TOPOGRAFIES PERIFÈRIQUES
Andreu Meixide, Fernando Paniagua, Rafa
Tormo, Anna Zaera
Coordina: Roman Aixendri
Accés: lliure i gratuït
LLIBRERIA ALTAÏR
Gran Vía, 616
Barcelona
FESTA DE
CLOENDA DEL PENSA
divendres 18 de novembre, 18:00 - 20:30
La festa s'inicia a les 18h a Plaça
Universitat amb la processó de Bouesia, que ens conduirà al Pati Manning on
gaudirem de l'espectacle, de la companyia, de l'intercanvi de llibres i de
l'entrega de premis del concurs del Pensa.
Festa de cloenda
Recital de Bouesia, lliurament de premis
del Concurs
Pensa i més coses. Durant l'acte hi haurà activitats
d'intercanvi de llibres.
Accés: lliure i gratuït
Carrer de Montalegre, 7, 08001 Barcelona
f: Bouesia
TOPOGRAFIES PERIFÈRIQUES ES PRESENTA AL BARCELONA PENSA QUE CLOURÀ AMB UNA
ACCIÓ PERFORMÀTICA I CANÍBAL DE LA BOUESIA
El Festival d’Acció Poètica Bouesia, com a màquina de poesia, com a lloc de
pensament i reflexió, com a discurs emancipador, també estarà present a la
tercera edició del festival de filosofia Barcelona Pensa. I ho estarà per
partida doble. D’una banda, es farà la primera presentació pública de
Topografies Perifèriques, i per una altra, tindrà lloc una acció performàtica,
que seguint la línia caníbal del festival Bouesia d’enguany, consistirà en
menjar-se un mosquit del delta convertit en pastís IP25 de Rafael
Tormo Cuenca, i que servirà com a acte de cloenda del festival de
filosofia. Totes dues accions tindran lloc aquest divendres, 18 de novembre.
La presentació de Topografies es farà a les 17:00 hores a la Llibreria
Altaïr de Barcelona i prendrà la forma d’una mena de cara a cara en el qual
intervindran, l’artista valencià i codirector del festival Bouesia, Rafael
Tormo; i el realitzador Andreu Meixide, director del Creative Commons Film
Festival Barcelona. Entre els dos s’establirà un diàleg sobre la cultura com a
element de resistència social, establint relació entre la idea de centre i
perifèria. “En aquests moments sembla que les perifèries es multipliquen dins
dels antics centres. Així mentre els centres es buiden de poder, la cultura
generada en els barris, els pobles, els patis o les comunitats de veïns
demostren l'existència d'espais lliures de la ferocitat capitalista, que cal
preservar i potenciar”, afirma Tormo.
Topografies Perifèriques és un col·lectiu de persones de les Terres de
l’Ebre, vinculades en major o menor mesura al festival Bouesia, que des de
l’àmbit de la cultura crítica volen ocupar un espai d’anàlisi i pensament que
sembla exclòs dins l’ecosistema cultural ebrenc i que s’ha marcat com objectius
fer una diagnosi de la realitat cultural de les Terres de l’Ebre per generar
sinèrgies que permetin veure allò que esta dins i fora dels entorns habituals
d’allò que entenem per cultura. Aquest col·lectiu també pretén ser un
contrapunt a la instrumentalització constant que es fa de l’espai cultural per
part de polítics i empreses de la cultura que més enllà del seu valor social
sembla que sols valoren resultats efímers o econòmics.
L’acció Menjar-se la poesia que servirà de cloenda del Barcelona Pensa
tindrà lloc a les 18:00 hores al Pati Manning i hi intervindrà el mateix Tormo
IP25, el també codirector del festival Bouesia, Miquel Àngel Marín, el poeta
Javier Caballero i l'artista plàstic i poeta David Ymbernon. Igual com
prèviament s’ha fet amb una maqueta del Delta i amb la figura de l’infrapoeta
Carles Hac Mor, aquesta vegada els bouetes i el públic fagocitaran un mosquit
com a símbol d’una de els zones humides més fràgils i vulnerables del país.
“Viurem la transmutació del bou en mosquit en un acte que serà també filosòfic
i de pensament”, afirma Marín que ha volgut recuperar la màxima de Carles Hac
Mor que el saber no pesa. “El mosquit tampoc i a diferència del bou vola i per
això no toca de peus a terra.
 |
| http://muroshablados.es/archives/1670 |
Topografies perifèriques, la
cultura fora de mapa
El festival Barcelona Pensa reflexiona sobre la
cultura en els territoris allunyats dels centres de poder
La topografia és l'estudi de la forma i característiques de la superfície
de la terra i altres objectes. Però també és un concepte que abraça un espai
simbòlic que va més enllà de la terra com a element tangible. El festival de
filosofia Barcelona Pensa, que arriba enguany a la tercera edició, amb
l'objectiu d'apropar la filosofia i la reflexió al carrer, transcendint així
l'espai de les aules, proposa una activitat en la qual la cultura que es genera
fora dels grans centres de poder i de la gran ciutat. Amb el títol 'Topografies
perifèriques', l'artista valencià i codirector del festival d'acció poètica
Bouesia, Rafael Tormo (València, 1964), Andreu Meixide (Barcelona, 1980) i
Fernando Paniagua (Zamora, 1979), codirectors del Barcelona Creative Commons
Film Festival (BccN), coordinat pel filòsof ebrenc Roman Aixendri i conduït per
la responsable de continguts de Surtdecasa.cat Anna Zaera, s'establirà un
diàleg sobre la cultura com a element de resistència social, establint relació
entre la idea de centre i perifèria.
“El
concepte perifèria ens enfronta inevitablement al reconeixement del límit del
mapa-sistema i ho fa per enfrontar-nos al desig de sobrepassar aquests límits
per caure, probablement, en un altre estat, mapa o paisatge desconegut”
Davant d'un moment en què sembla que les perifèries es multipliquen
dins dels antics centres i els centres es buiden de poder, la cultura
generada en els barris, pobles, patis o les comunitats de veïns demostren
l'existència d'espais lliures de ferocitat capitalista, que cal preservar i
potenciar. L'objectiu d'aquest col·loqui que tindrà lloc a l'emblemàtica
llibreria Altaïr de Barcelona és reflexionar sobre les
perifèries com espais allunyats del centre. Segons Tormo, aquesta
reflexió persegueix una voluntat “alliberadora”. “Volem alliberar espais
per superar els límits estratègics que ens impedeixen seguir fent cultura”, diu
aquest artista valencià que vol seguir creant "des de la runa, fora de la
mirada especulativa de les institucions que ho controlen tot”. També a Meixide
li resulta inspiradora aquesta idea. “El límit del mapa és un límit humà. L'orografia
i, per tant, la topografia són infinites, il·limitades. Tenint en compte que
els nostres instruments, com el nostre cervell mateix, és limitat i
reduccionista, acceptem que si existeixen perifèries és perquè també
existeix un centre”, assegura Meixide. “El concepte perifèria ens enfronta
inevitablement al reconeixement del límit del mapa-sistema i ho fa per
enfrontar-nos al desig de sobrepassar aquests límits per caure, probablement,
en un altre estat, mapa o paisatge desconegut”.
La voluntat de trepitjar per primera vegada terrenys desconeguts, ampliant
així la superfície del coneixement, és una de les inquietuds de Fernando
Paniagua (Zamora, 1979). “M'interessa molt mapejar o topografiar aquests llocs
on es produeixen resistències, on s'obren petites esquerdes en el sistema de
dominació global”, diu Paniagua. “Topografiar la perifèria és posar sobre
un mapa això que és invisible”, assegura Paniagua. “Per un que ve de la
perifèria de l'estat espanyol, venir a viure a Barcelona va tenir molt a
veure amb la recerca d'una excentricitat. De fet, el festival BCN Creative
Commons és un exemple d'aquesta cultura generada des de la perifèria.
"Nosaltres posem el focus en el compartir, en la donació gratuïta i
en una cosa tan estranya com rebuscar per les perifèries d'Interent i buscar
pel·lícules lliures de drets, per posar-les en una pantalla",
assegura. També Paniagua diu que treballar a l'Ateneu de Nou Barris, a
Barcelona, ha consolidat aquest punt de vista. "Des de fa un
any, tinc la sort de treballar en aquest equipament que construeix el seu
relat a partir de la perifèria, que està situat en un dels últims carrers
de la ciutat de Barcelona. Que vol omplir de vida aquesta perifèria i que
no té por de mirar cara a cara al centre i el discurs hegemònic".
