FESTA DE LA BOCA 2013 A BOCA PLENA. El Cant del Cantó (La Canyada-Paterna), 22 juny

Mòbil, IRENE SANCHÍS, jardí El Cant del Cantó, La Canyada

A cop calent la Festa de la Boca m’ha deixat el cel fresc i l’alè de menta i plantes remeieres. Al Cant del Cantó, un jardí de casa, que s’obre de par en par a l’emoció i a l’expressió, va acollir amb la lleugeresa de les glicines de la mà pro-vocadora de Montserrat Palacios, Llorenç Barber i Irene Sanchís una nòmina virolada d’experimentadors de la paraula, del so i del gest i a més el pimer correbus de la Bouesia:

Miquel Molina, Josep Sou, Bartomeu Ferrando, Antonio Méndez, Llorenç Barber, Nathalie Gagnon, Yves Leduc, David Alarcón, Domingo Chinchilla, Paula Miralles, Martaerre Sobrecueva, Álvaro Pichó, Oscar Vidal, Inma Juan & Nigella, Montserrat Palacios, Anne-Françoise Raskín, Míguel Álvarez, Ferrer-Molina, Ernest Graves, Isabel Gómez, Lorena Izquierdo, Virgínia García, Esther Blázquez, Xavier Caballero, Juan Manuel Vera, Miquel Àngel Marín, Carles Andreu...

i els noms que van saltar des de l’alenada significativa del mot fins el so estirat cap a notes musicals o la música d’instruments insòlits i objectes que esdevenien micròfon i altaveu. El gest arrodonia els silencis i copiava la lluna magnífica que voltava pel paladar nocturn de València. I una emoció constant redoblava els batecs dels cors, repicats des de l’estany del fons pels magnetòfons de les granotes a capella. Sota la coparrassa del pi immens s’invertia a Gòmez de la Serna quan deia Poner notas a los libros es un atrevimiento como lo seria el retocar los quadros de una exposición. Temeritat que seduïa les palmeres agarrades a la melodia de la brisa dolça d’estiu. Vet ací l’acció de Ferrando, Barba, on els signes de les lletres penjaven de la pròpia barba de l’autor i dels fonemes emboetats del seu aparell vocàlic. O mira com el raspall de dens fa una simfonia metàl·lica sobre la safata de plata llunàtica.

Ni amb tots els dits de la mà tindria prou per nomenar els redobles i sensacions a la pell, als llavis, a la gola, a les dents. Testimoni silenciós fou la instal·lació de poesia visual que obria pas a l’escenari sonor (Nigella). Un calfred vingué amb el teatre de la veu de Carles Andreu, que gosà convertir en cançó i vol un cal·ligrama de Salvat-Papasseit, Formigues. La dansa de les canyes al so del “monocordi” i del Ciclop (Nathalie Gagnon, Yves Leduc). Els plats trencats de Inma Juan & Nigella. Els versos cubans del Jardí d’Epicur –“querer lo que necesitamos”. El qüestionament de l’escriptura, la taula, la cadira i l’instrument del boucèfal Miquel Marín. La maleta de poesia del Ja. Les accions, les veus i contraveus, els versos, els antiversos, els contraversos i altres tornades –Nos acordamos de las cosas de las que no nos acordamos nosostros, sino lo que nos rodea (Gómez de la Serna).

I encara em volta pel cap, no només la companyia –que l’amistat et fa veure la veritat- sinó també una desmemòria –no vaig poder recordar l’horaciana d’Andrés Estellés que hagués volgut recordar, el pebrot torrat i ecumènic rajant d’oli cru. Tanmateix el poeta fou reviscut pels versos irònics d’Oscar Vidal, lapidaris i esfèrics, i el seu cotxe de línea que convertí magistralment en poesia el rosari de pobles que travessa l’autobús per arribar a València: ¡Qué partida saca el tenor a un bostezo! (Gómez de la Serna).

Tot el domini màgic de la nit valenciana, qui té boca s’equivoca i qui té nas se moca, en boca de bocamolls irreductibles, tot i que no tenien prou estopes per tapar tantes males boques. (JC)

BOUESIA 2013: LA VACA QUE XIULA. PROGRAMACIÓ

LA VACA QUE XIULA

AISEUOB

2013

1. CORREBUS AL PAÍS VALENCIÀ. 

Dissabte, 22 de juny.

Llorenç Barber i Mont Palacios conviden la Bouesia a la Festa de la Boca, Festival de Poesia. 

19.30h El Cant del Cantó (C/18 nº 16-2) . La Canyada-Paterna (País Valencià).

2. BOUROMERIA I PRESENTACIÓ DE LA BOUESIA 2013 A LES ENTITATS I ASSOCIACIONS DE DELTEBRE. 

Divendres, 28 de juny

20h. Presentació de la Bouesia 2013 a les entitats i associacions del poble. A càrrec de Javier Caballero, Joan Alginet, Gervasi Aspa, Carles Hac Mor, Eugeni Pera i Miquel Àngel Marín.

Lloc: Plaça de l’Ajuntament.

23h. Concert: Josep Bordes (Pepet i Marieta). Lloc: Centre Social Autogestionat Lo Maset (C/ de l’Estació, 45)

LA VACA QUE XIULA, Miquel Àngel Marín i la cohetera. Foto: Bouesia  Facebook

3. BOUROMERIA A LA COETERA.

Dissabte, 29 de juny

10h. Bouromeria a la coetera de l'ermita de l'Aldea: 'Lo xiular dels coets', sortida des del pont 'Lo Passador'.

18h. Boureconeixement: Josep Arques 'del pas de Baló', una vida dedicada a la barcassa. Lloc: Casa del barquer (C/ Trinquet s/n).

19h. Poesia als parcs: 'Homenatge a la Franja de Ponent' amb Carles Andreu, Juli Micolau, Torreta i la rondalla Teixidor i la rondalla dels Tres Cantadors; presenten Carles Hac Mor i Ester Xargay. Patrocina: Diputació de Barcelona. Lloc: Pas del Baló (C/Trinquet s/n). 

20h. Resitral a la barcassa: 'Microconferències sobre lo xiular'. Més de 30 bouetesses i bouetes de totes les disciplines i indisciplines. Lloc: Pas del Baló (C/Trinquet s/n).

 

LA RELLISQUERA AMB PETJADA DEL BOUSENGLAR, un dels indrets de la Revista Caminada.
foto Amics de la Bouesia de Vandellòs, 

4. BOUESIA A VANDELLÒS.

LO BOUSENGLAR BAIXA A LA PLAÇA. 7a. EDICIÓ DE LA BOUESIA A VANDELLÒS.

Dissabte, 6 de juliol.

18h. Bouinauguració: 'La tomba dei giganti'. Anna Rubirola (dansa) i Oriol Roca (bateria, metrònom, percussions i flauta d'èmbol). Lloc: Pl. Drs. Gil-Vernet.

18.30h. Revista caminada pels carrers del poble: bouetesses i bouetes interveguerians, internacionals i ultralocals. Lloc: carrers de Vandellòs.

22h. Vacabousopar.

23h. Concert: Víctor Bocanegra, 'Cançons de l'Akídelara'. Lloc: Pl. Drs. Gil-Vernet.

1h. Resitral: bouafter a Cal Bou. Lloc: Pl. Drs. Gil Vernet.

GAT ESCALDAT, poema fonètic. J. Caballero, 2013

5. BOUESIA FONÈTICA I SONORA.

Dimarts, 9 de juliol.

22.15h. Roberto Oliván i Deltebre Dansa conviden la Bouesia a fer ballar les paraules i els sons amb els estudiants del Curs Internacional. 

Amb Andriy Antonovskiy, Javier Caballero, Eduard Carmona, Carles Hac Mor, Miquel Àngel Marín i Ester Xargay. Lloc: Espai Enclave (C/ Barceloneta)

cartell: David Ymbernon

6. CORREBUS A LA FRANJA DE PONENT. POESIA A LA FRONTERA.

Diumenge, 21 de juliol.

Octavi Serret, llibreter de la Franja, convida les bouetesses i els bouetes a posar en bouesia el Matarranya.

10.30h. Trobada de poetes vinguts de tot arreu a la plaça de Mont-roig de Tastavins.

11h. Sortida cap a Pena-roja per conèixer la casa de Desideri Lombarte amb la complicitat de Rosalia, la seva vídua, per després fer una visita pel poble i conèixer l'Ataullar.

12h. Desideri a la Verge de la Font. Descoberta versada d'aquest místic enclavament.

13.30h. Llibreria Serret a Vallderoures. Presentació de llibres de diferents autors participants en la trobada.

14.30h. Dinar-tertúlia a la Font de Miro, Vallderoures.

16h. Resitral final.

7. PACO IBÁÑEZ A DELTEBRE.

Dissabte, 17 d’agost

21.45h. Concert “Paco Ibáñez canta a los poetas latinoamericanos” + Montse Castellà. Lloc: Casal de l’Esport “Lo Salat” (C/Sant Miquel)

Taller: Carles Andreu, maig 2013. Foto Bouesia Facebook

8. BOUTALLERS A L'INSTITUT DE DELTEBRE.  

Maig i octubre 2013.

Carles Andreu, Javier Caballero, Carles Hac Mor i Ester Xargay mostren el seu treball als estudiants de l'Institut de Deltebre.

Ester Xargay, Cal Bou, Vandellòs, 2012. foto Ja

9. CARLES HAC MOR I ESTER XARGAY: BOUETES EN RESIDÈNCIA A BALADA (AMPOSTA), CENTRE D'ART 'LO PATI'.

Octubre 2013.

POETES DE LES TERRES DE L'EBRE, segons la mà de MONTSE FANDO, Createca, Barcelona  20 vi 13

Organitza: Rabera de Bouetes; Ajuntament de Deltebre; Cultura Deltebre; Ajuntament de Vandellòs.

Patrocina: Lo Pati Centre d'Art de les Terres de l'Ebre; Xarxa de Parcs Naturals, Diputació de Barcelona; Comunitat de Regants, Sindicat Agrícola de l'Ebre; Generalitat de Catalunya, Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural.

Col.labora: Jornades Musicals de l'Ermita d'Ulldecona; El Cant del Cantó; Nits d'Aielo i Art; Arola Editors; Institut de Deltebre; Bar Nicanor; Delta Hotel.

Crèdits:

Idea i direcció: Miquel Àngel Marín.

Comunicació: Roser Royo.

Coordinació: Elena Blesa.

Disseny del programa: David Ymbernon.

Producció concert Paco Ibáñez: Plexo.

Equip organitzatiu: Carles Andreu, Llorenç Barber, Javier Caballero, Eduard Carmona, Rut Domènech, Carles Hac Mor, Eduard Margalef, Mont Palacios, Mercè RCamos, Frank Rodell, Salvador Saladié, Octavi Serret, Ester Xargay. 

VERKAMI FESTIVAL BOUESIA 2013: FALTEN 3 DIES clica:

http://www.verkami.com/locale/es/projects/5557-festival-bouesia-2013   

EL MÓN SENSIBLE. EL PUNT ENTREVISTA FRANCESC GARRIGA

Llegim l’entrevista i remarquem:

Era una època en què entràvem a les vuit del matí per fer la primera classe i sortíem a les nou del vespre. Era molt diferent. El contacte amb la gent jove per fer-los entrar dintre del món intel·lectual, artístic o sensible, per mi és molt important.

Diu la Vikipèdia que el poeta es llicencià en Germàniques, que visqué a l’Amazònia quan formava part de l’ordre dels franciscans caputxins, que ensenyà Humanitats a Barcelona, però natros apreciem la seva tasca de cartògraf del món sensible:

aquesta és la sentència:
plantar paraules.
regar-les amb paraules,
collir-les amb els dits de pell més tendra.
dallar les canyes del silenci,
barranc inútil, galliner de somnis.
sembrar, després, paraules
líquides,
per disfressar la vida
de mort, la mort de vida.
cap pausa.
no em pregunteu per què.

Francesc Garriga Barata, Temps en blanc, que ha publicat Proa el 2003. 
manllevat de: http://www.barcelonareview.com/35/c_fgb.htm

foto: JUANMA RAMOS, EL PUNT 2012

L’ENTREVISTA D’ANNA BALLBONA AL PUNT:

FRANCESC GARRIGA  POETA. ACABA DE GUANYAR EL PREMI CARLES RIBA

Ha guanyat el premi Carles Riba amb ‘Tornar és lluny', que
el consagra com un dels grans poetes catalans vius.
Nascut a Sabadell el 1932, s'ha dedicat més de 30 anys a la docència,
a l'escola privada Sant Gregori, de Barcelona. Habitual dels recitals al bar Horiginal, és una referència per als joves.

“No m'agrada gaire prendre'm seriosament”

02/02/13 02:00 - ANNA BALLBONA

1

Reunir-me amb gent de la meva edat no m'interessa, ja ens ho hem dit tot; vull sentir el que diuen els joves

Què hi trobem a Tornar és lluny?

Hi trobeu una persona que s'explica conscient de la seva situació, i que allibera, una vegada més, els seus fantasmes en un paper. A través de parlar de mi, pretenc arribar a la gent. No dic coses rares.

A l'últim poemari, Ragtime, es despullava més que en d'altres. I aquí?

Aquí hi ha un Francesc Garriga una mica més vell i seriós. Però amb molta ironia, perquè no m'agrada gaire prendre'm seriosament. Són poemes crus però mirats des d'una certa distància, que és el que posa la ironia.

El Carles Riba li arriba després de ser el poeta d'honor del Festival de Sant Cugat. Com ho veu?

Ho veig com una suma de casualitats. Em feia il·lusió guanyar el Carles Riba perquè jo havia estat molt amic d'en (Josep) Pedreira i de l'Isidor Cònsul. En Pedreira em feia molta broma, anava a ensenyar-li les primeres coses que feia, i ell va ser el fundador del premi.

Té la sensació que és ara que li arriben tot de reconeixements?

Sí, el que passa que ara ha fet tard.

Per què?

Perquè tant me fa. M'hauria estimulat de jove que em diguessin “mira, apunta maneres”. De més madur, m'haguera agradat. Ara ja m'és igual. I ho dic sincerament. Amb la mateixa llibertat que escric i dic el que em sembla, accepto el que em donen també. No sóc un desagraït. Ho agraeixo.

Però fa vint anys necessitava un premi com aquest?

Fa vint anys tenia molta gent al voltant meu a qui haguera fet il·lusió que guanyés el premi. Ara estic sol. Li ho vaig explicar al gos i va estar content.

Per què publica de gran?

Perquè em vaig dedicar en cos i ànima a fer classes. Llavors escrivia coses ocasionals. Era una època en què entràvem a les vuit del matí per fer la primera classe i sortíem a les nou del vespre. Era molt diferent. El contacte amb la gent jove per fer-los entrar dintre del món intel·lectual, artístic o sensible, per mi és molt important. D'alumnes? He tingut en Fontcuberta (fotògraf), en Manuel Huerga (cineasta), en Marc Romera (escriptor), en Dionís Escorsa (artista), en Xavier Bosch (periodista), el Francesc Homs, l'exalcalde Hereu... Perquè jo he tingut una bona educació, desgraciadament...

Desgraciadament...?

Sí, m'hauria agradat ser un gos. Desgraciadament he tingut una bona educació, m'ha rodejat gent molt important i d'una gran cultura. Jo volia que els altres entressin una mica dintre d'aquest món.

Ha influït tota una colla de poetes més joves...

No ho sé, això ho diu tothom, jo no m'ho crec. L'única cosa que ha passat és que he deixat de fer classes d'una manera i he passat a fer classes d'una altra. Reunir-me amb la gent de la meva edat ja no m'interessa perquè ja ens ho hem dit tot. Per tant, vull sentir el que diuen els joves, com actuen, i si els puc donar un cop de mà...

I com actuen els joves, ara?

Primer, actuen amb molta independència, amb molt criteri personal, equivocat o no. M'està sorprenent que surten algunes persones amb ganes de dir el que volen dir, no amb ganes de dir com ho han de dir perquè estigui bé. Això és molt important. Les ovelles, a l'escorxador, i que comencin a sortir els llops a mossegar.

Al balcó de casa hi té una estelada. Creu que veurà una Catalunya independent?

No. Som un poble covard i pactista. Mai hem guanyat cap guerra, ni dialèctica. M'agradaria veure-ho, però no ho crec. Crec molt en l'empenta popular, gens en els que tenen els càrrecs i tenen por de perdre'ls.

Darrera actualització ( Dissabte, 2 de febrer del 2013 02:00 )

Publicat a

·         El Punt Avui. Comarques Gironines 02-02-2013 Pàgina 72

·         El Punt Avui. Edició Nacional 02-02-2013 Pàgina 48

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/615700-no-magrada-gaire-prendrem-seriosament.html

FOTO: Paco de Morales: "Lo Teixidor canta una jota al poeta Francesc Garriga, Museu Marès, Barcelona Poesia, 2006" http://bouesia2.blogspot.com.es/search?q=se'ns+ha+mort+lo+teixidor 

FRANCESC GARRIGA, Sabadell 1932, ha publicat recentment Ragtime a Alabatre, http://www.labreuedicions.com/ragtime-francesc-garriga/ d’on copiem aquest fragment d’un article de J. Nopca (Time Out Barcelona, 2011)

[...] A ragtime desplega, una vegada més, tota l’artilleria temàtica habitual i d’aquella manera tan atractiva que, digui el que digui, fa dels seus poemes experiències estètiques intrèpides i (encara) inesperades. Hi trobem la mentida (“menteix-me encara un cop, no et costa res”), el temps (que no sap on és ni sap “on som”), la solitud (que “no és trista ni alegre (…) és solitud i prou, / només que enyora l’eco del seu crit”) i el consol de les paraules, escrites a poc a poc “per no ferir les lletres i sentir-les / als ossos i a la pell” i que, de tant en tant, s’allunyen en favor dels “ulls i el paisatge”. “M’agrada molt badar, i aquesta activitat s’ha fet més intensa amb els anys”, diu Garriga. “Puc passar-me hores mirant un arbre. El paisatge és vital, i de tant observar-lo pot acabar sent el teu reflex”. “Mar fonda i cel espès / recull vela i rems. / fosqueja. / No em reconec en blanc i negre”, comença el segon poema del llibre. Garriga diu: “Escriure poemes és la meva llibertat, el meu exorcisme”. Tanca el poemari amb un fragment del Satiricó de Petroni, que recull el doble moviment del ragtime: “Per molt que t’escarrassis a seguir un camí, l’atzar te l’acabarà esbotzant”. [...]

MOR JOAN SAURA, BOUETA

http://www.youtube.com/watch?v=raa6OAUzhys

Tenim present el mestratge d’aquest músic singular, boueta de l’impuls interior que esdevé riu i música. Sobretot des de l’aventura de l’Estanc, de Pessoa, amb Carles Andreu, Miquel Àngel Marín i Nacho Lois. I afegim un vídeo a Youtube, la necrològia del Punt i algunes referències. L’admirem vivament.

foto del bloc de Joan Saura

Publicado el 10/07/2012 por grecfestivalbcn

Cabo San Roque amb Pierre Bastien, Pascal Comelade, Carles Santos i Joan Saura.

Mor Joan Saura, virtuós de la música experimental

21/10/12 02:00 - BARCELONA - REDACCIÓ EL PUNT AVUI

El teclista i compositor Joan Saura i Martí, tot un referent de la música experimental i un virtuós de la improvisació, va morir divendres als 58 anys, posant un punt final prematur –que ha deixat molt trist el sector cultural català– a una intensa trajectòria que va començar a la dècada dels setanta i que va evolucionar amb un llenguatge personal fins al segle XXI.

Visionari i pioner del reduït moviment d'improvisadors de fa 40 anys, Saura va ser membre fundador d'alguns grups tan mítics com ara Koniec, Orquestra del Caos, Rambla, Blay Tritono i Rambliolia i del col·lectiu d'improvisadors IBA. Al llarg de la seva carrera va col·laborar intensament amb multitud de creadors i talents de diverses disciplines, òbviament amb músics, tant nacionals com internacionals (John Zorn, Hiroshi Kobayashi...), però també amb cineastes i d'una manera molt especial amb ballarins (Àngels Margarit, Andrés Corchero...), que trobaven nous estímuls per ballar amb els seus dots d'improvisador.

Els últims temps, Saura formava part dels grups Trio Local (amb Agustí Fernández i Liba Villavecchia), Araki (amb Anna Subirana), Les Anciens (amb Enric Cervera, Eduard Altaba i Oriol Perucho) i Pole Pole (amb Madish Falzoni i Imma Udina).

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/586325-mor-joan-saura-virtuos-de-la-musica-experimental.html

Bloc de Joan Saura: http://jsauram.blogspot.com.es/p/discografia.html

BOUESIA: http://bouesia2.blogspot.com.es/2011/10/lestanc-de-pessoa-paris-de-la-ma-de.html

http://bouesia2.blogspot.com.es/2010/10/carles-andreu-canta-pessoa-biblioteca.html

 

VERSOS LLIURES DE CARRER. TARRAGONA 29 I 30, SETEMBRE 2012

La primera edició de les “24 hores de poesia ambulant” es fara el cap de setmana del 29 i 30 de setembre.

Es tracta d’una iniciativa d’un grup de gent de la ciutat per tal de reivindicar la cultura popular, lliure i al carrer, en què no hi hagi diners pel mig (més enllà d’uns mínims…).

Hi pot participar qui vulgui, ja escrigui, reciti, llegeixi, balli interpreti, canti, somiï… Tothom hi és convidat i convidada i només cal apuntar-se al correu jordimartifont@gmail.com explicitant a quina hora es vol actuar, recitar, dir…

I si ho decidiu el mateix dia busqueu-nos pels carrers i places de la Part Alta de Tarragona.

Animeu-vos!!

http://ateneutgn.ourproject.org/?p=1337 

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/229305

A L'ENTORN DE MOZART, CONCERT D'ALBERT JULIÀ I MIQUEL ÀNGEL MARÍN. SANT FELIP NERI DE GRÀCIA, DS 22 ix 2012

A  L’ENTORN DE MOZART

CONCERT

ALBERT JULIÀ, piano

MIQUEL ÀNGEL MARÍN, clarinet

Interpretaran obres de:

FRANZ DANZI,

SIGISMUND VON NEUKOMM

i

KARL MARIA VON WEBER

Introducció amb una breu explicació de les obres: Albert Julià

Barcelona, dissabte, 22 de setembre de 2012-09-15 a les 20:00 hores

CLAUSTRE DE L’ORATORI DE SANT FELIP NERI DE GRÀCIA

Carrer del Sol, 8 (Montseny i Ros de Olano)

Donatiu: 5 euros

Més informació: 610 465 913

ALBERT JULIÀ

No recordem la data en què l’Albert va oferir el primer concert pels Amics de Mozart, sabem que ja fa alguns anys, quan encara vivia Mossèn Bosch (fundador de l’Associació a Barcelona), i va ser tota una revelació; perquè l’Albert no és solament un bon pianista sinó que és un músic complet, investigador de cada una de les obres que ens ha anat oferint en el decurs dels anys. Investigador no solament de la música i els seus creadors sinó també dels textos d’aquelles composicions cantades. Estudia els músics, els poetes i les circumstàncies històriques en què l’obra fou creada, i, el més important, sempre ens ha fet participar dels seus descobriments musicals, d’aquelles rares perles que ell només sap trobar.

Sempre ha pogut comptar amb excel·lents intèrprets de la veu o d’altres instruments que han secundat esplèndidament els seus projecte s musicals.

MIQUEL ÀNGEL MARÍN

La trajectòria musical d’aquest clarinetista és tan completa que esdevé inútil intentar resumir-la en aquestes quatre ratlles. Alumne i amic dels millors clarinetistes del món, docent de diverses escoles d’arreu d’Europa, ha col·laborat i ha actuat en nombroses orquestres de cambra de renom, tot viatjant a països tan llunyans com ara Israel o la República Txeca, i també ha estat membre de la companyia Dagoll-Dagom. No obstant això, en Miquel Àngel no és un clarinetista gaire habitual i en lloc d’abocar-se únicament en el món de la música clàssica, sempre ha preferit experimentar amb el seu instrument, tastar-lo tot i endintsar-se decididament dins els camins més curiosos que la música és capaç d’oferir-nos, des del flamentc amb el “cantaor” Duquende fins a la música cinematogràfica, acompanyant pel·lícules de cinema mut amb el pianista i compositor Carles Robert, passant per estrenes de música contemporània, performancs, música tradicional catalana i recitals poètics.

L’actuació del duo format per l’Alb i en Miquel Àngl de ben segur que no deixarà ningú indiferent, així doncs no us la perdeu.

[Del programa de mà]

LLETRES EBRENQUES UN BLOC IMPRESCINDIBLE

Lletres ebrenques és un gran bloc de síntesi i documentació sobre la creació literària a les terres de l’Ebre. Imprescindible, el treball d’Emigdi Subirats, (cf: http://bouesia2.blogspot.com.es/2012/06/emigdi-subirats-la-bouesia.html ) posa al dia rigorosament una riuada de lletres, obres, autors, editorials, llibreries, aplecs... Organitzat per temes, Emigdi fa un arqueig exhaustiu des dels inicis de Turtusha (http://lletresebrenque.blogspot.com.es/2011/12/abu-bakr-al-turtuixi.html) i les homilies de Tortosa fins a l’actualitat més rabiosa dels mitjans de comunicació, l’Ebresfera, els còmics o la cançó popular (http://lletresebrenque.blogspot.com.es/2012/01/unitat-49-la-canco-popular-i-literaria.html), la literatura en majúscula i en minúscula. Admiració i agraïment constant i visites mereix el bloc.

Com a il·lustració copiem la

Unitat 43: Galeria de poetes

http://lletresebrenque.blogspot.com.es/2011/12/unitat-45-terra-de-poetes_30.html on es dóna noticia de la Bouesia.

Bouesia 2012, disseny D. Ymbernon

Unitat 43: Galeria de poetes

En la unitat anterior hem fet cinc cèntims de la trajectòria de diversos poetes que han fet una interessant carrera poètica i literària en diverses ciutats grans del país. En aquesta ens centrarem en tota una sèrie de veus poètiques, igualment de gran qualitat, que s'han distingit com a importants activistes literaris a les nostres terres. Alguns d'ells són professors de literatura en diversos instituts. El poeta Josep Igual ja el vam analitzar en l'apartat de la novel·la. A partir dels anys 1980, amb la posada en funcionament de l'escolarització en la llengua de la terra i la immersió lingüística, s'ha incrementat notablement l'ús del català entre els i les nostres autors/es. Podem resaltar que al voltant del 95% dels i de les escriptors/es de les Terres de l'Ebre conreen el català literàriament, la qual cosa no s'aconsegueix en cap altre territori dels Països Catalans. Aquesta xifra no s'aconsegueix, però, entre els literats de la banda sud del riu Sènia. Ens és difícil resumir tota la varietat de literats/es que ens trobem en l'àmbit de la poesia, l'obra de molts i moltes dels i de les quals mereixerien una anàlisi molt més acurada.

1. TERRA DE BONS POETES

Comptem amb poetes autodidactes i d'altres amb formació acadèmica, procedent de poblacions ben diverses que Formen part de generacions literàries amb interessos poètics igualment diversos. 

1.1 ELS MÉS VETERANS

 
Rosa Sànchez (Xàtiva, 1934) va ser mestra i resideix a Tortosa. Ha estat una activa dinamitzadora cultural i afeccionada a la poesia i a les lletres en general. Va publicar poemes als dos històrics reculls pioners al territori ebrenc: 1er Certamen de Poesia Ciutat de Tortosa (1976) i Mostra de poesia Tortosa (1980), del qual va tenir cura. Ha publicat el poemari Homenatge(1977) i els llibres de narrativa Nano(1989) i Remeiets (2009). Col·laboradora de ràdio i premsa, acostumava a recitar els seus poemes al programa radiofònic La Veu dels jubilats, a ràdio Tortosa.

Josep Miquel Gràcia Zapater (La Codonyera, 1941), resideix a Esplugues de Llobregat des de 1980. Economista de formació i professió, és president de l’Associació Cultural del Matarranya a partir de 2007. Ha editat els poemaris Davall d’una olivera (2002), Reflexions i abstraccions. XXXIII poemes (2005), Vers a vers a Barcelona (2005) —premi Guillem Nicolau de 2004—, Fets i temps de la Codonyera (2005), Dietari en groc (2008) ) —premi Guillem Nicolau de 2007—, Si les pedres parlaren / Si la piedras hablasen (2008) i Pasqual Andreu, lo Florit (2010). Presentà el 2004 l’exposició —i catàleg— Finestrons i finestretes, conjunt de peces plàstiques on es fusionen textos poètics, fotografies i fustes velles; i el 2007 De la cuina al marc, fusió de pintura i estris sobre fusta. Col·labora habitualment com a articulista a Temps de Franja —en ocasions amb el pseudònim Lluís Roig— i, formant part del col·lectiu Lo Cresol, en català al Diario de Teruel. Ha col·laborat en les revistes locals Lo Portal, La Comarca i Kalat-Zeyd. Manté el bloc Lo finestró del Gràcia.

Mari Chordà (Amposta, 1942) és Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. Va ser Cofundadora de laSal, Biblioteca feminista de Barcelona el 1977 i l'any següent de laSal, edicions de les dones. És autora dels poemaris ...i moltes altres coses, carpet de poesia feminista (1976), Quadern del cos i de l'aigua, poemes i contes, amb dibuixos de Montse Clavé (2000), Locomotora infidel pel passat, Umbilicals. Coautora de l'Agenda de les dones del 1978 al 2004.

Explosió Poètica de Vuró Xaparlà, Disseny Paco de Morales, 1979

 1.2 LA GENERACIÓ DEL POSTFRANQUISME

Josep Ramon Roig (Tortosa, 1956), germà del poeta Albert Roig, pertany a la poesia de tradició oral que arriba al públic a través de la recitació. Coherent amb aquest plantejament, és autor d'un únic llibre en solitari, Malbé (1999), que va ser distingit amb el Premi de Poesia Ciutat de Palma. En canvi, ha realitzat nombrosos recitals, performances i cabarets poètics. La parla tortosina marca la cadència i el ritme de la seua poesia, considerada com a irònica, àcida i d'arrel popular.

Antoni Bengochea Lombarte (Calaceit, 1958) és llicenciat en Filologia Hispànica per la Universitat de Saragossa i professor de música a Saragossa a l’ensenyament secundari. Va donar-se a conèixer com a rapsode el 1986 en el II Congrés Internacional de la Llengua Catalana; conforma amb M. Sasot el Duo Recapte i ha estat redactor ocasional de Sorolla’t, Temps de Franja —sovint amb els pseudònims Josep Anton Llovet Lombarte i José A./Martín Bielsa Zapater— i de la revista local Kalat-Zeyd. Recita els textos de l’enregistrament discogràfic Qüento va, qüento vingue (10 contes tradicionals del Matarranya) (1998) i els poemes de Desideri Lombarte en Ataüllar el món des del Molinar. Antologia lírica (2000). Forma part com a articulista de l’equip Lo Cresol.

Cinta Mulet (Horta de Sant Joan, 1958) és mestra i llicenciada en Filologia Catalana. Col·labora habitualment en mitjans de comunicació, i en revistes científiques i culturals com: El Punt, Diari de Tarragona, d'Ard i Cavall Fort. Ha col·laborat en els volums: Terres d'aigua, Onze poetes a la Vaqueria 2004, Nit de la poesia 2000, Nihil obstat imprimatur, Cambrils, La ciutat pels carrers, 27 mirades sobre Tarragona. És autora dels llibres: Paraula de dona (2001), Poemes del sud (2004), Poemes, pomes i altres verins (2005), Aigua dolça, poesia per a xiquets (2008, Contrapunt & Amors d'aire i aigua (2008). També ha publicat el drama Qui ha mort una poeta (2007).

Tomàs Camacho i Molina (Ponferrada, 1960) resideix a Alcanar. És un apassionat poeta i un dinàmic agent cultural. És llicenciat en Geografia i història, tot i que treballa com a professor de llengua castellana a l'Institut Sòl del riu d'Alcanar, en el qual realitza nombroses tasques de difusió literària. És autor d'una interessant obra tant en català com en castellà, així com també s'ha mostrat actiu dintre del camp de la poesia visual. Ha rebut diferents guardons per reculls poètics. La seua obra més coneguda és Ikebanes d'aire. També ha publicat Tons i Temps, Poema para inundar de agua un pasadizo de fantasmas, i va prendre part a Poesía visual española al nuevo milenio. D'altra banda, amb col·laboració amb Adrià Grau, va escriure Els Reguers.
És l'anima mater de la Mostra de poesia d'Alcanar i de la publicació del llibre corresponent. És membre de la direcció del Moviment de mestres per la renovació pedagògica. Aquest col·lectiu ha organitzat en els darrers anys dos jornades d'homenatge a dos grans escriptors de l'Ebre: Jesús Moncada i Artur Bladé i Desumvila.

Marià Lleixà (Mas de Barberans, 1964) és llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona i professor de llengua i literatura catalana a l'Institut Roquetes (Baix Ebre). Ha estat guardonat en nombroses ocasions en els darrers anys. Se'ns va descobrir com a poeta amb el poemari Si véns abans de l'alba (1992). La poètica de Marià Lleixà es caracteritza pel seu impecable i sobri domini de la llengua i la forma. En principi, es tracta d'una poesia de figuració que gosaríem enquadrar dintre del realisme. Després es precipita cap a una lectura més profunda del món i de la vida. Finalment, encara es projecta cap a l'exploració d'allò inconegut, a partir de l'ús d'imatges i metàfores que ultrapassen el llenguatge discursiu. Els seus poemes sorgeixen mitjançant un magnífic punt d'equilibri entre l'afany personal per aprofundir en el coneixement moral de la vida humana, i la seua inclinació natural cap a un intens lirisme de tipus remembratori.

Camins d'escata: cal·ligrafia d'una absència(1995), el segon poemari, és una autèntica obra mestra, que està dividit en dos parts, que ens presenten un diàleg impossible. La relació difícil entre aquestes dos parts independents ens arriba a través d'un referent clàssic, tal com senyala l'editor Emili Rosales al pròleg: No descobrirem res d'excessivament amagat si advertim que cadascuna d'aquestes dos parts correspon a una veu: Etern rosec que em crema sorgeix de la veu de Penèlope, que veu marxar el seu amor i n'espera febrosament el retorn; El desfici del boomerang és general per la veu d'Ulisses, que viu alhora l'engrescament de l'aventura i l'agulló de l'enyorança. 

També és autor del poemari Sac de gemecs (2001) i va participar en el recull col·lectiu Terra d'Aigua (2002). La seua lectura ens portarà a la recerca de l'amor i de la història. Seguim el viatge:"Tan lluny de mi entelats els somnis es deformen/ configurant l'espai on habites i ignores/ timó, vaixell i rumb. Les ones esborraren/ el camí de retorn i aquell gust de bes i algues./ Hauràs begut, potser, àmfores de vi ranci/ guarint-te de l'enyor i arraconant desitjos./ A l’àmbit clar-obscur de quina lenta història/ t'has instal·lat, absent, i has aturat el temps". 

1.3 POETES DEL TOMBANT DEL SEGLE XXI

Albert Guiu (Flix, 1972) és una de les veus poètiques més impactants de les Terres de l'Ebre. És un poeta bilingüe, que composa una poesia d'un caire força sentimental, mitjançant el qual aconsegueix que cada paraula tingui un espai determinat en la funció poètica. Demostra tenir una gran capacitat de lligar les trames amb l'ús del llenguatge poètic, a partir d'un fil conductor al qual sap conferir-li magistralment un sentit en tot moment. La seua obra veu, sobretot, de temes com l'intimisme. La perfecció tècnica i la pulcritud lèxica i semàntica fan que l'estil imposi el seu protagonisme. Els seus poemes es converteixen en veritables signes de la seua vigorositat i bon quefer poètics i literaris. Amb Els versos de la prostituta va guanyar el XXVII premi Marià Manent. El poeta flixanco reconeix la influència de Goytisolo, Gil de Biedma i Gabriel Celaya. Es tracta d'un poema social en primera persona sobre les vivències crues i, malauradament habituals, d'una prostituta africana que treballa a casa nostra. És un retrat poètic sobre la prostitució, segons el mateix poeta: “una professió molt poètica a la qual es veuen abocades moltes dones immigrants especialment les africanes, dels països de l'est i sudamericanes- que arriben al nostre país i acaben treballant en clubs d´alterne de baixa condició social”. Albert Guiu ens vol fer saber que les prostitutes compleixen un paper important en la societat, “com a heroïnes que salven de la solitud moltes persones”. També vol denunciar “la hipocresia d´una societat que no fa res o ben poc per evitar aquestes situacions”.

Amb De la mà de la meua filla va aconseguir guanyar el premi Miquel Martí Pol de poesia a Roda de Ter. El poeta ens introdueix directament en el món més íntim d'uns nostàlgics sentiments familiars. Ell mateix ens en fa cinc cèntims en la introducció: Aquest poemari no surt directament de mi, bé si que en surt, de l'observació inconscient d'un nen que veu un plor perenne en el rostre de la seva iaia. la vertiable protagonista del llibre és ella, la meva iaia Magdalena... L'absent era la meva tieta Magda, la filla de ma iaia, morta als quatre anys, l'any 1940.... Des de la mirada plena de solcs de dolor de ma iaia, morta l'any noranta, m'ha arribat aquest poemari. 26 poemes i un epíleg de recerca dels sentiments. No deixa de ser una llarga elegia envers el dolor que la seua iaia va arrossegar durant la resta de dies de la seua vida, a partir del traspàs de la seua xiqueta de quatre anys. Albert Guiu ens recupera sensacionalment tots els sentiments de la seua iaia (íntims i closos en sí mateixa) i els reivindica amb un llenguatge subtil i extremadament eficaç. Ens vol demostrar que les paraules poden descriure el dolor i revitalitzar tots els sentiments amagats en un ésser humà. 

Juli Micolau Burgués (La Freixneda, 1971), de formació autodidacta, ha treballat el camp i la rabera i actualment viu i treballa a l’Alt Penedès. Ha publicat els reculls poètics Manoll (1997) —premi Guillem Nicolau de 1997— i Esfera. Traspunt en la serena (2001) —premi Pedro Saputo de 2002— i el 2008 obtingué per segona vegada el premi Guillem Nicolau amb el recull D’un sol esclop. Va col·laborar a l’última etapa de Sorolla’t, i a les revistes locals Kalat-Zeyd, Plana Rasa i L’Eixam, i ha estat redactor esporàdic i col·laborador habitual a Temps de Franja —en ocasions amb el pseudònim Tonet Pallarés. Formà part —d’abril a novembre de 1999–—del col·lectiu d’articulistes Viles i Gents.

Rafel Haro i Sancho (Amposta, 1967) és llicenciat en Filosofia i en Ciències de l’Educació i treballa com a professor de Secundària. Com a escriptor ha aconseguit diversos guardons literaris. L’any 1992 va publicar Història d’un mediocre (El Mèdol), premi de narrativa curta Sebastià Juan Arbó. L’any següent guanyava el premi de poesia Guspira de la Cova del Drac. I ja més recentment, amb els poemaris «Llibre de mirades» i «La tristesa dels tarongers», el premi Sant Jordi de la Vila de Santa Bàrbara dels anys 2006 i 2009 respectivament. En prosa va ser guardonat amb el premi Marcel Sentís dels Jocs Florals de Torroja del Priorat de l’any 2005, amb el premi literari de Constantí del mateix any i amb el premi Sant Andreu de la Barca del 2009. Des del 2001 col·labora amb l’Institut d’Estudis Comarcals del Montsià i és secretari del premi literari de teatre La Carrova. Amb Els crisantems, primer llibre de poemes que publica en solitari, ha obtingut el premi de poesia Joan Perucho Vila d’Ascó de 2010.

Andreu Subirats i Aleyxendri (Tortosa - 1968) és llicenciat en Filologia romànica, professor de català a l'institut Eugeni d'Ors de Badalona, i autor del poemari L'ull entorn (2007). També ha participat en reculls col·lectius històrics a les Terres de l'Ebre com L'illa dels bous (1988) i L'orgull de ser pocs (1993).

Joan Todó Cortiella (La Sénia, 1977) ha publicat dos llibres, el recull de poemes Los fòssils (al ras) (2007) i el recull de relats A butxacades (2011). Ha col·laborat també en diverses revistes literàries, com Paper de Vidre, Quadern, Pèl Capell, El Tacte que té, Reduccions i Caràcters.

Yannick Garcia (Amposta, 1979) es va descobrir en l'àmbit poètic el 2003 en ser guardonat amb el premi de poesia Gabriel Ferrater, a Sant Cugat del Vallès, amb l'obra De dalt i de baix, un dels més ben dotats econòmicament del panorama literari català actual. El poeta ampostí demostra bon domini de la llengua catalana i un savoir faire poètic impecable. Posteriorment, Yannick també va publicar un petit recull en una obra col·lectiva, Terra d'aigua. Llicenciat en Traducció i interpretació per la Universitat Pompeu Fabra, ha traduït al català igualment nombroses obres de literatura juvenil.
De dalt i de baix és una obra força original, que corrobora el fet que encara no ha estat tot descrit i narrat de totes les maneres possibles, i que encara hi ha un llarg camí per aprofundir en la creativitat de l'idioma. L'obra ha quedat dividida en cinc parts, que agafen el simbolisme del desenvolupament de la lluna durant totes les seues hores de regnat, des del quart creixent fins al trenc d'alba. El poeta es mostra com a un rigorós treballador del llenguatge, de la forma, en permanent lluita amb la paraula, sempre preocupat per treure'n el màxim partit del vers, tot i que aquest esforç no sempre es percep darrera l'aparença senzilla d'alguns dels poemes. Sap ser líric mitjançant les tècniques que l'anomenada poètica de la modernitat ha anat desenvolupant. Són abundants els recursos fònics, al·literacions, jocs de sons, que rara vegada són gratuïts, ja que es tracta de subratllar d'una manera molt específica el missatge directe a comunicar. No menys abundants són les reiteracions, els paral·lelismes i els contrastos.

2. LA POESIA VISUAL

José Carlos Beltran (Benicarló) ha estat un dels poetes visuals més prolífic de les nostres comarques. Va publicar a: Poesía visual española ante el nuevo milenio ( 1999), Poesía visual valenciana (2001), La mirada llegida. Antologia de poesia visual valenciana / J. Ricart (2002), Antología de la poesía visual / Pozanco, Víctor (ed.)(2005), Vi(r)us (2005) i Poesía Visual Española (Antología incompleta).
Actualment Albert Aragonés, Cristian Porres i Tomàs Camacho són tres noms que destaquen en aquest àmbit poètic, els quals han pres part en important certàmens i han publicat llibres d'interès.

Albert Aragonés (Tortosa, 1962) ha tingut una llarga trajectòria en l'àmbit de la poesia visual amb la publicació de la seua obra en reculls col·lectius: L'illa dels bous (1989), Dels trobadors a la poesia actual. Antologia i guia didàctica (1992), L'orgull de ser pocs (1939), Poesia Experimental (1994), V Premi Internacional d'investigacions poètiques 1995, Only for Poets, testimonio (19959, XV Festival de Teatre de Tortosa (1999), Una mostra d'art postal a Alcanar (20009, Per una nova cultura de l'aigua NUC 2005. Poesía Visual Española (2008).Lletres de casa. Antologia de poetes ebrencs al Serret Blog (2009). 

Cristian Porres (Tortosa, 1965) és dissenyador gràfic. Ha publicat en els reculls:Poemes visuals, L'illa dels bous (1989), Logotrips (2006) i Poesia Visual (Recull de poemes visuals 1986-2006). Va guanyar el VIII Premi de Poesia Experimental, que convoca el Departamento de Publicaciones de la Diputación de Badajoz, con l'obra Demostració empírica de l'existència de Déu. Tira endavant el bloc Visionàrium.

Un altre poeta visual és Francesc X. Forés, autor de: Lo Vespertí d'un Signe (1995) iCamí de Còdols (1997).

 3. MÉS VEUS POÈTIQUES

Els llibres 1r Certamen de poesia de Tortosa (1976), Mostra de poesia de Tortosa (1980) i L'orgull de ser pocs van ser els primers que van antologar els poetes tortosins de la Transició. Al segle XXI, Terres d'aigua (2002), editada a redòs de la lluita contra el Pla Hidrològic nacional, i l'antologia Lletres de Casa (2009), a cura d'Emigdi Subirats, i editada per March Editors i la llibreria Serret, apleguen nombrosos poetes que estan publicant actualment.

Altres autors que han editat reculls poètics d'interès són: Valeri Boet (Amb la mà als ulls), Toni Alvarado (Esclat de sentiments), Alexandra Crespo (Somnis, un cant a la soledat). L'ampostina Núria Martin ha guanyat diversos guardons poètics; Imma Penna (Els Guiamets), mestra resident a Móra la Nova, ha publicat en reculls col·lectius i ha vist musicat algun dels seus poemes; Lluís Martin Santos és un dels habituals conferenciants sobre literatura ebrenca i ben entès en poesia, que ha publicat en nombrosos reculls col·lectius. 
El rapitenc Jon Gras és una jove veu poètica que ha publicat Ascrúpol, i manté també una web amb el mateix nom per difondre el seu ideari poètic. Es tracta d'un recull avantguardista, amb l'ús de la varietat dialectal nostra, que intenta ser trencador i colpidor tant en el llenguatge com en les imatges.

5. ELS GRUPS POÈTICS

Han sorgit durant la darrera dècada uns quants grups poètics, marcats pel voluntarisme, que s'han mostrat molt actius en la seua participació pública: Trobadors de l'Ebre, Poetes de l'Ebre, amics i poesia. Han aplegat la seua producció en nombrosos reculls col·lectius. Entre els principals impulsors d'aquests grups destacarem: Miquel Accensi, Gregori Gàsquez, Francesc Favà, Celta Paz Espino, Francesc Mayor "Paco del fruto" i Nina Pagà. Alguns/es dels seus membres també han publicat de manera individual.

Glòria Fandos Gracia ha publicat sis reculls de poesia, dos de relats (el darrer, La Sirena de l’Ebre), una biografia (Lo Nostre Teixidor) i una novel·la curta. Ha rebut reconeixements, com ara el Frater d’article d’opinió; en narrativa, el Sant Jordi d’Ulldecona, i el Cid i Mulet de Jesús; guanyadora en poesia del Premi Internacional Fèile Filiochta (Dublín, Irlanda), del Grup Luz de Luna, de la Menció d’Honor de Ca l’Avi i quatre vegades del Premi de Poesia Grup de Dones del Vendrell. Presidenta del grup Poetes de l’Ebre i membre del Club dels Poetes Desconeguts d'Els Matins de TV3.

Bendi Suàrez ha conreat poesia (Quan parla el cor), narrativa curta (Annabel i altres narracions) i novel·la (El joc de la veritat i La maldat oculta). Ha disposat de diversos programes radiofònics i televisius de caire literari i cultural.

L'ampostí Eusebi J. Cañellas és autor dels llibres de poesia En propia piel (dedicat al seu fill disminuït psíquic) i Reflexiones en voz baja, i coautor de llibres com I nosaltres els altres ampostins, Amb les mans obertes, Per un futur sense llagrimes, Recull de poemes trobadors de l'Ebre o Quaderns de poesia. Ha rebut alguns guardons poètics. 

Maria José Fernández (Santa Bàrbara, 1969) és autora de dos reculls poètics, Per la llum i la paraula i Amb els cinc sentits. Vinculada durant anys a Trobadors de l'Ebre, va ser l'ànima mater de la publicació de diversos reculls del col·lectiu i també dels reculls benèfics Amb les mans obertes i Per un futur sense llàgrimes.

Emili Bonet (Amposta, 1930) és un veterà artista amb una obra escultòrica i pictòrica de gran nivell. De la seua faceta literària, destaca el fet que va ser el dissenyador de la revista Amposta circular de información, als anys 1960, on publicava il·lustracions molt destacables. És autor de diverses novel·les il·lustrades i de poesia.

Janin Tomàs (La Ràpita, 1978) és membre de Poetes de l'Ebre i ha publicat cinc llibres de gèneres diversos: Hermosos años, Un món ple de contes, La niña perdida, poemas de amor y vida i El árbol de las colinas.

 6. EL FESTIVAL BOUESIA

Bouesia se celebra a Deltebre (Baix Ebre) durant el mes de juliol des de l'any 2005. El festival s'organitza amb la pretensió de poetitzar espais determinats, considerant que sempre hi ha un centre d'interès sorgit del paisatge, i hi participen músics, poetes i artistes plàstics d'arreu del país. Tal com explica el músic Miquel Àngel Marín: Hi ha qui diu que un artista és algú que desenterra morts i els fa parlar. Doncs és això el que nosaltres fem: portar els artistes als nostres llocs i el que els hi proposem és que poetitzin, transformin aquests llocs, els facin parlar. S'ha convertit en un festival transformador que potencia els espectacles avantguardistes. Entre els poetes impulsors destacarem: Javier Caballero, Eduard Carmona i l'esmentat Miquel Àngel Marin.

Miquel Àngel Marín (Deltebre, 1966) compta amb una llarga trajectòria com a músic. És autor del poemari, Lo clarinet és l'aixada. De caire i format avantguardista, sap lligar els sentiments poètics i musicals i reivindica, justament, el paper de la música en la creació poètica.

Eduard Carmona (Deltebre, 1982) és poeta i ràpsode. Ha publicat El Llibre dels errors, dividit en quatre parts (Existenció, Utilitat dels tels, Immobiliària, Llibre dels errors), mitjançant la quotidianeïtat pretén reflexionar sobre l'existència, amb la presentació de situacions grotesques i jocs lingüístics.

JA: FOTOGRAFIES DELS CARTELLS:  EXPOSICIÓ: ACCELERACIÓ BOUHAUS (1912-2012), Centre d’Art Lo Pati, Juny - Juliol 2012, Amposta