Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Miquel Jordà. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Miquel Jordà. Mostrar tots els missatges

dimecres, 7 de setembre del 2016

MOR I MUNTANYA 16, COLONOSCÒPIA DOBLE FONT I RIU LLASTRES, EN FOTOS-6

Procés colonoscòpic, plaça la Sort

Màngel, Miquel Àngel Marín, el boucèfal, fa de la processó budell i fisiologia, colonoscòpia, per ser alhora òrgan i cos i temptar-nos digeribles i digestió, mentre enfila, clarinet d’Hamelín, cap a les afores, ens evacua cap a la llera del riu Llastes, ens deposa a...

UNA DOBLE HÈLIX

... la Colonoscòpia de Màngel i la deposició al barranc, baix del pont. Explorar el carrer com si fos un budell. Menjat el banquet, el seguici és alhora cos individual i cadascuna de les menges deglutides que hom digereix aparell avall. Participants alhora participen de l’òrgan i la funció.

La cosa no és definible fàcilment. El mot no fa la cosa. Cadascú viu des d’ell mateix els fets i les coses, i, tanmateix, simultàniament. El procés flueix al seu ritme, les menges cauen, xoquen unes amb les altres, es transmuten, deriven en un desordre que crea l’òrgan. Passen coses, raja la música. Se’n parla. També, algú va començar per un vers i el passà a l’orella del següent. I aquest aforisme, les seves variacions de veu a boca, encadena el seguici amunt i avall diversos cops. Quan torna el proverbi ja és una altra parèmia. Una correntia de mil potes, una cuca, però.

I al cap, deposats fora del cos de la vila en un barranc, sec i abandonat, desordenat, salvatge. L’altra cara de la vila, la cara fosca. Allí, però, sobre la llera inestable i entre la malesa es van fer unes accions com el grafit i l’action painting en homenatge al poeta Hac Mor. El detritus, una presència invisible. Aquí ens ha portat el flabiol encisador de Màngel, a un no-res significant, que és participació simple i immediata del món. Té llarga vida aquest procés, torna cíclicament. 




Miquel Jordà i Màngel Marín

Pel davant del Rentador Públic


Riu Llastres, sota el pont de la C 44

GENERÓS


DAVALL DEL PONT.

 L’ enlloc som nosaltres mateixos. (CHM)

... deposats a la sequera, una avinguda de pedres, males herbes i trencadalles, mosquits amb picot d’alumini. El pont fa saltar la carretera de Mora per amagar el Llastres. Sota el pont la bouesia i graffitis. A Tomb de Vila aquest matí ha fet de la paret un llenç blanc per homenatjar l’infrapoeta. L’enlloc, la màquina, Hamlet... ser i no ser. Una continuació de l’art parietal des del neolític, la cabreta de l’anagrama del Centre d’Estudis de la Vall (dels Llorers). I el salt de la gasela, l’action painting de Joma, amb les antilitúrgies musicals de Màngel i Miquel Jordà. Cos i pensa de Joma, aguditzat en pinzell, moviment, espontaneïtat, intensitat: expressa el misteri, l’antihomenatge: GENERÓS –analogies místiques.
Encara Ester rebla el clau amb una antiHACció. La mesura del poeta. Mesura amb el fil vermell (d’Ariadna) dos bouetes, i no n’hi ha dos d’iguals –el que fa mesurar, una escala. 

La poesia fou allò indiscutiblement real
i aquest ve a ser el pinyol de la saviesa:
 això més poètic és sospitar que tot és llavor.
(CHM)

Cf.


FOTOS: EDUARD MARGALEF

dimarts, 6 de setembre del 2016

MOR I MUNTANYA 16, FONT DE LA PLAÇA DE LA SORT, EN FOTOS-5

Cap al rebombori dels dimonis: Miquel Jordà i Màngel amb els vents, Rafa Tormo, el foc

Mimo Domenico

La ciència es va apropant a l’art
on l’atzar és un element essencial.
(CHM)

Rafa Tormo obre l’acció amb una guerra de foc contra les aigües. Escamandre, el Roig, riu de Troia, revoltat contra els cadàvers i la sang de la guerra, surt de mare per aturar la desfeta o reprendre els costums dels homes. Hesfest, el Coixo, el força a la neutralitat. Tanmateix Rafa portarà el rebombori dels dimonis a l’acció impugnada, a la vindicació, col·locar-nos com a cosa entre les coses, deixant fora tota idea d’ànima, o de cor com a memòria identitària sense fisures. Acció i coets i músics.

I ara, qui posarà veu a la sort? Arnau Sabaté (1), que arriba en presses i se’n vol anar, destil·la aigua clara. Dóna curs a la llum de bengala de David Ymbernon, poeta de la taronjada, cuiner del tardet, qui ens llegeix versos del seu llibre Carbassa emergent. També es decideix Bernat Rodell, la nova generació de Vandellòs, com qui diu nova cultura de l’aigua.

I què contents de tenir aquí la veu de Glòria Coll, versos de violoncel. Comença amb Andrés Estellés i continua amb la seva obra, artefactes sensitius, vibració de l’experiència, El soroll sec de síndria que es bada, / un pèl que cau, l’última nit d’estiu. / Nul se’m desfà el trenat de l’antic somni: / se sent de lluny, allà on trenca l’onada, / un crit somort de desig no acomplert.


Ester Xargay esventa entre el seguici la publicació participativa de Barcelona Poesia, Antihomenatge Paraparèmic a CHM: “La poca-solta, o poc sentit, de Dadà dinamita el pedestal de la Deessa Raó que acompanya al Parnàs del Déu Sentit...”

Arnau Sabaté

Arnau Sabaté

M. Rodell


Glòria Gil

David Ymbernon

Màngel crida a la Colonoscòpia
FOTOS: EDUARD MARGALEF
Nota
1:         Arnau és boueta des de les primeres edicions. Ell va tenir la gosadia d’intentar tancar la bouesia en una gàbia. El 2012 ho va aconseguir: http://bouesia2.blogspot.com.es/2012/06/bouetes-engabiats-llico-inaugural-del.html

dilluns, 5 de setembre del 2016

MOR I MUNTANYA 16, FONT DE L’ADROGUER o DE CAL COIXET, EN FOTOS-4


Alba Tor i Joaquima Nolla (en segon terme)

Raja la font i el tardet
I jo sóc tu i els meus jos i els jos de tots els vostres tus guarnits amb tutú i mantellina. (CHM)

Paulalba, canta poesia alada amb una veu encisadora.
Visc en una línia infinita  
que avança  
a fer-se, a esdevenir...
murmuri vertiginós de font, que es recolza amb el mòbil per refrescar els versos. I Ferran Rodell, petit i greu, recita tímid un text, correntia màgica dels mots.

Carles Andreu, per contrast, declama uns textos africans sorgits d’un seu viatge quixotesc i iniciàtic. El magre quixot del seixanta-vuit ens recorda l’acció LAPAU del carrer del costat, tan visitada al youtube (1033 visites fins avui).  I Alba Tor amb Miquel Jordà, ens conten i escenifiquen una caputxeta del nou mil·lenni.

Joaquima Nolla poleix batecs de mots i va calant, com cada bouesia, una pluja de sentiments que ens fertilitza l’emoció. 


Alba Tor i Miquel Jordà

Carles Andreu

Paulalba

Ferran Rodell
FOTOS: EDUARD MARGALEF

VIDEO LAPAO, YOUTUBE
CATCARRASQUET       Publicado el 7 jul. 2013

BOUESIA 2013 VANDELLÒS. Inauguració pel Governador Civil, acompanyat per l'alcalde, el capellà, la Guardia Civil, i un afí al regim, del carrer LAPAO (Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental). VII edició de la Bouesia. Vandellòs 6-7-2013

https://www.youtube.com/channel/UCaTEFu-4MGEKviWZKl_nKUA