Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Salvat-Papasseit. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Salvat-Papasseit. Mostrar tots els missatges

dissabte, 25 de desembre del 2010

NADAL

NADAL



Sento el fred de la nit
                                  i la simbomba fosca.
Així el grup d’homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro del apis
                                   que l’empedrat recolza
i els altres qui l’avencen, tots d’adreça al mercat.


Els de casa,           a la cuina,
                                              prop del braser que crema,
amb el gas tot encès han enllestit el gall.
Ara esguardo la lluna, que m’apar lluna plena;
i ells recullen les plomes,
                                        i ja enyoren el demà.

Demà posats a taula oblidarem els pobres
–i tan pobres com som-.
                                      Jesús ja sera nat.
Ens mirarà un moment a l’hora de les postres
i després de mirar-nos         arrencarà a plorar.



JOAN SALVAT-PAPASSEIT
(Antologia General de la Poesia Catalana, de CASTELLET et MOLAS,1979)


Felicitació nadalenca, de Rut Domenech, ànima del Festival de Poesia de Vandellòs: una imatge dels paisatges de Vandellòs on la roca viva canta en flor.

Il·lustració: El Roto, El País 24 xii 10

divendres, 24 de desembre del 2010

SALVAT PAPASSEIT, EXPOSICIÓ ARTS SANTA MÒNICA, CLAUSTRE del 23 XII 10 al 3 IV 11


L’empenta rebel, la poesia entusiasta, radiant i optimista de Salvat-Papasseit creix constantment. L’aventura poètica es transforma en l’exposició al Claustre d’Arts Santa Mònica:

L’exposició planteja un recorregut cronològic que permet reconstruir de manera visual el procés que conforma la biografia vital, intel•lectual i estètica del poeta català Joan Salvat-Papasseit (1894-1924), assenyalant la seva aportació al caràcter ideològic de la primera avantguarda —literària i plàstica— a Catalunya.

L’exposició es vertebra en tres espais bàsics, a partir de la metàfora de les arquitectures simbòliques que representen l’evolució del poeta: L’ATENEU, lloc de formació i de col•lectivitat política que representa el temps del despertar de la consciència social i de la primera literatura periodística de Salvat; LA GALERIA, un àmbit de relació amb el món de l’art i els artistes a través de les Galeries Laietanes on treballa Salvat, espai de recepció de l’avantguarda europea; EL SANATORI, darrera arquitectura del poeta relacionada amb el temps de convalescència i reclusió física i estètica.

Cinc artistes contemporanis participen d’aquest recorregut realitzant una lectura personal sobre l’obra, el pensament ideològic i les relacions culturals del poeta: Francesc Abad, Isabel Banal-Jordi Canudas, Domènec i Eloi Puig han realitzat un projecte específic per l’exposició posant de relleu la vigència i la creativitat del poeta i la seva escriptura ètica.


Comissariat: Pilar Bonet i Maia Creus


Organitza: Arts Santa Mònica - Institució de les Lletres Catalanes Col•labora: Edicions 62


CONSULTEU LES ACTIVITATS RELACIONADES: http://www.artssantamonica.cat/EXP/EXPOSICIONS/tabid/128/language/ca-ES/Default.aspx#exposicio30  




El creixement de Salvat-Papasseit es pot comprovar no només en les activitats programades, o en les versions constants escèniques, cantades o recitades, sinó amb aquest vídeo d’Ester Xargay: http://vimeo.com/16962961

Nit Benet Rossell (16/07/2010): "Amb el temps i una fanga"

S’inicia amb una intervenció de Carles Andreu posant en solfa el cal•ligrama “Columna vertebral: sageta de foc”.

El vídeo és un passeig per les sales de l'exposició "Paral•lel Benet Rossell", puntejat per actuacions teatrals, cançons i lectures de poemes, que és alhora un apropament a l'univers poètic de Benet Rossell i una constatació de la complicitat d'alguns dels seus amics en la seva activitat com a artista, performer i poeta.
Accions poètiques i musicals de Carles Andreu, Antoni Clapés, Francesc Fité, Cristina Gamiz, Carles Hac Mor, Miquel Àngel Marín, Joaquim Sala-Sanahuja, Carles Sanuy, Ester Xargay i Benet Rossell. Comissari: Antoni Clapés (Cafè Central)

Carles Andreu, a qui la Bouesia segueix de prop, ha posat veu i música a la poesia. També a Salvat-Papasseit, fins i tot en els seus cal•ligrames. Podem sentir aquesta experiència en els CDs recentment reeditats: “Carles Andreu canta Salvat-Papasseit i les paraules de Gaudí (1994-1998)”. Carles Andreu, un quixot magre de la franja, és un funàmbul que canta la vida sobre les cinc cordes del pentagrama per fer bons els versos de Papasseit (“L’ofici que més m’agrada”):

I encara hi ha un ofici
que és l’ofici de festa                  el pintor de parets:
si no canten abans, no et fan una sanefa;
si la cançó és molt bella, deixen el pis més fresc:
un pis que hom veu al sostre
que el feien i el cantaven:
tots porten bata llarga 
                                           de colors a pleret.

JC

La foto ha esta manllevada de la web Arts Santa Mònica

El poema “Marxa Nupical”, de http://papasseit.wikispaces.com/Marxa+nupcial 
que inclou un comentari firmat per Iker Aguirre i Maria Torras.