Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Barcelona Pensa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Barcelona Pensa. Mostrar tots els missatges

dimarts, 8 de juny del 2021

MUSEU DEL MOSQUIT

MONTSE FANDO 2016 EL BOUCÈFAL MIQUEL ÀNGEL MARÍN I JA. BARCELONA PENSA

SALUDEM L'ARRIBADA DEL MUSEU DEL MOSQUIT AMB AQUESTES DUES IMATGES EXTRETES DEL BLOC BOUESIA

Quina intervenció de LandArt més genial. Meravellosa màgia de la

 coetera que fa volar mosquits! 

GENIAL

De l'espiroqueta a les voltes helicoidals dels extraterrestres que es gronxen pel cosmos imitant la dansa mortal de la mosquiteta abans d'entrar a picar!


MIQUEL ÀNGEL MARÍN, COHETERA, BOUESIA 2013

ARTICLE A IMAGINA RÀDIO:
 

Un artista “construeix” al mig del Delta un misteriós Museu del mosquit

La peça critica la massificació turística i el control de l'ésser humà

perRedacció Imagina Ràdio 7 juny 2021

“El Museu del mosquit” és un obra recent que es pot trobar al mig del Delta de l’Ebre. Just al principi de la platja del Trabucador hi ha una nova senyalització que indica la direcció cap al “Museu del mosquit”, just davant d’una de les coeteres abandonades del Delta de l’Ebre i es pot visitar a través d’un QR que està situat a prop.

La localització no ha estat escollida a l’atzar, ja que a més de remarcar la importància del mosquit en l’ecosistema i la biodiversitat del Delta vol criticar el paper de l’ésser humà en l’entorn. Per aquest motiu, a través del codi es desplega una recreació de la coetera en realitat augmentada, el qual eleva la figura del mosquit fins al punt que l’artista, que vol mantenir-se en l’anonimat, afirma que “quan et pica un mosquit estàs beneït”.

En definitiva, els mosquits son imprescindibles per a l’equilibri del Delta de l’Ebre. Segons l’artista, “quan un mosquit et pica, milions de mosquits han contribuït a la sostenibilitat del medi ambient del Delta. Abans que ell, ous, larves, pupes i mosquits han fet possible la vida de milers d’animals. Representa una gran part de la biomassa, s’alimenta de sàvia i nèctar vegetal, necessita sang animal per a obtenir una proteïna essencial per a la reproducció. Són uns dels majors pol·linitzadors del Delta de l’Ebre”.


https://www.imaginaradio.cat/un-artista-construeix-al-mig-del-delta-un-misterios-museu-del-mosquit/ 


PER AMPLIAR:

https://bouesia2.blogspot.com/2013/06/bouesia-2013-la-vaca-que-xiula.html

https://bouesia2.blogspot.com/2018/07/boucronica-transmutacio-del-bou-en.html

RECORDEM EL QUE VAM ESCRIURE A PROPÒSIT DE LA TRANSMUTACIÓ DEL BOU EN MOSQUIT:

Magnífic retorn bouètic i puntual de la Bouesia. Lo Pati d’Amposta acull una programació minimalista on es traça una simultaneïtat de gèneres per transgredir-los amb improvisació, rigor, i humor -un mosquit punxenc.

La instal·lació Un taller de màscares i veus en terra de mosquits crea l’escenografia del festival que projecta els vídeos d’Adolf Alcañiz i Ester Xargai, Dadà és un mosquit i La transmutació del bou en mosquit. Un teló fluït que esdevé marc auri per a la conferència i els concerts. Alhora recull les evolucions i experiències del taller de veu i màscares de mosquit, impartit per Monserrat Palacios i Miquel Àngel Marín amb la col·laboració de Carme Domènech i els alumnes de quart d’ESO a l’Institut Deltebre. Alcañiz i Xargai escarxen aquest procés en què l’adolescència transmuta mitjançant màscara, boca i melic en mosquitam, cadència, ressonar i brunzit. Un bastiment màgic que vol contenir l’expansió bouètica. Un mosquit que vola content.

La transmutació del bou en mosquit és també pura improvisació. El laboratori Col·lectiu Free’t empra el Soundpainting, un llenguatge de més de mil signes per a la creació multidisciplinària. Avui, el guiatge enèrgic i juganer d’en Arnau Millà no sols conjuga les diferents virtuositats del grup, sinó que també integra la dansa aèria de Sol Picó, els jocs de la saxofonista Mireia Tejero, performer insurreccional, i l’homenatge en prosa als 80 anys del boueta  Carles Andreu, 80 anys de creació sense parar. De manera que l’acció va transcórrer delicada i exquisida, plena de lirismes i simultaneïtats, complicitats i coreografies, en un ritme ritual imprevisible, ben consonada i sensual.

Així fins l’apoteosi final on es trenca la quarta paret i tothom acaba en un ball ditiràmbic col·lectiu. Un núvol de mosquits. Pur plaer estètic.

https://bouesia2.blogspot.com/2018/07/boucronica-transmutacio-del-bou-en.html


dimarts, 29 de novembre del 2016

BARCELONA PENSA: RESILIÈNCIA BOUÈTICA




MONTSE FANDO
MÀNGEL i el Bou-mosquit. F: Facebook Bouesia

La lenta mort de la Bouesia tanca el Barcelona Pensa, el discurs filosòfic com un bé comú i compartit. Amb una giragonsa més la Bouesia mastega i s’empassa l’alfa i l’omega del Delta, el cos bouètic de Carles Hac Mor, boucèfal peripatètic i infrapoeta de la cadira com seu, i el terrible mosquit, transmutació del bou genèsic. Una correntia envaeix el Pati Manning.  Rafa Tormo, Fernando Paniagua, Andreu Meixide, Zoraida Roselló, una munió de bouetes, transiten amb l'ofrena corpòria, el viure que ens repensa cosa entre les coses, carn, vianda, taula. Travessa la facultat de filosofia, el pati de les dones, el CCCB, el MACBA. Concorren en el seguici participants i squatters i el carrer esdevé marc de mots i discussió festiva, on borina el pastís, el clarinet com corifeu, el responsori coral i la lletania dels quatre gustos cardinals. Engegat el baptisme social (M. Delgado), la processó engoleix l’experiència bouètica, passa pels budells de la digestió i excreta el fràgil turment alat de la performace. Vet aquí Alba Torn, Màngel Marín, Javier Caballero, l’imprevist Roc i el traç pregnant de Montse Fando, que mira i camina, i a les fosques aplica els colors del que hi ha, barreja ciutadans i bouetes. Una cercavila decanta i tomba el vuit a l’infinit, ziga zaga, zum zum, el saber no pesa. El mosquit lleuger fibla punyent el cos concret de la ciutat. Rere l’skyline la plata llunàtica es desfà en boirina pixanera. Resiliència bouètica. 

MÀNGEL I JA

ALBA TORN
BOUPREGÓ DE MIQUEL ÀNGEL MARÍN

CINC VOCALS

Bouesia és una paraula híbrida: bou i poesia, arena i recital, escenari i possibilitat del món.
I que conté les cinc vocals.
El prefix bou :
A tomb de vila bou - Aboupocalipsys - Aboupocalíptica - Antibouesia antiboueta - Autobiobougrafia - Bou vent i barca nova - Bouafter- Bou-app - Bouascèsi - Bouca -  Boucapital - Boucapítol -  Boucasa -  Boucèfal - Bouceroles - Boucloenda - Boucòctel silenciós - Boucomençament  - Boucomposició - Bouconcepte - Bouconcert - Bouconclusió -Bouconferència - Bouconjunció - Boucosa - Boucremat - Boucrònica - Boucura - Boudistància - Bouema - Bouèresi - Bouescàndol - Bouesia -  Bouespectador - Bouésser - Bouestrofes - Boueta - Boueta en cap - Boueta Major - bouetam - Bouetarro - Bouetessa - Bouètic - Boufesta - Boufí -Bouforagitat - Boufracàs - Boufregit - Bouhaus - Bouimatge - Bouinauguració - Bouintervenció - Bouística - Bouj’z - Boulansteri - Boulector -Boullengua - Boullit -  Boullum - Boullywood - Bouluntat pròpia - Boumanera - Boumiracle -  Boumisteri - Bounica - Bounopresó - Bouoli en un llum - Bouparafrasejant - Boupas - Boupilota - Boupoètic - Boupoètica - Boupopular - Boupossible - Bouprefix - Boupreludi - Bourevista caminada - Bourima - Bouritme -Bouromeria - Bousaducea - Bousalutació - Bousenglar - Boustriptease - Bousubstància -  Bouteoria - Boutiga - Boutornar -Bouversos - Brabou - Cabrabou - Cal bou - De viva Bou - Desboulocalització - Deu al bou - Perbouformance - Protoboueta - Rotonda vacaboumba - Tornabous - Totbou - Vacabous - Via bovis - Videobouesia

El prefix bou : una cunya en el concepte de poesia, concepte exacerbat, foradat, fer saltar -o ballar- la referència. (Derrida)
Urbà i rural, oral i escrit, concret i abstracte, baixa i alta cultura, interiors i exteriors.
¿Dadà és de La Cava? ¿Fluxus és de Deltebre?
El Delta de l’Ebre: un lloc té caràcter; un espai no té caràcter (Neuhaus). L’última societat agrícola de la Mediterrània. Una marca de l’ecologia turística.
Una relació dilatada i profunda amb l’animal. El bou i el cavall, el gat i el gos, les gallines i les oques, el tossino i la cabra, la mosca i el mosquit, la granota i l’anguila.
Aixada i instrument de música, treball i festa, bou i poesia: Bouesia.
MIQUEL ÀNGEL MARÍN

ROC EN VERSOS POLILINGÜÍSTICS

PARAULES D'HOMER. J.CABALLERO



FOTOS: FACEBOOK BOUESIA
IL·LUSTRACIONS: MONTSE FANDO

dijous, 17 de novembre del 2016

BARCELONA PENSA: TOPOGRAFIES PERIFÈRIQUES I CLOENDA BOUÈTICA, DV 18 XI 16, 17 h


TOPOGRAFIES PERIFÈRIQUES

Llibreria Altaïr  divendres 18 de novembre, 17:00
Andreu Meixide, Fernando Paniagua, Rafa Tormo, Anna Zaera
Coordina: Roman Aixendri
Accés: lliure i gratuït

LLIBRERIA ALTAÏR

Gran Vía, 616

Barcelona


FESTA DE CLOENDA DEL PENSA


divendres 18 de novembre, 18:00 - 20:30

La festa s'inicia a les 18h a Plaça Universitat amb la processó de Bouesia, que ens conduirà al Pati Manning on gaudirem de l'espectacle, de la companyia, de l'intercanvi de llibres i de l'entrega de premis del concurs del Pensa.

Festa de cloenda
Pati Manning | divendres 18 de novembre, 18:00 - 20:30
Recital de Bouesia, lliurament de premis del Concurs Pensa i més coses. Durant l'acte hi haurà activitats d'intercanvi de llibres.
Accés: lliure i gratuït
Carrer de Montalegre, 7, 08001 Barcelona


f: Bouesia

TOPOGRAFIES PERIFÈRIQUES ES PRESENTA AL BARCELONA PENSA QUE CLOURÀ AMB UNA ACCIÓ PERFORMÀTICA I CANÍBAL DE LA BOUESIA

El Festival d’Acció Poètica Bouesia, com a màquina de poesia, com a lloc de pensament i reflexió, com a discurs emancipador, també estarà present a la tercera edició del festival de filosofia Barcelona Pensa. I ho estarà per partida doble. D’una banda, es farà la primera presentació pública de Topografies Perifèriques, i per una altra, tindrà lloc una acció performàtica, que seguint la línia caníbal del festival Bouesia d’enguany, consistirà en menjar-se un mosquit del delta convertit en pastís IP25 de Rafael Tormo Cuenca, i que servirà com a acte de cloenda del festival de filosofia. Totes dues accions tindran lloc aquest divendres, 18 de novembre.

La presentació de Topografies es farà a les 17:00 hores a la Llibreria Altaïr de Barcelona i prendrà la forma d’una mena de cara a cara en el qual intervindran, l’artista valencià i codirector del festival Bouesia, Rafael Tormo; i el realitzador Andreu Meixide, director del Creative Commons Film Festival Barcelona. Entre els dos s’establirà un diàleg sobre la cultura com a element de resistència social, establint relació entre la idea de centre i perifèria. “En aquests moments sembla que les perifèries es multipliquen dins dels antics centres. Així mentre els centres es buiden de poder, la cultura generada en els barris, els pobles, els patis o les comunitats de veïns demostren l'existència d'espais lliures de la ferocitat capitalista, que cal preservar i potenciar”, afirma Tormo.

Topografies Perifèriques és un col·lectiu de persones de les Terres de l’Ebre, vinculades en major o menor mesura al festival Bouesia, que des de l’àmbit de la cultura crítica volen ocupar un espai d’anàlisi i pensament que sembla exclòs dins l’ecosistema cultural ebrenc i que s’ha marcat com objectius fer una diagnosi de la realitat cultural de les Terres de l’Ebre per generar sinèrgies que permetin veure allò que esta dins i fora dels entorns habituals d’allò que entenem per cultura. Aquest col·lectiu també pretén ser un contrapunt a la instrumentalització constant que es fa de l’espai cultural per part de polítics i empreses de la cultura que més enllà del seu valor social sembla que sols valoren resultats efímers o econòmics.

L’acció Menjar-se la poesia que servirà de cloenda del Barcelona Pensa tindrà lloc a les 18:00 hores al Pati Manning i hi intervindrà el mateix Tormo IP25, el també codirector del festival Bouesia, Miquel Àngel Marín, el poeta Javier Caballero i l'artista plàstic i poeta David Ymbernon. Igual com prèviament s’ha fet amb una maqueta del Delta i amb la figura de l’infrapoeta Carles Hac Mor, aquesta vegada els bouetes i el públic fagocitaran un mosquit com a símbol d’una de els zones humides més fràgils i vulnerables del país. “Viurem la transmutació del bou en mosquit en un acte que serà també filosòfic i de pensament”, afirma Marín que ha volgut recuperar la màxima de Carles Hac Mor que el saber no pesa. “El mosquit tampoc i a diferència del bou vola i per això no toca de peus a terra.

http://muroshablados.es/archives/1670 
Topografies perifèriques, la cultura fora de mapa

El festival Barcelona Pensa reflexiona sobre la cultura en els territoris allunyats dels centres de poder

La topografia és l'estudi de la forma i característiques de la superfície de la terra i altres objectes. Però també és un concepte que abraça un espai simbòlic que va més enllà de la terra com a element tangible. El festival de filosofia Barcelona Pensa, que arriba enguany a la tercera edició, amb l'objectiu d'apropar la filosofia i la reflexió al carrer, transcendint així l'espai de les aules, proposa una activitat en la qual la cultura que es genera fora dels grans centres de poder i de la gran ciutat. Amb el títol 'Topografies perifèriques', l'artista valencià i codirector del festival d'acció poètica Bouesia, Rafael Tormo (València, 1964), Andreu Meixide (Barcelona, 1980) i Fernando Paniagua (Zamora, 1979), codirectors del Barcelona Creative Commons Film Festival (BccN), coordinat pel filòsof ebrenc Roman Aixendri i conduït per la responsable de continguts de Surtdecasa.cat Anna Zaera, s'establirà un diàleg sobre la cultura com a element de resistència social, establint relació entre la idea de centre i perifèria.

“El concepte perifèria ens enfronta inevitablement al reconeixement del límit del mapa-sistema i ho fa per enfrontar-nos al desig de sobrepassar aquests límits per caure, probablement, en un altre estat, mapa o paisatge desconegut”

Davant d'un moment en què sembla que les perifèries es multipliquen dins dels antics centres i els centres es buiden de poder, la cultura generada en els barris, pobles, patis o les comunitats de veïns demostren l'existència d'espais lliures de ferocitat capitalista, que cal preservar i potenciar. L'objectiu d'aquest col·loqui que tindrà lloc a l'emblemàtica llibreria Altaïr de Barcelona és reflexionar sobre les perifèries com espais allunyats del centre. Segons Tormo, aquesta reflexió persegueix una voluntat “alliberadora”. “Volem alliberar espais per superar els límits estratègics que ens impedeixen seguir fent cultura”, diu aquest artista valencià que vol seguir creant "des de la runa, fora de la mirada especulativa de les institucions que ho controlen tot”. També a Meixide li resulta inspiradora aquesta idea. “El límit del mapa és un límit humà. L'orografia i, per tant, la topografia són infinites, il·limitades. Tenint en compte que els nostres instruments, com el nostre cervell mateix, és limitat i reduccionista, acceptem que si existeixen perifèries és perquè també existeix un centre”, assegura Meixide. “El concepte perifèria ens enfronta inevitablement al reconeixement del límit del mapa-sistema i ho fa per enfrontar-nos al desig de sobrepassar aquests límits per caure, probablement, en un altre estat, mapa o paisatge desconegut”.

La voluntat de trepitjar per primera vegada terrenys desconeguts, ampliant així la superfície del coneixement, és una de les inquietuds de Fernando Paniagua (Zamora, 1979). “M'interessa molt mapejar o topografiar aquests llocs on es produeixen resistències, on s'obren petites esquerdes en el sistema de dominació global”, diu Paniagua. “Topografiar la perifèria és posar sobre un mapa això que és invisible”, assegura Paniagua. “Per un que ve de la perifèria de l'estat espanyol, venir a viure a Barcelona va tenir molt a veure amb la recerca d'una excentricitat. De fet, el festival BCN Creative Commons és un exemple d'aquesta cultura generada des de la perifèria. "Nosaltres posem el focus en el compartir, en la donació gratuïta i en una cosa tan estranya com rebuscar per les perifèries d'Interent i buscar pel·lícules lliures de drets, per posar-les en una pantalla", assegura. També Paniagua diu que treballar a l'Ateneu de Nou Barris, a Barcelona, ha consolidat aquest punt de vista. "Des de fa un any, tinc la sort de treballar en aquest equipament que construeix el seu relat a partir de la perifèria, que està situat en un dels últims carrers de la ciutat de Barcelona. Que vol omplir de vida aquesta perifèria i que no té por de mirar cara a cara al centre i el discurs hegemònic".