divendres, 4 de juliol del 2014

CLOENDA DEL FESTIVAL D'ESTIU DE DELTEBRE "BOUESIA" 2006 , Glòria Fandos

Alberto Martín, bombardí

Fent memoria trobo a la xarxa i amb aquest títol una visió de la Bouesia 2006 de Glòria Fandos, poeta i biógrafa del Teixidor, sempre prop del cor:
 
 
Teixidor i Rondalla, van ser l'actuació estrella de la cloenda del Festival d'estiu de Deltebre 2006, que es va celebrar el passat 30m de juliol, a aquesta propera i veïna població situada a l cor del Delta del riu Ebre. Aquest paraula composta de "bouesia" , ens fa palès la gran afecció que hi ha a la tradició dels bous a una majoria dels pobles de les Terres de l'Ebre.

Punt de trobada al Club Nàutic a les sis de la tarda, on el Teixidor i Rondalla eren entrevistats, i gravaven les seves actuacions, per a elaborar un C.D. que es publicarà cap a l'octubre de 2006. Es van concentrà nombrosos personatges, de Barcelona i també locals; del món de la música, com Jaume Sisa, de la poesia com Llorens Barbé, Eduard Carmona de teatre, entre altres, i autoritats i convidats.

Es va fer una caminada en direcció a Sant Jaume, creuant el riu amb el transbordador, finalitzant a la casa de l'Antoni, ex director de la Banda de música de Deltebre l'Espiga d'Or, on vam descansar i vam gaudir d'un exquisit berenar.

També ens acompanyava el escriptor i pintor Paco Morales que ens va obsequiar amb un llibre molt interessant, del qual és autor, titulat "Gairebé cent anys de soledat", que està format per unes vint biografies de personatges de Deltebre, amb el seu dibuix corresponent de cadascú.

Al llarg del recorregut vam fer diverses parades, per recitar poemes, contar contes i sobre tot delectar-nos amb les cançons del Teixidor, cantador de la jota improvisada, i la música de la Rondalla, Folklore típic de les Terres de l'Ebre, tenint com a testimoni la bellesa de la Ribera i la serenitat dels arrossars amb la seva esplèndida verdor. El cant dels ocells, i un sòl tòrrid, de justícia, d'aquest estiu de foc, que hem estat vivint, però una tebiesa misteriosa, ens refrescava l'anima i negava de poesia i de pau el nostre cor.

A les nou de la nit concert de campanes, que despertava els sentits i les sensibilitats adormides, a les nostres ments, cansades de rutina, i de realitats grises, i els àngels baixaven del cel, amb les seves ales blanques i ens acariciaven l'oïda i ens eriçaven la pell...

 
fotos: Paco de Morales, 2006

dimecres, 2 de juliol del 2014

PRESENTACIÓ DELS INDRETS DE LA CAMINADA, Vandellòs 2013

Avui estic arqueològic. Copio la guía que van confeccionar l'any passat els Amics de la Bouesia de Vandellòs. Crec que és de Frank Rodell:
La rellisquera. f: Ja 2013


PRESENTACIÓ DELS INDRETS DE LA CAMINADA

El túnel

El túnel sempre ha estat un lloc singular en la imaginació de la gent de Vandellòs: un lloc fosc, aixoplugat, que convida a fer confidències en veu baixa per evitar la ressonància. No obstant, aquesta propietat acústica també s’ha utilitzat algun cop amb l’efecte contrari. Per exemple, m’han contat que quan l’antiga banda de cornetes i tambors havia de passar tocant per dins del túnel durant la processó de Setmana Santa, tothom sabia què passaria: els cornetes inflaven les seves galtes al màxim i els bombos i tambors repicaven amb tota la força de la qual eren capaços. El resultat era un soroll eixordador que s’avenia ben poc amb el caràcter solemne i pietós de la Setmana Santa.

Però el túnel també ha estat un lloc de cultura: aquí hi havia l’antiga biblioteca on vàries generacions de vandellosencs van iniciar-se en l’hàbit de la lectura. I, recuperant aquest esperit literari, procedirem a fer-hi unes quantes lectures poètiques.

 
La rellisquera

 
La rellisquera deu el seu nom singular a aquestes roques gairebé verticals, lloc de jocs i aventures dels xiquets del poble des de temps immemorials. Jocs arriscats, per cert, ja que com diu el seu nom, aquestes roques rellisquen, i molt. Si no em creieu us convido a enfilar-vos-hi, tot i que l’organització m’ha dit que us digui que no es fan responsables de si algú s’estimba en l’intent.

També ens trobem en un indret on, encara que ara no us ho sembli, la força de la natura se’ns mostra amb tot el seu esplendor a través de l’aigua. En aquest punt hi conflueixen el Barranc de Remullà i el de Masdevalentí, i quan plou de forma copiosa, resulta impossible continuar pel camí a causa de l’enorme quantitat d’aigua que hi baixa, fent una remor molt forta. Ara, però, guardarem una mica de silenci per a gaudir del so de la poesia.

 
El matadero

 Aquest edifici, que ara sembla tot innocent, ha estat escenari d’incomptables matances, esquarteraments, escorxaments i desagnaments. En definitiva, morts violentes a sang freda i sense pietat enmig dels crits indescriptibles de les víctimes davant la mort imminent. Però no cal que patiu que no estem parlant de cap psicòpata assassí en sèrie buscat per la policia, sinó del “matadero”, el lloc on es donava mort als animals. Perquè aquesta és una altra incongruència: a molts ens agrada el pernil, el fuet i la botifarra, però quants de nosaltres estaríem disposats a donar mort a un porc amb un ganivet? Per cert, m’han dir que hi ha porc senglar per sopar, no? Que vagi de gust i que els poetes ofeguin els crits de les víctimes innocents.

 El rentador

 El rentador ens transporta a una època en la qual la gent vivia d’una manera més simple i no depenia com ara de la tecnologia. Fins no fa tant. les dones del poble venien aquí a rentar la roba, i, de passada, a intercanviar xafarderies i històries com si fossin cromos. Ara, però, la imatge de les dones transportant enormes cubells de roba sobre el cap ens resulta llunyana. Com que la poesia també prové de la tradició oral, hem decidit fer un petit homenatge a aquestes esforçades germanes, mares i àvies, tornant a donar vida a aquest lloc amb una altra alenada poètica.

 La plaça de la Sort

Si pregunteu a la gent del poble on és la plaça Catalunya, és probable que molts no us ho sàpiguen dir. En canvi, si dieu plaça de la Sort, tothom sabrà amb exactitud i certesa a quin lloc us referiu, Això és la demostració pràctica que el saber popular sempre ha anat pel davant de nomenclatures oficials, i que els llocs emblemàtics ho són perquè la gent se’ls ha fet seus mitjançant vivències personals. Deixeu-me tornar, però, a la sort i al seu significat. Perquè, digueu-me: no és una sort que ens hàgim reunit un grup de gent tan diversa precisament en aquest lloc per gaudir de la màgia de les paraules que s’ordenen de forma harmoniosa per oferir-nos imatges simbòliques? Tenim sort, doncs, de poder gaudir de la poesia. Endavant els poetes!

 El Carrer La Pau (Lapao)

En un acte poètico-subversiu, i per art de màgia, el carrer La Pau s’ha transformat només per avui en el carrer Lapao. Tot i que alguns ja el coneixeu, voldria presentar-vos al Carles Andreu, natural de la Franja de Ponent, qui a més de boueta també és professor de català. Bé, ara ja no. D’un dia per l’altre ha passat a ser professor de Lapao. És per ell i per gent com ell que en aquest indret hem volgut tenir un record cap a tots aquells que volen anihilar la nostra llengua i la nostra cultura. I no hi existeix arma més poderosa contra l’estupidesa que l’humor i la poesia.

El Carrer Sant Josep

La darrera parada d’aquest recorregut és el carrer Sant Josep. Es tracta potser d’un dels menys transitats de tot el poble, per la senzilla raó que s’hi ha de passar expressament. En aquest carrer de nom tan catòlic, ens imbuirem del caràcter mateix de sant Josep per a tancar la caminada poètica. Penseu que era un home a qui la dona li va dir que estava prenyada d’un colom, i al damunt s’ho va creure. Certament, havia de ser un sant per força. Per tant, donem pas als poetes, que a la seva manera també són uns sants.

Carrer La Paou, f:Ja
 

BANDO D’OBERTURA DE LO BOU SENGLAR BAIXA A LA PLAÇA, VANDELLÒS 6 juliol 2013


 
Un porcellet, fràgil com una canya, expandeix un doll de partícules en ignició i fa trons repetits, nyoc-nyoc, per escampar la tronada. És un bousenglar. Arrecerat  a les obagues alzinoses, cotx-cotx, traça senderes entre topònims i cims feréstecs. Traça el camí més curt cap a la mar immensa –quin horitzó ple de blau i núvols!. Però ara és a la plaça dels Drs. Gil-Vernet. Toca el corn de sortida la Bouesia,
Tut-tut-tuuuut
Que corri la paraula lliure!
Els mots en ignició i trons, flexibles i aeris –una amplitud mental. Però ara va bé recordar els de Pascal: L’home és una canya pensant, i afegeixo, una canya i un tro. Flexible i buit espira pnêuma a la recerca d’una nota fonamental. Espira psiché, so elemental que crea i recrea el llenguatge i la cultura. Allò que ens aplega i, alhora, ens individualitza. Llança el desig més amunt de l’horitzó i corre, corre com un bou, darrera un flatus vocis.
Encara que formi part de la simulació i la impostura, ja que neix com una canya: amb abundància de fulles no dóna altre fruit que plomes, i el seu interior és buit, ple d’aire:
Tanmateix escolto les canyes xiular. Vet aquí el conte de Siringa. Tothom coneix el mites grec de Pan, el déu cabriol que perseguí impulsivament la xica  Siringa, però ella digué “No”, i ell es quedà amb les canyes a les mans. De les canyes, en va fer la flauta de Pan, la Siringa, per cantar la pèrdua o el guany: allò que fa una canya de bell plomall.
Abans d’acabar vull recordar una absència: Paco de Morales, forjador també de flautes. Perquè un dels seus bronzes fixa el gest de Pan, el pànic de Pan amb les canyes a la mà i la Siringa absent.
Escolto les canyes xiular: vostra és la paraula
Tut-tut-tuuuut
Javier Caballero
 
fotos: paperets peülla a la plaça i a Cal Bou, JA 2013

dimarts, 1 de juliol del 2014

VACABOMBA, BOUCRÒNIA DE LA VIII BOUESIA A VANDELLÒS

Torreta i la Rondalla de Teixidó (f:Ramón Aragonés Margalef)

Vacabomba, la Bouesia de Vandellòs 2014 ha estat una delitosa construcció i deconstrucció d’una rotonda entusiàstica cercant l’esclat de la veu multicolor i la imaginació polimòrfica de la creació poètica. I dos guanys excepcionals: Torreta i la Rondalla de Teixidor i la feminitat esclatant de l’Ocell Blau, Paca Rodrigo, i la força contundent de Mariaelena Roqué. Com si del centre de la rotonda, un buit genèsic, eixís un món millor i admirable.
Arriba la carrossa de la Bouesia i planta la seva presència prismàtica, molló i moviment, miroia i compte, romanços i expectació. Caliu per a que corri la paraula lliure, expressa el bouciceró, Javier Caballero, amb una llengua desconeguda, impenetrable i indesxifrable del futur –Per què els arbres amaguen l’esplendor de les seves arrels (Neruda) i una cita de cartell: Hem de fer-nos, els artistes, pagesos? (Perejaume, Mercè 2010). Tanmateix el cap i les cames de la Via Bovis ha estat la Rondalla de Teixidó, amb un Torreta flagrant i magnífic empenyent l’ouroboros processional i traçant l’anell giratori amb la seva jota improvisada, fresca, enginyosa i punyent. Després el seguici remarca vuit graons, des d’on els intèrprets escalen els topònims i la poesia s’enlaira conjugant el passat i el futur en un present continu. Així a les escaletes del castell Karen Maldonado volia ser pescador (Salvat-Papasseit) i dels garrotins d’Amat Baró, Torreta els refilava amb el perfum salat de la nostra jota. O bé, a la rotonda que no és ja rotonda eclosiona el cos gràcil de Mariaelena Roqué, una expressió furient i apassionada que fa de la còrpora una dúctil titella de l’espontaneïtat; Carles Andreu enfila una jota aragonesa i Carmeta López rematxa: És necessari donar temps al llampec i al tro... (Nietzsche).

Mariaelena Roqué  (f:Ramón Aragonés Margalef)
No voldria perdre l’estrep i deixar sucar l’oblit. Vet a la plaça de la Sort l’excelsa acció Llit de Músic del boucèfal Màngel Marín, que convertí l’auditori en camàlics, matalàs i faristol d’un músic que alterna la tonalitat i atonalitat - ...el mozo baila la moza / i el músico sin cenar. (jota de Campillos Paravientos, Cuenca). Abans Paca Rodrigo amb la seva magnífica veu centrípeta i centrífuga generava vols de muixonets virolats i núvols exòtics.

Quan retornem a la Plaça dels Gil Vernet, encara ens esperen les dolces melodies de l’acordió de Cèlia Margalef, els dits prestigitadors de la qual ja són un clàssic obligat a la Bouesia. Amb plaer i bonança enfilem cap al cinema. El film de Zoraida Rosselló, Se fa saber, millor pel·lícula a l’Atlàntida Film Fest 2014, on es descriu la vida de cada dia a Santa Bàrbara, petit poble del Montsià fonamentalment agrícola, a través de les activitats de persones que esdevenen els narradors del tarannà rural i els personatges d’un guió ben trenat amb rigor i, també, humor, acidesa, sornegueria.

En acabat ve el sopar il·lustrat amb Estofat de vedella Bourbònica, aperitiu de la Comèdia: Les tropes bourbòniques ensarronades pel Carrasclet. Un quadre vivent de Carrasclet (1682 – 1743) , heroi del fets de 1714, amb guió i direcció de Frank Rodell, motriu capaç de mobilitzar l’antic grup de teatre i conjuminar estris i atuells d’època, amb carro i animal inclòs, per fer de la plaça i la seva torre la geometria identitària del tricentenari.

Damunt encara arriba el Bouafter, també a la plaça, i dalt de l’escenari superlatiu amb un equip de llums i veus teatral, que donava rellevància solemne a la nocturnitat –massa i tot, potser. Per un ensurt de Macari, de qui volem una ràpida recuperació, el recital es va fer a la plaça amb pèrdua d’intimitat i picardia. Tanmateix se’ns va fer de nit amb el paperàs dels bouetes i Juan Pedro Santoro, cantautor de Miami, ens va posar Machado en solfa.

I encara no sé si van dormir els bouetes d’aquesta Bouesia del sentits, perquè vam despertar als horts de Remullar, una geologia atzarosa que vessa aigua per a verger de verdures i hortalisses. Amb la sorpresa màgica dels versos de Jaume Castellnou i els bouetes supervivents baixant, ja tocava, del burro.

Vacabomba ha estat un tro, un llampec, un llambreig brillant i esplendorós que ha trasbalsat la vila de Vandellòs i les nostres emocions un cop més.

Javier Caballero 

Ensarronada al Coll de Balagué (f: Ramón Aragonés Margalef)

Miquel Ángel Marín (f: Ramón Aragonés Margalef)


8 VIA BOVIS 8 –INTÈRPRETS (amb perdó dels no citats) I REFERÈNCIES
1                    EL TÚNEL, Quartet de corda
Paula Vergés
Aleix Garrido
Pau Gavaldà
Marcel Marcó
2                    PLAÇA DELS TARONGERS
Jordi Cerviño: Martí i Pol
Aleix Garrido: Espriu
Jordi Prenafeta
3                    ESCALETES DEL CARRER AMUNT, EL CASTELL
Karen Maldonado: Salvat-Papasseit, Si jo fos pescador
Amat Baró: Garrotins
Torreta: jota garrotina
4                    LA ROTONDA QUE JA NO ÉS ROTONDA
Mariaelena Roqué
Carles Andreu: jota aragonesa
Carmeta López: L’insensat, Nietzsche, La Gaia Ciència
5                    L’ESTACIÓ
Carrossa
Rafael Tormo: Implosió 21. Èxode Ultralocal
Sisqueta Margalef: El tresor de l’hortalà
Ja: Bouesia, Qui no sap riure, no sap viure, d’Andreu Galan
6                    CRUÏLLA DEL CARRER DE LES ESCOLES
Ventura Sabaté, Història del Rei Caçador
7                    PLAÇA DE LA SORT
Paca Rodrigo, l’ocell blau
Bernat Rodell, Nou i Vell
Ferran Rodell, Al Camp
Anna Boquera, Fi d’Any
Laura Solé en va recordar Gerard Vergés: Parlo d’un riu mític i remorós, Long Play per a una ànima trista
Miquel Àngel Marín, Llit de músic
8                    PLAÇA DRS GIL VERNET
Cèlia Margalef, acordió
COMÈDIA: Les tropes bourbòniques cauen en l’ensarronada de Carrasclet al Coll de Balaguer. Guió i Direcció: Frank Rodell. Foto-decoració: Eduard Margalef. Actors:
CINEMA: Se fa saber, de Zoraida Rosselló
SOPAR IL·LUSTRAT: MENÚ: Empedrat contra Felip + Estofat de Vedella Bourbònica + Menestra de Fruites 1714 + Vi i/o Sangria, Aigua, Pa
HORTS DE REMULLÀ, Jaume Castellnou
CAMÀLICS QUE ACOMPANYEN LA CARROSSA BOUÈTICA: Roser Arques, Albert Arques, Álvaro Bonet, Rafael Tormo

dijous, 26 de juny del 2014

BOUESIA 2014 : ÈXODE ULTRALOCAL (del 14 de Juny al 21 de Setembre)


BOUESIA 2014, DESENA EDICIÓ: DAU AL BOU (2005-2014)

PATERNA, 14 DE JUNY
VANDELLÒS. 27 I 28 DE JUNY
TORTOSA 11 JULIOL

DELTEBRE, 12, 13 DE JULIOL

FLIX, 14 DE JULIOL
AMPOSTA, 19, 20, 21 DE SETEMBRE

 
PROGRAMACIÓ

ROTONDA VACABOMBA, VANDELLÒS. 27 I 28 DE JUNY.

Divendres, 27 de juny

18,30h Arribada de la carrossa de la Bouesia (Deltebre-Vandellòs). Plaça Gil Vernet

18,45h Parlaments de benvinguda

19,00h Rafael Tormo 'Vou'. Implosió impugnada 15. Acció pirotècnica.

19,30h Via Bovis. Cercavila de Bouesia, amb els poetes i bouetes de Vandellòs, Bouetes i Torreta i la rondalla Teixidor.

21,30h Sopar il·lustrat.

22,30h Comèdia a la plaça. 'Les tropes bourbòniques cauen en l'ensarronada de Carrasclet al Coll de Balaguer'.

23.30h. Passi de la pel·lícula 'Se fa saber' de Zoraida Rosselló.

01,00h Bou-after a Cal Bou.

03,00h Retirada.

Dissabte, 28 de juny

09,30h Toc de matinades

10,00h Bouesiaremullà a l'ombra de l'Arbre Gran. Horts de Remullà.

RAFAEL TORMO

 10 VACABOUS_ TORTOSA. 11 DE JULIOL AL CONSELL COMARCAL DEL BAIX EBRE

Divendres 11 de juliol

19,00h Arribada de la carrossa de la Bouesia (Vandellòs-Consell Comarcal)

19,15h Parlaments de benvinguda i presentació de les deu edicions de Bouesia.

20,00h Visita ballada i guiada de l’edifici del Consell Comarcal a càrrec de Sònia Gómez

21,00h. Recital dels bouetes

22,00h. Roger Mas. Concert


LA CAMBRA CARROSSERA_DELTEBRE. 12 I 13 DE JULIOL

Dissabte, 12 de juliol

Al Mercat Municipal de la Cava

17,00h.. Arribada i boubateig de la carrossa de la Bouesia (Consell Comarcal, Tortosa– Deltebre) al Clàssic Bar Musical

18,00h. Recitals a domicili al Café Nicanor (poesia i música)

19,00h. Paca Rodrigo (bouconcert de veu) al Mercat Municipal de la Cava

A l’antiga Cambra Arrossera de la Cava

20,00h. Bouaccions i recital. Amb Mariaelena Roqué, Maria Pons, Iona Pons, Daniel Sáez, Alicia Coscollano, Anna Pantinat, Sam Vila i els bouetes

22,30h. Passi de les pel·lícules “Se fa saber” de Zoraida Rosselló i “Matrimoni” d’Anna Zaera.

24,00h Bouconcert de Pau Riba

01,30h Bou'js

Diumenge, 13 de juliol

A l’antiga Cambra Arrossera de la Cava

19,00h Poesia als Parcs. Amb Xavier Giol, Verdcel i Torreta i la Rondalla Teixidor. Coordinació: Carles Hac Mor i Ester Xargay.

BOUESIA 13, JOTA AL PAS DEL BALÓ (F: Priya)
 
 
 
FLIXIS FLUXUS VIA BOVIS_ FESTIVAL SIRGA. Flix. 14 de juliol

Dilluns, 14 de juliol

18,00h. Arribada de la carrossa de la Bouesia (Deltebre-Flix)

18,30h. Parlaments de benvinguda i presentació de la bouesia al Festival Sirga

19,00h. Via Bovis. Cercavila musical i poètica “Fluxus” pels carrers de Flix. Amb Carles Andreu, Llorenç Barber, Javier Caballero, Andreu Carranza, Albert Guiu, Carles Hac Mor, Miquel Àngel Marín, Maria Pons, Paca Rodrigo i Ester Xargay

23,00h. Recital dels bouetes.

 
RAFAEL TORMO



CONTACTE

Roser Royo, Premsa, 686 676 421, rroyo@sirgacomunicacio.com

Miquel Àngel Marín, Director Bouesia. Festival d’Acció Poètica, 650 312 673

FOTOS: BOUESIA, i Priya

dimecres, 25 de juny del 2014

ENRIC CASASSES A L’AULA ARTÍSTICA DEL DOMÈNECH I MONTANER, 12 de febrer del 2014, CANET DE MAR

 
Enric Casasses, Premi Nacional de Literatura 2012, ha estat convidat pels departaments de Literatura Catalana i el d’Arts Escèniques en aquest hivern gris, monòton. Entra a la classe el poeta, una altra llum, presagi de la primavera, com les papallones de l’ametller i l’esclatant groc de les mimoses. 

D’Enric Casasses (1951) s’ha dit: ...reuneix una actitud radicalment contemporània amb una concepció formal que parteix del conreu d’estructures de versificació clàssiques -noves rimades, sextines, sonets…- i d’un ús lúdic i aprofundit de la llengua -que troba en la rima el seu màxim exponent. En aquest sentit, el sonet troba en Casasses un dels seus millors i més prolixos renovadors en la poesia catalana (http://www.nuvol.com/critica/el-sonet-a-lobra-denric-casasses/ J. Bargalló). Albert Roig escriu: ...sota una imatge pública original practica la paròdia i estrafà d’una manera brillant la cançó popular planetària... (L’estiu de les paparres o La societat secreta dels poetes).

foto: Miquel Ribas

Els títols de la seva obra ja són un poema:

                                                 Plaça Raspall: poema en set cants 
N'ix 
La cosa aquella 
Do'm 
Calç 
Coltells 
Monòleg del perdó 
Que dormim?
Canaris fosforescents 
Descalç 
La Manera més salvatge
D’equivocar-se així 
Desfà els grumolls 
No hi érem
Bes Nagana 

 Dues aportacions de Casasses a la poesia catalana són l’obertura de la llengua escrita a la viva veu del rapsoda i l’expansió del recitat amb la música. Així la irrupció del poeta a l’aula apaga el murmuri rutinari i recull les mirades, que segueixen com treu del cabàs papers, plecs, carpetes i llibres, suport mnemotècnic. Amb la seva veu dissolvent ens sedueix amb versos singulars, els quals multipliquen sensacions en els seus registres ara populars, ara transgressors, o bé irònics fins a la sàtira, bé humorístics fins al sarcasme. Les paraules alades de Casasses generen un aire que esdevé domini màgic, i l’oïdor amb aquest mots evoca imatges i suggestions, i viu una experiència plaent i intel·lectiva. Amb l’auditori en un puny, el rapsode esdevé artífex i arbre còsmic, que es bifurca en cada branca i branquilló fins a dibuixar la geometria còsmica de les constel·lacions:

 Jo sóc la forma
  no passis ànsia
   de la substància 

Domini màgic, i l’escena esdevé aquelles sensacions que et fan pensar “SER O TOT O RES”
 
Thot Hermes Trismegist i sant Pitàgores
Ensems en un profètic azimut
Nuant-te a tu l’output de tot l’output, 
Sement de més penjats que les mandràgores, 

Amb metàfores fan metainformàtica
Fenyuda fora d’hores al rebost
Íntim de quan el sol social és post
I creix apegalosa la dramàtica

Fatalitat que et farà obrir la tàvega
Abans no romanguem tots amb un peu
Suspès, com d’un mal fil, d’un fil de veu
Negadora final de xarxa i de xàvega

Entre esculls enrocades a l’Egeu:
T’exalta el 9 i t’enamora el 10.
 

Recapitulant, la sessió traspassa l’escriptor, el dramaturg, el traductor, el lector i de tot això ens ha nombrat un tast: el poeta i el personatge, popular i culte, modern i clàssic, realista i oníric –vet ací: Enric Casasses. La poesia ens ha captivat i continua interrogant. La concurrència, que no vol plegar, estableix un diàleg primaveral, fresc, renovador, tant que encara avui ens exalta pensaments i emocions.  

 

Javier Caballero

foto: Miquel Ribas



Ara és fàcil llegir poemes a la xarxa. D’Enric Casasses recomanem:



publicat a la revista AI DOMÈNECH: https://sites.google.com/a/iescanet.cat/ai-domenech/ai-domenech-31/visites-autors/enric-casasses

dimarts, 24 de juny del 2014

VACABOMBA, PROGRAMA I CARTELLS, BOUESIA A VANDELLÒS

 
VANDELLÒS, LA VILA MÉS BOUÈTICA DEL MÓN

18:30   Arribada de la carrossa de la Bouesia, plaça Gil Vernet
18:45   Parlaments de benvinguda
19:00   Acció pirotècnica. Implosió impugnada 15, amb Rafael Tormo “Vou”
19:30   Via Bovis. Cercavila de Bouesia, Torreta i la rondalla de Teixidor, bouetes locals i ultralocals i qui s’afegeixi.
21.30   Sopar il·lustrat
22:30   Comèdia a la plaça: Les tropes bourbòniques cauen en l’ensarronada de Carrasclet al Coll   de Balaguer
23:30   Se fa saber, pel·lícula de Zoraida Rosselló
01:00   Bou After a Cal Bou
03:00   Retirada
28 DE JUNY
09:30   Toc de matinades
10:00   Bouesiaremullà a l’ombra de l’arbre gran



 
ORGANITZEN, PARTICIPEN I RECOLZEN:
AMICS DE LA BOUESIA DE VANDELLÒS
RABERA DE BOUETES
AJUNTAMENT DE VANDELLÒS I HOSPITALET DE L’INFANT
CENTRE CULTURAL, ESPORTIU I RECREATIU DE VANDELLÒS
COL·LEGI PÚBLIC VALDELORS
ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA DE VANDELLÒS
COOPERATIVA DE VANDELLÒS
TELEVISIÓ DE VANDELLÒS
RADIO L’HOSPITALET DE L’INFANT

TAMBÉ: