Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris HORIGINAL. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris HORIGINAL. Mostrar tots els missatges

dimecres, 16 de novembre del 2016

AVUI A L’HORIGINAL RECITALS A DOMICILI


20,30 -carrer ferlandina, 29 -HORINAL HORIGINAL 


Els protes de la bouesia 2014 edificaren sobre les runes de la Cambra Arrossera una de les experiències més recordades del festival. Avui porten a la catedral poètica un altre assalt a l’emoció, el ritme, la cançó, melodia en vers. No ens ho perdrem.


XALEU AMB EL video: https://vimeo.com/96486960

ANNA CARRERAS TRANSMETIA AIXÍ EL PRIMER DISC A EL PUNT AVUI


9 desembre 2014 2.00 h

LA COLUMNA


Poetes a casa

‘Recitals a domicili' és un disc que, ja des de la coberta, regala delicadesa i cosa ben feta
No sé si parlar d'un grup d'artistes, de la Bouesia més apassionada, d'uns recitals molt particulars (en tots els sentits que vulgueu), d'un disc extraordinari o de totes quatre coses juntes. En el precís instant en què s'harmonitzen la veu (i els xiulets) del poeta Eduard Carmona; les guitarres, els efectes i el txarango de Iago Marta; les guitarres lab steel, l'ukelele i el banjo de Guillem Castejón; i el contrabaix, l'egg shakeri els rhodes d'Alex Valdés, neix la màgia. La de veritat. Recitals a domicili és un disc que, ja des de la coberta, regala delicadesa i cosa ben feta. Les imatges i el disseny de l'artista visual i escènic David Ymbernon, el poeta del taronja i les bombones de butà amb ales, obre les portes a la il·lusió. Aquesta divina banda –especialitzada a omplir l'èter del menjador de casa teva de música a canvi d'un sopar o d'alguna cosa per beure– va començar, com el jazz, de manera improvisada. Actualment el repertori s'ha ampliat, les col·laboracions de músics i poetes també, i els recitals a domicili s'obren als carrers, a les places, als bars i als teatrets. La poesia cantada d'Eduard Carmona –la viva imatge d'Ovidi Montllor, el deix preciós del Deltebre i la potència verbal dels grans trobadors– desclou la finestra de l'autoria i deixa entrar altres natures ocellívoles. Poetes que ja no hi són (Lo Rector de Vallfogona, Vicent Andrés Estellés, Jacques Prévert) i poetes amics ben vius (Francesc Gelonch, Max Besora, Tomàs Àrias) són convidats a la festa. Així, la “nimfa d'aigüera” del Rector conviu amb les noies que aniran a París de la mà de Gelonch, i l'ocell lliure de Carmona –poema espectacular on n'hi hagi– s'agermana amb la bonica balena d'ulls blaus de Prévert. Vint-i-vuit minuts de poesia, de música, de qualitat i de bon rotllo. D'art en majúscules. Truqueu-los, doneu-los un got de vi i un rosegó de pa. Ells us oferiran molt més: us trauran, durant una estona, d'aquest galimaties que anomenem món. No em digueu que no hi sortiu guanyant.


VISITEU:  http://recitalsadomicili.wixsite.com/recitalsadomicili

Per assaborir-ne més en aquest bloc:



AVUI A L’HORIGINAL RECITALS A DOMICILI NO ENS HO PERDREM

dissabte, 17 de setembre del 2016

BENET ROSSELL A L’HORIGINAL, 21 IX 2016, 20 h


El dimecres 21 de setembre, comença la temporada amb garrotins i garrofes, per celebrar la vida, l'obra i el record d'en Benet Rossell (1937-2016) a l’HORIGINAL. Agerenc universal, poeta i artista total, comparteixo a la voreta del riu un moment únic amb Benet. La intervenció d’una nou a la pauma còncava de la mà nega el color i el negre bescanvia les llums de la ribera per aspres transicions entre plana i muntanya; veus alçar-se un tronc robust i capçada ampla i alta; és un home –et dius- i és també l’eix axial que mou l’univers. Amb una nou negra l’homenot deixa els bouetes amb els ulls oberts i l’esdevenir constant passant.

HORIGINAL, carrer Ferlandina, 29 (davant del MACBA), Barcelona, 21 IX 2016, 20 h. 

Benet Rossell. Foto: Horiginal

EL GEST ÉS VIU

Cec sóc
i mut
i millor dir
només
el que cal dir.
Mut no ho sóc
i cec
tampoc
només sóc
el que sóc
nit de memòria.
I quan faig
qualsevol gest
d'aquests que també sóc
sempre acabo
trencant
un mirall mut.
Els qui es parlen
no es miren.
Els qui es miren
no es parlen.
Els miralls resten muts
i n'hi ha tantes de paraules cegues
que quan sóc cec
veig la memòria
sense embulls
i els muts
l'escolten
amb la punta dels dits.

 (Benet Rossell. Road Poetry)

PER LA CANAL DE L’EMBUT
Me n'aniré
Canal de l'embut enllà



L'aparença se'n va
Com una ploma
I roman
El vent germà
Que escampa les cendres
Memòria irremeiable
Vols nomenar la realitat?
La pura llum no es pot comprar
L'imaginari és màgia
I no cal de moment
Que la natura desaparegui

(Canal de l'embut. Benet Rossell. Encara no hi som tots. Cafè Central 2004)

 
del recordatori. Foto Jordi Calafell
Poema premonitori d’en Benet, passió per la imatge en moviment, novembre 2011 (recordatori):

Avui
Vint-i-u
Hora baixa
En arribar
Mort o viu
Em demanen l’entrada
Seqüència

Imatge del video “A quattro mani”, realitzat per Benet Rossell i Adolf Alcañiz

REC:
1.       BTV , programa "Pantalles": els videos que BENET ROSSELL va mostrar dins la retrospectiva que el Macba li va dedicar fa uns anys. http://www.btv.cat/pantalles/

2.      
Imatge del video “A quattro mani”, realitzat per Benet Rossell i Adolf Alcañiz
PAOLA MASI & BENET ROSELL "A QUATTRO MANI"
Exposició del 15 de setembre al 12 de novembre del 2016.

A quattro mani”, ceràmica amb intervencions. L’intens procés creatiu, el treball íntim i jocós entre quatre mans, Paola Masi (1967), ceramista i Benet. Diàleg que es pot resseguir en el vídeo, realitzat per Benet Rossell i Adolf Alcañiz, que es mostra a l'exposició.
Horari: de dimarts a dissabte, de 10.00 a 15.00 h. i de 16.00 a 20.00 Lloc: ÀMBIT Galeria d’Art, Consell de Cent, 282, 08007 Barcelona Tel.: (34) 93 488 1800 www.ambitgaleriaart.com

Imatge del video “A quattro mani”, realitzat per Benet Rossell i Adolf Alcañiz

dimarts, 19 de juny del 2012

CAMPS DEL CINABRI: LA VIGÍLIA DEL SOLSTICI, HORIGINAL 20 VI 12

cartell: J. Vinuesa
horiginal

cafè+poesia+llibreria

cicle poètic de l'obrador de recitacions i noves actituds literàries
(ara construint la llibreria oral)

ferlandina 29 ( davant del macba) Barcelona 08001
ara més llibreria que mai, amb nous títols:

el dimecres 20 de juny a dos quarts de nou a l'horiginal
LA VIGÍLIA DEL SOLSTICI,

recital poètic i sonòric amb:

"ELS CAMPS DEL CINABRI"

GRUP D'IMPROVISACIÓ ELECTROSONOFONÈTICA

probablement format per:

Lina Giralt, Montserrat Marfany, Joan Vinuesa,

Francesc Diaz i Melis i Toni Alonso



acte 44 i darrer d'aquest curs

TOTHOM HI ÉS CONVIDAT




diumenge, 18 de març del 2012

ANDRIY ANTONOVSKYI A L'HORIGINAL: 21 DE MARÇ 2012


DIMECRES 21 DE MARÇ 2012,

A LES 20H30

A L'HORIGINAL


(c/ferlandina 29, bcn)

http://horinal.blogspot.com.es/2012/03/els-busthalter-dandrii-antonovskyi.htm

UN FANTASMA DE "BUSTHALTER"

(EL FUTUR LLIBRE-SOSTENIDOR DE

POESIA DE L'ANDRIY ANTONOVSKYI)


DES DEL COR I EL PIT DEL SEU AUTOR.
QUEDEU TOTS CONVIDATS
A VEURE, ESCOLTAR I PARTICIPAR

EN AQUEST STRIPTEASE MORFOLÒGIC
I POCASOLTA, AMB PETITS REPICS D'ALGUNS
CLÀSSICS ANDRIANS

AU, ANIMEU-VOS!

ENS VEIEM ALLÀ, SI HI VENIU!


Un poema de l'Andriy:

Jo menjava sushi de pera
Mosques negres
M'aterraren a les orelles

(publicat a LES VAQUES MAGRES. Bouesia 2007, Ed Arola, 2008)
Foto: Ja, Bouesia 08: Andriy Antonovskiy

diumenge, 12 de febrer del 2012

MÚSICA ÉS ENXAMPAR MOSQUES, de MIQUEL ÀNGEL MARÍN -PRESENTACIÓ A L'HORIGINAL


DIMECRES 15 DE FEBRER 2012
18, 30 h
PRESENTACIÓ A L'HORIGINAL,
C/ Ferlandina, 29 –davant del Macba

MÚSICA ÉS ENXAMPAR MOSQUES,

de MIQUEL ÀNGEL MARÍN

Hi intervindran:


JAVIER CABALLERO

ESTER XARGAY

VÍCTOR OBIOLS

i el públic en general.


Qui és Miquel Àngel Marín?


Músic i antimúsic. Convençut que la música hauria de deixar de ser sagrada i que els músics haurien de parlar i escriure més sobre la seva feina i que si no ho fan és perquè amagen alguna cosa inconfessable.

S’ha criat com a músic fent cercaviles (amb el seu mestre Antoni Sebastià) i sempre té enyorança de moviment quan toca.

A Barcelona va estudiar amb Juli Panyella; en aquells anys ja regnava la misèria de Millet i el Palau de la Música Catalana i va haver de fugir per cames.

A Alemanya va anar a aprendre rigor i disciplina (amb Wolfgang Meyer i a la Hochschule de Karlsruhe) i va sortir aprenent a conviure amb el seu clarinet i a mantindre a ratlla el rigor i la disciplina.

Avui en dia bufa per si mateix, de tant en tant el clarinet se li fa llapis i escriu algun llibre (Lo clarinet és l’aixada, Cafè Central/Emboscall; Música és enxampar mosques, Arola Editors) i organitza des de l’any 2005 un festival de les arts poètiques que porta per nom Bouesia.

JOSEP PEDRALS

http://joseppedrals.wordpress.com/2012/02/10/22022012-horinal-miquel-angel-marin/

Foto: 1. HORIGINAL, 2. HORIGINAL, per Jordi Vidal 3. Màngel Marín a l'Horiginal, 2008. Del bloc
http://horinal.blogspot.com/ 

dimarts, 15 de juny del 2010

HORIGINAL: LLUÍS RODA




HORIGINAL cafè+poesia
cicle poètic de l'obrador de recitacions i noves actituds literàries
ferlandina, 29 ( davant del macba) Barcelona 08001

horiginalpoesia@gmail.com

http://horinal.blogspot.com/


En una etapa més de la travesia del desert, tornem a l'activitat i tornem als horígens al menjador de l'horiginal:



EL DIMECRES 16 DE JUNY (20,30h)

amb el poeta

LLUÍS RODA

Serà una mostra de la seva obra publicada en els seus llibres anteriors:

La fi de l’hemicicle (Gregal, 1988),

Sobre l’hamada (Tres i Quatre, 1989),

Buirac d’amor (Bromera, 1998),

Elogi de la llibertat (Bromera, 2001) i

De l’ànima (2006).

(més informació sobre horiginal aquí)

i com sempre més infos a http://horinal.blogspot.com )

dilluns, 29 de juny del 2009

CARLES M. SANUY, A L'HORIGINAL. DX, 1 VII 09







cafè+poesia
cicle poètic de l'obrador de recitacions i noves actituds literàries
ferlandina 29 ( davant del macba) Barcelona 08001
horiginalpoesia@gmail.com
http://horinal.blogspot.com/

el DIMECRES 1 de juliol a les 20,30 h.:

Carles M. Sanuy
amb
"en construcció"


presenta un tast del seu poemari


"les ciutats i els homes"


de propera publicació.

espai escènic: josep m. tirapu
música: toni farran
URBS
Potser no és cert que sigui la ciutat
qui canvia, els crrers, les avingudes,
la remor sorda de les fonts que alleuja
la xafogor de les places, l'estiu.
Potser ets tu qui envelleix, pausadament,
com envelleix una casa tancada:
les estances desertes i en silenci,
feréstec, el jardí mut i deixat.
I et reconeixes, no obstant, en aquest
vast laberint d'ulls i mirades closes:
Ets tu el gat que encalça la penúria
dels fanals, tu qui tanca el cercle. Abans
no et fuetegi, inclement, la primera
inapel·lable claretat del dia.
Carles M. Sanuy, Bouesia 2006, Arola, Tarragona 2006.
Algunes publicacions de Sanuy:
Poesia
Història circular. Barcelona: Columna, 1985
El vast desert. Barcelona: Ed. Subcutànies, 1991
Els jardins d'Al Balaqí. Barcelona: Columna, 1997
De les llacunes ermes. Girona: CCG, 2007
Obres dramàtiques representades
Els vels de l'eclipsi (sobre textos de Jaume Pont). Tàrrega: Fira de Teatre al Carrer, 1986

dijous, 30 d’octubre del 2008

MAR DE SARDINES A LA CATEDRAL DE LA POESIA, L'HORIGINAL, I UN TEXT D'ANDREU GALÀN


MOMENTS ENSARDINATS A L'HORIGINAL: vegeu aquesta i altres fotos al bloc de l'Horiginal: http://horinal.blogspot.com/2008/10/moments-ensardinats.html

Fou festa grossa. Carles Hac Mor mostrà la primera sardina longitudinal amb un verb fresc i marítim. Una munió de bouetes obriren la mar i feren saltar sardines: Ester Xargay, Anna Aguilar Amat, Helena Porteros, Catalina Girona, Rut Domenech, David Ymbernon, Eduard Carmona, Eduard Margalef, Francesc Gelonch, El Bruixot, Juan Todó, Pau Vadell, lord Alorda, Paco Morales, Miquel Àngel Marín, Andriy Antonovskiy, Andru Galan, i que em perdonin els oblidats

L'Andreu Galàn recità poemes de Mar de Sardines i aquest text, on parla també de Bouesia i de la màquina quimèrica de Paco Morales:


SECRETS DE L'ALQUÍMIA BOUÈTICA


La màquina genial. Déu ha tornat. És de La Cava i batejat amb aigua de l'Ebre. Tan a prop i no ho sabíem. Un anunci que diu: “Bega Cristovella”: aigua en vi, aigua en vi! Vi i cervesa? No, viceversa! Paco Morales, l'inefable per autèntic, un cop més esbudella -i ens escudella- l'infinit amb impunitat i bouesia per mostrar-nos lo més gran misteri: la baluerna genial, lo fòtil del futur, l'andròmina perfecta, això és: la màquina quimèrica; l’enginy dotat del més gran poder: transformar l'aigua en vi. La revolució industrial ha arribat a la bíblia; terratrèmol de 4 graus en l'autopista cap al cel; crack a la borsa del Vaticà. Les empreses de vi de missa se'n van en orris, estols de rectors se suïciden des de llurs campanars: el socialisme de la Cristovella (made in La Cava) arrasa amb la màquina que tant va somiar Doc, el desficaciat inventor de Regreso al futuro. ¡Camarades, ha arribat la revolta! Però...ep, tenim una baixa: Dionís ha mort sota els efectes d'un coma etílic...

I és que aquest home-déu vingut de la Cava prenya lo món d'escultures, de tendresa, de cànem, d'autoretrats, de místiques, quimèriques i alquímiques rampoines: unes formes que ens revelen la interioritat de l'artista d'una peça; els esguits d'una humanitat que travessa subconscients, weblogs, prejudicis, universitats, facebooks, acadèmies a ritme de vertigen tot fent-nos sentir més homes amagats dins de les dones (“tot cos és dona”, diu J.Pons Alorda; “la carn, crec, també és amor”, diu un tal Pau Vadell), a través de tendríssims lectors de l'Odissea abocats a una Mar de sardines des d'on llunyà s'albira l'esguard d'Ulisses, i ens fa sentir més paraula sense pell, menys caspeta postmorderna, més excés al remat d'ell mateix: punt i principi d'una humanitat que expressa llur grandesa des del seu ofici de viure, l'abnegada condició de saber-se un entre tants. I un retall de diari, la dona que mor sota les mans de la bèstia, empalma amb el següent en una escultura que emociona i esfereeix a parts iguals. Aneu a l'exposició de les drassanes; sentiu l'emoció d'admirar la poesia feta carn.

Prô els bouetes ja leviten: mireu quines cames, és la Laia Martínez beneint-nos des del cel de les adúlteres. Que se desnude la vocalista! Al·leluia! Sona fort Paquito el Chocolatero; paraula, sí, paraula de boueta. Oh, Miquel Àngel Marín, capità dels bouetes. Oh, capità, meu capità, lo clarinet és l'aixada, el blues del Delta de l'Ebre o, fet i fet, lo riu és vida. Que lo riu és birra? No, viceversa. Això és: vi i cervesa. Eduard Carmona-Gitanillo del Delta, per l'amor d'Estellés, no em dixes sol. Patrícia Carles dansa sobre la boina de Durruti per fer-nos veure que els camps d'arròs són i seran la mar més verda que mai penetrarà en uns ulls. David Yimbernon pinta el poema visual que Dadà imagina mentre somia amb la Daida. Bouesia a tort i a dret. Andreu Subirats, amb l’ajuda de llurs superpoders, es llança al canal en un rampell de baptisme esperitat i travessa lo riu dotant-lo de vida: el superheroi tortosí se’n surt, i amb escreix. Lo teixidor canta Knocking on heavens doors amb melismes del delta. Carreteres de terra, la corrua de cotxes bouètics es desplaça sense aturador. Açò sembla Mad Max 3. I no, we don’t need another hero!

I més vida. Ma mare al·lucina; mon pare somriu: som a l'estiu, la Bouesia reverbera. Núria i Ferran, sants vius de la poesia, beneeixens els bouetes amb horiginalitat. Foc a la poca roba! Boca de bou s'encarna a través del mèdium Javier Caballero que, pres per la devoció jotera, li deixa joiós sa mística i apersonada còrpora de boueta. L'exorcisme és a punt d'acomplir-se, però alto: un tsunami de sardines inunda lo delta mentre al capdamunt d'una ona Carmeta la riallera balla una jota, i “de roquetes vinc, de roquetes vinc” mentre Pria Caballero, somriu amb llur somriure made in Bolliwood. I ara només queda la mar, que “s’ho empassa tot”, una mar de sardines que tota d’un glop engolix el delta de l’Ebre. I és que la maltempsada, diuen, prompte arribarà a l’horta de València…

Andreu Galan i Martí, 22 d’octubre de 2008.

Foto: Carles Hac Mor i Javier Caballero