Balança, una A brossiana en fusta
vera sosté la palanca mòbil, fulcre fidel dels dos platerets, l’un on posem el
pes, ací la poesia, allà els pesos o mesures, els quals donen la magnitud, el
valor, la justícia, aquella deessa de la bena als ulls. El pes del poeta en vi.
L'or fi de pes requir
balança fina (Llaors St. Cristòfol).
Les magnituds a considerar són subtils
i la balança precisa fins i tot la psicòstasi.
La Fira dels Vins Rebels és
una balança per tal de donar a conèixer, tastar, i posar en valor vins no
convencionals. Es va celebrar els 6 i 7 de juny al parc de l’U d’octubre de
Vilafranca del Penedès amb 38 cellers participants. Ara bé, la fira va organitzar un concurs literari: Santi Borrell i Anna Maria
Martínez van resultar els guardonats i van endur-se el seu pes en vi.
Ex pondere et numero veritas:
Ahir vaig rebre el premi literari de la Fira de Vins
Rebels amb un poema sobre les olors del vi. El premi ha consistit en el meu
pes en vi. M'han posat en una balança ideada i construïda pel mateix
organitzador i promotor de la fira, Ton Rimbau, del celler Porcellànic.
Anaven posant caixes i caixes de vins fins a tocar terra, fins a tocar les
arrels. Tinc vi per molts dies, fet pel qual m'agradaria fer una festa, amb un
petit recital de poesia, amb persones que també desitgin llegir. Us deixo el
poema que forma part del llibre inèdit: Poemes. Col·lecció 2010-2014.(Santi Borrell)
QUAN OLORO EL VI
Quan oloro el vi, sento el silenci de les
vinyes, dels hiverns,
de la pluja que ha lliscat damunt les pedres.
Sento l'olor de la terra a les mans dels
pagesos,
uns records que es barregen amb els preus del
raïm.
En les durícies dels viticultors,
puc sentir la suavitat dels turons, el relleu
dels paisatges.
Puc sentir la pell del raïm, la duresa de la
vida,
el vi aspre i dur de cada dia.
Quan em poso el vi jove a la boca
imagino flors, fruites i herbes del
mediterrani.
M'arriben les olors del mar,
l'aire calent dels llevats, de les pomes al
forn.
L'olor del vi acaba sent un record del temps.
Totes les olors es barregen i es confonen.
El vi fa olor a llum, a fred i pluja.
En una copa de vi puc sentir l'olor del vent,
la pols dels camins.
Olorant un vi, es podria escriure la història
dels homes.
En un vi negre hi ha molta llum amagada.
Dins la foscor es poden sentir les olors de
les obagues,
les olors dels núvols que travessen els
avions,
aquesta olor a tabac que s'ha anat filtrant
a través de les pel·lícules americanes.
Santi Borrell Giró, Vilafranca del Penedès 1972 és boueta https://bouesia2.blogspot.com/search?q=santi+borrell
i un
poeta activista. Participa i promou diversos festivals de poesia, llibres
col•lectius, muntatges poètics, iniciatives per Internet. Ha publicat:
Els dies a les mans es va publicar, 2010
Fragments d’una pedra, 2013
Mar da Morte, 2017
La història del Cava Premi al Millor Llibre d'Història de
Vins a nivell mundial (Gourmand. Word Cookbook Awards& 2016)
La vinya i el vi del Penedès. 1885-2018, una continuació de l'estudi del cava que rebé
el Premi al Millor Llibre d'Europa de Vins (Gourmand. Word Cookbook Awards
2018).
Ha estat organitzador de diversos festivals de poesia (Kinzena Poetika,
a Vilafranca del Penedès; i Festival de Poesia a les Caves, a Sant
Sadurní d'Anoia).
Ha promogut diversos llibres col·lectius: Poetes a la Xarxa (2010,
Poemes i blogs), i
Poesia a la Frontera. Antologia de poetes en llengua
catalana, aragonesa i castellana (2011, March Editor i Llibreria Serret. ISBN 9788496638938).
L'or fi de pes requir
balança fina (Llaors St. Cristòfol). Les magnituds a considerar són subtils i la
balança precisa fins i tot la psicòstasi, el judici als morts. Tal com veiem
en aquest calc del Llibre dels Morts, ca. 1275 aC, calia que el cor del difunt
pesés més que la ploma de la deessa de
la veritat Ma’at, sinó Amitt, devoradora quimera mescla de lleona, hipopòtam i
cocodril, es cruspiria el difunt i la possibilitat de la immortalitat.
