dimarts, 13 de juliol de 2021

MARÍ CHORDÀ A ARCO 2021

ROBERTA BOSCO, “Arco, el reino de las mujeres”, escrivia ahir al País un article sobre ARCO 2021

De las olvidadas a las emergentes: las galerías catalanas apostaron en la feria madrileña por las artistas y acertaron

i citava a MARÍ CHORDÀ:

“Otra presentación relevante llegó de Mayoral, que dedicó caseta a Mari Chordà, pintora, poeta y activista feminista de Amposta, que apareció a mediados de los 60 con representaciones pictóricas abstractas de la sexualidad femenina, precursoras de la vanguardia feminista de los 70. Tras mantenerse en los márgenes artísticos por su personalidad ecléctica y su compromiso con los movimientos políticos, su importancia es reconocida desde que la Tate de Londres le dedicó una muestra y grandes museos la integraron en sus colecciones. Es el caso del MNAC, que posee las únicas tres obras que se conservan de su serie Autorretratos embarazada.

COMPLETEM L’ENTRADA AMB UNA NOTA CRÍTICA DE CHUS MARTÍNES SOBRE L’OBRA DE MARÍ CHORDÀ: “La obra de Mari Chordà explora la relación entre forma y color, la potencialidad de elementos simples para crear imágenes poderosas, eróticas, sexuales, incluso, en la mente de quien las observa.”

 

La pintura es movimiento. Utiliza la mente como si fuese tecnología y el ojo como la interfaz dinámica que dota a cada imagen de ritmo, de dinámica. Por eso no debe extrañarnos que una artista como Mari Chordà utilizase este medio para adentrarse en las cuestiones de género, en la percepción de determinados órganos, en el universo sensorial que comienza en el entendimiento de uno mismo, y que se adentra en el Océano de las interpretaciones culturales, las determinaciones sociales, las limitaciones legales que definen quienes somos, como debemos comportarnos, nuestro deseo, nuestra perpetuación como especie… La obra de Mari Chordà explora la relación entre forma y color, la potencialidad de elementos simples para crear imágenes poderosas, eróticas, sexuales, incluso, en la mente de quien las observa. La pintura, en ese momento, se siente como la mujer misma. Vista desde sí misma todo parece natural, simple. Fuera, por el contrario, se libra una batalla. Dominar el territorio ajeno-- sea la tierra o sea el cuerpo-- es la función principal del patriarcado.

El lenguaje visual de Mari Chordà parece fluir orgánicamente del lienzo. Sus formas brotan. Si uno mira detenidamente sus formas, el mundo se abre ante nuestros ojos. Una apertura genital, cósmica, Pop, pero también clásica, entretenida en nuestra afición a interpretar y proyectar, a ver adentros y afueras en la relación entre línea y superficie. Por esa misma razón su obra, poco conocida para la mayoría, puede verse reducida a verse como un modelo de trabajo particular, que tiende a ser leída de una manera particular. Precisamente por su afinidad intelectual y sentimental con la igualdad de género, con las preguntas del movimiento feminista, es aún más importante declinar de mil modos distintos la interpretación de la obra. Una obra que se relaciona con la recepción del arte Pop, pero también con un contexto mucho más amplio y que el mundo de hoy parece estar descubriendo y al que pertenecen muchas mujeres artistas: Hilma Af Klimt, Emma Kunz, Georgia O’ Keefe por citar algunas muy cercanas. En las relaciones personales, y las complejas cuestiones de genero e identidad pertenecen a este universo, nos empujan a movemos dentro y fuera del habla y de la representación. Las narrativas visuales y no visuales se encuentran bajo tales presiones emocionales, que hace imposible cualquier índice comprehensivo o clasificación aceptada. Se supone que la pintura abstracta es a un tiempo universal y privada, colectiva e individual. Mari Chordà echa mano del almacén preexistente y disponible de formas y estructuras. Elabora con ellos un idioma en relación proporcional con nuestras capacidades mentales, perceptivas, desarrolla un “idiolecto” más o menos eficiente, es decir, un código de medios sintácticos y léxicos abiertos para su interpretación. Al mirarlo debemos recorDar: todo lenguaje es por sí y para sí políglota. Contiene mundos.

Su interés por la forma no es más que la expresión de su pasión por la vida.

 

Chus Martínez


"...I MOLTES ALTRES COSES. 1976, (M REINA SOFIA)

SECRESIONS, 1968, cera sobre paper, 65 x 50,3 cm
Secrecions és una obra representativa del període Pop de Mari Chordà. La singularitat d'aquesta artista rau en la representació de la sexualitat femenina de manera directa i corporal. Chordà esdevindria, als anys setanta, una de les més importants impulsores del moviment feminista a l nostra país, éssent fundadora de l'espai La Sal. MNAC

dilluns, 12 de juliol de 2021

JOAN VINUESA I MARTA DARDER


 HI SOU CONVIDATS TOTHOM

NOVES NORMES ANTICOVIT FAN SUSPENDRE L'EVENT
13 VII 2021

ESCRITURA SUBVERSIVA: PREMI CARLES HAC MOR


 Hacte de lliurament paraparèmic del 4rt i 5è antipremi Carles Hac Mor a plaquettes d'escriptura subversiva

Hi sou convidats!

Dimecres 14 de juliol a les 18. 30  h a la Fundació Brossa.

 Hacte de lliurament paraparèmic del 4rt i 5è antipremi Carles Hac Mor a plaquettes d'escriptura subversiva, a càrrec dels membres del jurat: Anna Gual, Jordi Marrugat i Ester Xargay; i d'Antoni Villas, alcalde de Juneda. Premi convocat i organitzat per l’Ajuntament de Juneda.

L'Hacte consistirà en el lliurament dels Premis, a Maria Sevilla guanyadora de l'edició de 2020 amb l’obra If true: false else: true  i a Eduard Escoffet, guanyador de l'edició de 2021 amb l’obra Plançó, amb la presentació de les plaquettes corresponents, publicades per l’Editorial Fonoll.

 

I, a continuació, per fer palès la qualitat experimental i subversiva de molts dels treballs presentats en aquesta convocatòria destinada a obres no convencionals, l’Hacte es convertirà en un contuberni hacmorià, una trobada, en la qual els autors llegiran un tast de l'obra i exposaran llurs reflexions al respecte.

Així mateix, intervindran: 

Sergi Ariaca amb L'equilibri del re-mot

Georgina Castillo Garcia amb Amdiuan roc,

Joan Maria Minguet Batllori amb La infecció purulenta que regalimarà per la crosta corsecada

Òscar Palazon amb Eufonia

Xevi Pujol Molist amb Tafis i Talamis

Ricard Ripoll amb Els replecs del capteniment dels peixos

Pau Rodríguez Sànchez-Campos amb Illa del guacamai, i

 Antonio Selvaggi amb Vita- è. 



Atès que l’aforament és limitat, és necessari que reserveu plaça a través del correu FUNDACIO@FUNDACIOJOANBROSSA.CAT. Activitat gratuïta.

Fundació Joan Brossa, tel.: 93 458 99 94 www.fundaciojoanbrossa.cat

dimecres, 7 de juliol de 2021

HACMORIADA, VINYOLS I ELS ARCS 25 VI 2021

ArtAMILL, galeria d’iniciatives culturals a la vila coquetona de Vinyols i Arcs (Baix Camp), va acollir HACMORIANA, recital de poesia d’acció. Es van disposar un parell de taules amb embalums, eines i papers, un cavallet de pintor, megafonia mínima i cadires de tisora esparses per la placeta, retallada en el jardí urbà. En una parava una exposició minimalista amb retrats de Carles Hac Mor -destacava “L’amor de CHM per una cadira” (Joan Casellas).

Ester Xargay i Marta Darder porten l’auditori per versos i postulats de Carles Hac Mor, Tothom és poeta, llavor expandida concretada en escena, darrere la gran fàbrica de Santa Caterina. La sensació d’acció estimula la percepció de certes qualitats donades als sentits. Així, la sens-acció fa que hom, essent-hi, davant l’acció, senti la distinció entre sensació i pensament en el si de l’acció. L’objectiu és no consolidar res. Contra els cànons, canonades.

Joan Caselles ens sedueix parafrasejant la foto LA CADIRA COM SEU (AL·LEGORIA DE L’OU COM BALLA): Així doncs, totes les cadires cultes de Dalí a Kosuth i Ferrer, Cerdà, Canals, Brossa i Hac Mor són ecos de la cadira de Charlie Rivel, cadira primigènia en l’àmbit de la comunicació en acció. (Escritures Alçurades, :Rata, 2016, pp. 236-238).

Alhora Queralt Osorio aplica formes i colors a la tela amb destresa au plein air. Sobre el blanc sobri aplica les emocions que esdevindran el concret,  el llenç.

Ester Xargai obre l’escena als dominis de l’antimàgia. Admiració i interacció. Marta Darder posa jocs i fils, lletres i pedres, topònims. Conjunció i intersecció de les arts visuals, plàstiques i poètiques. Hem superat tots els límits; s’imposa un retorn al desordre!.

Intervé Mònica Dalmau -Escrit és crit. Un desplegable. Paraula o crit que colpeix per inesperat. Descobriment sense artificis. A tant fas, tanta casualitat és. I més

Restava en toll.

Avança per esquitx.

O bé,

La clau perseguida pel dau

que en fa les osques,

i naltros

que només desbarbem.

També Javier Caballero. Va entrar masticant l’homenatge a CHM en una acció inspirada en Bartomeu Ferrando, emetre sons que després seran lletres. Recita un parell de poemes de Si’t dol lo cap, posa’t la careta -el que és evident no sempre és intel·ligible. I feu mutis pel fòrum amb Paraules alades, poema acció que escarxa el xiulet del moixonet en un refilar juganer i homèric.

Queralt Osorio rubrica l’home de la cadira davant la finestra.

Així, pos, passa l’HACMORIADA, se’n va el sol calent d’estiu pel ponent. Efímer el dia, es tard. Tots dalt de l’escena lligats amb fils de llana vermella, Oh! Una omega! Marta Darder fa ballar les lletres també vermelles coralment. Calcetí vermell -Avui, macarrons amb tomàquet.