dimecres, 4 de novembre de 2020

MARATÓ POÈTICA INTERNACIONAL #PetMeNotLeave i VIII: MAR ESPECIALISTA, J.Caballero

 He estat nominat pel poeta i amic Jordi Prenafeta per participar en la 

Marató Poètica Internacional #PetMeNotLeave.

que consisteix a publicar en línia cada dia un poema propi amb una imatge, durant vuit dies consecutius. És un plaer i un deure cívic prendre part en aquesta iniciativa per omplir entre tots la xarxa de poesia en aquests temps difícils.

Proposo a SAM VILA, poeta exuberant, jove, fort i valent, que hi participi i ens acompanyi en aquesta iniciativa poètica.

Avui llegiré aquest poema MAR ESPECIALISTA, on les lletres són sardines. Des del Coll de Balaguer els signes salten al sol com un banc de sardines platejades i blaves tancades a l'Almadrava, baix del Cap de terme. I aquesta mar Mediterrània suau i alveolar ve il·lustrada amb un autoretrat molt estimat, ombra funàmbula vers l’horitzó i l’aventura. 

Tant Mar de Sardines com l’autoretrat  foren publicats a MAR DE SARDINES, Arola 2008

 

Mar especialista

 

ex pondere et numero veritas.

Aforisme medieval

 

H 2 O

C l N a

P V C

M A R

ERRE QUE ERRE




dimarts, 3 de novembre de 2020

MARATÓ POÈTICA INTERNACIONAL #PetMeNotLeave VII. VIOLÍ

 He estat nominat pel poeta i amic Jordi Prenafeta per participar en la 

Marató Poètica Internacional #PetMeNotLeave.
que consisteix a publicar en línia cada dia un poema propi amb una imatge, durant vuit dies consecutius. És un plaer i un deure cívic prendre part en aquesta iniciativa per omplir entre tots la xarxa de poesia en aquests temps difícils.

VIOLÍ, MAR DE SARDINES, Arola 2008

El poema està dedicat a un músic. El violí, el més agut dels instruments de corda, és la imatge de la facticitat de la música. Materialització de la música en deler carnal, gust gastronòmic. Plaer directe al cos, en el mateix moment en què es realitza, no és paradoxal que esdevingui  ànima, esperit. Aquí li va la vida al artista. Amb el concurs de la famosa fotografia manipulada de Man Ray, Le violón d’Ingres, 1924, s’ afegeix sensualitat i erotisme. “El quadre és un cos vestit només pel seu enigma nu” (Octavio Paz).

Violí

                                 A Miquel Àngel Marín


Un home elegant de frac negre

amb la mà poderosa engrapa

pel garró el pernil roig de gla

i el falca entre la galta i l’espatlla.

La mà dreta, fina i destra

mou harmònicament l’arquet

i talla la llonza llaminera.

Ovació respectable: plas, plas.

Fa un cop final agraït

i vincla el cap degollat. Plas, plas.















Le Violon d'Ingres 1924, Tinta Fotografía (30 x 20,9 cm.)

https://juan314.wordpress.com/2011/04/23/le-violon-dingres-by-man-ray-1924/


dilluns, 2 de novembre de 2020

MARATÓ POÈTICA INTERNACIONAL #PetMeNotLeave VI GOIG D'AMANT, J.CABALLERO

He estat nominat pel poeta i amic Jordi Prenafeta per participar en la 

Marató Poètica Internacional #PetMeNotLeave.
que consisteix a publicar en línia cada dia un poema propi amb una imatge, durant vuit dies consecutius. És un plaer i un deure cívic prendre part en aquesta iniciativa per omplir entre tots la xarxa de poesia en aquests temps difícils.

GOIG D'AMANT O AQUELL DIA LA CARMETA ERA A ROMA és un poema d'amor. L'emoció devora l’absència, intentant l’impossible -Magritte en 1928 figura somni i realitat en el mateix pla. En canvi, he preferit il·lustrar el poema amb una obra de Tàpies, LLIT OBERT, 1986, per la força contundent d’allò matèric, la pregnància sòlida de les textures. A més el llit és un tema molt reeixit en l’obra contundent d’aquest pensador, a qui admiro molt. Al mateix recull de MAR DE SARDINES, Arola 2008, hom pot recitar un altre poema molt breu, TÀPIES, que sintetitza molt bé aquesta admiració que li professo.

Goig d’amant

o aquell dia la Carmeta era a Roma

 

L’amant sap que la Carmeta dorm

quan singularment la banalitat rutina

d’obrir la porta del piset és un esforç

de subtilesa per aconseguir no torbar

el silenci o el somni o l’amor adormit.

Tanmateix les claus, la bossa, els llibres,

la travessia del passadís llarg, el menjador

ple de llum del migdia, la biblioteca

muda i els discs ordenats, no s’han alterat.

Sí, en canvi, el batec del cor al pols,

la respiració agitada, l’emoció.

Però cal que la vegi, sense donar

pas a la claror del dia, a la cridòria

de l’amor. Dolçament va a la cambra,

on un immens llit buit testimonia

que poca cosa ets, estimada poesia.










Llit obert / Open Bed, 1986  98 x 221 x 98 cm

https://www.waddingtoncustot.com/artists/55-antoni-tapies/works/10199/


GOIG D'AMANT, Javier Caballero, MAR DE SARDINES, Arola 2008

diumenge, 1 de novembre de 2020

MARATÓ POÈTICA INTERNACIONAL #PetMeNotLeave V

 He estat nominat pel poeta i amic Jordi Prenafeta per participar en la 

Marató Poètica Internacional #PetMeNotLeave.

que consisteix a publicar en línia cada dia un poema propi amb una imatge, durant vuit dies consecutius. És un plaer i un deure cívic prendre part en aquesta iniciativa per omplir entre tots la xarxa de poesia en aquests temps difícils.

Il·lustra el poema un collage de Montse Fando. El tema és la vellesa, sensim sine sensu aetas senescit (Ciceró), “poc a poc i sense que ens adonem envelleix la vida”. 

Durant la pandèmia LaFando es va imposar l’exigència de treballar un collage cada dia: un títol extret del dia a dia, vindicatiu, sovint inspirat amb un artista, improvisant o a l’atzar, l’efímer es gresola. El collage és un naip; si li donem la volta, retrata al boueta.

LaFando defensava: “Distància, Vellesa i solitud en tancament. Anhel dels éssers estimats. Dedicat a persones allunyades de la gent gran. Als cuidadors i infermeres.”

https://bouesia2.blogspot.com/2020/06/collages-de-montserrat-fando-i-veu-de.html


Et fas vell

 

Et fas vell

en la sentida rutina

caçant la molesta mosca

estètica de la poesia

escolant-se per la pica

del temps.

Consciència.

Mirada dura.

Poca pressa.





















Montse Fando, 2020

https://www.instagram.com/lafando_dibujando/



dissabte, 31 d’octubre de 2020

MARATÓ POÈTICA INTERNACIONAL #PetMeNotLeave IV

 

He estat nominat pel poeta i amic Jordi Prenafeta per participar en la 
Marató Poètica Internacional #PetMeNotLeave.
que consisteix a publicar en línia cada dia un poema propi amb una imatge, durant vuit dies consecutius. És un plaer i un deure cívic prendre part en aquesta iniciativa per omplir entre tots la xarxa de poesia en aquests temps difícils.

"Amb les vides en mans de la mar", poema que encara és d'actualitat rabiosa, malauradament. Del poemari MAR DE SARDINES, Arola 2008. Acompanyat amb aquesta creació de David Ymbernon, on el color taronja o carabassa pren significats vermells i negres.


L’estret d’Hèrcules

ψυχς χοντες κυμτων ν αγγλαις

                            Arquíloc de Paros, s.VII a.C.

 

L’horitzó és pla.

La mar és plana.

L’arena, blanca.

La Guàrdia Civil

descorre l’alba.

La Creu Roja

estén la manta,

dalt del cos inflat,

descalç, llançat.

Tots els déus

Se n'han anat.

La mar és plana.

L’arena, blanca.

 










DAVID-YMBERNON

http://bouesia2.blogspot.com/2012/03/david-ymbernon-grills-i-opera-latung-la.html

divendres, 30 d’octubre de 2020

MARATÓ POÈTICA INTERNACIONAL #PetMeNotLeave III

 He estat nominat pel poeta i amic Jordi Prenafeta per participar en la 

Marató Poètica Internacional #PetMeNotLeave.

que consisteix a publicar en línia cada dia un poema propi amb una imatge, durant vuit dies consecutius. És un plaer i un deure cívic prendre part en aquesta iniciativa per omplir entre tots la xarxa de poesia en aquests temps difícils.

Avui, dia de castanyada, confinament nocturn, ni una ànima pels carrers, proposo la lectura de MAR DELS HEROIS, poema de MAR DE SARDINES, Arola 2008.

Ve il·lustrat amb un detall del Guernica de Pablo Picasso

Mar dels herois

 

Avui gairebé plana

com una llauna al sol

sòlida.

 

Ha portat a la voreta

una bota heroica,

noveta.

 

Si no posés made in Xina

pensaria Israel,

Palestina.

 

Però posa made in Xina

i han bombardejat Líban

per un rapte.

 

Per un rapte destruïren

Troia, el bell alcàsser, història

ben antiga.

 

Parlem d’arqueologia,

la baralla fratricida,

Ròmul i Rem.

 

És costum inveterada

matar mosques a canonades,

Caïm i Abel.

 

Ja els va pintar Goya,

estacats a la sorra,

pegant-se pals.

 

I un 18 de juliol

molt més tard ens regalaven

ball de bastons:

 

esglai de la llum elèctrica

per la mare del nen mort

al Guernica.

 

I encara ara a la sorra

com una llauna al sol

llueix la dura bota

heroica.

 























https://historiadelarte560.wordpress.com/2015/12/15/interpretacion-y-explicacion-de-el-guernica-de-picasso/


dijous, 29 d’octubre de 2020

MARATÓ POÈTICA INTERNACIONAL #PetMeNotLeave II

He estat nominat pel poeta i amic Jordi Prenafeta per participar en la 
Marató Poètica Internacional #PetMeNotLeave.
que consisteix a publicar en línia cada dia un poema propi amb una imatge, durant vuit dies consecutius. És un plaer i un deure cívic prendre part en aquesta iniciativa per omplir entre tots la xarxa de poesia en aquests temps difícils.

La segona entrega és una fòrmula màgica, per empendre aquesta lectura de MAR DE SARDINES, Arola 2008. Juntament amb l'anterior, TACA VERMELLA A L'ULL DE LA MEMÒRIA, emmarquen l'aventura d'un poemari que porta per subtítol: Des del Coll de Balaguer la mar salta al sol com un banc de sardines platejades i blaves tancades a l'Almadrava, baix del Cap de terme
El poema ve acompanyat per una poesia de Joan Brossa, una altra clau alfabètica que inspira també el Mar de Sardines.

Fórmula màgica

 

El mot és el món,

però també el so

que l’envolta

i com un mirall

retrona la pregunta,

l’efecte, la causa.



JOAN BROSSA   https://www.macba.cat/ca/diari/joan-brossa-poesia





MUNOUMENT DE L'EBRE, PUNTUALITZACIÓ DE PACO MORALES

maqueta de Paco Morales 
foto: Priya 2019

 El meu amic Paco em corregeix algunes afirmacions 

Estimat Ja,

has afegit una nova mirada i mes informació sobre el monument del riu.

Dius que Paco i el seu equip van presentar a l´Ajuntament de Tortosa la proposta i això no es veritat.

En realitat vaig demanar una audiència per mostrar-los una proposta.

Em demanaren el telèfon i em digueren que em trucarien. Això no va passar i així és que ho vaig intentar, però mai ho vaig presentar.   Em vaig quedar, content per haver-ho intentat i feliç una vegada més de involucrar-te i una vegada més contar amb el teu ajut i el teu suport, PERÒ NO HO VAIG PRESENTAR.

Una altra sorpresa es que me pensava que el bloc és per informar de lo que a tu et vingue bé, però no per recollir opinions.

Respecto l'opinió de la Montse, però no la comparteixo. Em fereix que no li agrade el que jo veig com un sol, igual dirà que les punxes li semblen fal·lus i, com és tan sensible, nomes vol la lluna i a l'esperit sant. 

Tinc respecte al seus dibuixos i no se’m passaria mai pel cap de insinuar-li correccions al teu bloc.  ESTES SÓN OPINIONS para facebook o instagram o la bassura que abunda per internet. 

Una màcula en un lloc immaculat.  

Sé que no t´agrada quan em poso així,  però les coses són com són. 

BIBA la REPUBLICA  INDEPENDENTISTA  I CONVERGENT A LA CATALUÑÑÑÑA  DE LES CATALANES SENSIBLES BEN PENSANTS que sofreixen la reprensió de l´estat españññol i el masclisme desbocat

petons

 

PACO MORALES 14 Agost 2020

REC:

http://bouesia2.blogspot.com/2020/07/monument-de-lebre-proposta-dintervencio.html

http://bouesia2.blogspot.com/2020/08/monument-de-lebre-vist-per-montse-fando.html

dimecres, 28 d’octubre de 2020

MARATÓ POÈTICA INTERNACIONAL #PetMeNotLeave

 He estat nominat pel poeta i amic Jordi Prenafeta per participar en la 

Marató Poètica Internacional #PetMeNotLeave.

que consisteix a publicar en línia cada dia un poema propi amb una imatge, durant vuit dies consecutius. És un plaer i un deure cívic prendre part en aquesta iniciativa per omplir entre tots la xarxa de poesia en aquests temps difícils.

De manera que el primer poema és el que obre le meu recull MAR DE SARDINES, Arola, 2008:

Taca vermella a l’ull de la memòria

 

D’on ve el mite,

el moment fundacional

en què passà el que passà

i a partir del qual

les coses són com són.

 


MAGRITTE, René. La memoria, 1948. (Óleo sobre lienzo, 59 x 49 cm)

https://perspectivasesteticas.blogspot.com/2012/05/magritte-la-imagen-pictorica-como.html




dimarts, 4 d’agost de 2020

MONUMENT DE L'EBRE VIST PER MONTSE FANDO


Montse Fando em fa arribar la seva lectura de la proposta de Paco de Morales sobre el monument de l'Ebre

És molt punyent. Aquí posaria l’escultura segona de l’au i la dona ballant

M’encanta l’escrit i la proposta

Personalment el que més em fereix del monument de Tortosa i el que vaig sentir quan el vaig veure in situ són les parts punxegudes que es claven i fereixen el cel.

Son inquietants. Agressives fins i tot.

La intervenció de l’Equip de Paco Morales, les dugues propostes son molt bones.

Per a mi, sobre la intervenció en el monument, estaria bé substituir també la part final de la punxa i treure (a més a més de l’àliga) aquell element que sembla de tortura esfèric amb punxes i posar l'escultura del colom, encara que fos només el colom.

Potser per pes podria ser tècnicament difícil posar-la tota.

En tot cas pensar alguna intervenció a més a més que tragués aquesta violència i agressivitat en les punxes finals.


dissabte, 25 de juliol de 2020

MONUMENT DE L'EBRE, PROPOSTA D'INTERVENCIÓ MÍNIMA, PACO MORALES

Paco Morales i el seu equip van presentar a l'Ajuntament de Tortosa UNA PROPOSTA DE INTERVENCIÓ MÍNIMA AL MONUMENT DEL RIU. NOU PROJECTE, gener 2020. Presenta maquestes i un fotomuntatge, amb una introducció escrita, MIRAR EL MONUMENT DEL RIU CARA VENT, que ara els presentem aquí.  

Temps iconoclastes porten a tombar fàbriques d'altres temps. És lícit revisitar la història críticament i, en conseqüència, aplicar una profilaxi que ens porti a  l'humanisme. Tenim tants temes pendents. Però, no sé si aquesta tasca es pot fer des de la massa enfervorida que decapita el genet de la estàtua equestre o la representació magnificada d'un personatge poderós. 

El franquisme va ser una dictadura ferotge que imposà una visió molt determinada per a justificar-se, el nacional catolicisme -un destino en lo universal. Es va imposar per la força a la república. Va forçar l'adesió amb una represió criminal, mentre es marcava el territori amb elements i senyals permanents a la major glòria dels nous herois. Va canviar, fins i tot, el nom dels carrers. No es extrany que celebrés 25 anys de Pau amb pompes extraordinàries, una de les quals va ser enlairar el Monument a la batalla de l'Ebre a Tortosa, potser per tapar la ignomínia de les cunetes. La batalla de l'Ebre va ser clau per decidir la guerra, va destrossar el millor de l'exèrcit lleial, va ser el cop definitiu a la república. De manera que al mes i escaig, el 26 de gener de 1939, les tropes franquistes entraven a Barcelona.

Ara bé, és raonable parlar-ne de pros i contres, de reaprofitaments i reciclatges, de  l'exemplaritat moral i l'adeqüació actual dels monuments.

Maqueta de la deesa Lluna (Paco Morales i equip)
MIRAR EL MONUMENT DEL RIU CARA VENT

axI em digué:
-Quan temps fa que no mires les estrelles del cel ?
I vaig pensar que feia molt temps, massa.
Andreu Subirats

Y es que en el mundo traidor
 nada hay verdad ni mentira:
 todo es según el color
 del cristal con que se mira.
(Llei de Campoamor)

El mal està en els ulls
Llengua que verí escups

Mirar el monument sense prejudicis i idees preconcebudes potser és utòpic. És necessari, però. Si ens posem cara vent, i sentim que la fresqueta de dalt baixa colpidora com la cançó de  Raimon -Al vent, la cara al vent, els ulls al vent. I tots, buscant la llum, al vent del món. Què veiem? Un pilar al mig del riu planta dues piràmides quadrangulars esveltes, potents i àgils. Proposem afegir una figura antitètica, una dona amb lluna, contraposició de l’home de l’estel, en substitució de l’àguila. El monument es llegiria com un axis mundi de sol i lluna permanents sobre l’esdevenir constant del riu i el temps. Estalviaria la dificultat i el dineral de desmuntar tant de ferro.

Per què la consulta popular no referendària de maig 2016 va decidir mantenir el monument polèmic? Gairebé dos terços dels votants no es van espantar de la terribilitat dels símbols franquistes, de l’ocellot imperial. Si despullem el volum dels embalatges ideològics, creus, inscripcions, l’àliga depredadora...,  ens queda l’estructura de Lluís Maria Saumells (1915-1999).

L’estructura del monument és encara admirable i sobresurt entre les obres públiques de Saumells:  la vela abstracta del vaixell de Jaume I primer a Salou, i l’espirall que fa volar els coloms de l’Atlàntida a Tarragona (monument a Jacint Verdaguer), proven la vocació de catalanitat de Saumells, artista catòlic i renovador de l’estètica de la dictadura amb el seu esperit continuador de les avantguardes.

Es composa l’estructura d’un pòdium bastit sobre el pilar que sostenia el pont pagant (1894-1938). A sobre s’aixequen dues punxes de ferro en forma piramidal buides per dins.

La més alta de 26 metres d’alçada està coronada per una estàtua daurada amb la mà estirada enlairant una esfera petita i amb pues. Representa un figura humana de caràcter expressionista (5 metres) esforçant-se per alçar un estel. Admirable per la força erecta d’un cos completament tensat, que es vincla de cintura cap amunt, fins a doblegar el cap en un gir de noranta graus en relació a la verticalitat ferma del braç potent, prim i llarg, que puja l’estel. La figura presenta la tècnica i  l’estil de Saumells en la textura del cos, que remarca les costelles del tòrax i els plecs i els buits de la meitat inferior vestida, donant una expressió de força tràgica. També té la piràmide dues creus adossades, la llatina i la creu de sant Jaume.

La piràmide petita de 16 metres sosté la figura d’una àguila amb les ales esteses d’uns 3 metres, treballada a base de plànols, planxes combinades que accentuen el seu caràcter rapinyaire.

La superfície de les punxes té creus gravades i altres signes i a la part superior plaques de vidre.

La nostra proposta, substituir l’àguila per una figura femenina amb lluna permet una lectura completament distinta de tot el conjunt, conservant l’estructura, fins i tot, potenciant més la significació de la figura masculina de l’estel. Aquesta ha estat interpretada com un soldat, si bé no li hem trobat cap d’aquests atributs, encara que forcéssim la interpretació dels parracs de cintura cap a baix. Però sí que li trobem similituds en molts altres ítems de Saumells. Per exemple en els seus astrònoms, que també presenten el cap en angle recte per tenir els ulls fixes a dalt, a la volta del cel -només cal comparar-la amb Tales, astrònom que per mirar els estels va caure en un sot.

 Tales de Mileto (ca. 630 - 545 a. C. ) Jardins de la Reconciliació, entre la Via Augusta y el passeig Sant Antoni. Tarragona  http://photos1.blogger.com/blogger/7264/2976/1600/thales%20de%20saumells.jpg

Un astrònom és un científic que guaita aplicadament la geometria del cel, encara que no pugui manipular directament els objectes que estudia. Empra instruments òptics per a les seves observacions. La nostra figura, en canvi, toca l’estel, l’objecte del seu desig al seu abast.
Que la figura es llegeixi com un astrònom que enlaira l’estel li dóna una significació que l’allunya de la temporalitat del soldat i de la guerra civil, per bastir una significació més còsmica, l’astrònom que guaita meticulosament el sol, l’estrella nostra de cada dia que s’amaga de nit per multiplicar-se en les constel·lacions nocturnes. La llum, que fa les coses clares i distintes, la saviesa.

En contraposició a l’astre que tot ho veu, que tot ho sap, tenim la lluna. Mai idèntica a si mateixa, presenta fases, la llei del canvi i una major proximitat a allò biològic, s’engoleix les formes i les torna a crear. Com un espill o un ventall admirable toca el moviment de les aigües de la mar i el cicles menstruals. Associada a la nit, la seva llum de plata desmaia la certesa dels objectes i expandeix la imaginació i la fantasia.

Variació de la maqueta, deessa amb ocell i cos combat (equip Paco Morales)


En oposar-li a la punxa més curta, mirant al pont, una figura femenina amb la lluna completem la figura de l’astrònom; bastim un eix vertical amb el sol i la lluna, el dia i la nit, el masculí i el femení. L’antropomorfització d’aquests elements còsmics manifesta la voluntat humana de bastir sobre l’esdevenir constant de les aigües i del temps un pilar permanent que estigui en harmonia amb la naturalesa i els seus cicles. La voluntat de l’home com si fos la reixaga de Neptú, no només pesca peixos sinó també estels, uneix l’aigua, el cel, allò de dalt i allò de baix.

D’aquesta manera la nova mirada llegiria també: al mig del riu fluent, ...dolça i secreta remor d’aigua./ Parlo de la verdor d’un delta immens... bastim un pont, un mitjancer entre dos riberes separades, refem el pont sempre anhelat, allò que ens uneix i reuneix el sensible i el suprasensible. Sobre el pont les dues punxes estilitzen i representen els Ports i el Mont Caro, per una banda, i Cardó, el Boix i Collredó, per l’altra -la Catedral i Ferreries. I a dalt de tot la voluntat ferma de viure l’harmònic natural, els dies i les nits girant pels cels.
Fotomuntatge del monument amb la proposta d'intervenció mínima (equip Paqco Morales)
En definitiva, mirar el monument del riu cara vent, sense prejudicis estètics ni ètics, és posar en valor el que hi ha. I el que hi ha amb una Senyora de la Lluna pren un aspecte i un significat que refermen el nostre entorn natural i encara més la capitalitat de Tortosa com el puntal ferm del Delta.