divendres, 14 de novembre del 2008

ALEPHGITARRENQUARTETT, AL METROPOL, TARRAGONA, Dimarts, 18 de novembre de 2008, 20 H


ALEPHGITARRENQUARTETT

Andrés Hernández Alba, José Javier Navarro,
Wolfgang Sehringer i Klara Tomljanovic.

Amb la col·laboració de M. Àngel Marín, clarinet


Dimarts, 18 de novembre de 2008 Teatre Metropol
A les 20 hores

L'Aleph Gitarrenquartett és un conjunt de música de cambra
contemporània, que, en la seva trajectória artística, treballa
en la cerca nous sons. Nombrosos compositors estan escrivint
peces especialment per a aquest quartet de guitarres, i com a
resultat d'aquesta col·laboració el conjunt està creant un
repertori completament nou, que enriqueix, així, el camp de la
música contemporània.

A més a més, el quartet anima els compositors a fer
arranjaments d'obres tradicionals. Els programes que
presenta, altament inusuals, són creats per la juxtaposició
d'obres contemporànies i arranjaments. En escena, Andrés
Hernández Alba, José Javier Navarro, Wolfgang Sehringer i Klara
Tomljanovic, subratllen el caràcter exclusiu del grup combinant
excel·lència i creació.

L'Aleph Gitarrenquartett es fundà el 1993, el mateix any que
resultava guanyador del Karlsruher Kammermusikwettbewerb.

El quartet ha estat convidat dues vegades a la Vil·la Massimo a
Roma, ha estat en la llista del Pòdium Stiftung junger Künstler
i ha rebut el suport de l'Ernst von Siemens Musikstiftung, així
com de Swiss Pro Helvetia. Els quatre guitarristes actuen
regularment en festivals de música contemporània a Alemanya,
Europa i Àsia i col.laboren estretament amb corporacions de
ràdio i televisió, nacionals i internacionals.

A l'Aleph Gitarrenquartett li dóna suport la ciutat de Karlsruhe
(Alemanya) i l'estat de Baden-Württemberg.

MIQUEL ÀNGEL MARÍN: http://bouesia2.blogspot.com/2008/09/miquel-ngel-marin-presenta-del-clarinet.html (a Barcelona, estarà al Cetre Escursionista acompanyant el piano de CARLES ROBERT i el cine de BUSTER KEATON: vegeu l'ull de bou)

XXIII CICLE DE TARDOR
Curs 2008-2009


NOVA MÚSICA AL METROPOL

PROGRAMA
I

Rêve enigmatique No.135 VINKO GLOBOKAR (France 1934)


Music for Marcel Duchamp JOHN CAGE (1912-1992) / MARTIN SMÔLKA (República Txeca 1956)

Kampftanz MANUEL HIDALGO (Spain 1957)


II

La ausencia del hombre se revela
en la presencia de las cosas RAMON HUMET (Catalunya, 1968)

Linie mit Schraffur
per a quartet de guitarres i clarinet MARKUS HECHTLE (Germany 1967)

String quartet op. 74 LUDWIG VAN BEETHOVEN (1770-
- Presto 1827) / MANUEL HIDALGO(1957)
FOTO: FRANCESC GELONCH, SILLÓ FONT, LA CAVA, 2008

dijous, 6 de novembre del 2008

DESBROSSÀRIUM; KABARET HIPNAGÒGIC. TACA D'OLI, CAN MASSÓ, 8 XI O8, 23 h


DESBROSSÀRIUM
o
DISSABTE, EN BROSSA FA DISSABTE A CAN GAUDÍ, QUE VE DE GAUDI

KABARET HIPNAGÒGIC

Un antiespectacle
arran de les sabates pedestal ras d’en Joan Brossa.

Dissabte, 8 de novembre, a les 23h,
a cal Massó,
Reus
.
FESTIVAL TACA D'OLI

Amb les contraaccions paraparèmiques:

“Contra l’estètica de la poca-solta”,
“Cap i pota”,
“Tableau vivant gaudinià”,
“Antimàgia potàgia”,
“La mare del Tano”,
“Reus, París i Wall Street”,
“Tu que t’has menjat la truita i no me n’has donat”,
“Mastegot a ’La sagrada Emília’ de Gertrude Stein”,
“La Revolució al servei del clarinet, la gralla i el saxòfon”,
“La construcció indeliberada del comunisme llibertari”,
“L’amour se’n va”, “La perfecció és feixista” i “Ora pro nobis”,

desinterpretades per:

ANDRIY ANTONOVSKIY, JAVIER CABALLERO, DANIEL CARBONELL,
CATALINA GIRONA, CARLES HAC MOR, CARME LÒPEZ,
MIQUEL ÀNGEL MARÍN, XAVIER MARISTANY, HELENA PORTEROS,
BENJAMÍ TOUS, ESTER XARGAY, DADÀ YMBERNON, DAIDA YMBERNON,
DAVID YMBERNON
I QUI S’HI VULGUI AFEGIR,

els quals desaccionadors seran interpel·lats subliminalment
pel públic kabaretaire
a fi que tothom es deixi anar incontinentment al

CA BARRET!indisciplinari, improvisat radicalment,
sense solta ni volta ni cap ni peus, energètic i dessubstaciat,
de VARITETES hiposeptimíniques i simultànies,
que desclourà la desfunció.

EN ACABAR L'ESPECTACLE, ES PROJECTASRÀ L'ACTUACIÓ QUE LA STRIPPER I MUSSA BROSSIANA, CHRISTA LEEM, VA FER AL TEATRE ARNAU, EN SESSIÓ TANCADA, L'ANY 1983.

dimecres, 5 de novembre del 2008

DADÀ, DAIDA I DAVID YMBERNON: DE LA MÀ DE LATUNG LA LA, TACA D'OLI, IV FESTIVAL DE POESIA, REUS: 7 XI 08


DE LA MÀ DE LATUNG LA LA
DIVENDRES 7 XI 08, 20 h
CAL MASSÓ

És un muntatge inspirat en la manera de jugar dels nens i en com relacionen els objectes a l'hora de crear universos propis, en la mirada escultòrica que tenen sobre aquests elements.

Una mirada d'espectadors actius, perquè ells observen les coses per llur forma escultòrica i s'abstreuen de llur utilitat per tal com la desconeixen. D'aquesta manera s'explica per què els atreuen aquelles coses que els sedueixen per la forma i no pas per la utilitat.

Aquest muntatge visual ha estat ideat per tocar plenament aquesta mirada sensitiva i poètica per mitjà del joc i l’art, tot escenificant la realització d’una obra que es va construint (o pintant) a força d'impulsos coreogràfics.

Una obra onírica i màgica quant a la relació entre els objectes i els conceptes.

On les imatges que s'hi representaran són involuntàriament suggeridores i defugen per naturalesa la concreció i l'explicació lògica.



Fitxa artística:

Creació i Direcció: David Ymbernon
Ajudant de direcció: Elisabet Augé
Intèrprets (que no interpreten): Dadà, Daida i David Ymbernon
So: Jordi Casadevall
Projecció vídeo: Gerard Gil
Il·luminació: Jep Vergés

Teatre visual, parateatre i poesia escènica
Duració: 1 h. aprox.



Tràiler:

http://es.youtube.com/watch?v=mgK_ovXx50E

http://es.youtube.com/watch?v=vDJMV_Xt6F8&feature=related
David Ymbernon (Igualada, 1972). Artista visual que treballa amb diferents mitjans. Mostra per primera vegada la seva obra en públic als quatre anys. Posseït pel color taronja, cursa estudis de pintura a l'Escola d'Arts i Oficis de Tàrrega. El 1994 inventa el primer poble virtual del món, New Tool, i el personatge Latung La La. Exposa regularment en galeries d'art, museus i altres espais d’art. Ha realitzat nombrosos muntatges escènics en diferents teatres, així com moltes accions. Ha estat premiat en diferents ocasions. Participa en festivals internacionals i d'altres esdeveniments artístics amb disciplines tan diverses com ara màgia, poesia, pintura, arts escèniques, cuina, etc. Tot el que fa se submergeix en una estètica ben personal que, per innovadora, és difícil de definir i de descriure. Pel que fa a les arts escèniques, treballa des d’un punt de vista totalment visual i poètic, ha realitzat els muntatges següents:

Encens de Dadà (amb Els Nois del Panís)
Teatre Ateneu, 14a Fira del Teatre al Carrer de Tàrrega, 1994

Premi Millor Creació per la Generalitat de Catalunya en la XIII edició de la Mostra de Teatre Jove

Poesia Visual Culinària (amb participació de Carles Hac Mor i Carles Sales)

Després de l'acció Bona Cuina posteriorment titulada Poesia Visual Culinària (Premi Nacional d'Accions Artístiques 1999, Vespella de Gaià), que Ymbernon continua realitzant per arreu, en presenta el 4 i 5 d'octubre de 1999 al Teatre Malic la versió escènica amb cambrer; Carles Hac Mor i comensal; Carles Sales. Aquesta acció consisteix a cuinar un plat en què, en els aliments utilitzats, no hi ha relació entre continent i contingut.

Teatre Malic, Barcelona 1999
Teatreneu, Barcelona 1999
Sala Abaixadors Deu, Barcelona Poesia, 2000
FOTÒPSIA , actuació especial amb Marc Martínez, Castellbisbal 2000
Teatre Municipal de l'Escorxador, actuacions especials amb Josep Guinovart i Carles Canut, Lleida 2001
Plenilunis d’estiu al Museu, VINSEUM, Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, Vilafranca del Penedès 2003

Latung La La pilot-cuiner
Sala Abaixadors Deu, Barcelona 2000 i 2001
Cal Ble, Igualada 2001
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona CCCB, 2002

El Tractor amb ales de Latung La La
Barribrossa, Mercat de les Flors, Barcelona 2003

El Tractor amb ales de Latung La La, el millor cuiner del món
Poliesportiu, 23a Fira del Teatre de Tàrrega, 2003
Teatre l’Escorxador, Finalistes 4t Premi d’Arts Escèniques, Lleida 2003

Les pauses del finalista Latung La La o les oportunitats perdudes
Escena H, Institut del Teatre de Vic, 2004

Latung La La i la cuinera embarassada
Pis Fundació Elisabet Augé David Ymbernon, Barcelona 2005

Latung La La i el porró de vi blanc
Plenilunis d’estiu al Museu, VINSEUM, Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, Vilafranca del Penedès 2005

Epifania de Latung La La
Galeria Joan Prats-Artgràfic, Barcelona 2005-2006

Latung La La i la sopa de pedres
MAÇART Festival de Cultura Contemporània, Maçanet de Cabrenys 2006

Latung La La i el gran comensal
FESTIVAL PANORAMA, Teatre Principal d’Olot, 2006

Latung La La y la danza del cocinero
VISUAL, Festival de Creación Audiovisual Ciudad de Majadahonda, Casa de la Cultura Carmen Conde, 2007

De la mà de Latung La La
VINSEUM, Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, Vilafranca del Penedès 2008
HORIGINAL, Barcelona 2008
Festival de Poesia Taca d’Oli, Cal Massó, Reus 2008



Pròximes dates:

Actuació 7 de novembre del 2008
De la mà de Latung La La, Festival de Poesia Taca d’Oli, REUS
http://www.reus.cat/cultura/home.php

Actuació 15 de novembre del 2008
Poesia Visual Culinària, FESTIVAL 2008 POETAS POR KM2, MADRID
http://www.poeticofestival.com/

Actuació 21 de novembre del 2008
De la mà de Latung La La, Galeria El Carme, VIC

Exposició novembre-desembre del 2008
Paisatge i arbre de Latung La La, Galeria El Carme, VIC

Actuació 23 d’abril del 2009
De la mà de Latung La La, SES El Vern, LLIÇÀ DE VALL

Exposició març-abril del 2009
Sense títol, Galeria Joan Prats-Artgràfic, BARCELONA

Exposició abril-maig (aproximadament / dades per confirmar)
Sense títol, Institut d’Estudis Ilerdencs, LLEIDA

dilluns, 3 de novembre del 2008

III JORNADES LLETRES EBRENQUES, 6, 7 I 8 DE NOVEMBRE A AMPOSTA

Des de la Biblioteca Comarcal Sebastià Juan Arbó ens varem marcar ja fa tres anys, el repte de crear un fòrum de debat i reflexió entre tots aquells que representen el món del llibre i la literatura. Per aquest motiu, apostem per donar suport a tots aquest homes i dones del territori que tenen moltes coses que expressar, vivències per compartir i sentiments per exportar mitjançant les paraules.Amb aquestes III Jornades de la Literatura Ebrenca, volem retre'ls homenatge i encoratjar-los per a que continuen amb la seva valuosa tasca de difusió cultural de les nostres terres.
Dijous 6,
20:00 Presentació del les Bases del Concurs de Narrativa Breu Ciutat d'Amposta 2008.
20:30 Contes per a adults, Mercè Rodoreda: Senyores i minyones. Sessió de narració i interpretació de contes a càrrec de la companyia l'Espina de la Sardina. A través dels personatges l'autora va saber confegir grans històries plenes d'amors i odis, i amb la presència d'un element moltes vegades obviat en referir-se a Rodoreda: l´humor.
Divendres 7
19:00
Inauguració oficial de les Jornades, a càrrec de Xavier Vega, Director Territorial de Cultura de la Generalitat de Catalunya, PerePanisello, Vicepresident de la Diputació de Tarragona, Manel Ferré, Alcalde d'Amposta, Mar Panisello, Regidora de Cultura de l'Ajuntament d'Amposta i Joana Serret, Bibliotecària Responsable de l'Àrea d'Adults de la Biblioteca Comarcal Sebastià JuanArbó d'Amposta.
19:30 Xerrada a càrrec de Carme Arnau, Llicenciada en Filosofia i Lletres, i Doctora en Filologia Catalana, sobre l'obra Jardí vora el mar: la novel·la de represa, de Mercè Rodoreda. Tot seguit s'oferirà un petit refrigeri.
22:30 De viva veu, recital de versos ebrencs a càrrec de poetes del territori, acompanyats del Quartet de C l a r i n e t s de l a Unió Filharmònica d'Amposta, a la terrassa del Pub Oquio, (Plaça de Santa Susanna). Comptarem amb la participació d'Albert Guiu, Rafel Haro, Emigdi Subirats, Rafel Duran, Cristòfol Pons, Ramon Àngel Garcia, Mari Chordà, Javier Caballero, Miquel Accensi, i d'altres...
Dissabte 8
10:30 Col·loqui entre els membres dels Clubs de Lectura de les Terres de l'Ebre , amb autors locals. Participaran el Clubs de Lectura de Deltebre, Ulldecona, La Ràpita, Tortosa i Amposta.
11:30 Pausa cafè.
12:00 Signatura de llibres a càrrec d'autors ebrencs.
12:30 Taula rodona La dona en la literatura. Una mirada singular , coordinada per Vanessa Adell, periodista, amb la participació de Francesca Aliern, Teresa Bertran, Mari Chordà, Mª Josep Margalef,Cinta Mulet, Sílvia Favà i d'altres...
17:00 Taula rodona Literatura ebrenca: esclat o normalitat?, coordinada per Josep Igual, amb la participació de Xavier Garcia, Albert Guiu, Tomàs Camacho,Andreu Carranza, Jesús Tibau, Àlex Ferrer, Josep M. Olivé, Josepa Vilurbina i Emigdi Subirats.
19:00 Espectacle poètic-musical Lletres d'Aigua, a càrrec del cantautor Jesús Fusté. Un viatge imaginari a través d'un riu (l'Ebre) agafant les diferents sensibilitats dels diversos poetes que al llarg del temps han escrit en aquestes terres i maridant música i poesia.

dijous, 30 d’octubre del 2008

MAR DE SARDINES A LA CATEDRAL DE LA POESIA, L'HORIGINAL, I UN TEXT D'ANDREU GALÀN


MOMENTS ENSARDINATS A L'HORIGINAL: vegeu aquesta i altres fotos al bloc de l'Horiginal: http://horinal.blogspot.com/2008/10/moments-ensardinats.html

Fou festa grossa. Carles Hac Mor mostrà la primera sardina longitudinal amb un verb fresc i marítim. Una munió de bouetes obriren la mar i feren saltar sardines: Ester Xargay, Anna Aguilar Amat, Helena Porteros, Catalina Girona, Rut Domenech, David Ymbernon, Eduard Carmona, Eduard Margalef, Francesc Gelonch, El Bruixot, Juan Todó, Pau Vadell, lord Alorda, Paco Morales, Miquel Àngel Marín, Andriy Antonovskiy, Andru Galan, i que em perdonin els oblidats

L'Andreu Galàn recità poemes de Mar de Sardines i aquest text, on parla també de Bouesia i de la màquina quimèrica de Paco Morales:


SECRETS DE L'ALQUÍMIA BOUÈTICA


La màquina genial. Déu ha tornat. És de La Cava i batejat amb aigua de l'Ebre. Tan a prop i no ho sabíem. Un anunci que diu: “Bega Cristovella”: aigua en vi, aigua en vi! Vi i cervesa? No, viceversa! Paco Morales, l'inefable per autèntic, un cop més esbudella -i ens escudella- l'infinit amb impunitat i bouesia per mostrar-nos lo més gran misteri: la baluerna genial, lo fòtil del futur, l'andròmina perfecta, això és: la màquina quimèrica; l’enginy dotat del més gran poder: transformar l'aigua en vi. La revolució industrial ha arribat a la bíblia; terratrèmol de 4 graus en l'autopista cap al cel; crack a la borsa del Vaticà. Les empreses de vi de missa se'n van en orris, estols de rectors se suïciden des de llurs campanars: el socialisme de la Cristovella (made in La Cava) arrasa amb la màquina que tant va somiar Doc, el desficaciat inventor de Regreso al futuro. ¡Camarades, ha arribat la revolta! Però...ep, tenim una baixa: Dionís ha mort sota els efectes d'un coma etílic...

I és que aquest home-déu vingut de la Cava prenya lo món d'escultures, de tendresa, de cànem, d'autoretrats, de místiques, quimèriques i alquímiques rampoines: unes formes que ens revelen la interioritat de l'artista d'una peça; els esguits d'una humanitat que travessa subconscients, weblogs, prejudicis, universitats, facebooks, acadèmies a ritme de vertigen tot fent-nos sentir més homes amagats dins de les dones (“tot cos és dona”, diu J.Pons Alorda; “la carn, crec, també és amor”, diu un tal Pau Vadell), a través de tendríssims lectors de l'Odissea abocats a una Mar de sardines des d'on llunyà s'albira l'esguard d'Ulisses, i ens fa sentir més paraula sense pell, menys caspeta postmorderna, més excés al remat d'ell mateix: punt i principi d'una humanitat que expressa llur grandesa des del seu ofici de viure, l'abnegada condició de saber-se un entre tants. I un retall de diari, la dona que mor sota les mans de la bèstia, empalma amb el següent en una escultura que emociona i esfereeix a parts iguals. Aneu a l'exposició de les drassanes; sentiu l'emoció d'admirar la poesia feta carn.

Prô els bouetes ja leviten: mireu quines cames, és la Laia Martínez beneint-nos des del cel de les adúlteres. Que se desnude la vocalista! Al·leluia! Sona fort Paquito el Chocolatero; paraula, sí, paraula de boueta. Oh, Miquel Àngel Marín, capità dels bouetes. Oh, capità, meu capità, lo clarinet és l'aixada, el blues del Delta de l'Ebre o, fet i fet, lo riu és vida. Que lo riu és birra? No, viceversa. Això és: vi i cervesa. Eduard Carmona-Gitanillo del Delta, per l'amor d'Estellés, no em dixes sol. Patrícia Carles dansa sobre la boina de Durruti per fer-nos veure que els camps d'arròs són i seran la mar més verda que mai penetrarà en uns ulls. David Yimbernon pinta el poema visual que Dadà imagina mentre somia amb la Daida. Bouesia a tort i a dret. Andreu Subirats, amb l’ajuda de llurs superpoders, es llança al canal en un rampell de baptisme esperitat i travessa lo riu dotant-lo de vida: el superheroi tortosí se’n surt, i amb escreix. Lo teixidor canta Knocking on heavens doors amb melismes del delta. Carreteres de terra, la corrua de cotxes bouètics es desplaça sense aturador. Açò sembla Mad Max 3. I no, we don’t need another hero!

I més vida. Ma mare al·lucina; mon pare somriu: som a l'estiu, la Bouesia reverbera. Núria i Ferran, sants vius de la poesia, beneeixens els bouetes amb horiginalitat. Foc a la poca roba! Boca de bou s'encarna a través del mèdium Javier Caballero que, pres per la devoció jotera, li deixa joiós sa mística i apersonada còrpora de boueta. L'exorcisme és a punt d'acomplir-se, però alto: un tsunami de sardines inunda lo delta mentre al capdamunt d'una ona Carmeta la riallera balla una jota, i “de roquetes vinc, de roquetes vinc” mentre Pria Caballero, somriu amb llur somriure made in Bolliwood. I ara només queda la mar, que “s’ho empassa tot”, una mar de sardines que tota d’un glop engolix el delta de l’Ebre. I és que la maltempsada, diuen, prompte arribarà a l’horta de València…

Andreu Galan i Martí, 22 d’octubre de 2008.

Foto: Carles Hac Mor i Javier Caballero

diumenge, 19 d’octubre del 2008

MAR DE SARDINES, presentació a l'HORIGINAL, dx 22x08, 20:30

PRESENTACIÓ:

MAR DE SARDINES
Des del Coll de Balaguer la mar salta al sol com un banc de sardines platejades i blaves tancades a l’Almadrava, baix del Cap de Terme.

De JAVIER CABALLERO CID
Ed. Arola, 2008, Tarragona

A L’HORIGINAL, DIMECRES 22 D’OCTUBRE DE 2008 A LES 20,30 h



CARLES HAC MOR PRESENTARÀ MAR DE SARDINES.

SARDINADA DE VERSOS PER CATALINA GIRONA, ANDRIY ANTONOVSKIY, MIQUEL ÀNGEL MARÍN, EDUARD SUBIRATS, EDUARD CARMONA, EDUARD MARGALEF, DAVID YMBERNON, FRANCESC GELONCH, JAUME C. ALORDA, JAVIER CABALLERO, ESTER XARGAY...

I LA MÀQUINA QUIMÈRICA DE PACO MORALES.


HORIGINAL, cicle poètic de l'obrador de recitacions i noves actituds literàries
FERLANDINA 29 ( DAVANT DEL MACBA) BARCELONA 08001


http://horinal.blogspot.com/
http://bouesia2.blogspot.com/

Il.lustració: David Ymbernon, Sense Títol (Bouesia 2007, Arola Ed, Tarrgona 2008)

dissabte, 18 d’octubre del 2008

HELENA PORTEROS: EL NO RECITAL, RIBERMUSICA, LA PELU, 28 X 08, 19.15


HELENA PORTEROS recita dissabte dins la programació del Festival de Música de Tardor - RIBERMUSICA Dissabte 18 octubreHora 19:15
La Pelu (molt aprop de l'església de Sta. Mª del Mar)C/ Argenteria 70-7208003 Barcelona
Cost: GratuïtFestival Ribermúsica 2008
EL NO RECITAL - amb la col·laboració de Mercè Serramalera (veu) i David Drudis (guitarra)

Helena Porteros (Barcelona, 1968)
Helena Porteros Liroz va arribar a Barcelona de ben petita i va fer del català la seva lllengua adoptiva. Des d'aleshores l'ha utilitzada per escriure poemes d'alta densitat anímica. Fins el 1998, any en què s'edità el seu primer llibre Escrits a la pell (Ardeas Poesia), Premi Memorial Anna Dodas 1999, havia publicat en llibres col·lectius tant de poesia com de narrativa: Poesia noranta (Ed. Oikos Poesia), Del camí (Ed. Germania) i Una Coloma a la lluna (Ajuntament de Sta. Coloma de Gramenet), i també en algunes revistes de poesia com Òc i Revista d'Òc, on va ser traduïda a l'occità. Ha estat antologada a Contemporànies (Universitat Rovira i Virgili) i Vint-i-una i una poetes per al segle vint-i-u (antologia). Capaltard.
Participa en recitals i tertúlies literàries, perquè sap que la poesia és ritme i el ritme és so. Se l'ha poguda sentir a Cabrera, a la Mostra de Poesia d'Arenys de Munt, a les Recitacions de Santa Coloma de Farners, als encontres de poetes i titellaires, a recitals espontanis i no tan espontanis de locals i racons de Barcelona. Actualment prepara en col·laboració amb músics l’espectacle poètico-musical POÈSICA III a partir dels seus poemes inèdits 2d13.
NAS VERMELL AL PICASSO
Amb Helena coincidirem en l’experiència brossiana de Carles Hac Mor, EN BROSSA FA DISSABTE A CAN PICASSO, en l’acció “Marina amb Sardines”. Pirata a la vista i una sardina. Assaig general a la mar picassiana. El gest i la campaneta d’Helena fan rogle dialèctic i espectadors

Picassa intemerata. Brossam pro nobis.
Pater creatoris Sardinam pro nobis...


La lletania és una sirena de nas vermell que salta de la mar a la sorra. Poesia rasa. Volta de campana del pa sucat amb oli.

Del nas vermell sortiren coloms aquelles nits màgiques de Juliol al Museu Picasso i poemes de xocolata –Jo mateix sóc un altre.
JC
Un Poema d'Helena Porteros:
MEDITACIÓ I
Ordenava mecànicament les meves idees
controlava com un autòmat els meus sentiments
plorava als enterraments
i reia els acudits.
A canvi, de tant en tant en queia el món a sobre.
Foto: JA, Helena Porteos a la Poepera 08

dijous, 16 d’octubre del 2008

ORLANDO GUILLEN, ANTÒLEG DE POESIA CATALANA. ENTREVISTA


Orlando Guillén en Barcelona
Sonia García García

Orlando Guillén, poeta mexicano, nació en 1945. Entre otros libros es autor de Versario pirata, Rey de bastos y El costillar de Caín. De 1999 a 2004 ha completado la antología Doce poetas catalanes del siglo XX, que el jueves 9 presentó en la BiblioMusiCineteca de Barcelona en su edición virtual y en la que ha invertido alrededor de 30 años. Se trata de libros de poesía traducidos al castellano en circunstancias lo mismo favorables que desfavorables; a veces incluso a la luz de las velas y forzado a escribir a mano. Llegó a Barcelona por primera vez en 1977 y desde entonces vive entre dos patrias. En 1998 el ayuntamiento de Jalapa, Veracruz, le otorgó una beca por un año que fue definitiva para la conclusión de esta antología.

Escritor, periodista y dramaturgo, ¿qué más define a Orlando Guillén?
La pasión por la poesía o el intento de ser un hombre completo, y por lo tanto siempre en proceso creador, pasional y enamorado. Todo esto y lo que contiene tu pregunta, y la muerte, el amor y el sueño, y la vida carnal y espiritual se resumen en lo que realmente soy: un poeta.

¿Cuándo empezó a traducir a los poetas catalanes?
Prácticamente desde que llegué. Tuve la fortuna envenenada de enamorarme simultáneamente de una catalana y de su idioma. La pell i alguna cosa més d’aquesta dona i La pell de brau d’Espriu, te lo digo en esta lengua, fueron la horma de mi zapato espiritual catalán, porque mi pie humano y mexicano ya venía deforme y formado. Con Espriu comencé este trato con la poesía catalana que acabará sólo cuando me muera.

¿Qué significado tiene esta obra?
Muchos. El más importante: dar a conocer con libros enteros de sus clásicos del siglo pasado, en una lengua vehicular de alcance universal como la nuestra, una poesía ibérica silenciada y perseguida y en consecuencia apenas conocida, que cuenta sin embargo mérito propio como la que más en el concierto creador y espiritual europeo. Para la lengua castellana constituye un deslumbramiento en lo inmediato y un enriquecimiento espiritual en el tiempo sucesivo.

¿Quién es el poeta que más le ha influido?
De mi lengua, Quevedo muy probablemente. O a lo mejor Darío.

¿Cuál es su poeta catalán del siglo XX preferido?
Carner, que es el más grande de los músicos del idioma catalán, comparable a Darío en castellano; o quizá Vinyoli, cuya aventura de sabiduría rezuma y trasciende a Rilke y siendo profundamente original es cercana ¿paradójicamente? lo mismo a Llull que a Quevedo.

¿A cuántos poetas ha traducido? No han sido poemas, han sido libros ¿no es verdad?
Los autores de este volumen son quince. Pero he traducido y todavía están inéditos Los frutos sabrosos de Carner, los tres libros de Ferrater (o sea: su obra poética completa), El conde Arnau de Maragall y una amplia selección de los Dimonis de Verdaguer; y de los poetas vivos, a Dolors Miquel y a Enric Casasses.

Casasses señala que «Doce poetas» es monumental, panorámica y de vida, ¿por qué?
El carácter monumental se lo da el criterio de representar a los autores por libros enteros. Es panorámica porque ofrece precisamente un panorama de la poesía catalana del siglo XX por autores imprescindibles y se completa con una muestra crítica relacional bastante autosuficiente, y con una “Noticia de la poesía catalana”, un ensayo general a modo de epílogo de Enric Casasses. Y es de vida porque una obra así justifica una vida, y porque a este trabajo he dedicado gran parte de mi tiempo productivo en los últimos 30 años.

¿Cuántas páginas tiene esta antología?
Es bilingüe, así que tiene como dos mil.

¿Qué editorial la publicará? El Fondo de Cultura Económica y el Institut Ramon Llull, ¿qué papel juegan en esta historia?
Los tratos son actualmente con la editorial Bruguera. El FCE iba en principio a publicar la obra, pero la boicoteó por motivos extraliterarios, de persecución por mi opinión. Un crimen mexicano. El Ramon Llull es institucionalmente el responsable de la difusión internacional y el apoyo consecuente a este tipo de obras, y eso es lo que hace, aunque no siempre sea tan contundente como debiera.

Antes escribió el libro La estampida de los hipócritas, con el que cerraba su defensa de la poesía catalana en México. Hábleme brevemente de esta etapa.
Te hablaré del libro. De su parte literaria prefiero que otros opinen. «La estampida» está presentada en formato jurídico ante la Comisión Interamericana de los Derechos Humanos contra el Estado mexicano por violación sistemática de mis derechos de persona, de escritor y de ciudadano. Es un libro en defensa de la poesía catalana del siglo XX y por la aparición inmediata de «Doce poetas catalanes del siglo XX»; es una documental pública de un crimen de Estado y de particulares con instrumentos del Estado: la crónica fehaciente de la persecución de un escritor hasta la muerte civil en México. La persecución de un escritor ante quien sin embargo perdieron... Es un libro mexicano de la poesía catalana en nuestra lengua y va mucho más allá de Fox y su gobierno; muestra por la entraña la corrupción y la impostura históricas de la élite del poder cultural mexicano. En estas condiciones dejé las cosas en manos de la justicia internacional. Una justicia internacional que, por su parte, hasta ahora no ha hecho nada. A ver si no es como la mexicana... Eso es lo que importa. Lo demás son pendejadas.

La situación mexicana se ha deteriorado de una manera importante. ¿Cómo la ve desde aquí?
A partir del fraude electoral que impuso a Felipe Calderón, el precario poder de este presidente formal se ha sostenido en la militarización de control de las desaveniencias sociales disfrazada de guerra al narcotráfico, cuando cualquiera sabe que la narcopolítica es hoy tajada empresarial y ejecutiva floreciente. En cuanto a la privatización del petróleo, es un caso de traición a la patria de la clase política en el poder en su conjunto, que incluye a los grandes partidos, en nombre de los bestiales negocios de unos cuantos y en beneficio de las trasnacionales petroleras.

Hablando de México... Sé que es un tema doloroso, pero respecto a la autoinmolación de su hermano ¿por qué cree que lo hizo?
Mi hermano Ramiro era un defensor de los derechos humanos idealista e ingenuo, pero de una gran honradez. Se inmoló por aquello en lo que creía, en protesta por la obstaculización de la justicia por las autoridades.

¿Incurrieron en negligencia las autoridades mexicanas?
Desde aquí no tengo elementos suficientes para saber hasta dónde o simplemente para saberlo. Me ha hablado dos veces el gobernador de Veracruz, con quien he sostenido una relación “cordial” desde mi juventud, hasta donde puede serlo entre un político y un poeta. Conozco pues de primera mano la versión oficial. Me llegan las versiones de mi familia permanentemente, y todavía hay muchas dudas, y también me llegan las versiones que circulan. Este es un caso que debe esclarecerse. Por el momento, prefiero mantenerme atento pero lejano. No seré yo quien haga retórica con la muerte de mi hermano. Bastante tengo con mi propio dolor.

¿Esta acción entra dentro de esta ola de creciente violencia en el país?
No de manera directa. La violencia de hoy en México es un resultado de la miseria de las grandes mayorías o es producto del enfrentamiento entre el cártel favorecido por el gobierno federal de turno y las bandas rivales, o de ambas con el ejército y las policías militarizadas..., y por sí misma la que genera la presencia del ejército fuera de los cuarteles.
¿Volverá a México o vive en exilio forzado?
Voy y vuelvo a y de México cuando es pertinente. Nunca he tenido problemas por eso. Pero actualmente, además de mexicana, toda mi familia es española: mi esposa de nacimiento y mis hijos porque a ello tenían derecho y lo son, y yo mismo he cubierto ya todos los trámites para ello y en cualquier momento juro la constitución española.

¿De qué vive?
De mi familia, de mis amigos, y del aire que nos besa la pelona. ¡Y todavía hay quien desde la desfachatez de la barriga llena institucional se atreve a sugerirme que, para facilitar la aparición de «Doce poetas», renuncie yo a mis derechos sobre ayuda a la traducción! ¡Habrase visto!

¿Qué necesita?
Todo y nada. Trabajo, y que ese trabajo no me ocupe el tiempo de mi trabajo creador.
http://argentina.indymedia.org/news/2008/10/632188.php
FOTO: JA, MÀSCARA, Llunàtica 08

dimarts, 14 d’octubre del 2008

EDUARD CARMONA I JOAN ROVIRA INTERPRETEN CORALL ROMPUT A L'HORIGINAL

El proper dimecres 15 d'octubre, a les 20:30, a l’Horiginal EDUARD CARMONA I JOAN ROVIRA continuen interpretant 'Coral Romput', l’extraordinari poema de Vicent Andrés Estellés, el poeta de Burjassot:

A tu que et rius, a tu, et voldria tenir
per sempre al meu costat, rient-te, perquè rius,
i rius amb tota l’ànima i rius amb tot el cos,
i rius, amor!, amb tota la teva joventut
i amb la salut daurada de la taronja oberta
amb els dits, amb les ungles, bàrbarament alegre
!” (fragment)

Estellés fa bandera d'un sentiment cívic col·lectiu, tot presentant-se com a intèrpret dels mots de la tribu i de les reivindicacions del seu poble. (Vicent Salvador, http://www.uoc.edu/lletra/noms/vaestelles/index.html)

EDUARD CARMONA és estudiós i apassionat intèrpret de Vicent Andrés Estellés, tal com l’he vist en el fabulós recital Encén Estellés, el curs passat, o en el marc de Barcelona Poesia a la plaça de Sant Felip Neri.
Poeta ell mateix o flama poètica: Poesia és supervivència –defineix a Pedra Foguera, on escriu versos com

cada vegada que encenc la lletra
em cremo els dit
.

És conegut també com l’inventor del terme Bouesia, nom del festival poètic de les terres de l’Ebre que enguany arribarà a la cinquena edició.


JOAN ROVIRA, músic de trajectòria llarga acaba d’editar un disc amb Arangu. Com a saxofonista i com a músic en general, Joan Rovira es caracteritza per la seva versatilitat d'estils, destacant el seu so potent i el seu fraseig que combina elements del be bop amb d’altres sonoritats més modernes com el Soul o el Funk. Músic de vent i corda templa les cordes del cor i l’ànima
http://joanrovira.nireblog.com/




Horiginal, C/ Ferlandina núm. 29, Barcelona (davant del MACBA).
15 d'octubre, a les 20:30

EDUARD CARMONA I LAIA MARTÍNEZ estan a la QUINZENA POETICA DE VILAFRANCA , CONFRARIA DE SANT RAIMON, 24 X 08, 20.30
FOTO: Ja, Eduard Carmona, Castellvell 2008

dimecres, 8 d’octubre del 2008

KINZENA POÈTIKA: VILAFRANCA, 13 A 26 D'OCTUBRE


kinzena poetika
de Vilafranca del Penedés
del 13 al 26 d'octubre de 2008

i el nostre preu es l'infinit
(L 'infínit, de David Jou )


PROGRAMACIÓ:

Dilluns 13 d'octubre a 2/4 de 9 del vespre
Viatge inaugural
SANTI BORRELL i ANNA LLACH amb la Companyia poètica sentit invers: Glòria Roqué (veu), Pol Font (bateria) i César Mayo (baix)
Whitman Restaurant! (c Tossa de Mar, 12-14)

Dimarts 14 d'octubre a 2/4 de 9 del vespre
ALBERT ROIG Vinseum. Tast de VINSEUM - àmbit Aplec (pl Jaume I, 1)
Dimecres 15 d'octubre a 2/4 de 9 del vespre
Balada de l’Holandès Errant, GERARD HORTA i TRIULET,
El Forat del Pany (c Pati del Gall, 11)

Dijous 16 d'octubre a 2/4 de 9 del vespre
PERE ROVIRA i DAVID FIGUERES,
L'Odissea Llibres (c de la Font, 21)

Divendres 17 d'octubre a 2/4 de 9 del vespre
Joc partit, ENRIC CASASSES i BLANCA LLUM VIDAL,
AA VV de l'Espirall (pl Doctor Bonet, s/n)

Dissabte 18 d'octubre a 2/4 d'1 del migdia
ANNA MALUQUER i LA BIG BANG VALONA amb la direcció musical de Marc Egea,
Placa de santa María

Dilluns 20 d'octubre a 2/4 de 9 del vespre
JAUME C. PONS i EMILI SÁNCHEZ, (In)continents eufòrics mermats,
Bodegues J. Trias (c Corriere, 6)

Dimarts 21 d'octubre a 2/4 de 9 del vespre
Somiava que creixia cap amunt,
esponerós, com un arbre...
MANEL CLOT,
Escenari del Casal Societat La Principal (rbla de riostra Senyora, 35-37)

Dimecres 22 d'octubre a 2/4 de 9 del vespre
Charles Baudelaire, poeta de ciutat. JORDI LLOVET,
Sala dels Claustres de sant Francesa (c sant Pere, 1 - entrada per l'Antic Hospital)

Dijous 23 d'octubre a 2/4 de 9 del vespre
SILVIE ROTHKOVIK i TOMÁS ARIAS,
Can Trabal - Local del GEP (pl Jaume I, 13)

Divendres 24 d'octubre a 2/4 de 9 del vespre
LAIA MARTÍNEZ i EDUARD CARMONA,
Confraria sant Raimon, Casal de la Gent Gran (c Peguera, 2)

Dissabte 25 d'octubre a les 2/4 d'1 del migdia
El sabor de la pólvora de Roque Dalton, poeta y guerrillero,
ANTONIO BECERRO i MANEL CANTÓN
Garatge de Ca l'Albareda (crta d'lgualada, 11)

Dissabte 25 d'octubre a 2/4 de 9 del vespre
Les metamorfosis del viatge, labatzuca diu Bartra
LABATZUCA
Ricard Oliva (sac de gemecs, launeda, flauta eivissenca, banya), Roger Pineda (guitarra eléctrica i programacions elèctriques), Helena Torrent (bateria), Oriol Oliva (baix), Marc Torrent (viola de roda), Xavier Grimau (paraula), Cristina Brossa i Toni Raya (visuals)
Teatre de l'Escola Estalella Graells (c Carme, 1)

Diumenge 26 d'octubre a les 7 de la tarda
Cabaret Voltaire
TEATRE KADDISH
Xavier Giménez Casas (direcció i dj), Bertrán Cazorla (traducció), Pau Bou, Isabel Núñez-Castro, Xavier Llorens, Arnau Puig i Albert Riballo (intèrprets), Dolors Juárez (vestuari)
Teatre Cal Bolet (c de Cal Bolet,). Preu: 9 €

Organitza: k poetika : eskamot kultural, en conveni

www.kpoetika.cat

dimarts, 7 d’octubre del 2008



cafè+poesia
cicle poètic de l'obrador de recitacions i noves actituds literàries
ferlandina 29 ( davant del macba) Barcelona 08001
horiginalpoesia@gmail.com
http://horinal.blogspot.com/

DIMECRES 8 D'OCTUBRE 20,30 h.:
Presentació de "La fruta del tiempo"
(narracions) d'Óscar Sotillos
amb Javier Molina a la guitarra


------

DIVENDRES 10 D'OCTUBRE 20,30 h.

Còpula de poetes i titellaires:

Poetes:
Xavi Sabater,
Pere Sousa,
Ester Andorrà,
Josefina Vidal.
Coordinadors: Joan Vinuesa i David Castillo

Titellaires:
Aitana-Bea i Carme,
Santi Arnal,
Pep Pascual i Mireia Nogueras
Coordinador: Pep Gómez




pre-visions
15 d'octubre: Coral Romput (Eduard Carmona i Joan Rovira)

22 d'octubre: Javier Caballero i Paco Morales
presenten "Mar de sardines"


Exposició: Collages i pintures de Marsal Ferré

i com sempre més infos a http://horinal.blogspot.com/)
IL.LUSTRACIÓ DE MARSAL FERRÉ

dilluns, 6 d’octubre del 2008

"DOCE POETAS CATALENES DEL SIGLO XX", ANTOLOGIA DE POESIA CATALANA, EN XARXA


En este link
http://barcelona.indymedia.org/newswire/display_any/352693
se puede leer el artículo de abajo. Se ruega redistribuir. LFdUAC

«Doce poetas catalanes del siglo XX»

Presentación de la edición virtual
Ferran Guàrdia Garcia

Orlando Guillén y Enric Casasses inauguran el día 9 la BiblioMusiCinetecacon una muestra de esta monumental obra de traducciones

Con un grande y singular evento poético a modo de apertura de temporada, la BiblioMusiCineteca de Vila Vilà 76, bajos, de Barcelona,
ofrece al público este jueves 9, a las 20 horas
la muestra de presentación de la edición virtual del libro monumental de traducciones «Doce poetas catalanes del siglo XX» del poeta mexicano Orlando Guillén.
Se trata de una lectura bilingüe a cargo del autor y del poeta catalán Enric Casasses, epiloguista de la obra. Presentado por Andreu Subirats.

La edición virtual de este libro se anticipa a su edición física contemplada para mediados del año que viene según fuentes confiables, y puede accederse a ella en
http://www.floresdeuxmal.com/
página web de Las Flores de Uxmal Arte y Cultura AC, organización mexicana de intercambio cultural mexicano-catalán.

El lector accederá aquí a la lectura de libros enteros de los poetas Guerau de Liost, Josep Carner, Carles Riba, Joan Salvat-Papasseit, J. V. Foix, Pere Quart, Agustí Bartra, Salvador Espriu, Joan Vinyoli, Joan Brossa, Gabriel Ferrater, Vicent Andrés Estellés, Maria-Antònia Salvà, Clementina Arderiu y Rosa Leveroni.

La BiblioMusiCineteca es un amplio espacio de atividades culturales diseñado y equipado para estos fines, ubicado en la capital catalana muy cerca del metro Paral·lel en la calle Vila
Vilà, 76 bajos, junto a la peluquería "Dolors", a 50 metros del viejo teatro de revista El Molino, actualmente en derribo y construcción pero todavía con la fachada indemne.
Teléfono de contacto: 93-443 12 05.
Il.lustració, de l'edició virtual.
Cada poeta és presentat amb la foto i un poema i la traducció d'Ornaldo Guillén

BOIRA
Molt abans que te'ls tornis vella i grisa,
l'ombra del núvol meu damunt l'estesa
de natura i conreu: la teva terra,
com un floc de lleu cendra, imperceptible
per tots ells, però encara no per tu,
quan se l'endugui un últim pàl•lid vent
s'arrissarà convulsa per l'adéu,
i et deixarà el record d'un fred caduc.
Sé com, després, se'ls obriran les vies
del sol, quan, dins la múltiple sorpresa
de fulles nobles, els fibli l'orella
l'àgil flauta infernal del teu migdia.
Ho sé jo, que ara emboiro el teu profund
crepuscle matinal. Tot desesper
d'alçar-me, m'emparraco en esbarzers
i omplo de plor còrrecs d'incertitud. .

NIEBLA
Mucho antes que te les vuelvas vieja y gris,
la sombra de mi nube sobre esta extensión
de naturaleza y cultivo: tu tierra,
como un copo leve de ceniza, imperceptible
para todos ellos, pero todavía no para ti;
cuando se la lleve un último pálido viento,
se rizará convulsa por el adiós
y te dejará el recuerdo de un frío caduco.
Sé muy bien que después se les abrirán los caminos
del sol, cuando dentro de su múltiple sorpresa
de nobles hojas, les aguijonee el oído
la ágil flauta infernal de tu mediodía.
Lo sé yo que ahora nublo tu profundo
crepúsculo matinal. En mi desesperación por
levantarme, dejo la piel entre zarzales
y lleno de llanto cárcamos de incertidumbre.