10 VACABOUS AL RAVAL DE LA LLET. BOUCRÒNICA

SÒNIA GÓMEZ, foto treta de Facebook bouesia

Dau al Bou al Consell Comarcal del Baix Ebre, un edifici singular en un verger clar i pulcre del tortosí Raval de la Llet. La carrossa de la Bouesia, capça màgica, llança la sort sobre la gespa verda. “Boucomencem”, diuen els parlaments les personalitats. Recolzen les deu edicions bouètiques. El Boucèfal Miquel Àngel Marín les resumeix any per any: cine al Coliseum, campanes en concert, el Teixidor i rondalla, els fars i Josep Bo, ball de barcasses, quatre carreteres, el canal i Cage, les coeteres: això és el joc de l’Èxode Ultralocal.

El dau màgic índica l’edifici, és un vent d’escacs. El moviment de la dansa dóna llum al vestíbul, puja les escales, obre portes i finestres de mig punt, desplega passadissos. Un gest blanc, un de negre i arribem a la sala de plens. Sònia Gómez respira el ritme de l’arquitectura. Acords del cos que desenrotllen els murs continents de l’antic convent en corrandes que somien el bé comú. L’esdevenir encisador de la dansa és un discurs que s’emporta la concurrència per l’admiració i la sorpresa. El ballet marca els passos del laberint i Sònia Gómez el minotaure de meandres impossibles. La dansaire deconstrueix el casal i basteix l’impuls vivificant que lliga el trencadís de molts colors. En el darrer pas, ja som a la porta, vincla el cos per deixar que el seguici salti per sobre l’escaquer i es tornin alfils, cavalls, reis i reines o peons de l’imaginari. Ja som a la quarta dimensió bouètica, entusiasmats.

L’emoció compartida desplega el dau de la carrossa en l’escenari del bouresitral. Carles Andreu fa un cant als segadors anti-lapao o anti-papip. Sam Vila bota vaixells nous a la mar de la literatura. Javier Caballero porta el gest des del 8 a l’infinit. Carme Franc recita “Lo sinyor de la Torre”. Rosa Queral, “De dalt a baix” fa un fumeral. Carmen Abril modula “Genocidi”, un poema de Sam. Paca Rodrigo aixeca el vol dels pardals amb els refilets blaus de la seva veu magnífica. Des de la quinta dimensió bouètica es crida al piscolabis. Mentre l’auditori desfila cap a les taules endreçades de requisits saborosos encara s’escolten jotes de Boca de Bou i Andreu Subirats.

La nit acudeix exacta i el ventet es convida amb un estol d’estels. És el darrer punt. Roger Mas, cantautor de Solsona, només amb la guitarra, traça les constel·lacions de les seves músiques per cançons d’ara i d’arrel, de poetes i de parlars diaris o ancestrals. Flors per a la revolució de la nit, clinc, clinc, clanc. El dau ens ha fet la vida més atractiva i el Consell més obert. Clinnnnnc. La carrossa plega i se’n va.

Javier Caballero

foto: JA

BOUCRÒNICA FLIXIS FLUXUS VIA BOVIS, FESTIVAL SIRGA, FLIX 14 VII 14

 

PACA I MONT AL CARRER DE LES BRUIXES

LLORENÇ BARBER A LA PLAÇA DE L'ESCLÈSIA

 

L’èxode ultralocal arriba en carrossa al Festival Sirga, un meandre de músiques de recerca i patrimoni. La Bouesia celebra pas a pas la fluïdesa de Fluxus, aquell impuls neodadaista i cagià del seixanta i setanta que feu de l’art un mestissatge i una hibridació viva d’arts i gèneres, d’acció i expectació: antiart contra l’objecte mercantil amb preu -qualsevol cosa pot ser art i qualsevol pot fer-ho (Maciunas,1965). A la porta del Molí d’Oriol comença el relat capicua. Passa dins del molí i el silenci esdevé pedra treballada, testimoni de l’esforç de destil·lar l’aigua bucòlica del riu en oli espès. Del miracle silenciós la veu màgica de Paca Rodrigo revela un escenari de refilets i l’aire sonor pren els colors irisats de la tarde i un estol de sensacions desperta el goig aeri dels darrers estols de grius i caderneres.

ANDREU CARRANZA I MARCEL BAGÈS A LA CANA

El present transita pel carrer de Catalunya. Passa l’hora a toc de campana. Interpel·la el Boucèfal a un boueta flixenc davant un indret popular, avui Bar 21, ahir ball, teatre, cine, discoteque... tocom que aplega ciutadans i converses. Carles Andreu amb veu de cobla punteja la comitiva un ritme anapèstic de camí o una cançó de treball. A la plaça de l’Església Llorenç Barber fa ballar el plateret amb l’ajut del xiular del seguici, i l’església estira la torre més amunt. Explota el xim-xim i l’entusiasme. Mont Palacios obre la veu des del dins del jo i, simultàniament, Paca replica el so. El duet multiplica sentits i emocions. L’exaltació és itinerari. A la plaça major el gitano blanc, Andreu Carranza declama una narració que reconstrueix la mesura, la cana, el perxis d’arcs de mig punt, el mercat, i fa aparèixer els fantasmes de la història. Ben acompanyat per la guitarra de Marcel Bagès continuaran improvisant jazz. Un boueta treu un poema de la memòria, perd el fil, i dóna el final. Però es desmenteix i reinicia sense èxit el poema. Segueix però la processó cap al carrer de les Bruixes on seran més fortes les cadències i la fosca. Miquel Àngel Marín farà un Mozart inestable sobre un coixí de vent. El boueta recita a cau d’orella el poema finalment recordat. Llorenç posa la nota musicològica. Improvisen i trenen el duet Mont i Paca, les dames de veu reverberant. La singladura pel casc antic és un pentagrama, però les notes volen i xalen saltant, de carrer en carrer, d’orella a orella, més enllà. Fins que un altre cop a la plaça major la jota aragonesa a capella de Carles Andreu i la tortosina de Boca de Bou i Andreu Subirats acompanyen la cloenda de Joan Bagès. Després de sopar Maria Pons poetitzarà les edats: Quan tu eres petita, jo era gran.

El tirabuixó del meandre del castell ens ha donat el dibuix i Flix la vila. Fluxus les excuses per transitar l’espiral i el laberint. Els bouetes i els flixencs, l’oli nou. Fugaç la tarde bouètica se’n du la carrossa de la nit, mentre el Festival Sirga desenvolupa l’aureola meravellosa de les arts sonores. Flixis Fluxus Via Bovis, oli de bou.

J.Caballero

FOTOGRAFIES FRANCESC VISA, facilitades per Bouesia

 

FRANCISCA RODRIGO AL MOLÍ D'ORIOL

MIQUEL ÀNGEL MARÍN, MOZART INESTABLE

 

VACABOMBA, BOUCRÒNIA DE LA VIII BOUESIA A VANDELLÒS

Torreta i la Rondalla de Teixidó (f:Ramón Aragonés Margalef)

Vacabomba, la Bouesia de Vandellòs 2014 ha estat una delitosa construcció i deconstrucció d’una rotonda entusiàstica cercant l’esclat de la veu multicolor i la imaginació polimòrfica de la creació poètica. I dos guanys excepcionals: Torreta i la Rondalla de Teixidor i la feminitat esclatant de l’Ocell Blau, Paca Rodrigo, i la força contundent de Mariaelena Roqué. Com si del centre de la rotonda, un buit genèsic, eixís un món millor i admirable.

Arriba la carrossa de la Bouesia i planta la seva presència prismàtica, molló i moviment, miroia i compte, romanços i expectació. Caliu per a que corri la paraula lliure, expressa el bouciceró, Javier Caballero, amb una llengua desconeguda, impenetrable i indesxifrable del futur –Per què els arbres amaguen l’esplendor de les seves arrels (Neruda) i una cita de cartell: Hem de fer-nos, els artistes, pagesos? (Perejaume, Mercè 2010). Tanmateix el cap i les cames de la Via Bovis ha estat la Rondalla de Teixidó, amb un Torreta flagrant i magnífic empenyent l’ouroboros processional i traçant l’anell giratori amb la seva jota improvisada, fresca, enginyosa i punyent. Després el seguici remarca vuit graons, des d’on els intèrprets escalen els topònims i la poesia s’enlaira conjugant el passat i el futur en un present continu. Així a les escaletes del castell Karen Maldonado volia ser pescador (Salvat-Papasseit) i dels garrotins d’Amat Baró, Torreta els refilava amb el perfum salat de la nostra jota. O bé, a la rotonda que no és ja rotonda eclosiona el cos gràcil de Mariaelena Roqué, una expressió furient i apassionada que fa de la còrpora una dúctil titella de l’espontaneïtat; Carles Andreu enfila una jota aragonesa i Carmeta López rematxa: És necessari donar temps al llampec i al tro... (Nietzsche).



Mariaelena Roqué  (f:Ramón Aragonés Margalef)

No voldria perdre l’estrep i deixar sucar l’oblit. Vet a la plaça de la Sort l’excelsa acció Llit de Músic del boucèfal Màngel Marín, que convertí l’auditori en camàlics, matalàs i faristol d’un músic que alterna la tonalitat i atonalitat - ...el mozo baila la moza / i el músico sin cenar. (jota de Campillos Paravientos, Cuenca). Abans Paca Rodrigo amb la seva magnífica veu centrípeta i centrífuga generava vols de muixonets virolats i núvols exòtics.

Quan retornem a la Plaça dels Gil Vernet, encara ens esperen les dolces melodies de l’acordió de Cèlia Margalef, els dits prestigitadors de la qual ja són un clàssic obligat a la Bouesia. Amb plaer i bonança enfilem cap al cinema. El film de Zoraida Rosselló, Se fa saber, millor pel·lícula a l’Atlàntida Film Fest 2014, on es descriu la vida de cada dia a Santa Bàrbara, petit poble del Montsià fonamentalment agrícola, a través de les activitats de persones que esdevenen els narradors del tarannà rural i els personatges d’un guió ben trenat amb rigor i, també, humor, acidesa, sornegueria.

En acabat ve el sopar il·lustrat amb Estofat de vedella Bourbònica, aperitiu de la Comèdia: Les tropes bourbòniques ensarronades pel Carrasclet. Un quadre vivent de Carrasclet (1682 – 1743) , heroi del fets de 1714, amb guió i direcció de Frank Rodell, motriu capaç de mobilitzar l’antic grup de teatre i conjuminar estris i atuells d’època, amb carro i animal inclòs, per fer de la plaça i la seva torre la geometria identitària del tricentenari.

Damunt encara arriba el Bouafter, també a la plaça, i dalt de l’escenari superlatiu amb un equip de llums i veus teatral, que donava rellevància solemne a la nocturnitat –massa i tot, potser. Per un ensurt de Macari, de qui volem una ràpida recuperació, el recital es va fer a la plaça amb pèrdua d’intimitat i picardia. Tanmateix se’ns va fer de nit amb el paperàs dels bouetes i Juan Pedro Santoro, cantautor de Miami, ens va posar Machado en solfa.

I encara no sé si van dormir els bouetes d’aquesta Bouesia del sentits, perquè vam despertar als horts de Remullar, una geologia atzarosa que vessa aigua per a verger de verdures i hortalisses. Amb la sorpresa màgica dels versos de Jaume Castellnou i els bouetes supervivents baixant, ja tocava, del burro.

Vacabomba ha estat un tro, un llampec, un llambreig brillant i esplendorós que ha trasbalsat la vila de Vandellòs i les nostres emocions un cop més.

Javier Caballero 

Ensarronada al Coll de Balagué (f: Ramón Aragonés Margalef)

Miquel Ángel Marín (f: Ramón Aragonés Margalef)

8 VIA BOVIS 8 –INTÈRPRETS (amb perdó dels no citats) I REFERÈNCIES

1                    EL TÚNEL, Quartet de corda

Paula Vergés

Aleix Garrido

Pau Gavaldà

Marcel Marcó

2                    PLAÇA DELS TARONGERS

Jordi Cerviño: Martí i Pol

Aleix Garrido: Espriu

Jordi Prenafeta

3                    ESCALETES DEL CARRER AMUNT, EL CASTELL

Karen Maldonado: Salvat-Papasseit, Si jo fos pescador

Amat Baró: Garrotins

Torreta: jota garrotina

4                    LA ROTONDA QUE JA NO ÉS ROTONDA

Mariaelena Roqué

Carles Andreu: jota aragonesa

Carmeta López: L’insensat, Nietzsche, La Gaia Ciència

5                    L’ESTACIÓ

Carrossa

Rafael Tormo: Implosió 21. Èxode Ultralocal

Sisqueta Margalef: El tresor de l’hortalà

Ja: Bouesia, Qui no sap riure, no sap viure, d’Andreu Galan

6                    CRUÏLLA DEL CARRER DE LES ESCOLES

Ventura Sabaté, Història del Rei Caçador

7                    PLAÇA DE LA SORT

Paca Rodrigo, l’ocell blau

Bernat Rodell, Nou i Vell

Ferran Rodell, Al Camp

Anna Boquera, Fi d’Any

Laura Solé en va recordar Gerard Vergés: Parlo d’un riu mític i remorós, Long Play per a una ànima trista

Miquel Àngel Marín, Llit de músic

8                    PLAÇA DRS GIL VERNET

Cèlia Margalef, acordió

COMÈDIA: Les tropes bourbòniques cauen en l’ensarronada de Carrasclet al Coll de Balaguer. Guió i Direcció: Frank Rodell. Foto-decoració: Eduard Margalef. Actors:

CINEMA: Se fa saber, de Zoraida Rosselló

SOPAR IL·LUSTRAT: MENÚ: Empedrat contra Felip + Estofat de Vedella Bourbònica + Menestra de Fruites 1714 + Vi i/o Sangria, Aigua, Pa

HORTS DE REMULLÀ, Jaume Castellnou

CAMÀLICS QUE ACOMPANYEN LA CARROSSA BOUÈTICA: Roser Arques, Albert Arques, Álvaro Bonet, Rafael Tormo