LO COMÚ, UNA EXPOSICIÓ D'ÀLVAR BONET, DELTART

 

ÀLVAR BONET (1963) ens mostra LO COMÚ a DeltArt, el centre cultural del Delta. És una instal·lació meravellosa, clara i punyent.

Magnífic el concepte. La peça central tria els elements bàsics d’un excusat d’hort: la terra -un prisma quadrangular cobert d’argila aferrada- i la gerra, on es deixaven les excretes. Aquest senzill volum, amb el cup i el cercle de l’albúrnia, ens porta a recordar que no teníem ni gestió de l’aigua ni clavegueram fins al poble apart. Cosa que ens porta a evocar i completar l’estampa d’aquells tancats de canyes i canyots -expressió marginal de l’arquitectura tradicional (la barraca)- que a un cantó del tros preservaven el decòrum de fer les necessitats del jo. Imatge que s’arrodoneix amb la resta de la instal·lació: “Per a torcar-se les busseres”, una perxa amb l’actualitat en retalls, diaris amb els ets i uts del rei UBÚ-TRUMP (i semblants, netanyahus, putins...)

De manera que la resta del treball exposat són uns panells -reciclats, semblen els dos batents d’un armari- que conten definicions: lo comú, comú substantiu i adjectiu. Com a adjectiu, adquireixen universalitat en tant que ja no és l’home concret que fa de ventre, sinó que s’aplica a tot el gènere i més enllà: casa del comú, sentit comú, fer causa comuna... i ens fa pensar. Ens fa pensar sobretot en allò social -consciència social. Llavors, Lo comú esdevé mosquit bouètic agullonador i punyent. Fenomenal!

Addenda 1: Marcel Duchamp, Fountain, R. MUTT 1917

Addena 2: Maurizio Cattelan, América, 2016, vàter fet amb més de 100 quilos d'or pur, Museu Guggenheim de Nova York.

Addenda 3: Piero Manzoni, Merda d’artista,1961, 30 gr. de merda enllaunada

Addenda 4: poema de Javier Caballero, 2001

CAGANER AMB DIARI (SOBRE TASSA)

A l’excusat

de tassa

immaculada

blanca, s’assenta

en la cabòria alada.

Un gran esforç

per a una cagada.

1990 MOSTRA D’ART, RAIMON BERTOMEU, ÀLVAR BONET, ROYO I PACO MORALES, SALA D’ACTES PARC NATURAL, DELTEBRE

 

Per primera vegada, dins l’escassa tradició cultural de les nostres contrades, tenim l’oportunitat de contemplar una mostra d’art de quatre artistes locals, que ens aporten visions diferents de la seva pròpia realitat, mitjançant els seus treballs.

És, sens dubte, un feliç succés i una bona ocasió, per iniciar-nos en la comprensió de noves formes d’expressió; poder comparar diferents concepcions de la realitat amb la nostra pròpia, i conformar nous criteris per avançar en el nostre desenvolupament individual i social.

Cal felicitar-nos pel afortunat esdeveniment, reflexionar, i exigir-nos que la mostra d’art que ens ocupa, sigui el començament d’un seguit de manifestacions artístiques i culturals, que ens facin prosperar en humanitat i felicitat, i puguin servir de referència a les noves generacions.

J. J. Casanova

Recupero aquest cartell d’una MOSTRA D’ART amb quatre artistes d’aquí baix: Raimon, Àlvar Bonet, Royo i Paco Morales. Crec que és de 1990. Per primera vegada, afirma Casanova, es vol superar l’escassa tradició cultural de les nostres contrades. Sabia què deia, Casanova (1953-2022), Capeta, un intel·lectual compromès en moltes iniciatives, com impulsar el conjunt musical SHUNYYK’S (1970-2024, sobretot en els primers anys juvenils). Va ser molt amic de Morales: va confeccionar una cronologia i una breu biografia de Paco pels noranta.

Àlvar Bonet recordava que Royo va exposar màscares de paper molt underground, extretes de la revista Víbora; Raimon, dibuixos a llapis; i Paco, escultures (REC: https://bouesia2.blogspot.com/2024/05/1990-escultura-paco-de-morales-sala.html?m=1; El Maltractat és de1987). Jo vaig exposar abstracció matèrica.

Voldria remarcar el dibuix one line del cartell. Directament sobre el paper va dibuixar d’una tirada aquest bell perfil femení, i, sense aixecar el llapis desplega un laberint de tirabuixons esbullats en una cabellera esplèndida que esdevé, sanefa modernista alhora. Morales hi va jugar sovint -la línia és el mitjà més senzill de representació.

 Javier Caballero