1. Emit Snake-Beings, Bouesia 08
2. Siurana 08, màscares blanca i negra
3. Siurana 08, màscara blanca i núvols
4. Siurana 08: la màscara blanca en el concert global
5. Concert global, Orquestra de les Mines, Siurana 08
6. Siurana 08: Cloc un ull i se m'obre una orella, Església de Santa MariaEl passat 13 de desembre de 2008 vam gaudir del concert de l’Orquestra de les Mines, a l’alta cinglera de Siurana, organitzat pel dinàmic Priorat Centre d’Art. Més de 15 clarinets donaren vida a composicions d’Antoni-Ernest Sebastià i Miquel Àngel Marín, en una jornada que es va estendre fins a Nova Zelanda, en emetre en directe via internet la connexió amb l’Annual Hamilton Underground Film Festival, dirigit per Emit Snake - Beings.
El concert Cloc un ull i se m’obre una orella el vam viure amb delectança i entusiasme des de l’interior romànic de l’església de Santa Maria. La Mare de Déu de l’Aigua somreia i el xiquet obria els ulls meravellat. Fins i tot la Reina Mora va deixar el seu salt etern per asseure’s a la Trona i va escoltar admirada. Però els músics la van fer més grossa. Ens van embolcallar en el núvol encisador d’una música física, fins a tal punt que els fils de les notes ens feren sortir en processó a l’exterior on esclatà la traca final d’un concert global. És quan es produí la sorpresa apoteòsica de la intervenció de dues màscares, una blanca i una negra, que van mesurar les ones d’aquesta geografia calcària. De cop vaig reviure l’acció d’en Snake a la Bouesia 08, on ens va admirar l’hàbit negre que auscultava les vibracions del festival amb andròmines electròniques que produïen cruiximents còsmics. El núvol global volà cap a Nova Zelanda, i es va sentir claret.
JC
V. al bloc: HUFF’08 (12 xii 09)
http://www.prioratcentredart.cat
Fotos: Priya
El concert Cloc un ull i se m’obre una orella el vam viure amb delectança i entusiasme des de l’interior romànic de l’església de Santa Maria. La Mare de Déu de l’Aigua somreia i el xiquet obria els ulls meravellat. Fins i tot la Reina Mora va deixar el seu salt etern per asseure’s a la Trona i va escoltar admirada. Però els músics la van fer més grossa. Ens van embolcallar en el núvol encisador d’una música física, fins a tal punt que els fils de les notes ens feren sortir en processó a l’exterior on esclatà la traca final d’un concert global. És quan es produí la sorpresa apoteòsica de la intervenció de dues màscares, una blanca i una negra, que van mesurar les ones d’aquesta geografia calcària. De cop vaig reviure l’acció d’en Snake a la Bouesia 08, on ens va admirar l’hàbit negre que auscultava les vibracions del festival amb andròmines electròniques que produïen cruiximents còsmics. El núvol global volà cap a Nova Zelanda, i es va sentir claret.
JC
V. al bloc: HUFF’08 (12 xii 09)
http://www.prioratcentredart.cat
Fotos: Priya
