CRÀTER 2, LA PLAÇA DEL COLISEUM I LO CAMPANAR DE L’ESGLÉSIA DE LA CAVA, 2006

Disseny: DEBONATINTA, 2006

Lo Campanar de l’Església de la Cava. La Plaça del Coliseum.  2006.

Fer un concert de campanes al teu poble remou; a més, aquells dies s’havia mort un familiar; la gent preguntava que si s’havia tornat boig el capellà o si s’havia espatllat el sistema electrònic de les campanes; vam pensar en els familiars mentre tocàvem; per la nit ens retronava el crani; ens va tocar fondo aquest concert.

Érem set persones dalt al campanar en un espai reduït, com en una mena de cabina dels germans Marx: cinc tocant, un periodista del diari l’Ebre fent fotos i escrivint i un videoartista filmant.

Sisa va fer un concert memorable a l’escenari de la plaça del Coliseum, ell sol amb la guitarra va repassar els temes del disc ‘El congrés dels solitaris’ i altres cançons emblemàtiques del seu repertori; abans havien actuat Carles Robert i Joan Pineda acompanyant sengles pel·lícules de cine mut. Es va celebrar la primera revista caminada per la vora del riu i a les barcasses i un recital, tot amb més de seixanta poetes i artistes diversos: Carles Hac Mor, Ester Xargay, Eduard Escoffet, Martí Sales, Gerard Altaió, Josep Pedrals, Benet Rossell, Àngels Gregori...

Aquell mateix any, lo Teixidor i la Rondalla i un estol de bouetes van inaugurar ‘Barcelona Poesia’ amb un impacte que encara ressona a les orelles dels que van ser-hi. I es va publicar l’antologia poètica ‘Bouesia 2006’ (Arola), amb els bouetes participants al festival.

MIQUEL ÀNGEL MARÍN, Psicogeografia d’un festival 2005-2015.

SISA, F: Paco Morales, 2006

Boucrònica Bouesia 2006:

CLOENDA DEL FESTIVAL D'ESTIU DE DELTEBRE "BOUESIA" 2006 , Glòria Fandos Gracia, dissabte, 2 abril de 2011 http://gloriafandos.blogspot.com.es/2011/04/cloenda-del-festival-destiu-de.html

http://bouesia2.blogspot.com.es/2014/07/cloenda-del-festival-destiu-de-deltebre.html

BENET ROSSELL I CARLES HAC MOR, F. Paco Morales, 2016

 BOUESIA 2006. LA PLAÇA DEL COLISEUM I LO CAMPANAR DE L’ESGLÉSIA DE LA CAVA.

El festival s’organitzarà amb actuacions musicals i algunes de circ o teatre, durant el mes de juliol, en diferents emplaçaments de Deltebre i amb un cap de setmana final, en el que es celebra un aplec de bouetes (poetes, artistes diversos), i en el que es posa èmfasi en l’intercanvi d’experiències i en la hibridació de les arts.

Aquest any el recital de l’Aplec es celebra en la Plaça del cine Coliseum, lloc emblemàtic que recorda un dels antics cines de la Cava (Deltebre). Actuacions destacades foren les de Llorenç Barber, des del campanar de la Cava, la de Jaume Sisa, solament acompanyat de la seva guitarra, les actuacions de cine mut i música amb Carles Robert i Joan Pineda i la del Teixidor i la seva rondalla.

Bouetes participants: Andreu Subirats, Carles Hac Mor, Cinta Mulet, Carles M. Sanuy, Benet Rossell, Josep Pedrals, Joan Todó, Francesc Gelonch, Ignasi Pàmies, Aitor Gilabert, Jordi Martí Font, Jordi Nopca, Jaume Sisa, Francesca Llopis, Adolf Alcañiz, Àngels Gregori, Ester Andorrà, Llorenç Barber, Eduard Escoffet, Lo Teixidor i la seva Rondalla, Antoni Sebastià, Lisboa Zentral Cafè, Barcelona Hot Angels, Laura Simó Trio, Jordi Prenafeta, Alícia González, Xavi Plana, Àlvar Bonet, Martí Sales, Isabel Garcia Canet, Jordi Baiges, Javier Caballero, Ramon Humet, Sílvia Vidal, Roc Humet, Lluc Humet, Sílvia Huertas, Tomàs Fosch, Francesc Valls Calçada, Izaj Barber, Tziran Barber, Ester Xargay, Mari Chordà, Glòria Fandos, Miquel Àngel Marín, Jordi Prat, Rosa Comes, Xavier Xarles, Cristina Casanova, Miquel Izquierdo, Ivette Nadal, Montserrat Palacios, Javier Caballero, Carme López, Clara Franch, Rafel Fors, Elisabet Augé, Dadà Ymbernon, Albert Arques, Patrícia Carles, Joan Vinuesa, Eduard Carmona, Lluís Figuerola, Eleuteri Arques, Roser Arques, David Ymbernon, Paco Morales, Carles Robert, Joan Pineda.

MIQUEL ÀNGEL MARÍN, (text inèdit)

LLORENÇ BARBER I CAMPANES

TEIXIDOR I RONDALLA AL PORT NAÚTIC, F. Paco Morales, 2006

Deia ahir que volia reproduir només el cartell i el text de Miquel Àngel Marín a  Psicogeografia d’un festival 2005-2015, pp 82 i ss. No ho va ser així al CRÀTER 1. Avui sí, però. També incloc un text de Màngel que va desestimar, però aporta informacions interessants, com ara la relació de bouetes participants. Ara bé, remenant arxius al bloc trobo la ressenya que va fer Glòria Fandos i n’indico els enllaços.

 

A Psicogeografia Roser Royo fa una enquesta entre els bouetes sobre la Bouesia edició a edició. L’any 2006 Ester Andorrà, poeta i editora de La Breu edicions, recorda la rauxa poètica prop d’un gran riu, i de la seva participació evoca Un recital de poesia caminada on tots seguíem a Ester Xargay i una barcassa que ens servia per creuar el riu.

 

Recupero algunes fotografies de Paco Morales, avui al fons documental de Rabera de Bouetes, per marcar moments memorables: Sisa, Teixidor i rondalla, i Benet Rosell amb Carles Hac Mor. Pel que fa al concert de campanes, com que és tan difícil de copsar el moment oportú, trobo per la xarxa una foto de Llorenç Barber del 2015, https://i.ytimg.com/vi/h-J_q0dDCfc/maxresdefault.jpg Tinc una anècdota d’aquell tardet. Seia amb Benet Rosell i li va trucar Cristina. El repic de les campanes tamborinejava i retopava arreu simultàniament. Un baladreig, ritme i doble espiral, que no deixava sentir el fil de la veu telefònica va fer que Benet em passés el mòbil: conta-li-ho. I allí em vaig trobar radiant campanes i campanòlegs, el compàs eurítmic, la cadència esvalotada –una aventura de la veu i dels carillons.

 

Llàstima que no hagi trobat les fotos del cinema concert amb Carles Robert i Joan Pineda. Perquè Joan Pineda (1935) és un gran compositor i intèrpret de partitures per a cine mut (cal escoltar el CD “JUAN PINEDA A LA FILMOTECA. MÚSICA PER A CINEMA”, 2009). Amb un jove Carles Robert, Joan Pineda ens va fer viure en l’espai del cine Coliseum una sessió de cine mut arqueològica i saborosa.  No les he trobat, però les visc totes a la memòria. 

programa de mà, disseny: DEBONATINTA, 2006

CLOENDA DEL FESTIVAL D'ESTIU DE DELTEBRE "BOUESIA" 2006 , Glòria Fandos

Alberto Martín, bombardí

Fent memoria trobo a la xarxa i amb aquest títol una visió de la Bouesia 2006 de Glòria Fandos, poeta i biógrafa del Teixidor, sempre prop del cor:

 

 

Teixidor i Rondalla, van ser l'actuació estrella de la cloenda del Festival d'estiu de Deltebre 2006, que es va celebrar el passat 30m de juliol, a aquesta propera i veïna població situada a l cor del Delta del riu Ebre. Aquest paraula composta de "bouesia" , ens fa palès la gran afecció que hi ha a la tradició dels bous a una majoria dels pobles de les Terres de l'Ebre.

Punt de trobada al Club Nàutic a les sis de la tarda, on el Teixidor i Rondalla eren entrevistats, i gravaven les seves actuacions, per a elaborar un C.D. que es publicarà cap a l'octubre de 2006. Es van concentrà nombrosos personatges, de Barcelona i també locals; del món de la música, com Jaume Sisa, de la poesia com Llorens Barbé, Eduard Carmona de teatre, entre altres, i autoritats i convidats.

Es va fer una caminada en direcció a Sant Jaume, creuant el riu amb el transbordador, finalitzant a la casa de l'Antoni, ex director de la Banda de música de Deltebre l'Espiga d'Or, on vam descansar i vam gaudir d'un exquisit berenar.

També ens acompanyava el escriptor i pintor Paco Morales que ens va obsequiar amb un llibre molt interessant, del qual és autor, titulat "Gairebé cent anys de soledat", que està format per unes vint biografies de personatges de Deltebre, amb el seu dibuix corresponent de cadascú.

Al llarg del recorregut vam fer diverses parades, per recitar poemes, contar contes i sobre tot delectar-nos amb les cançons del Teixidor, cantador de la jota improvisada, i la música de la Rondalla, Folklore típic de les Terres de l'Ebre, tenint com a testimoni la bellesa de la Ribera i la serenitat dels arrossars amb la seva esplèndida verdor. El cant dels ocells, i un sòl tòrrid, de justícia, d'aquest estiu de foc, que hem estat vivint, però una tebiesa misteriosa, ens refrescava l'anima i negava de poesia i de pau el nostre cor.

A les nou de la nit concert de campanes, que despertava els sentits i les sensibilitats adormides, a les nostres ments, cansades de rutina, i de realitats grises, i els àngels baixaven del cel, amb les seves ales blanques i ens acariciaven l'oïda i ens eriçaven la pell...

Glòria Fandos Gracia, dissabte, 2 abril de 2011 http://gloriafandos.blogspot.com.es/2011/04/cloenda-del-festival-destiu-de.html

 

fotos: Paco de Morales, 2006

SE'NS HA MORT LO TEIXIDOR, per MIQUEL ÀNGEL MARÍN

S'ha mort un músic. A ell li agradava dir-se músic: “Jo em vaig fer cantador per estar a prop de la rondalla”. Estar a prop del Teixidor i de la seva rondalla. El músic vol estar a prop dels músics i dels seus instruments, aprendre estant a prop del Teixidor, de la seva veu, de la seva tonada pròpia, dels seus versos, de la seva improvisació. Parar l'orella a la seva conversa, a la seva gràcia, a la seva murrieria. Dol molt que es mori un músic, i encara més si és un artista no local, sinó ultralocal, que vol dir universal.

A la Bouesia (Festival d'Estiu de Deltebre) el vam portar tots els anys mentre va estar bé de salut (2006-2008). Era el cap de cartell de debò, deixava bocabadats tots els artistes de fora que no el coneixien; amb cinc bouetes (poetes participants del festival) va inaugurar la Setmana de Poesia de Barcelona de l'any 2006, al Museu Marès, i va sortir a tots els diaris i en portada del telenotícies; aquest concert recital va ser una meravella i un èxit, sobretot per l'actuació del Teixidor, que va deixar la gent amb la boca oberta.

Des de l'any 2004, els bouetes Carles Hac Mor, Ester Xargay, Adolf Alcañiz i jo mateix li vam fer un seguiment (gairebé una persecució) amb vídeo de les actuacions, que va donar lloc a l'edició d'un DVD de dues hores de duració, un document musical i biogràfic en què es remarca el valor musical i poètic de l'art del Teixidor, que va ser possible gràcies a la implicació de l'exalcalde Joan Maria Roig i al patrocini d'Amposta, Capital de la Cultura Catalana 2008.

Si és cert que la música és gest, el Teixidor era un músic de cap a peus. Un home fet a si mateix, i que per això canta i canta dret –el cantaor flamenc sempre canta assegut– i ens desperta el cor amb les cançons. La varietat dels seus gestos: el primer, cantar dret, aixecat, amb el cap alt; el gest de senyal que entra a cantar; el gest únic de la seva tonada; el gest dedicant una jota, un vector, una fletxa directa al cor d'aquell a qui la dedica; el gest del final d'una ronda; el gest de cansament de la veu i del físic dels últims anys, i el gest definitiu: el gest d'improvisació, les veritats podien arribar a cantar, la veritat d'un home cantava. Aquest miracle ha estat a prop de nosaltres durant molts anys (molt pocs realment) i hem xalat amb ell, però també l'hem desaprofitat per falta de sensibilitat. Què farem ara sense el Teixidor? Cantar i cantar i no parar mai. Adéu Teixidor, t'enyorem molt.

Publicat a EL PUNT, 03/04/11: http://www.elpunt.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/391527-sens-ha-mort-lo-teixidor.html?cks_mnu_id=997  

FOTOS: 1. Paco de Morales: "Lo Teixidor canta una jota al poeta Francesc Garriga, Museu Marès, Barcelona Poesia, 2006"

2. Camera Obscura, Lo Teixidor amb Rodri (clarinet) i el seu fill Jordi (guitarró) Bouesia Caminada a Tarragona, el 21 d’Abril de 2007, a la Plaça de la Font:

http://bouesia2.blogspot.com/2008/04/camero-obscura-la-virreina.html

http://cameraobscura-1.blogspot.com/2008/03/retrats-barcelona.html 

Miquel Àngel Marín (1966), músic i poeta. Clarinetista nascut a La Cava -Deltebre, al Delta de l'Ebre. Ha estudiat a Catalunya, amb Antoni Sebastià i Juli Panyella, i a Alemanya, amb Wolfgang Meyer. Solista clàssic, músic de cambra i improvisador. Treballa regularment amb compositors com Llorenç Barber, Antoni Sebastià, Markus Hetchle, Chang Won Park, Carles Robert i Ramon Humet. Toca amb diversos grups de l'escena experimental de Barcelona (Misaluba, Carles Andreu...). Ha publicat un llibre, Lo clarinet és l'aixada (Cafè Central i Emboscall, 2007). Director artístic del Festival de Poesia de Deltebre, Bouesia, que enguany (2011) complirà set edicions. Té en premsa Música és enxampar mosques, Arola Editors.

SOBRE LO TEIXIDOR:

1. DVD "Lo Teixidor, la Veu de la Jota del Delta de l'Ebre", 2008. http://bouesia2.blogspot.com/2010/12/exter-xargay-y-la-videopoesia.html :
Màgica creació poètica, el treball videogràfic d’Ester Xargay s’ocupa també del documental i del reportatge. Cal així recordar LO TEIXIDOR, LA VEU DE LA JOTA DEL DELTA DE L’EBRE, el qual, més que un document, és un estudi de la poesia improvisada protagonitzada per l’enversador degà, Lo Teixidor, darrera fita d’una tradició que s’aprenia exercint-la en la “quadratura” de la jota i la rondalla. Xargay ressegueix els passos de la Jota i la veu de Lo Teixidor en els moments propicis de la festa, tant si és major com privada, i documenta el primer cop que el Festival de Poesia de Barcelona va acollir la resposta immediata i en vers d'aquest art arrelat en les fondàries de la memòria col·lectiva. El resultat és d’una veracitat emocionant.

2. J.J ROVIRA CLIMENT, Cantadors del Delta, Texidor, Lo Noro, Caragol, Tortosa 2002

3. GLÒRIA FANDOS GRACIA, Lo nostre Teixidor, l'últim cantador del Montsià, Tortosa 2005.

4. JOSEP LLUÍS CAROD ROVIRA, "LO TEIXIDOR", LA JOTA, Avui, 10 IV 11:

La seva desaparició [de ‘lo Teixidor'] ha entristit les terres de l'Ebre català i tots aquells que, sense ser-ne, ens n'estimem la gent i la cultura.

La mort s'ha endut Josep Guarch, lo Teixidor, el darrer dels grans cantadors de jota. Nat el 1931 a l'Aldea en una família teixidora camarlenca, vivia a Amposta, on s'establí ja de xiquet. El 2009 se li dedicà una plaça amb un monòlit i va ser el darrer cop que cantà en públic. Ho féu a la seva ciutat, quan ja hi passava els darrers temps de vida, a la residència d'avis. S'havia estrenat als 15 anys, cantant en una taverna de La Cava, més atret per la música que no pas pel cant: “Canto perquè m'agrada la música, no perquè m'agradi cantar”, deia.

Autodidacte com la majoria dels cantadors, amenitzà tota mena d'esdeveniments, públics, privats i comercials, acompanyat de la seva rondalla, amb els instruments de vent i de corda propis del gènere. Actuava sempre vestit amb camisa blanca i pantalons i armilla negres, sovint amb ulleres de sol. Lluïa un bigoti d'aquells d'abans, primet, com primeta era cada cop més la seva veu, a mesura que l'edat avançava. Versador excel•lent, anava improvisant, a ritme de jota, cada nova realitat davant la qual havia de reaccionar de manera ràpida i espontània, amb un tècnica emparentada amb les gloses mallorquines. L'havia sentit cantar molts cops, en ple Delta, a La casa de Fusta, el restaurant de l'Encanyissada, els diumenges a l'hora de dinar.

Passava de taula en taula i davant dels comensals improvisava una jota, sense cap més pista sobre aquests que la xiuxiuejada a cau d'orella, uns segons abans, pel Lluís, l'amo del restaurant: “Estos sinyors són de Barcelona, esta xica se mos casa, estos iaios fan cinquanta anys de casats, este home de la barba és un metge molt important”, etc. Mestre de mestres en la improvisació, “ni li calia pensar-la, així era lo Teixidor!”, ha assegurat aquests dies lo Xicuelo. Darrera icona d'un gènere únic dins la nostra cultura nacional popular, la seva desaparició ha entristit les terres de l'Ebre català i tots aquells que, sense ser-ne, ens n'estimem la gent i la cultura.

La jota de l'Ebre, la “cota” com pronuncien els autòctons, és música, és dansa i és cançó. Però, sobretot, és un símbol de festa i d'alegria. Els cantadors sempre han comptat amb una gran consideració popular, pel prestigi personal adquirit en la improvisació i per les funcions positives tan diverses de la jota cantada. Ha servit per fer declaracions d'amor, assuavir conflictes o superar disputes, amb la mateixa eficàcia que ara té un to satíric, humorístic o reivindicatiu o esdevé un cant d'amor i compromís amb la terra. Tota la lluita contra l'intent de transvasament hauria estat una altra cosa sense la jota i sense l'esforç de renovació i modernització que n'ha fet el grup ebrenc Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries. Ells han tornat a fer vibrar els auditoris emprant la mateixa eina que aquella “gent d'arrossar i de garriga, que al mig del treball cantava, (...) que han donat a la jota, lo milloret de la vida”.

Ben viva la música i la dansa en diferents indrets del país, a més de l'Ebre, com ara Mallorca o el País Valencià, el moment de més complicitat, el darrer l'11 de setembre, va ser quan el valencià Miquel Gil, l'ebrenc Artur Gaya i la mallorquina Miquela Lladó van omplir de ritme i de festa el Parc de la Ciutadella, com a demostració que la jota adquireix amb gran facilitat una sintonia immediata amb tothom qui l'escolta. Per això no hi ha fronteres musicals als Països Catalans i el valencià Pep Gimeno, Botifarra, triomfa al Delta perquè canta a casa. Com abans hi han cantat Manta, Cabet, Carmeta la d'Alejo, Boca de Bou, Codonyol, los Flarets, Pepe lo Borrero, Perot, lo Caragol, Noro i hi continuen cantant Joseret, Guardet, lo Xicuelo, Sofia Morales i tota la gent anònima capaç de perdre la vergonya i improvisar davant de tothom, a ritme de jota. Perquè la jota “es cantava i es canta”.

Publicat a Avui 10-04-2011 Pàgina 29
FOTO: Ja, LoTeixidor canta i camina, Bouesia 2007, carrer Trinquet, La Cava-Deltebre