dijous, 8 de desembre de 2016

HACSSEMBLEA INDISCIPLINÀRIA, 14 XII 2016, La Calders, BCN



HACSSEMBLEA INDISCIPLINÀRIA
amb motiu de la presentació del llibre 
ESCRIPTURES ALÇURADES de CARLES HAC MOR,
:Rata_ edicions.

Dimecres 14 de desembre, a dos quarts de vuit del vespre a la
Llibreria La Calders.
Passatge de Pere Calders, 9, 08015 Barcelona.

DissertHACions, contrHACdiccions, recitHACions, HACcions, reHACcions
reflexions, lectures, silencis, soliloquis, proclames i etcètera.

Amb
Iolanda Batallé, editora de Rata_,

els prologuistes del llibre:
Àlex Broch, Joan Casellas, Jordi Marrugat, 
Dolors Miquel, Jordi Nopca, 
Jaume Pons Alorda, Ester Xargay,
i 
Adolf Alcañiz, Vicenç Altaió, Andrii Antonovsky, Eugènia Balcells, Mireia Calafell, David Castillo, Antoni Clapés, Marta Darder, Eduard Escoffet, Jordi Florit, Jesús Galdon, Ferran García Sevilla, Francesc Gelonch, Catalina Girona, Manel Guerrero, Anna Pantinat, Pilar Parcerisas,  Paulalba, David Picó, Max Porter, Carles Poy, Ricard Ripoll, Elena Sixto, Joaquin Sala-Sanahuja, Dolors Udina, Patricio Vélez, Vicenç Viaplana, Joan Vinuesa, David Ymbernon, Mireia Zantop.
i tothom que s'hi vulgui afegir.



Escriptures alçurades

Escriptures alçurades és un crit. Un bram tempestuós que busca un oïdor. Un text complex, visceral i a voltes turmentat que busca un lector. És un diàleg de sords que diuen més del que xerren. Un tour de force que no deixarà indiferent el lector que s'hi endinsi sense prejudicis i que hagi deixat enrere formalismes, convencionalismes, etiquetes i tot el que hagi après. Cal entrar-hi despullat, nu, embrionari, perquè el que s'hi diu és tan sublim que es nega ell mateix. 


Cap precisió ni eficàcia. Si no volem anar enlloc, qualsevol camí ens hi portarà, però ens ho podem estalviar: l’enlloc som nosaltres mateixos. Hom pot forçar els mots i després deixar-los anar, a raig, i hom els pot deixar venir i anotar-los sense interrompre llur cursa aigua avall. Ara podem anar més lluny en la destrucció, envers la destrucció del teatre, del llenguatge, de l’art, de l’escola. L’art és un perill per a l’art. L’ensenyament és un perill absolut per a l’individu. El sentit del ridícul és un dels pitjors obstacles per a la llibertat. Tota convicció és una malaltia.


XVI PREMI JOAN FUSTER
Carles Hac Mor guanya a títol pòstum el premi Jaume Fuster
Mort a finals de gener als 75 anys, el poeta, assagista i artista ha estat reconegut per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
JORDI NOPCA
Carles Hac Mor (Lleida, 1940–Sant Feliu de Guíxols, 2016) ha estat reconegut pòstumament amb el premi Jaume Fuster a la trajectòria que cada any concedeix l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. És la primera vegada que el guardó distingeix un autor mort.
L’obra d’Hac Mor va néixer amb l’impuls subversiu de Tristan Tzara però va ampliar horitzons incorporant-hi altres avantguardes i models culturals i teòrics que van experimentar amb el llenguatge a partir de la dècada dels 70, com ara el textualisme. A partir del Grup de Treball, que va agrupar artistes tan diversos com Carles Santos, Francesc Abad, Àngels Ribé i Antoni Muntadas, Carles Hac Mor va cosignar una sèrie d’articles a 'Tele/eXpres' sota el pseudònim Ignasi Ubach, “base teòrica que connecta l’art conceptual amb la poesia que escriuria més endavant”, recorda Jordi Marrugat, que el 2009 va publicar l’assaig 'La revolució com a origen de l’escriptura de Carles Hac Mor i l’escriptura de Carles Hac Mor com a origen de la revolució' (Arola).
El 1977 va arribar el seu debut, 'Tu’m és no m’s. Desig/enuig. Escalaborns', que continuaria amb títols importants com 'Anar i tornar' (Empòrium, 1979) -en col·laboració amb l’artista visual Eugènia Balcells-, 'De tranuita' (Albert Ferrer, 1983) i l'indispensable 'S’ha rebentat l’hospici' (Cafè Central, 1992). Aquell mateix any publicava 'Un pedrís de mil estones' (El Mèdol, 1992), primera de les col·laboracions amb Ester Xargay, parella i coautora de l’antinovel·la eròtica 'Carbassa a tot drap, o amor lliure, ús i abús' (Pagès, 2001), 'Zooflèxia' (March, 2007) i una gran quantitat de peces visuals, a més de coorganitzadora d’una gran quantitat de recitals a partir de mitjans de la dècada dels 90. Entre els seus últims títols destaquen 'Sí fa que sí' (Lleonard Muntaner, 2011) i 'Dietari del pic de l'estiu' (Edicions 62, 2012), que va guanyar el premi Jocs Florals. Aquesta tardor, el nou segell d'Enciclopèdia Catalana Rata publicarà l'últim títol inèdit d'Hac Mor, 'Escriptures alçurades'.
Un premi amb setze anys de trajectòria
El Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana és un guardó destinat a posar en relleu el conjunt de l'obra d'un escriptor o escriptora de la literatura catalana. És un premi a la trajectòria, a la repercussió i a la divulgació que ha tingut la seva obra, i té especial rellevància pel fet de ser escollit a través de les votacions dels companys d'ofici socis de l'AELC. En aquesta setzena edició, els finalistes han estat Carles Hac Mor, Jordi Pàmias i Antoni Vidal Ferrando.
En anteriors ocasions l'han guanyat autors com Quim Monzó, Carme Riera, Maria Barbal, Montserrat Abelló, Feliu Formosa, Josep Vallverdú i Joan Margarit.
Carles Hac Mor, XVI Premi Jaume Fuster
19 d'abril de 2016
LLUÍS ALABERN, AntiHomenatge Paraparèmic a Carles Hac Mor Lleidatà Universal, BCN POESIA 2016


Els escriptors en llengua catalana donen el Premi Jaume Fuster a Carles Hac Mor com a homenatge a títol pòstum
Amb aquest premi, la literatura catalana reconeix l'experimentació literària
Aquest migdia ha tingut lloc la roda de premsa de lliurament i anunci del XVI Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana, que ha guanyat Carles Hac Mor. La roda de premsa ha tingut lloc a Barcelona, a l'Aula dels Escriptors de la seu de l'AELC.
Carles Hac Mor va ser autor d'una obra heterodoxa, a través de la qual va explorar els límits de l'expressió amb l'experimentació del llenguatge, l'inconscient i la transgressió de la norma.

Les bases del Premi Jaume Fuster diuen, textualment «Els candidats són tots els escriptors en llengua catalana, vius en el moment de convocar el premi i que no hagin estat guardonats amb aquest premi». Com que Carles Hac Mor va morir el 27 de gener de 2016 als setanta-cinc anys, dues setmanes després de convocar-se el premi, els escriptors en llengua catalana l'han volgut homenatjar a títol pòstum. És la primera vegada que aquest guardó reconeix la trajectòria d'un autor a títol pòstum.

A la roda de premsa hi han assistit Bel Olid, presidenta de l'AELC; la poeta i videoartista Ester Xargay, companya de Carles Hac Mor, que ha recollit el guardó acompanyada del fill del poeta, Carles Agustí. El crític literari Jordi Marrugat ha glossat la trajectòria de Carles Hac Mor, i la poeta Laia Martinez i Lopez n'ha recitat alguns poemes.
La presidenta de l'AELC, Bel Olid, ha destacat que Carles Hac Mor sempre va estar al costat de les generacions joves, i va actuar en tot moment com un pont intergeneracional, entre els artistes.

El fill de Carles Hac Mor, Carles Agustí, ha agraït als escriptors que hagin reconegut amb aquest premi la trajectòria del seu pare, del qual ha comentat que sempre va tenir dues famílies, «la biològica, i la família d'artistes i escriptors, que ara ha demostrat com l'estimaven».

Ester Xargay ha volgut agrair al col·lectiu d'escriptors aquest reconeixement. Ha comentat que «tot i que a ell no li interessaven els premis, crec que se'l mereix i que li hauria agradat rebre'l, especialment aquest, que el decideixen els propis escriptors». Al mateix temps, Xargay ha destacat que és important que la literatura catalana reconegui també un altre tipus de literatura, la que practicava Carles Hac Mor, aquest «espai de llibertat immens que és l'experimentació literària».

En el mateix sentit s'ha expressat el crític i historiador de la literatura Jordi Marrugat, que ha glossat la trajectòria d'Hac Mor. Amb aquest premi, ha dit «la literatura catalana es reivindica en la seva riquesa, reivindica els seus extrems», referint-se al fet que l'han rebut autors d'obra i trajectòria tant diversa com Joan Margarit o Carles Hac Mor. La literatura, ha dit Marrugat, és més conservadora que les arts plàstiques, però amb Carles Hac Mor «hi ha un abans i un després en l'experimentació i la transgressió literària, no només en l'àmbit de la literatura catalana, sinó de la literatura en general». Carles Hac Mor, ha dit, «defensava una obra que fos viva, i molts dels seus poemes atacaven la literatura que s'entén com a una cosa separada de la vida».
Jordi Marrugat ha dit, també, que està previst que el nou segell d'Enciclopèdia Catalana «Rata» publiqui l'últim títol d'Hac Mor,  l'assaig Escriptures alçurades, i properament el poemari No ben bé, i ha comentat que espera que aquest premi sigui un revulsiu per acabar de publicar l'obra completa de l'autor, de la qual de moment hi ha el primer volum.

L'AELC editarà, també, un volum de la col·lecció «Retrats», dedicat a Carles Hac Mor, a cura del mateix Marrugat.

La poeta Laia Martinez i Lopez ha encetat i tancat la roda de premsa recitant els poemes «El temporal de les faves» i «Pujar-se'n al cel», de Carles Hac Mor.

Per acabar, Bel Olid ha anunciat que l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana organitzarà, d'aquí a unes setmanes, amb l'ajuda d'Ester Xargay, una festa dedicada a Carles Hac Mor.

També ha explicat la iniciativa de l'AELC d'imprimir punts de llibre amb el poema «Podries», que han cedit els hereus de Joana Raspall i amb una il·lustració de Mercè Canals, perquè els autors reparteixin el dia de Sant Jordi, en una acció simbòlica per expressar la indignació amb els governs europeus respecte de l'actuació amb les persones que fugen de la guerra [més informació].

Carles Hac Mor –Carles Hernández i Mor– (Lleida, 1940 - Sant Feliu de Guíxols, 2016). Estudià dret, filosofia i periodisme, al qual es dedicà professionalment. Col·laborà en revistes i diaris (Tele-Exprés, El País, Diari de Lleida, Segre, Diari de Barcelona, Avui) i en guions cinematogràfics. Durant els anys setanta i vuitanta cofundà les revistes d’art i poesia TecstualAmpit i L’avioneta, i n'impulsà d’altres. Del 1973 al 1975 practicà l’art conceptual amb el «Grup de Treball». Exercí la crítica d'art, fou autor de centenars de textos per a catàlegs d’exposicions i practicà l'acció artística. En aquest vessant de teòric de l'art, el 1988 rebé el premi Espais i publicà l'assaig Ut poesis pictura, i posteriorment d'altres sobre la creació artística en general, com La comèdia d'un incest (1989), Despintura del jo (2000, premi Joan Fuster d'assaig 1999) i Enderroc i reconstrucció(2007). Cal esmentar, també, els escrits amb Ester Xargay Zooflèxia (2006) i Fissura (2008).

És autor d'una obra literària heterodoxa i anticonvencional que explora els límits de l'expressió a través de l'experimentació amb el llenguatge, l'inconscient i la transgressió de la norma. Publicà obres en prosa, qualificables de manera aproximada com a “novel·les” (La fi del món, 1994; Carbassa a tot drap o Amor lliure, ús i abús, 2001), però el seu vehicle principal fou la poesia, entesa en una concepció molt propera a l'art conceptual, la performance, el collage, o altres modalitats artístiques. Inventà subgèneres com ara l'escalaborn, la paraparèmia i l'hiposeptimí. La seva obra poètica publicada comprèn els reculls Tu'm és no'ms (1977), Anar i tornar (1979, amb Eugènia Balcells), Agoc (1981), De tranuita (1983), Un pedrís de mil estones (1992) i S'ha rebentat l'hospici (1992). Continuà la seva obra amb els llibres de poesia El desvari de la raó (1995), Epítom infra nu o no: ombres de poemes de Marcel Duchamps (amb E. Xargay, 1997), Hi ha un diari sota l'estora (2000), No em cap al cap(2001), Fer safor (2001), Cabrafiga (2002), Metafonia (Deslectura de Paul Celan) (2003), M'he menjat una cama (2004, premi Rosa Leveroni 2003), Com aquell qui diu (2004), Ad libitum (2004), Ho he fet fer (2005), Coma induït (2007), Regoc(2009), Himnes del no-ésser (2009), Filacteri d'infrallengua (2011) i Si fa que sí (2012). El 2011 publicà un primer volum de l’Obra completa punt u –a cura de Xavier Garcia López amb pròleg de Jordi Marrugat–, i el 2012 guanyà els Jocs Florals de Barcelona amb el poemari Dietari del pic de l'estiu. Publicà també l'obra dramàtica Llevant, pluja al davant (1990) i dos volums de Converses (2006) i el de correspondència Fer les cartes (2011), tots tres amb el poeta Antoni Clapés. [FONT: Gran Enciclopèdia Catalana]

El Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana és un guardó destinat a posar en relleu el conjunt de l'obra d'un escriptor o escriptora de la literatura catalana. És un premi a la trajectòria, a la repercussió i a la divulgació que ha tingut la seva obra, i té especial rellevància pel fet de ser escollit a través de les votacions dels companys d'ofici socis de l'AELC. El sistema és el següent: en una primera ronda, els socis poden escollir qualsevol escriptor o escriptora –viu en el moment de convocar el premi i que no l'hagi rebut abans– i en una segona ronda, la votació es fa entre els tres noms més repetits.

Els escriptors distingits en les edicions anteriors han estat Víctor Mora, Joaquim Carbó, Andreu Martín ('Memorial Jaume Fuster'), Jesús Moncada, Quim Monzó, Jaume Cabré, Maria Antònia Oliver, Carme Riera, Feliu Formosa, Joan-Francesc Mira, Montserrat Abelló, Maria Barbal, Màrius Sampere, Emili Teixidor, Josep Vallverdú, Isabel-Clara Simó, Jaume Pérez Montaner i el darrer, Joan Margarit.

 
JESÚS GALDÓN, AntiHomenatge Paraparèmic a Carles Hac Mor Lleidatà Universal, BCN POESIA 2016
EL TEMPORAL DE LES FAVES

Com que l’escriptura la voldria
retallada, descosida, sargida, apedaçada,
foradada i ratada, vaig fent com si no hi fos,
deixo que ragi, tot i que no les tinc totes
mentre, ben decidit, esmotxo, desmanego,
aparraco, desgasto i faig culcosits i badadures
fins que jo mateix acabo tot retallat, descosit,
amb tomàquets i pedaços, clivellat i rosegat.

Llavors, tu t’ho emprovaries, i, atorrollat
i empipat, amb la fatxa que faries, m’engrescaries
a enllestir-ho: et trauries la rampoina
i, juntament amb el meu barret,
la llençaria al foc, m’hi escalfaria,
i et tornaria el teu vestit havent-lo fet bocins:
aquests esquinçalls, socarrimats per les cendres
vives d’aquells parracs, foren els meus poemes,
no tan informes com voldria amb la dèria que tinc
de passejar-me per la boira de Ponent,
no tan descordats com resultarien
si no els haguessis de llegir.


PUJAR-SE’N AL CEL

En aquesta tanka,
com la proa amb les ones,
uns mots en fila
van netejant els vidres.
Hem fet cap a on érem.
19-04-16



dimarts, 29 de novembre de 2016

BARCELONA PENSA: RESILIÈNCIA BOUÈTICA




MONTSE FANDO
MÀNGEL i el Bou-mosquit. F: Facebook Bouesia

La lenta mort de la Bouesia tanca el Barcelona Pensa, el discurs filosòfic com un bé comú i compartit. Amb una giragonsa més la Bouesia mastega i s’empassa l’alfa i l’omega del Delta, el cos bouètic de Carles Hac Mor, boucèfal peripatètic i infrapoeta de la cadira com seu, i el terrible mosquit, transmutació del bou genèsic. Una correntia envaeix el Pati Manning.  Rafa Tormo, Fernando Paniagua, Andreu Meixide, Zoraida Roselló, una munió de bouetes, transiten amb l'ofrena corpòria, el viure que ens repensa cosa entre les coses, carn, vianda, taula. Travessa la facultat de filosofia, el pati de les dones, el CCCB, el MACBA. Concorren en el seguici participants i squatters i el carrer esdevé marc de mots i discussió festiva, on borina el pastís, el clarinet com corifeu, el responsori coral i la lletania dels quatre gustos cardinals. Engegat el baptisme social (M. Delgado), la processó engoleix l’experiència bouètica, passa pels budells de la digestió i excreta el fràgil turment alat de la performace. Vet aquí Alba Torn, Màngel Marín, Javier Caballero, l’imprevist Roc i el traç pregnant de Montse Fando, que mira i camina, i a les fosques aplica els colors del que hi ha, barreja ciutadans i bouetes. Una cercavila decanta i tomba el vuit a l’infinit, ziga zaga, zum zum, el saber no pesa. El mosquit lleuger fibla punyent el cos concret de la ciutat. Rere l’skyline la plata llunàtica es desfà en boirina pixanera. Resiliència bouètica. 

MÀNGEL I JA

ALBA TORN
BOUPREGÓ DE MIQUEL ÀNGEL MARÍN

CINC VOCALS

Bouesia és una paraula híbrida: bou i poesia, arena i recital, escenari i possibilitat del món.
I que conté les cinc vocals.
El prefix bou :
A tomb de vila bou - Aboupocalipsys - Aboupocalíptica - Antibouesia antiboueta - Autobiobougrafia - Bou vent i barca nova - Bouafter- Bou-app - Bouascèsi - Bouca -  Boucapital - Boucapítol -  Boucasa -  Boucèfal - Bouceroles - Boucloenda - Boucòctel silenciós - Boucomençament  - Boucomposició - Bouconcepte - Bouconcert - Bouconclusió -Bouconferència - Bouconjunció - Boucosa - Boucremat - Boucrònica - Boucura - Boudistància - Bouema - Bouèresi - Bouescàndol - Bouesia -  Bouespectador - Bouésser - Bouestrofes - Boueta - Boueta en cap - Boueta Major - bouetam - Bouetarro - Bouetessa - Bouètic - Boufesta - Boufí -Bouforagitat - Boufracàs - Boufregit - Bouhaus - Bouimatge - Bouinauguració - Bouintervenció - Bouística - Bouj’z - Boulansteri - Boulector -Boullengua - Boullit -  Boullum - Boullywood - Bouluntat pròpia - Boumanera - Boumiracle -  Boumisteri - Bounica - Bounopresó - Bouoli en un llum - Bouparafrasejant - Boupas - Boupilota - Boupoètic - Boupoètica - Boupopular - Boupossible - Bouprefix - Boupreludi - Bourevista caminada - Bourima - Bouritme -Bouromeria - Bousaducea - Bousalutació - Bousenglar - Boustriptease - Bousubstància -  Bouteoria - Boutiga - Boutornar -Bouversos - Brabou - Cabrabou - Cal bou - De viva Bou - Desboulocalització - Deu al bou - Perbouformance - Protoboueta - Rotonda vacaboumba - Tornabous - Totbou - Vacabous - Via bovis - Videobouesia

El prefix bou : una cunya en el concepte de poesia, concepte exacerbat, foradat, fer saltar -o ballar- la referència. (Derrida)
Urbà i rural, oral i escrit, concret i abstracte, baixa i alta cultura, interiors i exteriors.
¿Dadà és de La Cava? ¿Fluxus és de Deltebre?
El Delta de l’Ebre: un lloc té caràcter; un espai no té caràcter (Neuhaus). L’última societat agrícola de la Mediterrània. Una marca de l’ecologia turística.
Una relació dilatada i profunda amb l’animal. El bou i el cavall, el gat i el gos, les gallines i les oques, el tossino i la cabra, la mosca i el mosquit, la granota i l’anguila.
Aixada i instrument de música, treball i festa, bou i poesia: Bouesia.
MIQUEL ÀNGEL MARÍN

ROC EN VERSOS POLILINGÜÍSTICS

PARAULES D'HOMER. J.CABALLERO



FOTOS: FACEBOOK BOUESIA
IL·LUSTRACIONS: MONTSE FANDO

divendres, 18 de novembre de 2016

CLOENDA BOUÈTICA BCN PENSA: CANVI D'ITINERARI





divendres 18 de novembre, 18:00 - 20:30

La festa s'inicia a les 18h  amb la processó de Bouesia,

QUE SORTIRÀ DES DE LA PORTA DE L’HORIGINAL, CARRER FERLANDINA, DAVANT DEL MACBA


i ens conduirà al Pati Manning on gaudirem de l'espectacle, de la companyia, de l'intercanvi de llibres i de l'entrega de premis del concurs del Pensa.






dijous, 17 de novembre de 2016

BARCELONA PENSA: TOPOGRAFIES PERIFÈRIQUES I CLOENDA BOUÈTICA, DV 18 XI 16, 17 h


TOPOGRAFIES PERIFÈRIQUES

Llibreria Altaïr  divendres 18 de novembre, 17:00
Andreu Meixide, Fernando Paniagua, Rafa Tormo, Anna Zaera
Coordina: Roman Aixendri
Accés: lliure i gratuït

LLIBRERIA ALTAÏR

Gran Vía, 616

Barcelona


FESTA DE CLOENDA DEL PENSA


divendres 18 de novembre, 18:00 - 20:30

La festa s'inicia a les 18h a Plaça Universitat amb la processó de Bouesia, que ens conduirà al Pati Manning on gaudirem de l'espectacle, de la companyia, de l'intercanvi de llibres i de l'entrega de premis del concurs del Pensa.

Festa de cloenda
Pati Manning | divendres 18 de novembre, 18:00 - 20:30
Recital de Bouesia, lliurament de premis del Concurs Pensa i més coses. Durant l'acte hi haurà activitats d'intercanvi de llibres.
Accés: lliure i gratuït
Carrer de Montalegre, 7, 08001 Barcelona


f: Bouesia

TOPOGRAFIES PERIFÈRIQUES ES PRESENTA AL BARCELONA PENSA QUE CLOURÀ AMB UNA ACCIÓ PERFORMÀTICA I CANÍBAL DE LA BOUESIA

El Festival d’Acció Poètica Bouesia, com a màquina de poesia, com a lloc de pensament i reflexió, com a discurs emancipador, també estarà present a la tercera edició del festival de filosofia Barcelona Pensa. I ho estarà per partida doble. D’una banda, es farà la primera presentació pública de Topografies Perifèriques, i per una altra, tindrà lloc una acció performàtica, que seguint la línia caníbal del festival Bouesia d’enguany, consistirà en menjar-se un mosquit del delta convertit en pastís IP25 de Rafael Tormo Cuenca, i que servirà com a acte de cloenda del festival de filosofia. Totes dues accions tindran lloc aquest divendres, 18 de novembre.

La presentació de Topografies es farà a les 17:00 hores a la Llibreria Altaïr de Barcelona i prendrà la forma d’una mena de cara a cara en el qual intervindran, l’artista valencià i codirector del festival Bouesia, Rafael Tormo; i el realitzador Andreu Meixide, director del Creative Commons Film Festival Barcelona. Entre els dos s’establirà un diàleg sobre la cultura com a element de resistència social, establint relació entre la idea de centre i perifèria. “En aquests moments sembla que les perifèries es multipliquen dins dels antics centres. Així mentre els centres es buiden de poder, la cultura generada en els barris, els pobles, els patis o les comunitats de veïns demostren l'existència d'espais lliures de la ferocitat capitalista, que cal preservar i potenciar”, afirma Tormo.

Topografies Perifèriques és un col·lectiu de persones de les Terres de l’Ebre, vinculades en major o menor mesura al festival Bouesia, que des de l’àmbit de la cultura crítica volen ocupar un espai d’anàlisi i pensament que sembla exclòs dins l’ecosistema cultural ebrenc i que s’ha marcat com objectius fer una diagnosi de la realitat cultural de les Terres de l’Ebre per generar sinèrgies que permetin veure allò que esta dins i fora dels entorns habituals d’allò que entenem per cultura. Aquest col·lectiu també pretén ser un contrapunt a la instrumentalització constant que es fa de l’espai cultural per part de polítics i empreses de la cultura que més enllà del seu valor social sembla que sols valoren resultats efímers o econòmics.

L’acció Menjar-se la poesia que servirà de cloenda del Barcelona Pensa tindrà lloc a les 18:00 hores al Pati Manning i hi intervindrà el mateix Tormo IP25, el també codirector del festival Bouesia, Miquel Àngel Marín, el poeta Javier Caballero i l'artista plàstic i poeta David Ymbernon. Igual com prèviament s’ha fet amb una maqueta del Delta i amb la figura de l’infrapoeta Carles Hac Mor, aquesta vegada els bouetes i el públic fagocitaran un mosquit com a símbol d’una de els zones humides més fràgils i vulnerables del país. “Viurem la transmutació del bou en mosquit en un acte que serà també filosòfic i de pensament”, afirma Marín que ha volgut recuperar la màxima de Carles Hac Mor que el saber no pesa. “El mosquit tampoc i a diferència del bou vola i per això no toca de peus a terra.

http://muroshablados.es/archives/1670 
Topografies perifèriques, la cultura fora de mapa

El festival Barcelona Pensa reflexiona sobre la cultura en els territoris allunyats dels centres de poder

La topografia és l'estudi de la forma i característiques de la superfície de la terra i altres objectes. Però també és un concepte que abraça un espai simbòlic que va més enllà de la terra com a element tangible. El festival de filosofia Barcelona Pensa, que arriba enguany a la tercera edició, amb l'objectiu d'apropar la filosofia i la reflexió al carrer, transcendint així l'espai de les aules, proposa una activitat en la qual la cultura que es genera fora dels grans centres de poder i de la gran ciutat. Amb el títol 'Topografies perifèriques', l'artista valencià i codirector del festival d'acció poètica Bouesia, Rafael Tormo (València, 1964), Andreu Meixide (Barcelona, 1980) i Fernando Paniagua (Zamora, 1979), codirectors del Barcelona Creative Commons Film Festival (BccN), coordinat pel filòsof ebrenc Roman Aixendri i conduït per la responsable de continguts de Surtdecasa.cat Anna Zaera, s'establirà un diàleg sobre la cultura com a element de resistència social, establint relació entre la idea de centre i perifèria.

“El concepte perifèria ens enfronta inevitablement al reconeixement del límit del mapa-sistema i ho fa per enfrontar-nos al desig de sobrepassar aquests límits per caure, probablement, en un altre estat, mapa o paisatge desconegut”

Davant d'un moment en què sembla que les perifèries es multipliquen dins dels antics centres i els centres es buiden de poder, la cultura generada en els barris, pobles, patis o les comunitats de veïns demostren l'existència d'espais lliures de ferocitat capitalista, que cal preservar i potenciar. L'objectiu d'aquest col·loqui que tindrà lloc a l'emblemàtica llibreria Altaïr de Barcelona és reflexionar sobre les perifèries com espais allunyats del centre. Segons Tormo, aquesta reflexió persegueix una voluntat “alliberadora”. “Volem alliberar espais per superar els límits estratègics que ens impedeixen seguir fent cultura”, diu aquest artista valencià que vol seguir creant "des de la runa, fora de la mirada especulativa de les institucions que ho controlen tot”. També a Meixide li resulta inspiradora aquesta idea. “El límit del mapa és un límit humà. L'orografia i, per tant, la topografia són infinites, il·limitades. Tenint en compte que els nostres instruments, com el nostre cervell mateix, és limitat i reduccionista, acceptem que si existeixen perifèries és perquè també existeix un centre”, assegura Meixide. “El concepte perifèria ens enfronta inevitablement al reconeixement del límit del mapa-sistema i ho fa per enfrontar-nos al desig de sobrepassar aquests límits per caure, probablement, en un altre estat, mapa o paisatge desconegut”.

La voluntat de trepitjar per primera vegada terrenys desconeguts, ampliant així la superfície del coneixement, és una de les inquietuds de Fernando Paniagua (Zamora, 1979). “M'interessa molt mapejar o topografiar aquests llocs on es produeixen resistències, on s'obren petites esquerdes en el sistema de dominació global”, diu Paniagua. “Topografiar la perifèria és posar sobre un mapa això que és invisible”, assegura Paniagua. “Per un que ve de la perifèria de l'estat espanyol, venir a viure a Barcelona va tenir molt a veure amb la recerca d'una excentricitat. De fet, el festival BCN Creative Commons és un exemple d'aquesta cultura generada des de la perifèria. "Nosaltres posem el focus en el compartir, en la donació gratuïta i en una cosa tan estranya com rebuscar per les perifèries d'Interent i buscar pel·lícules lliures de drets, per posar-les en una pantalla", assegura. També Paniagua diu que treballar a l'Ateneu de Nou Barris, a Barcelona, ha consolidat aquest punt de vista. "Des de fa un any, tinc la sort de treballar en aquest equipament que construeix el seu relat a partir de la perifèria, que està situat en un dels últims carrers de la ciutat de Barcelona. Que vol omplir de vida aquesta perifèria i que no té por de mirar cara a cara al centre i el discurs hegemònic".

dimecres, 16 de novembre de 2016

AVUI A L’HORIGINAL RECITALS A DOMICILI


20,30 -carrer ferlandina, 29 -HORINAL HORIGINAL 


Els protes de la bouesia 2014 edificaren sobre les runes de la Cambra Arrossera una de les experiències més recordades del festival. Avui porten a la catedral poètica un altre assalt a l’emoció, el ritme, la cançó, melodia en vers. No ens ho perdrem.


XALEU AMB EL video: https://vimeo.com/96486960

ANNA CARRERAS TRANSMETIA AIXÍ EL PRIMER DISC A EL PUNT AVUI


9 desembre 2014 2.00 h

LA COLUMNA


Poetes a casa

‘Recitals a domicili' és un disc que, ja des de la coberta, regala delicadesa i cosa ben feta
No sé si parlar d'un grup d'artistes, de la Bouesia més apassionada, d'uns recitals molt particulars (en tots els sentits que vulgueu), d'un disc extraordinari o de totes quatre coses juntes. En el precís instant en què s'harmonitzen la veu (i els xiulets) del poeta Eduard Carmona; les guitarres, els efectes i el txarango de Iago Marta; les guitarres lab steel, l'ukelele i el banjo de Guillem Castejón; i el contrabaix, l'egg shakeri els rhodes d'Alex Valdés, neix la màgia. La de veritat. Recitals a domicili és un disc que, ja des de la coberta, regala delicadesa i cosa ben feta. Les imatges i el disseny de l'artista visual i escènic David Ymbernon, el poeta del taronja i les bombones de butà amb ales, obre les portes a la il·lusió. Aquesta divina banda –especialitzada a omplir l'èter del menjador de casa teva de música a canvi d'un sopar o d'alguna cosa per beure– va començar, com el jazz, de manera improvisada. Actualment el repertori s'ha ampliat, les col·laboracions de músics i poetes també, i els recitals a domicili s'obren als carrers, a les places, als bars i als teatrets. La poesia cantada d'Eduard Carmona –la viva imatge d'Ovidi Montllor, el deix preciós del Deltebre i la potència verbal dels grans trobadors– desclou la finestra de l'autoria i deixa entrar altres natures ocellívoles. Poetes que ja no hi són (Lo Rector de Vallfogona, Vicent Andrés Estellés, Jacques Prévert) i poetes amics ben vius (Francesc Gelonch, Max Besora, Tomàs Àrias) són convidats a la festa. Així, la “nimfa d'aigüera” del Rector conviu amb les noies que aniran a París de la mà de Gelonch, i l'ocell lliure de Carmona –poema espectacular on n'hi hagi– s'agermana amb la bonica balena d'ulls blaus de Prévert. Vint-i-vuit minuts de poesia, de música, de qualitat i de bon rotllo. D'art en majúscules. Truqueu-los, doneu-los un got de vi i un rosegó de pa. Ells us oferiran molt més: us trauran, durant una estona, d'aquest galimaties que anomenem món. No em digueu que no hi sortiu guanyant.


VISITEU:  http://recitalsadomicili.wixsite.com/recitalsadomicili

Per assaborir-ne més en aquest bloc:



AVUI A L’HORIGINAL RECITALS A DOMICILI NO ENS HO PERDREM

dimarts, 15 de novembre de 2016

MENJAR-SE LA POESIA -TARDOR LITERÀRIA, TARRAGONA MERCAT CENTRAL

f: Boesia

Tarragona, tardor literària. En el Mercat Municipal, a la plaça Corsini al mig dia en punt, el bouetes pugen a les andes la imatge de l’infrapoeta al bell mig de mercaders, mercaderies, consumidors, sorolls, moviments. Al molí i al mercat fes-hi anar el més avispat. Escampa la processó el megàfon i el clarinet del boucèfal, Hamelín de fornida veu, clarinets i clarianes. Venedors i compradors bescanvien oferta i demanda. Caos de transaccions sota la seducció dels quatre gustos cardinals, carxofes, llimes, cireres i enciam, tomates, sardines, oli i sal, el desig i allò que cal. Hem superat tots els límits. S’imposa un retorn al desordre. Des del centre axial en el brogit descomunal el cos en pastís es fa bocins, mentre una lletania condensa la forma i la idea a través de la pura visualitat; entre el tumult es projecta una seqüència i una banda sonora, poemes onomatopeics i monòlegs, més pressentit que oït; Aquest poema no vol dir res. Tanmateix ja ha dit massa; visions i escoltes simultànies i omnidireccionals en la degustació.


Tot és poesia.

L’univers era el resultat d’un succés gratuït.

Que s’avergonyeixi qui pensi res.

Els conceptes ens enganyen pel que fa a la concepció mateixa de l’engany.

f: Marius Domingo
Hom ha d’ensumar les coses
per les orelles... fer-ho tot sense mètode,
ni procediments, ni cap recurs,
ni tècniques, ni fórmules, ni allò de més enllà.

El Teler de llum en el mercat és Tardor Literària, el teló. La fulla en blanc. El boueta i la fulla blanca que per acció és multiplica en fulles més petites, van tombant i giren vibrant fins a la caiguda definitiva. Caiguda en blanc.

escanyar la lírica i àdhuc la prosa
amb l’ajut del ritme lliure contra la mètrica,
 al marge de la lògica de la cadena
de subjecte, verb i predicat,
i bo i fent cops de cap adversos
a les codificacions.

f: Marius Domingo
Incorporat el pastís al cos, buidada la peanya, se’n van el bouetes per on han vingut. Estelada absència. Poesia reduïda al mínim: es tracta d'escriure el no-res, l'abecedari uneix la poesia, l'art i la música, i, per extensió, el cinema, l'arquitectura i tots els àmbits artístics i socials

Tarragona. Tardor Literària. En el Mercat Municipal, a la plaça Corsini al mig dia en punt, el bouetes baixen les andes pel bell mig de mercaders, mercaderies, consumidors, sorolls, moviments. Una fulla va passant pel Teler de Llum. Ha passat un àngel. Han passat els quatre gustos cardinals. Tardor literària. No hi ha debat. 

més fotos i vídeos: 

dijous, 10 de novembre de 2016

MENJAR-SE EL DELTA. MENJAR-SE A CARLES HAC MOR. MENJARSE LA POESIA. TARRAGONA 12 XI 16



TARRAGONA, MERCAT CENTRAL, PLAÇA CORSINI, 12 H 

DISSABTE 12 DE NOVEMBRE DE 2016


El Festival d’Acció Poètica Bouesia es menjarà 

literalment aquest dissabte 12 de novembre 

l’infrapoeta Carles Hac Mor 

al Mercat Central de Tarragona

Es tracta d'una

acció produïda pel Centre d’Art Teler de Llum 

dins els actes de la Tardor Literària

que començarà amb un passa carrers 

dins i fora del propi mercat amb la figura de 

Carles Hac Mor representada en un pastís 

que es transportarà amb una peanya perquè 

tothom qui vulgui pugui glossar la figura 

d’aquest poeta. 

Hi intervindran:


Ester Xargay Melero

Miquel Àngel Marín Ribes 

Rafael Tormo Cuenca


Roser Royo, Facebook Bouesia https://www.facebook.com/events/333963906967351/