Enric
Casasses, Premi Nacional de Literatura 2012, ha estat convidat pels
departaments de Literatura Catalana i el d’Arts Escèniques en aquest hivern
gris, monòton. Entra a la classe el poeta, una altra llum, presagi de la
primavera, com les papallones de l’ametller i l’esclatant groc de les
mimoses.
D’Enric
Casasses (1951) s’ha dit: ...reuneix una actitud radicalment contemporània amb
una concepció formal que parteix del conreu d’estructures de versificació
clàssiques -noves rimades, sextines, sonets…- i d’un ús lúdic i aprofundit de
la llengua -que troba en la rima el seu màxim exponent. En aquest sentit, el
sonet troba en Casasses un dels seus millors i més prolixos renovadors en la
poesia catalana (http://www.nuvol.com/critica/el-sonet-a-lobra-denric-casasses/
J. Bargalló). Albert Roig escriu: ...sota una imatge pública original practica
la paròdia i estrafà d’una manera brillant la cançó popular planetària...
(L’estiu de les paparres o La societat secreta dels poetes).
 |
| foto: Miquel Ribas |
Els títols
de la seva obra ja són un poema:
Plaça
Raspall: poema en set cants
N'ix
La cosa
aquella
Do'm
Calç
Coltells
Monòleg del
perdó
Que dormim?
Canaris
fosforescents
Descalç
La Manera
més salvatge
D’equivocar-se
així
Desfà els
grumolls
No hi érem
Bes
Nagana
no passis
ànsia
de la
substància
Domini
màgic, i l’escena esdevé aquelles sensacions que et fan pensar “SER O TOT O
RES”
Thot Hermes
Trismegist i sant Pitàgores
Ensems en un
profètic azimut
Nuant-te a
tu l’output de tot l’output,
Sement de
més penjats que les mandràgores,
Amb
metàfores fan metainformàtica
Fenyuda fora
d’hores al rebost
Íntim de
quan el sol social és post
I creix
apegalosa la dramàtica
Fatalitat
que et farà obrir la tàvega
Abans no
romanguem tots amb un peu
Suspès, com
d’un mal fil, d’un fil de veu
Negadora
final de xarxa i de xàvega
Entre
esculls enrocades a l’Egeu:
T’exalta el
9 i t’enamora el 10.
Recapitulant,
la sessió traspassa l’escriptor, el dramaturg, el traductor, el lector i de tot
això ens ha nombrat un tast: el poeta i el personatge, popular i culte, modern
i clàssic, realista i oníric –vet ací: Enric Casasses. La poesia ens ha
captivat i continua interrogant. La concurrència, que no vol plegar, estableix
un diàleg primaveral, fresc, renovador, tant que encara avui ens exalta
pensaments i emocions.
Javier Caballero
 |
| foto: Miquel Ribas
Ara és fàcil
llegir poemes a la xarxa. D’Enric Casasses recomanem:
|
