Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bouesia 14. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bouesia 14. Mostrar tots els missatges

dissabte, 5 de juliol del 2014

ÈXODE ULTRALOCAL, BOUESIA 2014. DESENA EDICIÓ


Vandellòs, Sisqueta Margalef a l'Estació amb la carrossa
 
Enguany el Festival d’Acció Poètica Bouesia arriba a la seua desena edició i se celebrarà sota el lema Èxode Ultralocal. Un concepte que fa referència a la itinerància del festival Bouesia i al mateix temps a la seua capacitat de fer universals a través de l’acció artística i de la poesia elements de l’ideari més popular del Delta, ja siguin els canals, les coeteres o la jota. El certamen entén l’exploració poètica com a diàleg amb l’entorn més immediat, el dels carrers i places dels nostres pobles i ciutats; un diàleg amb els llocs que acumulen més memòria: els centres històrics i els edificis emblemàtics.

Pel seu caràcter experimental i d'intercanvi, el festival Bouesia ha tingut sempre la voluntat d’incórrer en contextos diversos: ha nascut a Deltebre, però s’ha expandit a d’altres indrets. Així, per exemple, des de fa vuit anys, se celebra també a Vandellòs. També s’han fet incursions a la Franja de Ponent, Barcelona, Tarragona, Riudoms, Tortosa, Amposta, l’assut de Xerta, Tivenys... En l’edició d’enguany s’incorpora Flix i es mantenen Deltebre, Vandellòs, Tortosa, Amposta i Paterna, això fa que prengui força el caràcter ultralocal del festival. El concepte sedentari (rígid, codificat, tancat, vertical,...) versus el concepte nòmada (fluir, recórrer, realitat en procés, flexibilitat, pluralitat, horitzontalitat,...).

Aquesta itinerància i concepte ultralocal prendrà encara més rellevància amb la incorporació d’un element molt arrelat a l’ideari de les festes populars: una carrossa.

Construïda pels alumnes de segon d’ESO de l’IES Deltebre a través d’un taller impartit per l’artista valencià Rafael Tormo: Implosió impugnada 21. Èxode ultralocal. Aquest taller i aquesta carrossa marcaran totalment l’edició d’enguany de la Bouesia. La idea és que aquesta carrossa sigui a l’hora mitjà de transport i escenari, lloc d’exhibició i de participació, que recorri els diferents pobles on enguany la Bouesia portarà les seues accions poètiques. Serà un element versàtil que en un moment donat també es podrà convertir en peanya per poder ser passejada com si fos un pas de Setmana Santa.
Alumnes de l'IES DELTEBRE

Implosió impugnada 21. Èxode ultralocal
 
Implosió impugnada és un projecte de llarg recorregut amb el qual Rafael Tormo (Beneixida, 1963) pretén “impugnar” a través de la reflexió o d’accions artístiques determinats contextos socials o pràctiques que condueixen a les persones a no expressar el seu malestar o inconformisme. Una d’aquestes accions artístiques l’ha desenvolupat a través del taller impartit amb els alumnes de segon d’ESO de l’IES Deltebre. Implosió impugnada 21. Èxode ultra local. Un taller que ha consistit en l’ocupació poètica del carrer a través de pintades en edificis abandonats i la construcció d’una carrossa.

La Implosió impugnada 21. Èxode ultralocal parteix de la base de que ens manquen respostes davant la imminent globalització al mateix temps que allò que semblava inabastable s'empetiteix. Tots ens adonem de les constants mostres d'això; sense poder fer-hi res. Els paisatges físics que travessem dia a dia ens indiquen que hem entrat en un espai irreal, on solament es pot administrar allò donat com un exiliat entre límits i obligacions ben interioritzades. Davant d’això Tormo proposa ocupar aquest espai amb pintades poètiques en façanes abandonades de Deltebre i amb la construcció d’una carrossa. Aquesta carrossa ens ha de permetre ocupar també el carrer des d’un punt de vista de disbauxa festiva.

Allò popular no és folklòric. Una carrossa forma part de l’imaginari col·lectiu com un element recognoscible i acceptat per l'entorn local. El que fem és transformar-lo. Una carrossa s’utilitza normalment com espai d'exaltació des d'on et miren i mires. Un dispositiu festiu que ha passat successives crisis per motius diversos, entre elles la desafecció del públic. El que fem és rellançar-lo dins mateix de la festa.

La festa concebuda com un esclat magmàtic, una activitat pura en la qual no hi ha subjecte, ni causa, ni efecte, ni identitat, sinó simplement diversitat, agitació creadora empesa per una força que no té estructura ni fi. La comunitat celebrant fa possible l’intercanvi generalitzat, una energia sense control que és el que tem per sobre de qualsevol cosa la comunitat.  


Rafael Tormo (Beneixida, 1963). Artista i productor cultural valencià polifacètic que actualment dirigeix l’espai Perifèries a la Universitat de Valencia. El seu treball se centra en fer d’intermediari en espais paradoxals comuns que provoquen situacions de crisi i utilitza la pirotècnia des d’un punt de vista artístic. Tormo és l’impulsor d’un projecte de llarg recorregut, “Implosió impugnada” amb el qual pretén “impugnar” a través de la reflexió o d’accions artístiques determinats contextos socials o pràctiques que condueixen a les persones a no expressar el seu malestar o inconformisme.

A la Bouesia, Tormo ha impartit un taller a alumnes de segon d’ESO de l’IES Deltebre que ha consistit en ocupar poèticament espais públics amb pintades i que ha culminat amb la construcció de la carrossa de la Bouesia 2014, la qual transitarà per les diferents seus del festival d’enguany: Vandellòs, Tortosa, Deltebre, Flix i Amposta. 9

A banda d’això, aquest artista valencià farà una intervenció pirotècnica a Vandellòs que consistirà en generar una experiència de implicació i risc que ens apropi a un altra manera d'estar al món. També estarà present a Deltebre amb una de les seues implosions impugnades.
 

Dossier de premsa bouesia 2014

Vandellòs, plaça de la Sort, Miquel Ángel Marín

Per ampliar:

dimarts, 1 de juliol del 2014

VACABOMBA, BOUCRÒNIA DE LA VIII BOUESIA A VANDELLÒS

Torreta i la Rondalla de Teixidó (f:Ramón Aragonés Margalef)

Vacabomba, la Bouesia de Vandellòs 2014 ha estat una delitosa construcció i deconstrucció d’una rotonda entusiàstica cercant l’esclat de la veu multicolor i la imaginació polimòrfica de la creació poètica. I dos guanys excepcionals: Torreta i la Rondalla de Teixidor i la feminitat esclatant de l’Ocell Blau, Paca Rodrigo, i la força contundent de Mariaelena Roqué. Com si del centre de la rotonda, un buit genèsic, eixís un món millor i admirable.
Arriba la carrossa de la Bouesia i planta la seva presència prismàtica, molló i moviment, miroia i compte, romanços i expectació. Caliu per a que corri la paraula lliure, expressa el bouciceró, Javier Caballero, amb una llengua desconeguda, impenetrable i indesxifrable del futur –Per què els arbres amaguen l’esplendor de les seves arrels (Neruda) i una cita de cartell: Hem de fer-nos, els artistes, pagesos? (Perejaume, Mercè 2010). Tanmateix el cap i les cames de la Via Bovis ha estat la Rondalla de Teixidó, amb un Torreta flagrant i magnífic empenyent l’ouroboros processional i traçant l’anell giratori amb la seva jota improvisada, fresca, enginyosa i punyent. Després el seguici remarca vuit graons, des d’on els intèrprets escalen els topònims i la poesia s’enlaira conjugant el passat i el futur en un present continu. Així a les escaletes del castell Karen Maldonado volia ser pescador (Salvat-Papasseit) i dels garrotins d’Amat Baró, Torreta els refilava amb el perfum salat de la nostra jota. O bé, a la rotonda que no és ja rotonda eclosiona el cos gràcil de Mariaelena Roqué, una expressió furient i apassionada que fa de la còrpora una dúctil titella de l’espontaneïtat; Carles Andreu enfila una jota aragonesa i Carmeta López rematxa: És necessari donar temps al llampec i al tro... (Nietzsche).

Mariaelena Roqué  (f:Ramón Aragonés Margalef)
No voldria perdre l’estrep i deixar sucar l’oblit. Vet a la plaça de la Sort l’excelsa acció Llit de Músic del boucèfal Màngel Marín, que convertí l’auditori en camàlics, matalàs i faristol d’un músic que alterna la tonalitat i atonalitat - ...el mozo baila la moza / i el músico sin cenar. (jota de Campillos Paravientos, Cuenca). Abans Paca Rodrigo amb la seva magnífica veu centrípeta i centrífuga generava vols de muixonets virolats i núvols exòtics.

Quan retornem a la Plaça dels Gil Vernet, encara ens esperen les dolces melodies de l’acordió de Cèlia Margalef, els dits prestigitadors de la qual ja són un clàssic obligat a la Bouesia. Amb plaer i bonança enfilem cap al cinema. El film de Zoraida Rosselló, Se fa saber, millor pel·lícula a l’Atlàntida Film Fest 2014, on es descriu la vida de cada dia a Santa Bàrbara, petit poble del Montsià fonamentalment agrícola, a través de les activitats de persones que esdevenen els narradors del tarannà rural i els personatges d’un guió ben trenat amb rigor i, també, humor, acidesa, sornegueria.

En acabat ve el sopar il·lustrat amb Estofat de vedella Bourbònica, aperitiu de la Comèdia: Les tropes bourbòniques ensarronades pel Carrasclet. Un quadre vivent de Carrasclet (1682 – 1743) , heroi del fets de 1714, amb guió i direcció de Frank Rodell, motriu capaç de mobilitzar l’antic grup de teatre i conjuminar estris i atuells d’època, amb carro i animal inclòs, per fer de la plaça i la seva torre la geometria identitària del tricentenari.

Damunt encara arriba el Bouafter, també a la plaça, i dalt de l’escenari superlatiu amb un equip de llums i veus teatral, que donava rellevància solemne a la nocturnitat –massa i tot, potser. Per un ensurt de Macari, de qui volem una ràpida recuperació, el recital es va fer a la plaça amb pèrdua d’intimitat i picardia. Tanmateix se’ns va fer de nit amb el paperàs dels bouetes i Juan Pedro Santoro, cantautor de Miami, ens va posar Machado en solfa.

I encara no sé si van dormir els bouetes d’aquesta Bouesia del sentits, perquè vam despertar als horts de Remullar, una geologia atzarosa que vessa aigua per a verger de verdures i hortalisses. Amb la sorpresa màgica dels versos de Jaume Castellnou i els bouetes supervivents baixant, ja tocava, del burro.

Vacabomba ha estat un tro, un llampec, un llambreig brillant i esplendorós que ha trasbalsat la vila de Vandellòs i les nostres emocions un cop més.

Javier Caballero 

Ensarronada al Coll de Balagué (f: Ramón Aragonés Margalef)

Miquel Ángel Marín (f: Ramón Aragonés Margalef)


8 VIA BOVIS 8 –INTÈRPRETS (amb perdó dels no citats) I REFERÈNCIES
1                    EL TÚNEL, Quartet de corda
Paula Vergés
Aleix Garrido
Pau Gavaldà
Marcel Marcó
2                    PLAÇA DELS TARONGERS
Jordi Cerviño: Martí i Pol
Aleix Garrido: Espriu
Jordi Prenafeta
3                    ESCALETES DEL CARRER AMUNT, EL CASTELL
Karen Maldonado: Salvat-Papasseit, Si jo fos pescador
Amat Baró: Garrotins
Torreta: jota garrotina
4                    LA ROTONDA QUE JA NO ÉS ROTONDA
Mariaelena Roqué
Carles Andreu: jota aragonesa
Carmeta López: L’insensat, Nietzsche, La Gaia Ciència
5                    L’ESTACIÓ
Carrossa
Rafael Tormo: Implosió 21. Èxode Ultralocal
Sisqueta Margalef: El tresor de l’hortalà
Ja: Bouesia, Qui no sap riure, no sap viure, d’Andreu Galan
6                    CRUÏLLA DEL CARRER DE LES ESCOLES
Ventura Sabaté, Història del Rei Caçador
7                    PLAÇA DE LA SORT
Paca Rodrigo, l’ocell blau
Bernat Rodell, Nou i Vell
Ferran Rodell, Al Camp
Anna Boquera, Fi d’Any
Laura Solé en va recordar Gerard Vergés: Parlo d’un riu mític i remorós, Long Play per a una ànima trista
Miquel Àngel Marín, Llit de músic
8                    PLAÇA DRS GIL VERNET
Cèlia Margalef, acordió
COMÈDIA: Les tropes bourbòniques cauen en l’ensarronada de Carrasclet al Coll de Balaguer. Guió i Direcció: Frank Rodell. Foto-decoració: Eduard Margalef. Actors:
CINEMA: Se fa saber, de Zoraida Rosselló
SOPAR IL·LUSTRAT: MENÚ: Empedrat contra Felip + Estofat de Vedella Bourbònica + Menestra de Fruites 1714 + Vi i/o Sangria, Aigua, Pa
HORTS DE REMULLÀ, Jaume Castellnou
CAMÀLICS QUE ACOMPANYEN LA CARROSSA BOUÈTICA: Roser Arques, Albert Arques, Álvaro Bonet, Rafael Tormo

dijous, 26 de juny del 2014

BOUESIA 2014 : ÈXODE ULTRALOCAL (del 14 de Juny al 21 de Setembre)


BOUESIA 2014, DESENA EDICIÓ: DAU AL BOU (2005-2014)

PATERNA, 14 DE JUNY
VANDELLÒS. 27 I 28 DE JUNY
TORTOSA 11 JULIOL

DELTEBRE, 12, 13 DE JULIOL

FLIX, 14 DE JULIOL
AMPOSTA, 19, 20, 21 DE SETEMBRE

 
PROGRAMACIÓ

ROTONDA VACABOMBA, VANDELLÒS. 27 I 28 DE JUNY.

Divendres, 27 de juny

18,30h Arribada de la carrossa de la Bouesia (Deltebre-Vandellòs). Plaça Gil Vernet

18,45h Parlaments de benvinguda

19,00h Rafael Tormo 'Vou'. Implosió impugnada 15. Acció pirotècnica.

19,30h Via Bovis. Cercavila de Bouesia, amb els poetes i bouetes de Vandellòs, Bouetes i Torreta i la rondalla Teixidor.

21,30h Sopar il·lustrat.

22,30h Comèdia a la plaça. 'Les tropes bourbòniques cauen en l'ensarronada de Carrasclet al Coll de Balaguer'.

23.30h. Passi de la pel·lícula 'Se fa saber' de Zoraida Rosselló.

01,00h Bou-after a Cal Bou.

03,00h Retirada.

Dissabte, 28 de juny

09,30h Toc de matinades

10,00h Bouesiaremullà a l'ombra de l'Arbre Gran. Horts de Remullà.

RAFAEL TORMO

 10 VACABOUS_ TORTOSA. 11 DE JULIOL AL CONSELL COMARCAL DEL BAIX EBRE

Divendres 11 de juliol

19,00h Arribada de la carrossa de la Bouesia (Vandellòs-Consell Comarcal)

19,15h Parlaments de benvinguda i presentació de les deu edicions de Bouesia.

20,00h Visita ballada i guiada de l’edifici del Consell Comarcal a càrrec de Sònia Gómez

21,00h. Recital dels bouetes

22,00h. Roger Mas. Concert


LA CAMBRA CARROSSERA_DELTEBRE. 12 I 13 DE JULIOL

Dissabte, 12 de juliol

Al Mercat Municipal de la Cava

17,00h.. Arribada i boubateig de la carrossa de la Bouesia (Consell Comarcal, Tortosa– Deltebre) al Clàssic Bar Musical

18,00h. Recitals a domicili al Café Nicanor (poesia i música)

19,00h. Paca Rodrigo (bouconcert de veu) al Mercat Municipal de la Cava

A l’antiga Cambra Arrossera de la Cava

20,00h. Bouaccions i recital. Amb Mariaelena Roqué, Maria Pons, Iona Pons, Daniel Sáez, Alicia Coscollano, Anna Pantinat, Sam Vila i els bouetes

22,30h. Passi de les pel·lícules “Se fa saber” de Zoraida Rosselló i “Matrimoni” d’Anna Zaera.

24,00h Bouconcert de Pau Riba

01,30h Bou'js

Diumenge, 13 de juliol

A l’antiga Cambra Arrossera de la Cava

19,00h Poesia als Parcs. Amb Xavier Giol, Verdcel i Torreta i la Rondalla Teixidor. Coordinació: Carles Hac Mor i Ester Xargay.

BOUESIA 13, JOTA AL PAS DEL BALÓ (F: Priya)
 
 
 
FLIXIS FLUXUS VIA BOVIS_ FESTIVAL SIRGA. Flix. 14 de juliol

Dilluns, 14 de juliol

18,00h. Arribada de la carrossa de la Bouesia (Deltebre-Flix)

18,30h. Parlaments de benvinguda i presentació de la bouesia al Festival Sirga

19,00h. Via Bovis. Cercavila musical i poètica “Fluxus” pels carrers de Flix. Amb Carles Andreu, Llorenç Barber, Javier Caballero, Andreu Carranza, Albert Guiu, Carles Hac Mor, Miquel Àngel Marín, Maria Pons, Paca Rodrigo i Ester Xargay

23,00h. Recital dels bouetes.

 
RAFAEL TORMO



CONTACTE

Roser Royo, Premsa, 686 676 421, rroyo@sirgacomunicacio.com

Miquel Àngel Marín, Director Bouesia. Festival d’Acció Poètica, 650 312 673

FOTOS: BOUESIA, i Priya

diumenge, 22 de juny del 2014

FESTA DE LA BOCA 2014, UN JARDÍ DELICIÓS


Foto: Domingo Mestre
 
La Cañada, Paterna. Entre les canyes un ventet i la remor del Cant del Cantó. I el cantó ens obre el jardí, el deler deliciós del sentir terrenal, el diàleg de bouetes, poetes visuals, sonors, fonètics, polipoetes, músics parlants, virtuosos, balladors, performance... un fer enaltidor que exalta la complexitat del real, el trencadís virolat d’allò quotidià. Hom constata que són moltes les músiques o la poesia. La tarda del catorze de juny esdevenia bigarrada orquestra:

Miquel Àngel Marín, Carles Hac Mor, Ester Xargay, Javier Caballero, Carles Andreu, Bartomeu Ferrando, Charly Efe, BANO (Urano Players), El hombre viento, Martaerre, Nathalie Gangnon i Yves Leduc (Groupe de Recherche en Sculpture et Art Sonore de Canadà), Maria Jesús García, Llúsia Peiró, Nelo Vilar, Eva Pez, El Colectibo, Miguel Molina, Álvaro Pichó, DeCo Nascimiento & Tatiana Travisani, Ferrer Molina, Anna Higueras, Nigella, Taïs Adani, Luis Blas, Jesús G, David Trashumante, Grup PC, Grup de Cambra L’ensemble, Mª José García Fort, Rafael Tormo, Boke Bazán, Pepa Úbeda, José Luis Albacete, Aitana Albacete, Izaj Barber Palacios, Tziran Barber Palacios, Mon Palacios, Llorenç Barber, Cristina Gómez, Andrei Bunaciu, Carmen Cortés, Javier, Daniel y Adrián Picazo, Cristina Domingo, Miguel A. Calero, Mº José García Fort, J. Vicente Moreno, Domingo Mestre, Pau Ballester, alumnos del C.S.M.V., Laboratorio de Valores...
Foto: Domingo Mestre

Emparada pel gran pi totèmic, endreçat -és un dir- per a l’ocasió amb escales i pinyes que s’obrien per deixar anar pinyons de saviesa, plaer, humor, l’orquestra desplega successivament aires, àries, notes, mots, sorolls, sospirs, cançons, tirabous... i convoca els grans intèrprets de la civilització: Tzara, García Calvo, Brossa, Yoko Ono... una mitologia cultural. Evoco a Pascal: l’home és una canya pensant. La canya esdevé Siringa. Amb el xiulet la platea infla bufetes, delícia dels xiquets, dels desitjos que s’arboren cap a l’horitzó de les constel·lacions. Esbocino un diari i l’atzar ens retorna vells titulars de l’actualitat passada: Las ayudas públicas comprometidas con la banca ascienden a 104.000 millones, o bé, El Roto fa dir a Cervantes Buscad mis huesos por las cunetas, donde acabaron muchos de los mejores. Convoco la màgia brossiana en la Decantació del buit, on el res, que sempre conté alguna cosa, esdevé l’infinit: 8 → ∞.
 
Miquel Àngel Marín escala el gran pi axial amb els refilets de la canya i el boufit del seu càntic es repicat pel raucar de les granotes a la bassa. El jardí és una experiència paradisíaca. La música a flor de pell i els llavis rojos inciten el bum-bum de l’elocució, del so preverbal, del mot esdevingut gest i dansa. L’instant és vida i la cultura temps.

Un entusiasme creixent la Festa de la Boca, i la Bouesia comença amb bons senyals.
 
Foto: Domingo Mestre

A MÉS CAL LLEGIR LLORENÇ BARBER, del 28 de junio de 2012:

Opus d' Irene Sanchís
 LA FIESTA DE LA BOCA, DE LA MELANCOLÍA A LO INOPINADO.
Dícese que el sonido es más veraz que las palabras. Bajo este concreto y hasta llamativo lema acaba de tener lugar entre nosotros un festival/marathón en el que la húmeda boca deviene versátil orquesta. Nace así – y con ganas de permanecer – una iniciativa que, ‘modo valenciano’, quiere poner al día cuanto hace ahora 25 años en “Tramesa d’art” se postuló, y que en boca de Enzo Minarelli dimos en llamar “Manifiesto de la Polipoesía” cuyos formantes son: tecnología, multipalabra, boca, montaje, lengua y sobre todo presencialidad.
De hecho “La Boca” arrancó con un bisbiseador Antonio Méndez al que sólo se le escuchaban pizcas de amplificadas sílabas mientras su voz llegaba cálida y electrónicamente grabada en viejo soporte de ‘cassette’. Presencia, labios en (supuesto) bisbiseo y tecnología en fraternal todo, relatando  un presente tergiversado que nos urge poéticamente a sintonizar con la ya anfibia y desbordada realidad en que discurre nuestra cotidianeidad. Tras ello, mas de veinte propuestas de poesía discursiva, fonética, performática, gestual, tachista, visual etc.
Y es este ‘clic’ polipoético -  que entre nosotros cantó el Cura Castillejo -  el que  en el libro “Dirección Única” de W. Benjamin se menta como una suerte de  “lenguaje rápido y directo” de las formas modestas y fragmentadas de comunicación, y  que no obstante superan en eficacia “el gesto pretencioso y universal del libro”.
Foto: Taïs Adaní
Y así ocurre con todas las artes sónicas, tan desbordadas, pues son tantas y tan asequibles las maneras de parafrasear, imitar, dialogar con almas, sonidos, sensibilidades  y contextos que las viejas palabras, composiciones y técnicas heredadas ya no cantan en solitario desde al parnaso de las academias de antaño – como pueden pretender los “contemporáneos” de manual -  sino que abandonando todo ‘gesto pretencioso y universal’ conviven boca a boca y hasta entran en ebriedad de arte vida. Urge pues salir de melancolías y revisar situaciones, categorías y utillería instrumental, para  desde ahí comprender las cualidades visuales, sonoras, táctiles, espaciales y contextuales de cuanto percibimos, sea repetido y cotidiano, sea único y singular. Vivir es la única fiesta que no falla.
                                                                                                                              LLORENÇ BARBER

dissabte, 21 de juny del 2014

ROTONDA VACABOMBA, BOUESIA 14, VANDELLÒS 27 JUNY 14

PROGRAMA
27 DE JUNY

18:30     Arribada de la carrossa de la Bouesia, plaça Gil Vernet
F: JA, plaça Gil Vernet, després de l'acció Lapao, Vandellòs 2013

18:45     Parlaments de benvinguda
19:00     Acció pirotècnica. Implosió impugnada 15, amb Rafael Tormo “Vou”
19:30     Via Bovis. Cercavila de Bouesia, Torreta i la rondalla de Teixidor, bouetes locals i ultralocals i qui s’afegeixi.
F: JA, revista caminada, bouetes de Vandellòs, 2013

21.30     Sopar il·lustrat

22:30     Comèdia a la plaça: Les tropes bourbòniques cauen en l’ensarronada de Carrasclet al Coll   de Balaguer

23:30     Se fa saber, pel·lícula de Zoraida Rosselló

01:00     Bou After a Cal Bou
F: JA, Bou after, Cal Bou, 2013

03:00     Retirada
28 DE JUNY
09:30     Toc de matinades

10:00     Bouesiaremullà a l’ombra de l’arbre gran


divendres, 20 de juny del 2014

BOUESIA 14 CARTELL


disseny: Albert Arques


PATERNA 14 JUNY 14
VANDELLÒS, 27 I 28 DE JUNY 14
TORTOSA, 11 JULIOL
DELTEBRE, 12 I 13 JULIOL
FLIX, 14 JULIOL
AMPOSTA, 19, 20 I 21 SETEMBRE

BOUESIA 2014 va començar el passat 14 de Juny a Paterna, al Cant del Cantó, La Cañada, en el festival germà, LA FESTA DE LA BOCA:



así, con escaleras para elevarse al cielo de todas LAS BOCAS, comenzó ayer esta FESTA DE LA BOCA, tan intergeneracional y vecinal como cosmopolíta y desbocadota. Y por supuesto de mucha, mucha altura: Miquel Ángel Marín nos cantó un ARIA, desde la copa del pino milenario ( bien atado a un arnés), BANO nos cantó la célebre canción del POLLO CARPETOVETÓNICO, hubo homenajes al gran Agustín García Calvo, o al bueno de BROSSA, a Yoko Ono, o a Ginsberg, y un sinfín de dimes y diretes de muy variadas dimensiones y enfoques. La FESTA hubo que reducirla al llegar la medianoche, pues algún vecino comenzaba a cargarse de razones...y lo nuestro es la amable flexibilidad....todos queremos más...esta fiesta comienza a devenir mojón anual de no fallar...así que nos citamos para dentro de un año.... LLORENÇ BARBER

Foto Domingo Mestre