarragona. La Bouesia del 2007 en un poema visual.


ELASTICS ULTD: UN BOU, DOS BOUS, TRES BOUS, varietats audiovisuals, per Blai i Pau, de Tarragona

25 VII 08 19 h PRESENTACIÓ DE LLIBRES, SALA D'EXPOSICIONS RAMÓN CALVO, Sindicat Arrosser, la Cava, 19 h.:

Mar de Sardines de Javier Caballero.

PEDRA FOGUERA, Antologia de poesia jove dels països catalans.

Bouesia 07, la petjada al paper de la passada edició de la Bouesia

22,30 h. REGSEXCITAL DE BOUVERSOS amb BOUPRELUDI DE DANSA. Pl. Gabriel Zapater. El boueta submergeix la cavea en esdeveniment i participació. Qui vulgui pot agafar el micròfon i contribuir a determinar i portar a terme la Bouesia.

26 VII 08, 18 h.: REVISTA CAMINADA I NAVEGADA, "Homenatge a les tres Barcasses" Carles Hac Mor, Ester Xargay, Lo Teixidor i Roundalla, els Bouetes. Inici: pas de barques Garriga, per la voreta del riu, pas d'Olmos, i i final de festa al pas de José del Baló.

23 h.: Don Simón y Telefunken "Música de Vanguardería".

Com a descripció de la bourevista caminada, un poema de Javier Caballero:

BOUESIA 2006



DE VIVA VEU
el riu constant de l’univers.
Bouetes a tota vela.
Núvols i llobarros
fan la volta de campana.
Repica l’aixada
el falset del canyar.
S’alça la lluna funàmbula.
S’arromanga una jota.
Emborna el videobouema
i tossa el clarinet pels carrers.
Correbouema.
Tornassol en dansa.
Cants de sirena.
Rauxa de versos.
Bramula el Minotaure
la paraulatura per la terra
de la Vaca i del Bou.
Campanes al vol.

El bou del riu i la barcassa han estat sempre presents en la Revista Caminada, com hom pot veure a les fotos insertades i relacionades al peu. L'anunci de la construcció d'un pont que uneixi les vores oposades del riu ens fa recordar aquests mots d'Artur Bladé de 1984: ...I ara, no fa gaire, han començat, vora Ascó, les obres encaminades a la construcció d'un pont i d'una central nuclear. Un bon amic meu asconenc, Carmel Biarnés, corresponsal d’un diari de Barcelona on ha parlat —i parla— d'aquestes qüestions, em diu en una carta: «El pont només tindrà dues pilastres, una a cada banda del riu, i una sola arcada de més d'un centenar de metres, de manera que serà molt bonic, però si no "ni posem remei, matarà la barca d’Ascó, que és la més gran i la més "històrica", no ja de tot l'Ebre, sinó de tota la península. Caldria salvar­-la. Fóra tan interessant de poder contemplar, en un mateix cop d'ull, el pont nou, obra extraordinària de l'enginyeria del nostre temps, i la vella barca, obra d'artesania que data de la dominació àrab i encara està en ús. Parleu-ne vos també. I promoveu visites a la nostra comarca que és una de les més belles de la terra catalana i potser la menys coneguda!». I, ja se sap, el que ha passat un cop, és possible. Honor i glòria a la barcassa.

ARTUR BLADÉ I DESUMVILA, Visió de l’Ebre Català, 1984 p. 271, a Cicle de la Terra Natal II, Obra Completa, III, Cossetània Edicions, 2007

Fotos: 1. JA, Autoretrat amb la Rondalla del Teixidor, Bouesia 07
2. CAYO LÓPEZ, Barcassa del Pas del Való, Josep Arques, JOARCA, Bouesia 05
3. PACO de MORALES, Teixidor canta una jota a JOARCA, Boueseia 06