MARATÓ POÈTICA INTERNACIONAL #PetMeNotLeave i VIII: MAR ESPECIALISTA, J.Caballero

 He estat nominat pel poeta i amic Jordi Prenafeta per participar en la 

Marató Poètica Internacional #PetMeNotLeave.

que consisteix a publicar en línia cada dia un poema propi amb una imatge, durant vuit dies consecutius. És un plaer i un deure cívic prendre part en aquesta iniciativa per omplir entre tots la xarxa de poesia en aquests temps difícils.

Proposo a SAM VILA, poeta exuberant, jove, fort i valent, que hi participi i ens acompanyi en aquesta iniciativa poètica.

Avui llegiré aquest poema MAR ESPECIALISTA, on les lletres són sardines. Des del Coll de Balaguer els signes salten al sol com un banc de sardines platejades i blaves tancades a l'Almadrava, baix del Cap de terme. I aquesta mar Mediterrània suau i alveolar ve il·lustrada amb un autoretrat molt estimat, ombra funàmbula vers l’horitzó i l’aventura. 

Tant Mar de Sardines com l’autoretrat  foren publicats a MAR DE SARDINES, Arola 2008

 

Mar especialista

 

ex pondere et numero veritas.

Aforisme medieval

 

H 2 O

C l N a

P V C

M A R

ERRE QUE ERRE

MARATÓ POÈTICA INTERNACIONAL #PetMeNotLeave VII. VIOLÍ

 He estat nominat pel poeta i amic Jordi Prenafeta per participar en la 

Marató Poètica Internacional #PetMeNotLeave.
que consisteix a publicar en línia cada dia un poema propi amb una imatge, durant vuit dies consecutius. És un plaer i un deure cívic prendre part en aquesta iniciativa per omplir entre tots la xarxa de poesia en aquests temps difícils.

VIOLÍ, MAR DE SARDINES, Arola 2008

El poema està dedicat a un músic. El violí, el més agut dels instruments de corda, és la imatge de la facticitat de la música. Materialització de la música en deler carnal, gust gastronòmic. Plaer directe al cos, en el mateix moment en què es realitza, no és paradoxal que esdevingui  ànima, esperit. Aquí li va la vida al artista. Amb el concurs de la famosa fotografia manipulada de Man Ray, Le violón d’Ingres, 1924, s’ afegeix sensualitat i erotisme. “El quadre és un cos vestit només pel seu enigma nu” (Octavio Paz).

Violí

                                 A Miquel Àngel Marín

Un home elegant de frac negre

amb la mà poderosa engrapa

pel garró el pernil roig de gla

i el falca entre la galta i l’espatlla.

La mà dreta, fina i destra

mou harmònicament l’arquet

i talla la llonza llaminera.

Ovació respectable: plas, plas.

Fa un cop final agraït

i vincla el cap degollat. Plas, plas.

Le Violon d'Ingres 1924, Tinta Fotografía (30 x 20,9 cm.)

https://juan314.wordpress.com/2011/04/23/le-violon-dingres-by-man-ray-1924/

MARATÓ POÈTICA INTERNACIONAL #PetMeNotLeave VI GOIG D'AMANT, J.CABALLERO

He estat nominat pel poeta i amic Jordi Prenafeta per participar en la 

Marató Poètica Internacional #PetMeNotLeave.
que consisteix a publicar en línia cada dia un poema propi amb una imatge, durant vuit dies consecutius. És un plaer i un deure cívic prendre part en aquesta iniciativa per omplir entre tots la xarxa de poesia en aquests temps difícils.

GOIG D'AMANT O AQUELL DIA LA CARMETA ERA A ROMA és un poema d'amor. L'emoció devora l’absència, intentant l’impossible -Magritte en 1928 figura somni i realitat en el mateix pla. En canvi, he preferit il·lustrar el poema amb una obra de Tàpies, LLIT OBERT, 1986, per la força contundent d’allò matèric, la pregnància sòlida de les textures. A més el llit és un tema molt reeixit en l’obra contundent d’aquest pensador, a qui admiro molt. Al mateix recull de MAR DE SARDINES, Arola 2008, hom pot recitar un altre poema molt breu, TÀPIES, que sintetitza molt bé aquesta admiració que li professo.

Goig d’amant

o aquell dia la Carmeta era a Roma

 

L’amant sap que la Carmeta dorm

quan singularment la banalitat rutina

d’obrir la porta del piset és un esforç

de subtilesa per aconseguir no torbar

el silenci o el somni o l’amor adormit.

Tanmateix les claus, la bossa, els llibres,

la travessia del passadís llarg, el menjador

ple de llum del migdia, la biblioteca

muda i els discs ordenats, no s’han alterat.

Sí, en canvi, el batec del cor al pols,

la respiració agitada, l’emoció.

Però cal que la vegi, sense donar

pas a la claror del dia, a la cridòria

de l’amor. Dolçament va a la cambra,

on un immens llit buit testimonia

que poca cosa ets, estimada poesia.

Llit obert / Open Bed, 1986  98 x 221 x 98 cm

https://www.waddingtoncustot.com/artists/55-antoni-tapies/works/10199/

GOIG D'AMANT, Javier Caballero, MAR DE SARDINES, Arola 2008

MARATÓ POÈTICA INTERNACIONAL #PetMeNotLeave V

 He estat nominat pel poeta i amic Jordi Prenafeta per participar en la 

Marató Poètica Internacional #PetMeNotLeave.

que consisteix a publicar en línia cada dia un poema propi amb una imatge, durant vuit dies consecutius. És un plaer i un deure cívic prendre part en aquesta iniciativa per omplir entre tots la xarxa de poesia en aquests temps difícils.

Il·lustra el poema un collage de Montse Fando. El tema és la vellesa, sensim sine sensu aetas senescit (Ciceró), “poc a poc i sense que ens adonem envelleix la vida”. 

Durant la pandèmia LaFando es va imposar l’exigència de treballar un collage cada dia: un títol extret del dia a dia, vindicatiu, sovint inspirat amb un artista, improvisant o a l’atzar, l’efímer es gresola. El collage és un naip; si li donem la volta, retrata al boueta.

LaFando defensava: “Distància, Vellesa i solitud en tancament. Anhel dels éssers estimats. Dedicat a persones allunyades de la gent gran. Als cuidadors i infermeres.”

https://bouesia2.blogspot.com/2020/06/collages-de-montserrat-fando-i-veu-de.html

Et fas vell

 

Et fas vell

en la sentida rutina

caçant la molesta mosca

estètica de la poesia

escolant-se per la pica

del temps.

Consciència.

Mirada dura.

Poca pressa.

Montse Fando, 2020

https://www.instagram.com/lafando_dibujando/

MARATÓ POÈTICA INTERNACIONAL #PetMeNotLeave IV

 

He estat nominat pel poeta i amic Jordi Prenafeta per participar en la 
Marató Poètica Internacional #PetMeNotLeave.
que consisteix a publicar en línia cada dia un poema propi amb una imatge, durant vuit dies consecutius. És un plaer i un deure cívic prendre part en aquesta iniciativa per omplir entre tots la xarxa de poesia en aquests temps difícils.

"Amb les vides en mans de la mar", poema que encara és d'actualitat rabiosa, malauradament. Del poemari MAR DE SARDINES, Arola 2008. Acompanyat amb aquesta creació de David Ymbernon, on el color taronja o carabassa pren significats vermells i negres.

L’estret d’Hèrcules

ψυχάς ἔχοντες κυμάτων ἐν αγγάλαις

                            Arquíloc de Paros, s.VII a.C.

 

L’horitzó és pla.

La mar és plana.

L’arena, blanca.

La Guàrdia Civil

descorre l’alba.

La Creu Roja

estén la manta,

dalt del cos inflat,

descalç, llançat.

Tots els déus

Se n'han anat.

La mar és plana.

L’arena, blanca.

 

DAVID-YMBERNON

http://bouesia2.blogspot.com/2012/03/david-ymbernon-grills-i-opera-latung-la.html

MARATÓ POÈTICA INTERNACIONAL #PetMeNotLeave III

 He estat nominat pel poeta i amic Jordi Prenafeta per participar en la 

Marató Poètica Internacional #PetMeNotLeave.

que consisteix a publicar en línia cada dia un poema propi amb una imatge, durant vuit dies consecutius. És un plaer i un deure cívic prendre part en aquesta iniciativa per omplir entre tots la xarxa de poesia en aquests temps difícils.

Avui, dia de castanyada, confinament nocturn, ni una ànima pels carrers, proposo la lectura de MAR DELS HEROIS, poema de MAR DE SARDINES, Arola 2008.

Ve il·lustrat amb un detall del Guernica de Pablo Picasso

Mar dels herois

 

Avui gairebé plana

com una llauna al sol

sòlida.

 

Ha portat a la voreta

una bota heroica,

noveta.

 

Si no posés made in Xina

pensaria Israel,

Palestina.

 

Però posa made in Xina

i han bombardejat Líban

per un rapte.

 

Per un rapte destruïren

Troia, el bell alcàsser, història

ben antiga.

 

Parlem d’arqueologia,

la baralla fratricida,

Ròmul i Rem.

 

És costum inveterada

matar mosques a canonades,

Caïm i Abel.

 

Ja els va pintar Goya,

estacats a la sorra,

pegant-se pals.

 

I un 18 de juliol

molt més tard ens regalaven

ball de bastons:

 

esglai de la llum elèctrica

per la mare del nen mort

al Guernica.

 

I encara ara a la sorra

com una llauna al sol

llueix la dura bota

heroica.

 

https://historiadelarte560.wordpress.com/2015/12/15/interpretacion-y-explicacion-de-el-guernica-de-picasso/

MARATÓ POÈTICA INTERNACIONAL #PetMeNotLeave II

He estat nominat pel poeta i amic Jordi Prenafeta per participar en la 
Marató Poètica Internacional #PetMeNotLeave.
que consisteix a publicar en línia cada dia un poema propi amb una imatge, durant vuit dies consecutius. És un plaer i un deure cívic prendre part en aquesta iniciativa per omplir entre tots la xarxa de poesia en aquests temps difícils.

La segona entrega és una fòrmula màgica, per empendre aquesta lectura de MAR DE SARDINES, Arola 2008. Juntament amb l'anterior, TACA VERMELLA A L'ULL DE LA MEMÒRIA, emmarquen l'aventura d'un poemari que porta per subtítol: Des del Coll de Balaguer la mar salta al sol com un banc de sardines platejades i blaves tancades a l'Almadrava, baix del Cap de terme. 

El poema ve acompanyat per una poesia de Joan Brossa, una altra clau alfabètica que inspira també el Mar de Sardines.

Fórmula màgica

 

El mot és el món,

però també el so

que l’envolta

i com un mirall

retrona la pregunta,

l’efecte, la causa.

JOAN BROSSA   https://www.macba.cat/ca/diari/joan-brossa-poesia

MARATÓ POÈTICA INTERNACIONAL #PetMeNotLeave

 He estat nominat pel poeta i amic Jordi Prenafeta per participar en la 

Marató Poètica Internacional #PetMeNotLeave.

que consisteix a publicar en línia cada dia un poema propi amb una imatge, durant vuit dies consecutius. És un plaer i un deure cívic prendre part en aquesta iniciativa per omplir entre tots la xarxa de poesia en aquests temps difícils.

De manera que el primer poema és el que obre le meu recull MAR DE SARDINES, Arola, 2008:

Taca vermella a l’ull de la memòria

 

D’on ve el mite,

el moment fundacional

en què passà el que passà

i a partir del qual

les coses són com són.

 

MAGRITTE, René. La memoria, 1948. (Óleo sobre lienzo, 59 x 49 cm)

https://perspectivasesteticas.blogspot.com/2012/05/magritte-la-imagen-pictorica-como.html