DEL DIJOUS 8, DV 9, DS, 10, I DIUMENGE 11 DE JULIOL
DE COM ES DESCAPDELLA EL FIL
per CARLES HAC MOR
El fil de Latung La La va eixamplant ràpidament l’escenari tot abocant-lo a l’escena primigènia, la que no té límits i que, per això mateix, permet d’observar com el cap del fil ha brollat de tres cops de cap simultanis, els de les tres Las de Latung La La.
En efecte, cap al començament el fil es lliura a una dansa del ventre. D’aquesta, però, l’espectador tot just en clissarà una metàfora, la qual serpenteja per un rerafons albirat com de molt lluny, per bé que els seus detalls insòlits són copsats diríeu que amb una lupa.
Tot amb tot, ben aviat el ventre en dansa farà tornar tothom a la realitat, la qual tanmateix haurà estat convertida oníricament, per la primera La, en un seguit de realitzacions que, bo i desemmascarant la postrema representació de l’ histrionisme shakeasperià, deixarà veure, escoltar i imaginar els batecs, tremolosos d’emoció, de la poesia més ictòpica.
Mentrestant, la segona La ha anat estirant el fil, fins a l’extrem que la tercera La ha fet poar nervioses totes les perspectives inspirades en unes agulles d’estendre la roba que emanen de la visualització de les eines, radicalment ymbernonianes, del primogènit Tung. I aleshores, aquest desenvolupa el La La La en forma de ritme marcial d’unes majorettes.
I al cap d’una estona, un exfutbolista serà engrescat per un estritease poligenèric que, a poc a poc, es transformarà en una remor de fulles seques, preludi de la desfilada d’una banda de música dirigida per les tres La, ben abans que un peixerot sigui cosit per un mainadera que pesa figues.
Així, deslliurats de la pesantor del sostre, que s’ha enlairat per l’embat de les notes silvestres d’un acordió, els infants hi poden fer la seva, que és una manifestació més de peterpanisme, un paradigma de conreu de situacions hipnagògiques en un mar en calma, en un silenci tan serè que sembla un llençol a punt de ser plegat.
Ara bé, de cop i volta, quan tota la roba planxada ja ha estat desada a l’armari, dels seus prestatges enormes i virtuals, hi és expel•lida la màgia de l’art de fer que tot d’elements lírico-òptics vagin de dreta a esquerra, quan, de fet, ho fan d’esquerra a dreta, és a dir, travessen de gairell el camp tàctil d’un món inexistent, tot i que ben visible, de la intimitat de l’altre cap del fil.
MÉS FIL DE LATUNG LA LA:
http://bouesia2.blogspot.com/2010/06/david-ymbernon-el-fil-de-latung-la-la.html
foto: Francesch Gelonch: David Ymbernon, Turó de la Pleta, Arbeca 2008
