Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mimo Domenico. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mimo Domenico. Mostrar tots els missatges

dimarts, 6 de setembre del 2016

MOR I MUNTANYA 16, FONT DE LA PLAÇA DE LA SORT, EN FOTOS-5

Cap al rebombori dels dimonis: Miquel Jordà i Màngel amb els vents, Rafa Tormo, el foc

Mimo Domenico

La ciència es va apropant a l’art
on l’atzar és un element essencial.
(CHM)

Rafa Tormo obre l’acció amb una guerra de foc contra les aigües. Escamandre, el Roig, riu de Troia, revoltat contra els cadàvers i la sang de la guerra, surt de mare per aturar la desfeta o reprendre els costums dels homes. Hesfest, el Coixo, el força a la neutralitat. Tanmateix Rafa portarà el rebombori dels dimonis a l’acció impugnada, a la vindicació, col·locar-nos com a cosa entre les coses, deixant fora tota idea d’ànima, o de cor com a memòria identitària sense fisures. Acció i coets i músics.

I ara, qui posarà veu a la sort? Arnau Sabaté (1), que arriba en presses i se’n vol anar, destil·la aigua clara. Dóna curs a la llum de bengala de David Ymbernon, poeta de la taronjada, cuiner del tardet, qui ens llegeix versos del seu llibre Carbassa emergent. També es decideix Bernat Rodell, la nova generació de Vandellòs, com qui diu nova cultura de l’aigua.

I què contents de tenir aquí la veu de Glòria Coll, versos de violoncel. Comença amb Andrés Estellés i continua amb la seva obra, artefactes sensitius, vibració de l’experiència, El soroll sec de síndria que es bada, / un pèl que cau, l’última nit d’estiu. / Nul se’m desfà el trenat de l’antic somni: / se sent de lluny, allà on trenca l’onada, / un crit somort de desig no acomplert.


Ester Xargay esventa entre el seguici la publicació participativa de Barcelona Poesia, Antihomenatge Paraparèmic a CHM: “La poca-solta, o poc sentit, de Dadà dinamita el pedestal de la Deessa Raó que acompanya al Parnàs del Déu Sentit...”

Arnau Sabaté

Arnau Sabaté

M. Rodell


Glòria Gil

David Ymbernon

Màngel crida a la Colonoscòpia
FOTOS: EDUARD MARGALEF
Nota
1:         Arnau és boueta des de les primeres edicions. Ell va tenir la gosadia d’intentar tancar la bouesia en una gàbia. El 2012 ho va aconseguir: http://bouesia2.blogspot.com.es/2012/06/bouetes-engabiats-llico-inaugural-del.html

dissabte, 3 de setembre del 2016

MOR I MUNTANYA 16, FONT DEL CARRER DE LA FONT, EN FOTOS -2

Ouroboros de les fonts de Vandellòs

cap al Carrer de la Font
L’existència no era sinó una sensació d’onada / que oscil·lava entre l’eufòria i la depressió. (CHM)

A raig la font. Els murmuris de la deu emmarquen el lirisme genèsic de The Gourmets Vocal Quartet. L’italià suau de Mimo Domenico refila. Ventura de Vandellòs segueix les aigües de Saint Euxupéry rere la guineu. Sam Vila, aigua de mil flors, clar com l’aigua, escandeix

La imatge
és l’origen,
la paraula
el final.
He pogut mirar
el rostre de la pluja
i he fugit per cercar
la fruita prohibida...

La fontana del verger de Vandellòs encara conserva emmascarada pel temps el senyal i la fletxa: REFUGI, indica –grifola la guerra. Res no mor i el no és la mare dels ous; / per tant, res no pot retornar eternament. (CHM)


The Gourmets Vocal Quartet

Sam Vila

Mimo Domenico

Ventura
FOTOS: EDUARD MARGALEF
PLÀNOL: A TOMB DE VILA