dimecres, 26 de gener del 2011

J.V.FOIX, TARDA DE POESIA, 29 gener 2011


TARDA DE POESIA J.V. FOIX


AMB:


enric casasses,
blanca llum,
andreu subirats,
diego burián,
josep pedrals,
magda guillen,
eduard escoffet,
andrés balil, i
orlando guillen

dissabte 29 de gener de 2011
a les 19h.
CAN AMAT,
Duquessa d'Orleans 9, (a tocar de Major de Sarrià, al costat de la pastisseria Foix, i de la casa del poeta)
SARRIÀ

MIQUEL ÀNGEL MARÍN, ORIOL ROCA I MARIONA SAGARRA, INFONIT 26: 16 febrer 2011

IMPRONIT és un laboratori de improvisació que empenta GRÀCIA TERRITORI SONOR, cada penúltim dimecres de mes.


El proper 16 de febrer de 2011 arriba l’edició 26.
Al


ELECTRIC BAR,
Travessera de Gràcia, 233 (Metro: Joanic)
a les 22 h.


Gaudirem de tres músics excepcionals:


MIQUEL ÀNGEL MARÍN, clarinets


ORIOL ROCA, bateria


MARIONA SAGARRA, veu



La nit es convertirà en una aventura sensual i fantàstica pels intersticis desconeguts de les constel•lacions que s’eixamplen a banda i banda de la Via Pentagramàtica de l’experiència musical. Un esdeveniment còsmic, l’univers, les esferes són música.

dissabte, 15 de gener del 2011

LA BOUESIA, TEXTICLE de CARLES ANDREU


Lo Festival de la Bouesia a la Cava ja va nàixer tot armat amb los peus al fang dels arrosars i la mollera al vent per a captar les novetats de la vila, que si en temps passats sempre arribaven dos segles en retard, avui en dia, a voltes, los tremperes del Deltebre, fins i tot se posen al davant i tiren del carricotxe sense escrúpols! Qui ho havie de dir! A mi no m'estranye! Agarren les situacions i les actuacions amb aquella distància humorística que me xifle, sí! S'endinsen sense pour en lo motor de l'intel•lectualització ciutadana i tira que tiraràs mos fan córrer a tots com los fan córrer a n'ells los bous. D'aquí "La Bouesia", segons jo, clar! Te preparen una enfilada d'actes desgarbats i no jerarquitzats o molt poquet, com ha de ser, i te van omplin lo pas del temps d'un moviment sempre elàstic! Això no ho fa qualquere! Què no! Això se fa tot solet per la manera de ser i d'estar en este territori on bufe un vent d'esperit localitzador i alhora externalitzaor sempre amb uns brots espontanis d'humor provocatiu. Esta redempció de l'actuació de l'art celebrada pels de les afores del cenacle ciutadà té un vigor que me complau, que me done ganetes de fer això i allò, actes diversos de creaciò amb minúscula, com qui en un sol dia esmorze, dine, brene i sope i encara desprès se'n va xino xano fins al bar a prendre una copa amb los "reconeguts" a fi de cloure la jornada com cal per a poder descansar la màquina i dixar crear als somnis.

CARLES ANDREU, Paris, gener 2010

Foto: Ja, Carles Andreu canta Pessoa al pas del Baló, Bouesia 2010

dijous, 13 de gener del 2011

PRIMER ARXIU EUROPEU DE PERFORMANCE



Sònia Tubert informava a http://www.lamalla.cat/  d’una iniciativa pionera no sols a l’estat sinó a Europa: el primer arxiu europeu de performance: l’Eurpèan Live Art (ELAA) http://liveartarchive.eu/es  Un projecte de la Càtedra d’Art i Cultura Contemporanis de la Universitat de Girona, que es va presentar el passat desembre, amb la participació d’Ester Ferrer. Lloable objectiu en tant que vol documentar un art efímer i volàtil: “El projecte no es centra només en documentar la performance a nivell de la Península Ibèrica, que és el que es fa des de Girona, sinó que també hi participen dos centres més relacionats amb els arts plàstiques, la Ruskin School of Drawing and Fine Art de la Universitat d’Oxford i el centre GlogauAIR de Berlin. Des dels tres centres es faran entrevistes a artistes de performances, que en el cas de Girona seran espanyols, i alguns d’ells també faran actuacions expressament per a aquest projecte, que també s’enregistraran i es penjaran a la web. I és que la intenció de l’ELAA no és només documentar el passat, sinó també produir nous muntatges i instal•lacions.”

Una performance (angl: actuació) és una acció artística en directe, on l’actuador, el performer, es comporta d'una manera inesperada davant d'un grup de gent i la "línia" invisible que divideix l'artista del públic s'esvaeix -com en el teatre actiu, on els membres del públic s'impliquen en la producció. El terme acció artística o performance s'ha difós en les arts plàstiques (performance art), i significa art en viu. L'acció està relacionada amb l'art conceptual, els happenings (angl: esdeveniment artístic), el moviment artístic Fluxus i l'art corporal (body art). http://ca.wikipedia.org/wiki/Actuaci%C3%B3_art%C3%ADstica

Comencen les primeres entrevistes documentals aquest gener amb Carles Hac Mor, un dels pioners de la performance a la península Ibèrica, i una performance pública al Museu d’Art de Girona. El 24 de gener Concha Jerez serà l’entrevistada i performer. Fina Miralles, Isidoro Valcárcel Medina, Bartolomé Ferrando o Rosa Galindo són altres dels artistes que deixaran el seu testimoni per l’arxiu durant aquest any.

CARTELL DE 7a TROBADA INTERNACIONAL D’ARTISTES DONES D’ACCIÓ
ORGANITZADA PER LA FACULTAT DE LLETRES DE LA UNIVERSITAT DE GIRONA, MARÇ 2010, http://www.gresolart.com/web/ca/gresol-content&categoria=69&seccio=2&activitat=68

dissabte, 8 de gener del 2011

ELOGI DEL TABAC

Un cigarrillo de papel,
señores, es nuestra vida,
que unos lo fuman en calma
i otros lo fuman aprisa,
i al final de la jornada
no quedan más que cenizas

Jota de Boca de Bou (1895-1972)




El mil•lenni canvia d’any com les serps la pell. L’estat sanitari ha despatxat dels cafès als fumadors. El tabac, diuen, perjudica greument la seva salut, i la dels que estan entorn. Adéu al cafè, copa i faria, paradís artificial del pobre diumenge. Com que els burgesos no van protestar quan van eliminar l’havà com a complement de la menja en un restaurant de prestigi, vet ací que caldrà anar a l’estadi per ensumar l’enigma portentós del fum. De la mateixa manera que per domesticar els bous no calia prohibir les “corrides”, els poders n’han fet un gra massa criminalitzant al quaranta per cent de la població. La democràcia, que havia de ser il•lustració, es llança per la pendent de la tolerància cero i afavoreix la cacera de bruixes amb la delació. Ja no morirem pels lents efectes cancerígens del tabac, sinó per bona salut. Vés quina gràcia.

JC




ELOGIO DEL TABACO

Extraordinary pleasure



Pocos placeres bajo los cielos misteriosos
más elevados y serenos
que tú, tabaco. Siempre
aumentando la dicha, en la fortuna,
o consolando el infortunio,
con la misma elegancia
con que silenciosamente envuelves
el sueño de la lectura o de la música,
los secretos ritmos de la meditación
o el agradable conversar.
Tantos momentos perdurables van unidos
a tí, tantas horas
que tú acompañas i mejoras.
Enigma portentoso
del humo, al que nos entregamos
como a la sabiduría o a la suerte
que tampoco nunca entenderemos.
Noble compañero de la inteligencia,
de la alegría de vivir, del
amor, y de ese otro
favor, el vino

que alegra el corazón y la mirada.
Nunca nos faltes.

José María Àlvarez, El escudo de Aquiles, Ed del Dragón, Madrid 1987

José María Àlvarez, (Cartagena, 1942): “…el poema como imagen de aquello que no deseamos perder” compendia la obra del poeta. La cita pertany al pròleg de l’antologia “Los prodigios de la cera” seleccionada per J. Gustavo Portella i C. Burgio, on també es diu que el poeta “…ha ido pasando de una poesía social y de escarceos con la vanguardia a un culturanismo vivencial, donde el protagonista es un vividor que desdeña lo vulgar, lo fingido; que ama las causas perdidas, que gusta de vivir la literatura. Sus traducciones de Kavafis, Stevenson, Eliot, Villon, Shakespeare, Hölderlin e incluso Maiakovski dan prueba de ello”.

Foto: Ja, El gall de les burilles, Riumar, Deltebre, 2011

“Fumo”, Almudena Grandes, aparegut al País, 10 i 11


Soy fumadora. Jamás creí que algún día tendría que encabezar una columna con estas palabras, pero me siento en la obligación moral de hacerlo. Pago mis impuestos religiosamente, ningún juez me ha imputado delito alguno, llevo 30 años conduciendo sin haber provocado, ni siquiera padecido, un accidente de tráfico, y además, por fortuna -cruzo los dedos-, he causado a la Seguridad Social un gasto ínfimo en relación con lo que he aportado desde que empecé a trabajar a los 23 años. Sin embargo, fumo, y por eso soy un problema para España.

Un país, por otra parte, tan complaciente con la corrupción que los resultados electorales ni siquiera la reflejan, donde los teatros se llenan cuando actúan delincuentes presuntos o convictos, en el que hay jueces que consideran atenuantes de violación las minifaldas que llevan las víctimas, jurados populares que absuelven a asesinos de homosexuales y tribunales que consideran prescritos los principios de la justicia universal, mientras los programas de televisión que trafican con la inmoralidad arrasan en los estudios de audiencia en proporción a las delaciones y calumnias que son capaces de producir. Es aquí donde, de la noche a la mañana, los fumadores nos hemos convertido en un factor de alarma social, capaz de absorber la ira y la frustración de quienes han hallado en nosotros el único límite de su tolerancia.

Soy fumadora, pero, hasta el 2 de enero, la ley antitabaco no me preocupaba. Ahora, nada me preocupa tanto como la caza de brujas que ha desatado el Ministerio de Sanidad. Sigo sin entender el sentido de normas tan absurdas como la que ha acabado con la armoniosa coexistencia de intereses que imperaba en los aeropuertos, pero no la incumpliré. Tampoco denunciaré a nadie y, desde luego, no dejaré de fumar. No mientras el Estado español siga vendiendo tabaco en los estancos.

 
Un article interessant: Francisco Rico, "Teoria y realidad de la ley contra el fumador", El País 11 i 11, que comença:
"Quizá no por entero, pero en aspectos importantes la "Ley 42/2010, de 30 de diciembre, por la que se modifica la Ley 28/2005, de 26 de diciembre, de medidas sanitarias frente al tabaquismo", etcétera, etcétera, es un golpe bajo a la libertad, una muestra de estolidez y una vileza. Vayamos, brevísimamente, por partes, y en cada una con solo un par de calas."

divendres, 7 de gener del 2011

LA BELESA ÚTIL. DE LA COMPLAENÇA A LA SEGURETAT, ORATORI D'EXPERIMENTACIÓ SONORA, 15 I 11, EL MASROIG, PRIORAT

Priorat Centre d'Art

http://www.prioratcentredart.cat/

DISSABTE, 15 DE GENER. 2011

de 10 a 13 h i de 16 a 19 h,

Antics Trulls. Celler El Masroig.
Passeig de l'Arbre, 3. El Masroig



O=C=O


els moixons, canten la mateixa tonada en situació de risc?


Els canaris [serinus canaria] eren usats en les mines de carbó com un sistema primerenc d'alarma. En la mina, gasos tòxics com el monòxid de carboni o el metà mataven abans els ocells que els miners. Com solen cantar la major part del temps, es convertien en una alarma tan visual com sonora. L'ús dels canaris en les mines britàniques es va eliminar progressivament des de 1986. [wkpd adaptat]

El raïm, un cop veremat, es premsa. D'aquest premsatge se n'obté el most, és a dir, la part líquida dels fruits. El most fermenta de manera natural per l'acció de fongs microscòpics (llevats) que es troben en les peles dels grans de raïm. Aquest procés és la fermentació alcohòlica, ja que els sucres del most es transformen en alcohol etílic, tot alliberant diòxid de carboni.

El diòxid de carboni (també anomenat biòxid de carboni o anhídrid carbònic) és un gas incolor, inodor i insípid. La seva composició química és CO2. No és tòxic, però la seva acumulació pot produir la mort per ofegament, ja que, com que és un gas més pesant que l'aire, s'acumula fàcilment en els llocs més baixos.

Un altre mitjà per detectar la presència de gas tòxic és la flama d'una espelma.

POESIA A PERPINYÀ: « NIT DE POESIA »Dissabte 12 de febrer 2011, 20h30

Des del 2007, els Angelets de la Terra organitzen vetllades poètiques en diferents espais de Catalunya Nord, on volem fer córrer la veu dels poetes vinguts de tots els Països Catalans per trobar-se amb poetes de la Catalunya Nord i un públic nord-català molt divers.



POESIA A PERPINYÀ:
« NIT DE POESIA »

Dissabte 12 de febrer 2011, 20h30


Théâtre Primavera

6, Av. du Languedoc (Haut-Vernet/stade Gilbert Brutus)

Gerard Jacquet,
Renada Laura Portet,
Coleta Planas,
Jaume Queralt,
i altres poetes dels Països Catalans
i de més enllà.
Nanou Planes – La cantautora de Sant Andreu ens presentarà el seu projecte musical amb poesies de la Coleta Planas (Rossellò) i de Zina Romeo (Sicilia).
+ mini concert “Col.lectiu Joan Pau Giné” amb Rodney Gemmell, Andy Ritchie, Florent Berthomieu i Jean-Luc Durozier


Entrée gratuite


La scène des Nits de Poesia est ouverte à tous les poètes et à toutes les langues (arabe, kabyle, français, ukrainien, catalan, …). On y découvre la beauté de ces langues qui nous entourent car même si souvent nous ne les connaissons pas, l’émotion que nous transmettent les poètes et la sonorité des mots nous permettent d’en deviner le sens profond.


Aquestes vetllades poètiques sempre generen trobades entre les llengües i cultures presentes sobre el territori català i això en fa uns moments màgics on gaudireu de la bellesa de la paraula.

Enguany, la Nit de Poesia es farà en un teatre en el barri de l'Alt Vernet (Nord de Perpinyà), en el marc de la 5a Setmana per la Llengua
http://www.setmanallengua.com/  (fotos, videos...),

on també presentarem el nostre nou projecte de
musics de Catalunya Nord per la Llengua "Col·lectiu Joan Pau Giné"

Aqui trobareu les ultimes edicions a Ribesaltes en videos:
http://www.youtube.com/watch?v=ZBrAegir-Cs  i
http://www.myspace.com/video/vid/55889203

Fotografies de la NIT DE POESIA 2010 i cartell 2011

dissabte, 25 de desembre del 2010

JOANA BRAVO: MICROPOESIA ADHESIVA


Joana Bravo, La Breu, sempre fiblant la brevetat ens envia aquesta extensió poètica i un poemes en 3 paraules:
micropoesia adhesiva


Queridos amigos desde EN3PALABRAS queremos felicitaros el año con BUENASnoticias!


Se trata de Poesía Autoadhesiva, diferentes sets de palabras con los que podrás elaborar tus propios micropoemas y juegos de palabras, desarrollando tu creatividad y habilidades lingüísticas.

BUENASnoticias es una propuesta de micropoesía doméstica y cotidiana que mantiene y desarrolla las constantes del proyecto EN3PALABRAS. En este caso, a través de un set de palabras que sugieren múltiples juegos y combinaciones y que convierten tu casa en un libro abierto, poblando sus rincones de poesía.

Podéis conseguirlo en nuestra web:

http://www.en3palabras.com/

También me gustaría invitaros a los que todavía no estáis enganchados a la micropoesía a uniros a nuestro juego en facebook:

http://www.facebook.com/EN3PALABRAS



i el poema:


I N S P I R A          R E S P I R A          S U S P I R A


:::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::


Joana Brabo E N 3 P A L A B R A S

NADAL

NADAL



Sento el fred de la nit
                                  i la simbomba fosca.
Així el grup d’homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro del apis
                                   que l’empedrat recolza
i els altres qui l’avencen, tots d’adreça al mercat.


Els de casa,           a la cuina,
                                              prop del braser que crema,
amb el gas tot encès han enllestit el gall.
Ara esguardo la lluna, que m’apar lluna plena;
i ells recullen les plomes,
                                        i ja enyoren el demà.

Demà posats a taula oblidarem els pobres
–i tan pobres com som-.
                                      Jesús ja sera nat.
Ens mirarà un moment a l’hora de les postres
i després de mirar-nos         arrencarà a plorar.



JOAN SALVAT-PAPASSEIT
(Antologia General de la Poesia Catalana, de CASTELLET et MOLAS,1979)


Felicitació nadalenca, de Rut Domenech, ànima del Festival de Poesia de Vandellòs: una imatge dels paisatges de Vandellòs on la roca viva canta en flor.

Il·lustració: El Roto, El País 24 xii 10

divendres, 24 de desembre del 2010

SALVAT PAPASSEIT, EXPOSICIÓ ARTS SANTA MÒNICA, CLAUSTRE del 23 XII 10 al 3 IV 11


L’empenta rebel, la poesia entusiasta, radiant i optimista de Salvat-Papasseit creix constantment. L’aventura poètica es transforma en l’exposició al Claustre d’Arts Santa Mònica:

L’exposició planteja un recorregut cronològic que permet reconstruir de manera visual el procés que conforma la biografia vital, intel•lectual i estètica del poeta català Joan Salvat-Papasseit (1894-1924), assenyalant la seva aportació al caràcter ideològic de la primera avantguarda —literària i plàstica— a Catalunya.

L’exposició es vertebra en tres espais bàsics, a partir de la metàfora de les arquitectures simbòliques que representen l’evolució del poeta: L’ATENEU, lloc de formació i de col•lectivitat política que representa el temps del despertar de la consciència social i de la primera literatura periodística de Salvat; LA GALERIA, un àmbit de relació amb el món de l’art i els artistes a través de les Galeries Laietanes on treballa Salvat, espai de recepció de l’avantguarda europea; EL SANATORI, darrera arquitectura del poeta relacionada amb el temps de convalescència i reclusió física i estètica.

Cinc artistes contemporanis participen d’aquest recorregut realitzant una lectura personal sobre l’obra, el pensament ideològic i les relacions culturals del poeta: Francesc Abad, Isabel Banal-Jordi Canudas, Domènec i Eloi Puig han realitzat un projecte específic per l’exposició posant de relleu la vigència i la creativitat del poeta i la seva escriptura ètica.


Comissariat: Pilar Bonet i Maia Creus


Organitza: Arts Santa Mònica - Institució de les Lletres Catalanes Col•labora: Edicions 62


CONSULTEU LES ACTIVITATS RELACIONADES: http://www.artssantamonica.cat/EXP/EXPOSICIONS/tabid/128/language/ca-ES/Default.aspx#exposicio30  




El creixement de Salvat-Papasseit es pot comprovar no només en les activitats programades, o en les versions constants escèniques, cantades o recitades, sinó amb aquest vídeo d’Ester Xargay: http://vimeo.com/16962961

Nit Benet Rossell (16/07/2010): "Amb el temps i una fanga"

S’inicia amb una intervenció de Carles Andreu posant en solfa el cal•ligrama “Columna vertebral: sageta de foc”.

El vídeo és un passeig per les sales de l'exposició "Paral•lel Benet Rossell", puntejat per actuacions teatrals, cançons i lectures de poemes, que és alhora un apropament a l'univers poètic de Benet Rossell i una constatació de la complicitat d'alguns dels seus amics en la seva activitat com a artista, performer i poeta.
Accions poètiques i musicals de Carles Andreu, Antoni Clapés, Francesc Fité, Cristina Gamiz, Carles Hac Mor, Miquel Àngel Marín, Joaquim Sala-Sanahuja, Carles Sanuy, Ester Xargay i Benet Rossell. Comissari: Antoni Clapés (Cafè Central)

Carles Andreu, a qui la Bouesia segueix de prop, ha posat veu i música a la poesia. També a Salvat-Papasseit, fins i tot en els seus cal•ligrames. Podem sentir aquesta experiència en els CDs recentment reeditats: “Carles Andreu canta Salvat-Papasseit i les paraules de Gaudí (1994-1998)”. Carles Andreu, un quixot magre de la franja, és un funàmbul que canta la vida sobre les cinc cordes del pentagrama per fer bons els versos de Papasseit (“L’ofici que més m’agrada”):

I encara hi ha un ofici
que és l’ofici de festa                  el pintor de parets:
si no canten abans, no et fan una sanefa;
si la cançó és molt bella, deixen el pis més fresc:
un pis que hom veu al sostre
que el feien i el cantaven:
tots porten bata llarga 
                                           de colors a pleret.

JC

La foto ha esta manllevada de la web Arts Santa Mònica

El poema “Marxa Nupical”, de http://papasseit.wikispaces.com/Marxa+nupcial 
que inclou un comentari firmat per Iker Aguirre i Maria Torras.

Vetllada Poètica del Porcell 2010, Àger

 Santi Borrell ha documentat en vídeo la Vetllada Poètica del Porcell, el kabaret literari de més llarga trajectòria dels països catalans http://poesiasantib.blogspot.com/2010/12/festival-de-poesia-dager-i.html . Any rere any, i ja són catorze, els uni(r)versos es citen en aquesta vila esplèndida, guarnida pel Montsec i per la col•legiata d’Arnau Mir de Tost, nogensmenys és també un observatori de l’univers. Els versos esdevenen meteorits, sota la batuta del poeta Carles M. Sanuy, i juguen als escacs per quallar les posicions de les constel•lacions constants. Per això Àger va coronar la magnífica acollida oferta als poetes amb l’obsequi d’un peó fatemí i octosil•làbic, còpia exacta de la que es trobà al castell de Mir de Tost.

En aquest bloc ressonen els versos encara disposats en fila cap al kabaret interestel•lar. Amat Baró, Javier Caballero, Josep Maria Reixac i Ferran de l’Horiginal. Són el tret de sortida. Caldrà estar a l’aguait del bloc per constatar els següents moviments poètics.


De Santi Borrel, l’autor i un activista poètic, afegiré res més que uns versos del seu poemari Els dies a les mans, publicat recentment per Edicions de Pedra, on l’amor és la força còsmica, el clinamen, que conforma l’uni(r)vers:

l’amor es va fent amb el temps

com l’aigua d’un riu

que dóna forma a una pedra

molt lentament





sobre Àger, la web de l’Ajuntament http://www.ccnoguera.cat/ager/index.php  i especialment:

FOTOS:
1. Benet Rossell, Porcellada 2010, Priya 2010
2. Peó, còpia de la peça d'escacacs (art Fatemí, s.XI, trobat a la Col·legiata d'Àger), Priya 2010
3. Vila d’Àger amb el Montsec, Web de l’Ajuntament

 

diumenge, 19 de desembre del 2010

VILLON TRADUÏT PER ANDREU SUBIRATS


Andreu Subirats ens presenta una traducció de totes les balades de François Villon (1431-1463), incloses les críptiques Ballades en Jargon (en argot), amb un pròleg sintètic i clar, biogràfic, acompanyat d’un aparell crític de prop de 500 notes que mostren raonadament les dificultats significatives i de traducció i contextualització. La Breu edicions presenta impecablement el text bilingüe i reprodueix un dels gravats de la primera edició.

“Un esforç titànic” (David Castillo) per traslladar al català una poesia medieval que encara avui té més que fervents admiradors, entusiastes recreadors. Tanmateix el propi Subirats, poeta dreçat sobre la paraula alada i directa, tal com vam veure arravatada i vehement en la presentació polifònica a l’Horiginal. Esforç, rigor i passió són els cavalls que estiren la quadriga de la seva versió. El quart és el domini dels registres de la llengua, ample i en veu alta, capaç de fer revifar els versos descarnats, mordaços, expressius i brutals de Villon, que ritma amb una sinceritat punyent, desimbolta i expressiva.

Una excel•lent traducció que transmet vivament la forta i inconfusible personalitat del poeta prototip de la vida irregular, un temperament singular que sabé transmetre’ns “un lirisme mai aconseguit fins aleshores”, un lladre i assassí que aconsegueix portar-nos fins avui les reaccions i els matisos d’uns “angoixosos problemes vitals davant dels quals reacciona d’acord amb l’ànim i circumstàncies” (Martí de Riquer). “Les dificultats de la seva vida [de Villon] li van servir per fer una crònica, que es manté actual, sobre el món injust, que encara vivim. Villon denuncia els banquers, usurers i especuladors, sempre des de l’òptica del poeta pobre i de la púrria, la coquille. La mort, la fam, la misèria, la persecució i també la bellesa femenina i l’amor componen un mosaic, on la sàtira ho omple tot plegat d’un vitalisme i d’una modernitat absoluta, tot i ser del segle XV” (David Castillo).

Per aplaudir millor aquesta cara filològica d’Andreu Subirats llegirem
(JC)

BALADA [DE LA GROSSA MARGOT ]


Si jo estimo i serveixo la bella amb bon cor.
M’heu de prendre per vil o per ximple?
Ella té totes les qualitats desitjables!
Pel seu amor jo empomo daga i escut.
Quan arriben clients, m’afanyo a fer un trago,
Cerco el vi sense fer gaire soroll,
I els ofereixo aigua, formatge, pa i fruita.
Si paguen bé, els dic “d’acord:
Torneu-hi quan aneu calents,
En aquest bordell on vivim junts”.


Però quina ràbia i quin mal rotllo
Quan Margot arriba al llit sense pasta,
Llavors no la puc veure i l’odio a mort.
Li prenc la roba, faixa i faldetes,
Jurant que li empenyoro pel seu escot.
I l’Anticrist, que llavors és ella, s’agafa els malucs
I crida i jura per la mort de Déu
Que d’allò ni parlar-ne. Llavors jo agafo
Una ampolla buida i li faig una marca sota el nas,
En aquest bordell on vivim junts.


Després torna la pau i Margot es tira un pet
Més inflat que un immund escarabat.
I tot rient, m’engega una clatellada
I em diu “vinga home” mentre m’engrapa les cuixes.
Borratxos tots dos anem a dormir la mona
I, en despertar-nos, quan el ventre li gargola,
Ella em munta per no danyar el seu fruit,
Jo dessota gemego i m’aixafa més que un tauló,
De tanta disbauxa ella m’esgota,
En aquest bordell on vivim junts.


Faci vent, pedregui o geli, jo ja tinc el pa cuit.
Sóc un cràpula, i la cràpula em segueix.
Qui és millor? Tots dos ens entenem bé,
Som fets l’un per l’altre: El mal gat, mala rata!
Estimem la marranada i la marranada ens envolta;
Fugim de l’honor i l’honor ens defuig,
En aquest bordell on vivim junts.

VILLON, F.: LES BALADES, Traducció, introducció i notes d’Andreu Subirats, La Breu edicions, Barcelona 2010
http://labreu.wordpress.com/

foto: Andreu Subirats a l’horiginal: http://horinal.blogspot.com/2010/10/fam-de-villon.html