El modus operandi és
clar: un títol extret de la quotidianeïtat, sovint vindicatiu, de vegades
inspirat amb un artista, poeta, músic... -d’ací un breu comentari introductori,
i, sobretot, el collage.
He triat aquest, del 10 05 2020, 60diadeconfinament 8Diadesconfinamentresponsable, perquè el va treballar a partir
d’un meu poema de MAR DE SARDINES, 2007, “ET FAS VELL”.
Amb aquesta introducció:
Ahir Sant
Ponç. Flors per malalties i menjadors.
Distància. Vellesa i solitud en confinament. Enyorança dels éssers
estima. Dedicat a les persones que es troben molt lluny de la gent
gran. A les cuidadores i infermeres.
Distançament. La vellesa i la solitud en tancament. Anhel dels éssers
estimats. Dedicat a persones allunyades de la gent gran. Als
cuidadors i infermeres.
L’obra, però, és el
collage. Es presenta aquest amb un moviment per tota la composició i es
desplega successivament en unes pàgines on queda reflectit el procés de
creació. En aquest cas són cinc pàgines. La darrera de les quals presenta el
poema, que transcric a continuació i remarca el títol i els tres versets finals
i concloents:
ET FAS VELL, CONSCIÈNCIA, MIRADA
DURA, POCA PRESSA
Et fas vell
En la sentida rutina
Caçant la molesta mosca
Estètica de la poesia
Escolant-se per la pica
Del temps.
Consciència.
Mirada dura.
Poca pressa.
Mar de Sardines, Arola, 2007.
El collage m’atreu
singularment, a més, perquè és un as, un naip, que si li donem la volta retrata
el boueta.
Li he agraït molts
d’aquests collage amb l’afegitó d’un comentari. Vaig començar amb frases breus
i he acabat, sovint, fent una proseta perseguit l’encant. En aquest cas vaig
escriure:
Per Sant Ponç
la iaia desa l’armari el farcellet d’herbes aromàtiques i les quatre roses
entre els esquelets de roba. La nena llegeix Machado en veu alta: abelles
d'abril, mosquetes al setrill. L’avi torrava la pipa de Magritte amb la
brasa del caliquenyo. La dama de piques veu confinada l'escena com un
naip. Gira la carta i el joc rescabala poesia: retrat de boueta amb la B
de les ulleres i la cigarreta a les mans. Excel·lent retrat. Et
felicito. Genial.
Nota: En quant he rellegit el
text, m’he adonat que, en enviar-lo, Instagram canvia coses. És estrany, no?.
Per exemple: “mesquites” per mosquetes al setrill, que al·ludeix al celebrat
poema machadià de Las Moscas. O el final, que a Instagram és gairebé
inintel·ligible. Caram!
És admirable el treball
constant i disciplinat de Montse. Però, encara és més destacable que no para
d’investigar i d’incorporar nous elements. I és molt d’agrair que pengés la
meva veu en la primera ocasió que li va sortir.
PRIMER COLLAGE SONOR
El 27 de Maig 2020, 71
-72 dies de confinament anuncia feliçment: La veu del poeta. Res mes emocionant que s’escolta a la
boueta @javiercaballero688
Un luxe. Un privilegi que vol compartir.
El poema del GAT DE GUIX no existeix
publicat. Està en un recull de poemes titulat “Si et dol el cap” data al
2017. Una troballa manuscrita.
EL GAT DE GUIX
taula neta
sobre el marbre
gat de la nit
dringuen dues
llunes blaves
Un gat a la finestra guaita el carrer o el mirall, -art japonès,
exotisme de la pintura cal·ligràfica, línea clara i colors plans-, on la
naturalesa inabastable desplega tota la seva magnificència amb dos personatges
lleus i angèlics suspesos: dama i dansaire. LaFando en diu el desig de sortir
del confinament. Darrera l’anhel vehement, però, una impressió flotant i fosca
ens aterra amb mirada globular i gelatinosa. Sobre el mirall “dringuen dues
llunes blaves”. Magnífica instantània en moviment, un altre gran collage.
javiercaballero688
UN SEGON COLLAGE SONOR
71Diadeconfinamiento. Esperant el canvi de fase. Des de la finestra.
El poema de L’HOME DEL BARRET DE PALLA
Del llibre de poesia Mar de Sardines d’Arola Editors. Tarragona (2007)
L’home del barret de palla està així com distret en l’aigüerol de línia
clara, canyes i collverds. Ulls perduts, ànima desèrtica, i el gat negre del
desig. En contrast, un americano, campari vermell, vermut, sifó, glaçons
i fulletes de menta. “L’olor del mar Mediterrani”, marina minuciosa, el
contrallum que tanca la badia i el mar blau de sardines fulgent, ve cap a la
caleta íntima d’arena i “la gent del voltant”. Enyoro el joc dels xiquets,
castells de sorra cònics i sòlids com a rodes de molí; l’enigmàtica trobada
inesperada, el viatger de la màrfega en caragol al coll; els aneguets
metàl·lics trencant brunzint l’opalina de fons. Avui el collage de laFando ens
dóna dels muscles. Guai!
javiercaballero688
L’HOME DEL BARRET DE PALLA
L’home del barret de palla
sempre fa un vermut
amb sifó, ben assegut
al selló com un bon senyor.
El sol rellisca pel tendal
cap a la sorra i la mar.
Beu a glopets pausats
d’esquena a la platja
a la llum explosiva de l’estiu.
Qui penetrés els ulls perduts
com l’exòtic generós
i veiés l’ànima desèrtica!
Per què defensa la soledat?
Entre tanta gent a la platja
i vermut torna a casa d’habitud
l’home del barret de palla,
inexpressiu de tant fotut
com el llum explosiu de l’estiu.
I
TERCERA COLLAGE
75Diadeconfiniment 76Diadeconfinament
Escolteu al poeta. Conèixer el poeta
Esperant el canvi de fase. Enyoro la
platja. L’olor del mar mediterràni. Mullarme els
peus. Nedar. La sorra. La gent del voltant.
El poema del MAR D'ESTIU
Del llibre de poesia Mar de Sardines d'Arola
Editors. Tarragona (2007)
Marina de l’hora bruixa al tardet.
Si ahir veiem la dolça marina amb esculls braus, avui la plana inesgotable del
delta, l’arena, la faroleta, avís per a navegants. Sobre les petjades el vent
impetuós de la bailaora, tan intemperant que aixeca un remolí de centelles que
treu espurnes i colors -potser un minotaure també. Sirena i encís d’Ariadna, el
fil. S’ho mira corprès una figura sedent al pedestal del vigilant; també
l’esfinx pacient del miau. Tot convida a la mar d’estiu. Ho somio com una
trobada imprevista. El que dóna la mar. Un tresor. javiercaballero688
MAR D’ESTIU
La brisa és una sirena
que salta de la mar
a la sorra
i a la nit
l’amant la persegueix
intrèpid.
Amb Montse Fando practiquem una amistat
llarga i ferma des de què la Carmeta, la meua companya i ella van coincidir a
l’Institut Icària. Hem compartit intimitats, banalitats, grans temes i l’estat
del temps o de la feina; hem bescanviat lectures, idees, notícies; alguna
festa; moltes coses. I ens ha sortit alguna plegats.
Una d’aquestes primeres enteses va ser en
una exposició de PINTORS DE LLORET. La Montse em va demanar un poema per al seu
oli NU, dedicada a la dona i a la lluita contra el càncer. És una bella senyora
d’esquena, que insinua o amaga precisament la típica amputació de pit. Al peu
es pot llegir el poema:
Mirant a fons l’esdevenir
constant, els estels i la fosca,
s’apila a l’esquena heroica
i els dies. Tot el que sap,
pesant i fràgil, tot el cos,
gest indòmit, nuesa bella.
SATIE I MARTIN, UNA
EXPERIÈNCIA SINESTÈSICA, ESTER BORRÀS I MONTSE FANDO
Dibuixos, textos i projeccions
Una experiència sinestèsica és un projecte
d’Esther Borràs (pianista) i Montse Fando (il·lustradora).
L’ experiència es pot seguir al seu canal de Youtube
BARCELONA PENSA:
RESILIÈNCIA BOUÈTICA, 29 xi 2016 bcn
Engegat
el baptisme social (M. Delgado), la processó engoleix l’experiència bouètica,
passa pels budells de la digestió i excreta el fràgil turment alat de la
performace. Vet aquí Alba Torn, Màngel Marín, Javier Caballero, l’imprevist Roc
i el traç pregnant de
Montse Fando, que mira i camina, i a les fosques aplica els colors del que hi
ha, barreja ciutadans i bouetes. Una cercavila decanta i tomba el vuit a
l’infinit, ziga zaga, zum zum, el saber no pesa. El mosquit lleuger fibla
punyent el cos concret de la ciutat. Rere l’skyline la plata llunàtica es desfà
en boirina pixanera. Resiliència bouètica.
Montse Fando
és una boueta també. El seu traç pregnant, que mira i camina, i fins i tot
aplica a les fosques els colors del que hi ha, està recollit en els seus
quaderns de Urban Sketchers, aquest moviment d’artistes peripatètics o
viatgers que dibuixen sense parar, gairebé amb furor. Penjo un dibuix de
RESILIÈNCIA BOUÈTICA, la Bouesia a la trobada de BARCELONA PENSA:
https://bouesia2.blogspot.com/2016/11/barcelona-pensa-resiliencia-bouetica.html
Per la síntesi feta gest i
imatge. Per caminar al pas de l’esdevenir constant i deixar petjada. Veure el
miracle que crea el dibuix i pensar el misteri de sota.
ALTRES REFERÈNCIES del fet creatiu on hi entra la improvisació,
l'atzar, la màgia i lo efímer.
https://bouesia2.blogspot.com/2008/03/fanzine-icria.html Notícia sobre una de les múltiples
tasques del seu quefer de cada dia amb els alumnes. On declarava al pròleg: Tots tenim una manera personal, en
funció de la nostra sensibilitat, maduresa, tenacitat i constància, de explicar
les nostres histories i això ens fa ser únics i irrepetibles. Com ho seran les
vostres interpretacions. Es també el nostre espai en el que expliquen alló que
volem dir de la millor manera que sabem, amb plena llibertat en la creació
artística. Sovint el resultat es inesperat i es quelcom diferent a la idea
original fruit del fet creatiu on hi entra la improvisació, l'atzar, la
màgia i lo efímer.
7 POEMES IL·LUSTRATS PER
MONTSE FANDO I VEU DE JAVIER CABALLERO
https://www.instagram.com/p/B__0F32AJ3r/?igshid=1spjfriecoi36
57 58
desconfinament
https://www.instagram.com/p/CAFRU84AFwj/?igshid=130on6nacr9m4 60
desc
https://www.instagram.com/p/CAi4UguHPb9/?igshid=6dpzt8o3tk4j 71 72 desc
https://www.instagram.com/p/CAnWce4nO1d/?igshid=n0u6gp46pddf 73 74 desc
https://www.instagram.com/p/CAPuvr9H3xE/?igshid=1ih05ocv97fhy 63 64 desc
https://www.instagram.com/p/CAr-GCgnwC4/?igshid=fw2pkh2fy46e 75 76 desc
https://www.instagram.com/p/CA3V-PSHe4H/?igshid=5byy9glyl6xs 81 82 desc
En resum, en algun racó del mòbil estan els arxius sonors de la
poesia de confinament pandèmic. Mentre trobo un expert en abismes tecnològics,
els artistes van fent viure la cultura a mesura que actualitzen mirades i
gestos expandint-los per les xarxes. Així passa amb Montserrat Fando,
interessant i incansable, i també mestra del fil d’Ariadna que esdevé lletra,
símbol, gargot, personatge i etcètera, fruit del fet creatiu on hi entra la improvisació, l'atzar,
la màgia i lo efímer.
collage del 10 de Maig inspirat en MOLTES ANQUES I CAP GRANOTA
