La contraportada del setmanari de la vegueria
de les Terres de l’Ebre ens ofereix una saborsa entrevista amb el boucèfal
Miquel Àngel Marín, clarinetista i director del Festival Bouesia, que el propers 30 de Juny
i 1 de Juliol tanca la vuitena edició a Amposta, Xerta, Tivenys i Tortosa.
 |
| La Veu de l''Ebre, 22 vi 12, contraportada |
Què és més cultura, un bou o un poema?
No hi veig jerarquia cultural entre un bou i
un poema, hi veig analogia.
I entre
un bou i un piano, quina analogia hi podem trobar?
Per exemple, que un piano pot tossar igual o
més fort que un bou (al músic, en aquest cas)
Què sent
quan veu embolar un bou? I quan Carlos Santos s’embola amb la música?
Respecte, emoció, ganes d’arrancar a córrer si
estic baix a la plaça. Carlos Santos és un model de músic per a mi i sento goig
quan s’embola amb la música.
Fins a
quin punt l’art ha de ser provocació?
Malament rai si l’artista té intencions, siga
de provocar o de qualsevol tipus. Les intencions bloquegen.
Com va
nàixer el festival Bouesia i quin penseu que és fins ara el seu principal
llegat o fita aconseguida?
Va nàixer del desig que la pràctica artística,
com qualsevol altra pràctica, formés part de la realitat del Delta i de les
Terres de l’Ebre. Hi ha passat més de dos-cents artistes i més d’un centenar no
havien mostrat mai el seu treball aquí al nostre territori.
El paisatge
és art o simplement el condiciona?
El paisatge canta, balla, xiula, escolta,
parla, és un material més en mans de qui vulga.
Si estés
a les seues mans, el modificaria? I si és així, què voldria que expressés?
Està a les meues mans i ja el modifico;
enguany amb la Bouesia ens hem fixat en el canal de l’esquerra a Tortosa: no
forma part del glamur tortosí, és la Tortosa pagesa o la Tortosa dels
terratinents que el van projectar. Potser això és modificar el paisatge, mirar
el que ningú mira.
A banda
de cent anys, John Cage i el canal de l’Esquerra de l’Ebre tenen en comú que
van ser revolucionaris. Quina és la revolució que va fer cadascú?
La revolució de John Cage va ser múltiple: va
ensenyar que la música és un codi obert a les altres disciplines artístiques i
a la vida en la seua totalitat. Va crear amb el que tenia més a mà (per exemple
el soroll) i ens va mostrar que el prejudici pel concret ens aïlla a uns dels
altres. El canal de l’esquerra va significar la revolució agrícola més
important del segle XX a Europa, la del delta de l’Ebre.
Quina revolució
ens aniria bé fer ara a l’Ebre?
La de sempre i la de cada dia: agafar el bou
per les banyes i no deixar que tosse gaire.
Per què
creu que la poesia costa tant d’arribar a la gent?
La poesia és moltes coses, no només l’escrita
en un llibre. La poesia va caure als peus de la pàgina escrita quan es va
inventar la impremta, al segle XV, llavors va ser quan es va separar de la
música, ja que sempre havien anat unides. No sé per què costa arribar la poesia
de llibre a la gent; no sé si és problema del llibre o de la gent.
Per entendre
els bouetes, cal obrir la ment o simplement deixar-se fluir?
No cal entendre els bouetes. Tal com va dir la
ballarina i performer Sònia Gómez, haurien de fer-se bouesies tot l’any;
llavors els bouetes formarien part del paisatge comú ebrenc i ningú els
preguntaria què volen dir aquesta gent.
LA VEU DE L’EBRE, 22 VI 12: http://www.ebredigital.cat/
 |
| Miquel Àngel Marín a la inauguració de la Bouesia a Vandellòs: ANÍS MOR A CAL BOU 1 vi 12 (foto JA) |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada