divendres, 29 d’agost del 2008

LA POEPERA DE LA PERA US ESPERA



La poepera
de la Pera
us espera.
C. Hac Mor

Un petit poble de l'Empordà, la Pera, serà l'escenari el pròxim dia 30 d'un intercanvi poètic entre Catalunya i Andorra. Per segon any consecutiu, Fiona Morrison aglutina escriptors dels dos territoris amb el suport de la Institució de les Lletres Catalanes, l'Ajuntament de la Pera (municipi on hi ha el famós poble de Púbol) i la Diputació de Girona. Carles M. Sanuy serà el mestre de cerimònies de la Poepera, un "intensiu de poesia molt amè", segons va explicar ahir Morrison. Durant unes sis hores, els poetes recitaran les seves creacions. I aquest any no serà una simple recitació. Hauran d'acompanyar-la amb música. "Hauran de cantar o de recitar acompanyats d'un o més instruments", hi va afegir Morrisson.

(RadioCatalunya.ca"La veu independent dels Països Catalans" Notícies:
REUNIÓ DE POETES ANDORRANS I CATALANS A LA PERA ( EMPORDÀ )
21.08.2008 - 12:52 http://www.radiocatalunya.ca/9313/ )




POEPERA CANTADA
Dissabte, 30 d’agostA Les 18 hores, a la Plaça de La Pera


Intercanvi poètico-cultural entre Catalunya i Andorra.

Mestre de cerimònies: CARLES M. SANUY

Poetes i artistes participants: ESTER XARGAY, CARLES HAC MOR, ENRIC CASASSES, BLANCALLUM, ESTER FENOLL, LAIA NOGUERA, JORDI NOPCA, TERESA COLOM, CATALINA GIRONA, ANDRIY ANTONOVSKIY, DAVID YMBERMON, ARNAU PÉREZ, GEMMA ARIMANY, ARNAU TINTÓ, JOSEP PEDRALS, IVETTE NADAL, ANTONI CLAPÉS, JAUME FÀBREGA, ÀUREA FARSAC COLUBRET, ISABEL GARCIA CANET, ROGER COSTA-PAU, PERE NOGUERA, JOSEP DALLERES, XAVIER DALLERES, MIQUEL ANGEL MARÍN, JAVIER CABALLERO, SERGI MARTÍN AMORÓS.

Comissariat: FIONA MORRISON.
http://webspobles.ddgi.cat/sites/la_pera/Pages_RightMenu/Agenda.aspx


iMATGES: 1. Cartell Poepera
2. MÀSCARA, foto Ja, Campillos Paravientos, 2008

divendres, 22 d’agost del 2008

ALBERT ARQUES: PERBOUFORMANCES



ALBERT ARQUES ens ofereix uns reportatges de les PERBOUBORMACES que posaren el tret de sortida a la BOUESIA 08.

La POESIA VISUAL CULINÀRIA de DAVID YMBERNON (també a la foto):



BOUCREMAT amb LO FARO DELS BOUS (Morales i Caballero)


Fotos: Albert Arques, Bouesia 08


divendres, 8 d’agost del 2008

B. FERRANDO: POESIA DEL FER (BOUESIA 08)


Una de les experiències de la Bouesia ha estat la presència de Bartomeu Ferrando (1951), performer i poeta visual, professor titular a la Facultat de Belles Arts de València, http://bferrando.net/index.html. Les seves accions s’han realitzat en festivals per Europa, Canadà, Mèxic, Japó, Corea, Xile. Forma part dels grups Flatus Vocis Trío, Taller de Música Mundana y Rojo, dedicats al desenvolupament de pràctiques híbrides de música, poesia i art d’acció. Ha publicat Hacía una poesía del hacer i La mirada móvil, així com diverses gravacions en MC, LP, CD i vídeos de performance.

A la voreta del riu li vam veure executar una experiència a partir d’un silenci inicial, on la respiració va esdevenir so primigeni, anterior al llenguatge. De mica en mica Ferrando en carn i ossos es tornà instrument musical. Respirava vocalitzacions, els ritmes de laes quals ballaven en les nostres oïdes i es convertien en música. Una música concreta que es materialitzà en lletania i, les notes, en signe. Fou aleshores que es tragué de la butxaca de l’ànima una doble corxera nítida, cadència de neula. Amb el polze i l’índex alçà la forma i el concepte enlaire. Aleshores aclucà els ulls i la boca se l’empassà, com si el so i moviment, expressió del cos, en conformar-se, generés el propi aliment que ens constitueix. Per tant, poesia del fer, magnífica, mentre passava l’esdevenir constant del riu.
JC

FOTO: Priya, Bouesia 2008: B.Ferrando

dimecres, 6 d’agost del 2008

BOUESIA 2007: UN LLIBRE I UN VÍDEO: BOUEMA

AROLA editors, de Tarragona, http://www.arolaeditors.com , que ja va publicar Bouesia 06 acaba de treure impreses les petjades del regsexcital de bouversos: BOUESIA 07, LES VAQUES MAGRES, amb el recull i la impressió de les petjades que els bouetes, més de quaranta, van deixar pel Delta de l'Ebre.

Celebrem també poder veure, per fi, el multipremiat treball BOUEMA,


de La Ferida


grup entusiasta que treballen plegats des del 2005. La Ferida està format per Blai Mesa, David Fernández i Gerard Gil. Un treball exquisit que traspassa el documental per córrer per les aigües de la bouesia audiovisual. Bouema és també Bouesia 07.

David Fernández, també toca la guitarra, forma part de Don Simón y Telefunken, el grup de música experimental que va tancar la Bouesia 08.


Foto1 : Eduard Margalef: Mar. La diapositiva la vam veure a Brabou 08, Vandellòs, en l'acció de les diapositives psicodèliques. És una fotografia dels anys setanta.
Foto2 : Priya, Bouesia 08: es pot veure darrera la càmera un dels membres de La Ferida en acció, mentre Laia Martínez fa un riu de versos.

dilluns, 4 d’agost del 2008

BOUCRÒNICA DE LA BOUESIA 2008



Quatre anys ja fa que Deltebre i les Terres de l’Ebre, tenen i disfruten d’un festival d’estiu que ja el voldrien un munt de pobles i ciutats: la Bouesia. I si bé podem afirmar, perquè ho hem notat i constatat, que el públic d’aquest esdeveniment, únic per les seves característiques i convidats, augmenta i respon popularment i amb entusiasme a la majoria d’actes que s’hi ofereixen; també hem de fer notar i constatar que la resposta dels mitjans de comunicació de les Terres de l’Ebre, i l’interès d’alguns dels seus intel·lectuals i artistes de renom és del tot nul·la i de menyspreu. Ells s’ho perden, perquè allò que s’ha pogut veure i percebre, sobretot a partir de la segona edició d’aquestes bouesies podem afirmar que situa aquest festival a les arnes més dolces de la creació pensada i transformada i resta instal·lat en els palaus més luxosos i rics de l’esperit. Així és i així ho hem notat en aquesta darrera edició, no destacaré noms perquè tots hi van destacar, i el programa, per cert amb una línia de disseny que també sobresurt, ja va ser degudament divulgat i qui volia allí ho tenia. Però sembla ser que la gent de l’Ebre, el setmanari de més tiratge de la contrada, no se n’assabenten de res, i no saben, ni es preocupen de saber qui són aquells escriptors, cantants, artistes, actors, ballarins, poetes, pintors, músics, performancers, cuiners, tots ells i elles, i més, qui són aquells que participen en la bouesia, d’on surten. Són uns penjats, pensen, encara són tan ignorants i “de poble” amb el sentit de ser uns “paletos” perquè del poble tots en som, que no poden sortir de les quatre referències que ells coneixen que sempre són les mateixes i que són les que sempre surten al seu setmanari, sempre igual, sempre tan cutre, sempre tan mal informats i sempre amb un punt de vergonya aliena i poca vergonya consentida. És ridícula, és espantosa i pròpia de curts de gambals la resposta que els mitjans de les Terres de l’Ebre han fet i fan als festivals de la Bouesia, perquè si s’haguessin informat una mica i sortissin del seu rogle pudent i fangós -cosa que de moment no veiem probable-, sabrien que, en aquestes tres últimes edicions, per aquest festival han passat alguns dels creadors més interessants i amb més projecció i sensibilitat i delicadesa i intel·ligència i compromís artístic que és com dir compromís dues vegades, que actualment podem trobar a una pila de ciutats i pobles i illes i masos de tots els nostres països. I si poguessin entendre això i informar-se de saber qui són aquesta gent, qui hi ha darrera d’aquest festival, quina idea de festival es proposa, i quins són els horitzons més propers, veurien com la Bouesia s’ha convertit en el veritable festival d’estiu d’arts i músiques de les Terres de l’Ebre, i un festival sense complexos ni etiquetes, cada vegada més ben portat i amb propostes més i més singulars i definitives, i tot això amb la complicitat de la gent del poble que hi participa i hi opina, hi balla i xala, i si una cosa la troba estranya, espera la següent i aquella ja no la troba tant d’estranya, i d’aquesta manera la Bouesia s’està arrelant com una planta autòctona amb molts d’empelts satius de fora que l’enriqueixen i la fan més saborosa . La Bouesia sol coincidir amb les Festes del Ressentiment de Tortosa (que els qui les monten en diuen del Renaixement), i sembla ser que això té molt d’èxit, molta participació i tot això. Pos molt bé, de puta mare, felicitem des d’aquí als organitzadors i els encoratgem en la seva tasca, i també podem afirmar que el Ressentiment és un carnaval al mes de juliol, però no passa res, abans d’aquestes festes pràcticament ningú de per aquí sabia res del renaixement tortosí, i ara tampoc, però si la festa funciona, collonut, que si focs, que si tavernes, xiringuitos, espectacles de malabars i fot-li. Ara bé, la Bouesia no té res a veure amb amb tot això, ni amb els altres festivals de la zona, ni tan sols amb el de Jazz, que és un bon festival i magistralment portat pels seus organitzadors. La Bouesia és una proposta de creació contemporània i radical, un festival de creació i de creadors i d’ambició universal i ultralocalista, un esdeveniment fora de qualsevol convencionalisme i una aposta per la integració cultural en aquestes terres. La majoria d’espectacles són gratuïts i això no els resta ni un bri de qualitat, ans al contrari l’acreix. L’esperit i la funció de l’actual bouesia crec que són comparables al que es va aconseguir en les primeres edicions del Festival de Teatre de Tortosa, a principis dels 80 que organitzava la gent de la Finestra, com que vaig participar-hi activament recordo amb molt bones sensacions tot allò que allí s’hi coïa i que va portar, no només en les obres dels grups de primera línia del moment (La Fura, els Joglars, la Quadra de Sevilla, Dagoll Dagom, La Gàbia de Vic, Vol Ras, Zotal, etc), sinó també amb les propostes de petit format, a situar Tortosa per un temps en un referent del teatre d’avantguarda. Fins que les enveges, les excuses de mal pagador i els aires de grandesa politicoides el van aniquilar, i els intents de fer teatre a Tortosa després ja sabem com han anat, i les Terres de l’Ebre es van quedar sense una oportunitat real de tenir un festival de categoria. Pos jo he notat certes coincidències entre aquell festival i aquesta Bouesia, i crec que la cosa encara té metxa i banya per a temps. La llàstima de tot això segueix sent el que comentava abans, i la cosa hauria de canviar molt perquè aquesta gent s’adonés del que passa i què significa un festival com la Bouesia: una de les propostes més originals i excepcionals del panorama festivalenc de l’estiu. Però en realitat als bouetes, a tots els bouetes, aquest fet, certament desagradable, els és igual, perquè la Bouesia va i allí ens tindran quan calgui, amb o sense institucions, premsa i patums. Per cert, aquesta última edició va transcórrer entre una mena d’èxtasi col·lectiu i uns aires fellinians que donen força i empenta i sobretot alimenten la utopia real de la rabera: el bram del bouetam.


Andreu Subirats


A. Subirats, Poeta i performer, ha publicat L'ull entorn, La Breu ed., col. Alabatre, i ha recitat i cantat amb diversos músics en escenaris de tota Catalunya
Fotos: Ja
1. Boupreludi de dansa, Regsexital, a càrreg de Anna Rubirola i Maria Montseny. Bouesia 08
2. Revista navegada, Andreu Subirats cantant neojotes amb Javier Caballero. Bouesia 08

divendres, 1 d’agost del 2008

PEDRA FOGUERA CREMA ELS PAÏSOS CATALANS



EDICIONS DOCUMENTA BALEAR i ES PINZELL
US CONVIDEN A LES PRESENTACIONS
D'AQUEST ESTIU DE
Pedra Foguera.
Antologia de poesia jove dels Països Catalans

a càrrec del col·lectiu Pèl Capell

EL PROPER DISSABTE 2 D'AGOST A LES 20:00h
A LA PLAÇA BERENGUER DE PALOU -PLAÇA DELS PATINS-
(PALMA)
I

EL PROPER DIMECRES 6 D'AGOST A LES 20:30h
A LA PLAÇA DE LA VILA DE BUNYOLA
.
AMB LA PARTICIPACIÓ DELS I DE LES POETES
ÀNGEL IGELMO
JAUME C. PONS ALORDA
JOAN TOMÀS MARTÍNEZ
EDUARD CARMONA
PAU VADELL
LAIA MARTINEZ
ANDREU GALÁN
BLANCA LLUM VIDAL
ENRIC CASASSES
CLARA FONTANET
PAU CASTANYER
EMILI SÁNCHEZ-RUBIO
JOAN FULLANA
...entre d'altres

i per si fos poc
DIJOUS 7 D'AGOST
EMILI SÁNCHEZ-RUBIO
JAUME C. PONS ALORDA
BLANCA LLUM VIDAL
DIEGO GAYÀ
EL PRE-HOME INDEFINIT
actuen a SENCELLES
A LA PLAÇA DE LA VILA
a partir de les 22:00h
exaltant el foc, el nom i els silencis!
Foto Ja: Lord Alorda i Eduard Carmona, poetes de Pedra Foguera, escoltant a Carles Andreu, del Teatre de la Veu, a la Revista Caminada de la Bouesia 08

dimecres, 30 de juliol del 2008

BOUESIA 08: IV APLEC DE POETES


Lo riu de la Bouesia acaba d’assolir la quarta fita. L’aplec més nombrós de poetes dels Països Catalans ha desplegat en tres jornades intenses l’àgora fonamental de la veu i del gest. Aquí la poesia s’expressa des de les arrels primigènies de la nostra jota fins a les formes més trencadores de la poesia d’ara i de demà. El riu torrencial del Teixidor, degà de la improvisació, i el batec de la Rondalla s’escampa fins al dadaisme culinari de David Ymbernon, el Teatre de la Veu de Carles i Annie Andreu, les accions sonores de Bartolomé Ferrando, la vibració còsmica de Llorenç Barber i un etcètera de més de quaranta noms propis conduïts pel verb serè i polièdric de Carles Hac Mor, l’antipoeta, la salflorsalvatgina Ester Xargay i el boufit màgic de Miquel Àngel Marín.

La Bouesia, els bouemes joglarescs de riu àcrata que riu i que se'n riu de qui no riu s'escampaven des de la Cava (Hac Mor), té dos plats forts. El Regsexcital, al bell mig d’una plaça, on els bouetes no es defensen ni competeixen, sinó que exposen la complicitat de la poesia a la punta del fil de la veu i del silenci, la dansa i la nou negra de Benet Rossell, la màquina quimèrica de Paco de Morales, les guspires energètiques de Lord Alorda i els poetes de Pedra foguera. El temps exquisit contra el gust publicitari i ordinari. Una poesia oberta i lliure on qualsevol, minotaure o boueta, pot participar.

I la Revista Caminada, enguany per la vora del riu, dedicada a les tres barcasses. Des del pas de Garriga fins al pas del Baló, el moment més emotiu i remarcable va ser quan el seguici comandat per Andreu Subirats, Morales i Carles Andreu retornaren la jota al poble, que feia de rondalla. I en arribar al pas, Olmos ens obsequià amb pastissets, coc i vi ranci, mentre la Rondalla i el magisteri de Teixidor feien ballar tothom, pescadors de llopets i sirenes, turistes, i bouetes, construint l’instant en què cadascú determina la festa amb la seva participació singular. Cants de sirena i rauxa de versos. Una emoció escollida i l’esdevenir constant de l’univers que es deixaren coronar de llorers per la sorpresa celestial dels angelets Don Simón i Telefunken. J. CABALLERO
fotos: Priya

1: Lo Teixidor i Rondalla iniciant la Revista Caminada al pas de Garriga
2: El poeta Eduard Carmona, recita en un punt de la Revista Caminada.
3: Lucas Quejido, cantant de Misaluba, en un punt de la Revista Caminada.
4: Llorenç Barber, la veu de la música, en un punt de la Revista Caminada.
5: Lo Teixidor fa ballar tothom al pas d’Olmos.
6: Un moment de la cloenda al pas del Baló.

dimarts, 22 de juliol del 2008

BOUESIA: XUP, XUP. BULL LA BOUESIA

Els bouemes joglarescs de riu àcrata que riu i que se'n riu de qui no riu s'escampaven des de la Cava (topònim format amb la inversió sil·làbica de la Vaca) per tots els arrossars del Delta de l'Ebre mentre pel seu firmament immens uns nuvolots rojos i negres presagiaven un xàfec de bouversos disposats a acabar amb totes les sequeres líriques.
Carles Hac Mor: El naixement de la Bouesia, suplement CULTURA, AVUI, 22.ix.05

QUART ANIVERSARI BOUÈTIC. L’esdevenir constant de la paraulatura entre lo riu i la mar, generant l’arena fonamental. La rondalla de l’aixada i el rec fèrtil de Teixidor arrossejant la Terra del Bou i de la vaCa. El bramul del desig en el moment verd de Juliol. El Minotaure tirant l’arròs collit a la plaça rodona al bell mig de l’amfiteatre, on s’asseuen els gegants, Montsià i Caro, Coll de l’Alba i Cardó. El temps exquisit contra el gust publicitat i ordinari. Hom pot tombar la truita, i és recomanable. Però qui pot pegar-li la volta a una paella? I la paella d’enguany ja fa xup-xup. S’ensuma la Bouesia. (JC)

LA GRAN BOUESIA I IV APLEC DE BOUETES incorpora enguany la PERBOURFORMANCE:
24 VII 08 11 h. PERBOURFORMANCES INAUGURALS, PLATJA DE RIUMAR

DAVID YMBERNON, POESIA VISUAL CULINÀRIA. Ymbernon és un artista que fa ballar el cap. El 1994 inventa el primer poble virtual del món, New Tool, i el personatge Latung La La. El desenvolupament de les seves recreacions, de fets que porten la quotidianitat al terreny d'allò recordat com a somni (C.Hac Mor: Enderroc i Reconstrucció, Arola ed. 2007), són una música màgica que s'esdevé en el mateix temps en què és realitza.

LO FARO DELS BOUS: BOUCREMAT. Caballero & Morales, lo boufit de Boufalabou (Màngel Marín) i la dansa de les imatges al foc (Eduard Margalef). Φρόνιμον τὸ πῦρ, inteligent lo foc, cremarà el Bou genèsic i fonamental, el que fecundà la Vaca que engendrà la Cava, i comunió amb els déus del sacrifici. El foc, que governa totes les coses, és faro de bous i minotaures, bouetes, sardines i sirenes.

BOUEMA, documental de David Fernánez i Gerard Gil. Premi a la Creativitat (2008) de la Diputació de Tarragona. La Bouesia del 2007 en un poema visual.


ELASTICS ULTD: UN BOU, DOS BOUS, TRES BOUS, varietats audiovisuals, per Blai i Pau, de Tarragona

25 VII 08 19 h PRESENTACIÓ DE LLIBRES, SALA D'EXPOSICIONS RAMÓN CALVO, Sindicat Arrosser, la Cava, 19 h.:

Mar de Sardines de Javier Caballero.

PEDRA FOGUERA, Antologia de poesia jove dels països catalans.

Bouesia 07, la petjada al paper de la passada edició de la Bouesia

22,30 h. REGSEXCITAL DE BOUVERSOS amb BOUPRELUDI DE DANSA. Pl. Gabriel Zapater. El boueta submergeix la cavea en esdeveniment i participació. Qui vulgui pot agafar el micròfon i contribuir a determinar i portar a terme la Bouesia.

26 VII 08, 18 h.: REVISTA CAMINADA I NAVEGADA, "Homenatge a les tres Barcasses" Carles Hac Mor, Ester Xargay, Lo Teixidor i Roundalla, els Bouetes. Inici: pas de barques Garriga, per la voreta del riu, pas d'Olmos, i i final de festa al pas de José del Baló.

23 h.: Don Simón y Telefunken "Música de Vanguardería".

Com a descripció de la bourevista caminada, un poema de Javier Caballero:

BOUESIA 2006



DE VIVA VEU
el riu constant de l’univers.
Bouetes a tota vela.
Núvols i llobarros
fan la volta de campana.
Repica l’aixada
el falset del canyar.
S’alça la lluna funàmbula.
S’arromanga una jota.
Emborna el videobouema
i tossa el clarinet pels carrers.
Correbouema.
Tornassol en dansa.
Cants de sirena.
Rauxa de versos.
Bramula el Minotaure
la paraulatura per la terra
de la Vaca i del Bou.
Campanes al vol.

El bou del riu i la barcassa han estat sempre presents en la Revista Caminada, com hom pot veure a les fotos insertades i relacionades al peu. L'anunci de la construcció d'un pont que uneixi les vores oposades del riu ens fa recordar aquests mots d'Artur Bladé de 1984: ...I ara, no fa gaire, han començat, vora Ascó, les obres encaminades a la construcció d'un pont i d'una central nuclear. Un bon amic meu asconenc, Carmel Biarnés, corresponsal d’un diari de Barcelona on ha parlat —i parla— d'aquestes qüestions, em diu en una carta: «El pont només tindrà dues pilastres, una a cada banda del riu, i una sola arcada de més d'un centenar de metres, de manera que serà molt bonic, però si no "ni posem remei, matarà la barca d’Ascó, que és la més gran i la més "històrica", no ja de tot l'Ebre, sinó de tota la península. Caldria salvar­-la. Fóra tan interessant de poder contemplar, en un mateix cop d'ull, el pont nou, obra extraordinària de l'enginyeria del nostre temps, i la vella barca, obra d'artesania que data de la dominació àrab i encara està en ús. Parleu-ne vos també. I promoveu visites a la nostra comarca que és una de les més belles de la terra catalana i potser la menys coneguda!». I, ja se sap, el que ha passat un cop, és possible. Honor i glòria a la barcassa.

ARTUR BLADÉ I DESUMVILA, Visió de l’Ebre Català, 1984 p. 271, a Cicle de la Terra Natal II, Obra Completa, III, Cossetània Edicions, 2007

Fotos: 1. JA, Autoretrat amb la Rondalla del Teixidor, Bouesia 07
2. CAYO LÓPEZ, Barcassa del Pas del Való, Josep Arques, JOARCA, Bouesia 05
3. PACO de MORALES, Teixidor canta una jota a JOARCA, Boueseia 06

dijous, 17 de juliol del 2008

ARANGU, DISSABTE 19Vii08, BOUESIA, PL. BARRACOT, LA CAVA, 23 H.

ARANGU el nou so tropic funk!
Grup de Barcelona sorgit amb el calor de les noves i velles tendències. Influències musicals que neixen de terres calentes, i “contaminen” l’espai sonor d’escenaris i pistes de ball del segle XXI.
9 músics, compositors del material que toquen; innovadors i tremendament potents. Brises de mars i illes tropicals mesclades amb aires urbans de latin-funk-soul i boogaloo!!! Una màquina de ritme i festa! Per idiomes, no es queden curts: anglès, francès, castellà i català.
Més de 30 concerts en els seus 6 primers mesos d’existència. A punt de treure el seu primer treball amb col·laboracions de luxe. Un grapat de bones cançons, ritmes trepidants, bon rotllo i energia positiva… això és ARANGU:
Joan Rovira: Veu i guitarra
Mireia Vilar: Veu i cors
Karim Clement: Mc
Marçal Muñoz: Trompeta
Francesc Vidal: Saxo
Roc Sala: Teclats
Iñaki Marquiegui: Baix
Pau Font: Bateria
Xavi Baro: Manager
Deborah Camero: Producció
Arnau Muñoz: Tècnic de só
http://www.terceravia.org/arangu
un tastet: http://www.myspace.com/arangu
http://joanrovira.nireblog.com/post/2008/01/15/el-saxo

dimecres, 9 de juliol del 2008

ESCLATA PUJOLS!



HORIGINAL cafè+poesia
cicle poètic de l'obrador de recitacions i noves actituds literàries
ferlandina 29 ( davant del macba) Barcelona 08001




aixó encara no s'ha acabat......

DIMARTS 15 DE JULIOL, 20h.:

ESCLATA PUJOLS!


El curs que s'ha acabat ha florit en fets i esdeveniments pujolsians.
Conjuntament amb MAR VELLA, associació cultural, en presentarem tres llibres:

El llibre de Job, traducció parafràsica i representable d'un original de les Escriptures, per F. Pujols. Edicions i propostes Culturals Andana, Vilafranca del Penedès.
Francesc Pujols i Morgades, el filòsof heterodox, de Joan Cuscó i Clarasó, Publicacions de l'Abadia de Montserrat
Els hereus de Francesc Pujols. El pensament català brota i rebrota com un ceballot. Trenta-dues entrevistes pujolsianes per Iván Sánchez Moreno i Francesc de Castro i Piera. Duxelm,

i poemes i cançons de F. Pujols per:

Joan Vinuesa, Espe Piga, Laia Martínez, Enric Casasses, Jaume Arnella, Laia Carrera, Liliana…


------------------------------------
i aprofitem per fer unes quantes recomanacions:
Dilluns 7 Laia Martinez, Blanca Vidal i Anna Gual a Torre Muntadas del Prat de Llobregat
Dimecres 9 Andreu Subirats i Joan Todó a la Robafaves de Mataró
Dimecres 9 a les 20 h. Moixic: Hiparxiologi a la Pedrera
Dimecres 9 i Dijous 10 a les 20,30: Museu Picasso En Brossa fa dissabte a can Picasso (Carles Hac Mor, Ester Xargay +.....)


i com sempre més infos a http://horinal.blogspot.com/)
Foto: Ja, Barceloneta 2005

dimarts, 1 de juliol del 2008

EN BROSSA FA DISSABTE A CAN PICASSO, 2,3,9,10,16,17,23 i 24 juliol 08, Museu Picasso


Dimecres ¡ dijous (dies 2,3,9,10,16,17,23 ¡ 24) dejuliol A les 20.30 h (primera versió) i a les 21.30 h (segona versió) Aforament limitat
Una coproducció del Museu Picasso i del Grec'O8 Festival de Barcelona.

AUTORÍA I COORDINACIÓ: Carles Hac Mor i Ester Xargay
AJUDANTA DE DIRECCIÓ: Adriana Leira
IMATGE: Carles Hac Mor
Trenta-cinc accions diferents que, de cinc en cinc, serán desaccionades al llarg de vuit dies, de setze hores paraparémiques a tall d'assaig general per a no res.
Les accions pre-para-post-meta-ateatrals de Brossa es fan més i més irreverents amb l'escena, amb l'espectador i amb tot, com més pobres i més d'anar per casa van ser concebudes, perquè llavors suposen la reducció de l'absurd a la lógica més elemental. L'esbandida que l'esperit de Brossa farà en el mite i en l'obra de Picasso comportarà unes distorsions opticodessubstanciades a través de les quals es veurà la realitat com a inexistent. I així, fregolianament, el superpintor esdevindrà un botiguer de barri que traurà la pols i les teranyines del món de Brossa. Assistirem, doncs, a la síntesi suprema de la dialèctica de pa sucat amb oli entre les esquitxades d'un pinzell oligofrènic i les escombrades d'una contrapoesia antiescènica. Des de l'estètica de la poca-solta, l'eco de les accions rases de Brossa anorrearan la mimesi platònica. I, en un racó del celobert, un cavall enfollit hi lluirà una sabata amb un forat d'ull de poll.C.H.M.
ACCIONS
«En Joan a Horta de Sant Joan»,
«A la comuna, la de casa i la de París»,
«Magia potàgia»,
«La Mare Superiora d'Avinyó»,
«Sicalipsi inspirada en els esgrafiats de Picasso del Col·legi d'Arquitectes de Barcelona»,
«Marina amb sardines»,
«El cojo de Màlaga»,
«Numeret del transformista exhibicionista»,
«La brossa de la bouesia»,
«Noticies de Pablo Picasso: sang i fetge»,
«Gernika»,
«La mare del Tano»,
«Un mussol inspira en Picasso»,
«En Brossa vol que en Picasso plogui»,
«Latung la la picasseja»,
«Condol»,
«Gertrude Stein o la dona barbuda»,
«Al sancta sanctorum»,
«El colom de la pau»,
«El pintor i la model»,
«L'aperitiu»,
«Brossàrium»,
«Acció fallida per inexistent»,
«A can Felip»,
«"Ara sí que m'has mort!" o "Cap i pota" o "La construcció del socialisme" (aubdrama en dos actes)»,
«L'home anunci»,
«La història de la A brossiana»,
«La poesia no sóc pas jo».
«El Montsec encara es més sec»,
«Llegenda urbana»
i etcètera.

DESACCIONADORS

Jordi Aligué
Andriy Antonovskiy
Javier Caballero
Catalina Girona
Carles Hac Mor
Carme López
Miquel Àngel Marín
Annalívia Negre
Màrius Palmés
Imma Pla
els Poetes de Boters
Helena Porteros
Benet Rossell
Carles Sales
Benjamí Tous
Ester Xargay
Eva Xuclà
Dada Ymbernon
David Ymbernon
et alii,
Així com un maniquí de Ferran García,
la mestria de Jordi Madern,
l’hàlit de Gerard Altaió des de Pequín,
el buf d'Eduard Escoffet,
i tothom qui s'hi vulgui afegir.

dimecres, 25 de juny del 2008

CARLES HAC MOR I ESTER XARGAY: EN BROSA FA DISSABTE A CAN PICASSO

Grec' 08:
En Brossa fa dissabte a can Picasso
Museu Picasso (Palau Finestres)
Dia: 2, 3, 9, 10, 16, 17, 23 i 24 de juliol
Hora: 20.30 h
Preu: 5 € Durada: 1 h

Un recorregut pel Museu Picasso que es converteix en un homenatge a Joan Brossa. Una experiència delirant, humorística i poètica.

"L'esbandida que l'esperit de Brossa farà en el mite Picasso comportarà distorsions optico- poca-soltes que destarotaran l'espectador, el qual, d'admirador de Picasso, passarà a ser un mirador brossià des d'on es veurà, fregolianament, que la vida és una fi cció hiperrealista. I llavors, el superpintor analiticointrospectiu es transformarà en un minotaure d'estar per casa que traurà la pols i les teranyines del món auscultat per Brossa. I així assistirem a la síntesi suprema de la dialèctica entre l'art oligofrènic de l'un i la contrapoesia antiescènica de l'altre. I, en un racó del celobert, hi veurem l'epifania d'un cavall enfollit que lluirà una sabata amb un forat d'ull de poll".
Carles Hac Mor

Autoria, coordinació i direcció Carles Hac Mor i Ester Xargay
Ajudant de coordinació i direcció Adriana Leira

UNA COPRODUCCIÓ DEL MUSEU PICASSO I DEL GREC'08 FESTIVAL DE BARCELONA
Capacitat limitada
Més informació www.bcn.cat/grec