Abrivat, el vermell surt impetuós, clivella la
crosta pètria i tenallada de forces acerades que imposen l’establert, rígid, pesant, sòlid. In
media res ens col·loca Teresa Moralo en el moment previ de la creació.
Encara l’ou no és ou i ja per les esquerdes pugna el làtex mal·leable,
l’energia flexible que brolla com la deu d’un gran doll que esdevindrà corrent,
mar, món. ENERGIA VERSUS OPRESSIÓ recrea la tensió, la lluita de matèria i
forma. I el moviment esdevé so. I així llegim un poema, LLIBRE, sobre el mite
dels orígens; i un segon, breu, que dibuixa el temps de l’home, IL PENSIERO, de
Javier Caballero.
ENERGIA VS OPRESSIÓ, 90 X 116 cm, tècnica mixta, acrílic amb textures
CLICA EN L'ENLLAÇ PER VEURE I ESCOLTAR EL VÍDEO https://m.facebook.com/story.php?story_fbid=3430482776964115&id=100000072800584
LLIBRE
Conta’m, llibre i mestre, les
cosmogonies
D’aquell món on encara estava tot en
el moment
Previ al gran badall, khaos, qual l’obertura
Abismal oferí per primer cop un totum
Revolutum, dens i ràpid,
indistint.
Conta’m quins van ser els
llinatges divins
Que ens van permetre l‘ordre, la
successió,
Les relacions i el punt de mira. Com
aquell home
Ardit es dreçà i mirà al cel i
aixecà una gleva,
Perquè no tenia cap roc a mà, i la
llançà
Contra l’encanteri immutable dels
treballs
I els dies. En trencar l’esplèndid
mirall,
L’home engendrà amb la seva estimada
Els fills i la utopia sense témer
l’oracle terrible.
“Perquè aquí on regnaren els déus
–digué-
Construirem l’hort, i al davant la
caseta cara sol,
I des del pedrís guaitarem dels
estels el tomb.”
Com el fat revoltà el fill contra el
pare
I així esdevingué fundador de la
ciutat i l’imperi.
No van ser fàcils les coses, no,
però, per això,
No retornà mai el caos, sinó un
perill pitjor,
Monstre terrible de cent mil boques
per les que
Una llarga llengua partida parla
pels colzes
I multiplica amb la seducció de la
gresca
Els relats feliços del paradís
terrenal.
Conta’m, llibre, i ensenya’m el truc
d’Ariadna
Per enfilar el laberint i la rutina,
els dies mil.
2001-
IL PENSIERO
...ese horrible
pensador de Auguste Rodin, que está en una actitud mucho más propia de la
defecación que de la creación artística o filosófica
Dalí, 1976, entrevistat per MRR, El País
S’hi va posar a pensar
a l’alba
I així va estar tot el temps.
A l’ocàs
ja era vell.
2012 - 2013
