Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Anís Mor a Cal Bou. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Anís Mor a Cal Bou. Mostrar tots els missatges

dimarts, 10 de juliol del 2012

PROYECTO 23 A LA BOUESIA 2012


PROYECTO 23, El Pati, 2 VI 2012 (F: Facebook Bouesia) 
Una veu crea escenari i paisatge. Dues veus són experiència, concordança, duplicació del món, dissonància, experimentació. Tres, tesi, antítesi i síntesi o el misteri de la Santíssima Trinitat. Quatre, els punts cardinals, els elements fonamentals o la rosa dels vents. Cinc, el pentagrama. Sis, set... la sèrie infinita dels nombres naturals o el cant coral. PROYECTO 23 és la celebració del cant coral més enllà dels límits matemàtics o convencionals. Tal com vam viure al Pati d’Amposta el 2 de Juny de 2012, PROYECT0 23 va ser un ritus desbordant d’art sonor, sinestèsia d’imatges, textos, gestos, humor. PROYECTO 23 ens va accelerar sobre un pentagrama que era una escala per caçar la lluna o un cal·ligrafia xinesa capaç d’endegar-nos cap a la música de les esferes. A més ens van portar referències a Brossa, Bartomeu Ferrando, Llorenç Barber... Inoblidable.
PROYECTO 23, El Pati, 2 VI 2012 (F: Facebook Bouesia) 

L’entusiasme desbordant de PROYECTO 23, empentat per ISAAC DIEGO (Madrid 1978), conforma un grup variable de cantants que saben hibridar-se amb intèrprets, instrumentistes, ballarins, artistes plàstics. Cal destacar, però, el seu humanisme, l’entropia per fusionar-se en l’atmosfera bouètica i tenyir amb el seu color coral les diverses accions en les quals es van veure immersos. Així a Vandellòs, a Cal Macari, a la Sessió Golfa, també hi van deixar petjada. O en la paella excel·lent dels bouetes a la Plaça de l’Om, mentre lo riu lliscava suaument bell i clar com un vaporet, competint amb les jotes de Carles Andreu. Una emoció constant que va retornar la vida als pelegrins arribats a peu dels del Passador. PROYECTO 23 és un experiment sonor que ens ha adelerat el paisatge. (JC)
CHELUÍS PADRINO, PROYECTO 23, Cal Bou, Vandellòs, 1 VI 2012 (F: JA)

http://iniciativaproyecto23.blogspot.com.es/  

dissabte, 23 de juny del 2012

MIQUEL ÀNGEL MARÍN, ENTREVISTAT A LA VEU DE L'EBRE, per SÍLVIA BERBIS

La contraportada del setmanari de la vegueria de les Terres de l’Ebre ens ofereix una saborsa entrevista amb el boucèfal Miquel Àngel Marín, clarinetista i director del Festival Bouesia, que el propers 30 de Juny i 1 de Juliol tanca la vuitena edició a Amposta, Xerta, Tivenys i Tortosa.
La Veu de l''Ebre, 22 vi 12, contraportada
 "NO HI VEIG JERARQUIA CULTURAL ENTRE UN POEMA I UN BOU"


Què és més cultura, un bou o un poema?

No hi veig jerarquia cultural entre un bou i un poema, hi veig analogia.

I entre un bou i un piano, quina analogia hi podem trobar?

Per exemple, que un piano pot tossar igual o més fort que un bou (al músic, en aquest cas)

Què sent quan veu embolar un bou? I quan Carlos Santos s’embola amb la música?

Respecte, emoció, ganes d’arrancar a córrer si estic baix a la plaça. Carlos Santos és un model de músic per a mi i sento goig quan s’embola amb la música.

Fins a quin punt l’art ha de ser provocació?

Malament rai si l’artista té intencions, siga de provocar o de qualsevol tipus. Les intencions bloquegen.

Com va nàixer el festival Bouesia i quin penseu que és fins ara el seu principal llegat o fita aconseguida?

Va nàixer del desig que la pràctica artística, com qualsevol altra pràctica, formés part de la realitat del Delta i de les Terres de l’Ebre. Hi ha passat més de dos-cents artistes i més d’un centenar no havien mostrat mai el seu treball aquí al nostre territori.

El paisatge és art o simplement el condiciona?

El paisatge canta, balla, xiula, escolta, parla, és un material més en mans de qui vulga.

Si estés a les seues mans, el modificaria? I si és així, què voldria que expressés?

Està a les meues mans i ja el modifico; enguany amb la Bouesia ens hem fixat en el canal de l’esquerra a Tortosa: no forma part del glamur tortosí, és la Tortosa pagesa o la Tortosa dels terratinents que el van projectar. Potser això és modificar el paisatge, mirar el que ningú mira.

A banda de cent anys, John Cage i el canal de l’Esquerra de l’Ebre tenen en comú que van ser revolucionaris. Quina és la revolució que va fer cadascú?

La revolució de John Cage va ser múltiple: va ensenyar que la música és un codi obert a les altres disciplines artístiques i a la vida en la seua totalitat. Va crear amb el que tenia més a mà (per exemple el soroll) i ens va mostrar que el prejudici pel concret ens aïlla a uns dels altres. El canal de l’esquerra va significar la revolució agrícola més important del segle XX a Europa, la del delta de l’Ebre.

Quina revolució ens aniria bé fer ara a l’Ebre?

La de sempre i la de cada dia: agafar el bou per les banyes i no deixar que tosse gaire.

Per què creu que la poesia costa tant d’arribar a la gent?

La poesia és moltes coses, no només l’escrita en un llibre. La poesia va caure als peus de la pàgina escrita quan es va inventar la impremta, al segle XV, llavors va ser quan es va separar de la música, ja que sempre havien anat unides. No sé per què costa arribar la poesia de llibre a la gent; no sé si és problema del llibre o de la gent.

Per entendre els bouetes, cal obrir la ment o simplement deixar-se fluir?

No cal entendre els bouetes. Tal com va dir la ballarina i performer Sònia Gómez, haurien de fer-se bouesies tot l’any; llavors els bouetes formarien part del paisatge comú ebrenc i ningú els preguntaria què volen dir aquesta gent.

LA VEU DE L’EBRE, 22 VI 12: http://www.ebredigital.cat/ 

Miquel Àngel Marín a la inauguració de la Bouesia a Vandellòs: ANÍS MOR A CAL BOU 1 vi 12 (foto JA)

diumenge, 17 de juny del 2012

ANÍS MOR A CAL BOU, REPORTATGE DE TV VANDELLÒS


Amb aquestes paraules de la bousalutació de benvinguda a les set de la tarda del passat divendres 1 de juny començava a la plaça doctors Gil Vernet la sisena edició del festival Bouesia a Vandellòs. Un esdeveniment que es realitza, a banda del nostre municipi, a diversos nuclis ebrencs, com ara Amposta, Tortosa i Tivenys, i que compleix enguany 8 anys. 8 VI 12 (3:22’). TVV


dimecres, 6 de juny del 2012

BOUETES ENGABIATS, LLIÇÓ INAUGURAL DEL FESTIVAL DE BOUESIA DE VANDELLÒS


Reproduïm Bouetes engabiats, acció que va obrir el Festival de Poesia de Vandellòs, ANÍS MOR A CAL BOU, composta per  Arnau Sabaté Gil, homenatge a Carles Hac Mor, el infrapoeta. I unes fotos de Magda Marzo i Eduard Margalef, 1 de Juny 2012.



"NARRADOR: Parla’m, oh Bou, d’aquells que feren mil viatges quan es va
abaixar la persiana de la fàbrica d’anís Mor i la sagrada vila de Cal
Macari estigué tancada durant més de 24 hores. No va ser fàcil, no.
Però com els bous que sempre tornen al corral quan l’herba s’acaba,
els bouetes sempre acaben tornant a l’abeurador quan tenen gana. Us
presentem, oh déus, la millor hecatombe que us pot rendir la Catalunya
nova:

(Entren les dues gàbies*: una pel carrer llarg i l’altra des del Carrer nou; en una de les gàbies, tapada amb un llençol, s’hi encabiran tants bouetes com hi càpiguin.
A l’altra gàbia, assegut en una cadira, i també tapat per un llençol, hi haurà en Carles Hac Mor.
Els poetes que no hagin capigut a dins de les gàbies, sortiran al costat de les gàbies, agafant els llençols.
Al mateix temps, del carrer de la font pugen tots els músics tocant el que vulguin, cadascú a la seua, com pitjor soni millor.)

NARRADOR: Ja és hora, doncs, que després d’un any llarguíssim els
bouetes tornin a la pàtria. Aquí els teniu, oh déus!

(Es destapa la gàbia amb els poetes. S’obre la porta i van sortint un darrere l’altre.)

NARRADOR: I ara, oh Bou, amb el permís de Zeus l’amunteganúvols que
llança llamps perquè no té torretes, permete’m que et presenti
l’heroi, anís de l’anís del iaio Mor, la bèstia, el cap de ramat,
Carles Hac Mor. Aviem-lo ja i xalem-ne tots, que aquest és el nét de
l’home que fabricava l’anís, engendra’t per a nosaltres.

(es destapa la gàbia on hi ha l’Hac mor. Surt l’Hac Mor.)

NARRADOR:  Comenceu bouetes a caminar pels carrers de Vandebous.
Camineu per la terra de cabres on sempre acabeu tornant. I no us
encanteu, que el Bou suprem de nit buida les canyes que ha anat
omplint durant el dia. Que bous com sou tingueu sempre un got d’anís a
la barra i una mirada llarga. Féu que per un dia els traficants de
cendra només arropleguin fum. Que el Bou us sigui favorable. I, si pot
ser, que no us agafi. Llarga vida al Bou!

Carles Hac Mor i Francesc Gelonch

*les gàbies aquestes són caixes de ferro amb rodes que deuen fer un metre i mig d’alt i dos metres de llarg

dimarts, 5 de juny del 2012

BOUESIA AL FACEBOOK: PEIXOS I BOUS

Entre fotos, textos, aquesta adreça
segueix les experiències bouètiques: un centre d’art (LO PATI, Amposta) i acceleracions –el canal, John Cage i l’acció per dilatar el present entre la instal·lació i els moment evocats, expressió contínua de la bouesia. 

Com a mostra copiem uns texts i fotos:

Obra d'Andrea Franch

Acceleració Bouhaus: el canal de l’esquerra i la Bouesia

·        Fins a l’1 de juliol es pot visitar al Centre d’Art Lo Pati d’Amposta una exposició retrospectiva sobre el certamen on el canal fa d’eix conductor
·        Inclou diversos audiovisuals entre els quals destaquen les últimes actuacions del Teixidor o l’espectacle de Carles Santos i Llorenç Barber a les barcasses
·        Els alumnes de segon i quart d’ESO de l’Institut de Deltebre hi han participat amb un taller

Aumnes de IES DELTEBRE batejant els peixos que després s'instal·laran al PATI

El Centre d’Art de les Terres de l’Ebre Lo Pati acull fins al proper 1 de juliol una exposició que sota el títol Acceleració Bouhaus (1912-2012) vol ser una retrospectiva dels vuit anys del Festival Bouesia. Comissariada per Patrícia Carles i Joan Bonet, la mostra reflexiona sobre el diàleg entre paisatge i art i agafa com a fil conductor el paper “accelerador” que el canal de l’esquerra ha exercit en el desenvolupament econòmic i social del delta de l’Ebre. De fet, Bouesia 2012 pretén commemorar enguany el centenari de la construcció del canal.

A grans trets l’exposició s’estructura en dos grans blocs. D’una banda la petjada fotogràfica i sobretot audiovisual que el festival ha deixat durant els vuit anys de trajectòria. Entre aquest material destaca la projecció de les actuacions del Teixidor (el cantador va participar fins que la salut li va permetre a la Bouesia) i l’espectacle de Carles Santos i Llorenç Barber als transbordadors del Delta (Espectacle de les barcasses al tardet). L’altre gran eix és el material produït pels alumnes de segon i quart d’ESO de l’Institut de Deltebre en un taller en el qual els alumnes redescobrien des d’un punt de vista creatiu el canal. És el que s’anomena rellegir el paisatge. Arran d’aquest taller els alumnes van participar activament en el montatge de l’exposició i van dissenyar una cinquantena de postals on el canal és el motiu. Entre altres, hi ha el fotomontatge amb una góndola, un tractor caient a l’aigua o un immens cap de tauró a punt d’empassar-se una xiqueta. Els alumnes també van confeccionar prop d’un centenar de peixos amb material reciclat que van soltar dins al canal lligats amb una corda i que ara formen part de l’exposició amb cartells lligats on es poden llegir missatges com No poseu més embassaments al riu o No embruteu el canal.

Ara bé un dels elements més espectaculars i pensats de la mostra és un gran dipòsit d’aigua convertit en lámpara que connecta amb un mur hidropònic de plantes diverses. És el símbol del canal. Simbolitza el paper transformador de l’aigua i la seua capacitat per construir un paisatge totalment nou.

Llorenç Barber, musicòleg campana, presenta John Cage


El Festival Bouesia pelegrina de Deltebre al Centre d’Art Terres de l’Ebre, a Amposta

El Festival Bouesia, nascut a Deltebre fa vuit anys, canvia enguany d’emplaçament i de dates. Així, tot i que un dels recitals poètics es farà a la desembocadura del riu Ebre, el gruix de l’activitat es trasllada a Amposta, on els organitzadors del certamen, l’associació cultural Rabera de Bouetes, han trobat la complicitat del nou Centre d’Art Lo Pati. L’objectiu és que a partir d’enguany la Bouesia formi part de la programació anual d’aquest centre. Bouesia 2012 “La construcció de la casa del bou” s’estructura al voltant de dos grans eixos. El primer serà una exposició retrospectiva: Acceleració Bouhaus, que, a partir de material documental explicarà l’univers creatiu que s’ha generat durant aquests últims vuit anys a Deltebre. Acceleració perquè l’objectiu del festival és revolucionar i fer progressar, al menys durant uns dies, el panorama cultural ebrenc  i català. I L’exposició estarà oberta de l’1 de juny a l’1 de juliol a Centre d’Art Lo Pati. L’altre gran eix són les Acceleracions 2012, un bon grapat d’activitats que es concentraran els dies 1, 2, 3, 30 de juny i 1 de juliol i entre les quals destaca una Bouromeria de Deltebre fins a Lo Pati d’Amposta, és a dir una peregrinació cultural a un centre d’art;  una desfilada dels Moros i Cristians de l’Olleria (Vall d’Albaida) pels carrers d’Amposta i Deltebre per celebrar l’arribada dels arrossaires valencians al Delta; l’estrena de Dansa-poema amb una sola cama, una peça de la ballarina senienca Sònia Gómez, a partir de textos de Vicent Andrés Estellés i música d’Ovidi Montllor; també sonarà el Piano a quatre mans de Carles Santos i Inés Borràs, i la música de Llorenç Barber; i es realitzarà un taller amb els alumnes de l’IES Deltebre.Un altre punt important és que Bouesia 2012 commemora el centenari del naixement del músic americà John Cage i el de la construcció del Canal de l’Esquerra de l’Ebre. Cage va ser un pioner de la música aleatòria, la música electrònica i la utilització no estàndard dels instruments. És a dir, va revolucionar el panorama musical, de la mateixa manera que la construcció del canal de l’Esquerra va revolucionar el Delta de l’Ebre i en va accelerar el progrés econòmic, social i cultural. El seu particular homenatge es farà a l’assut de Tivenys i Xerta on naix el canal de l’Esquerra amb un recital poètic i la interpretació de peces de Cage.L’edició d’enguany de la Bouesia ha comptat amb la col•laboració del Centre d’Art Lo Pati, els ajuntaments d’Amposta, Deltebre, Tivenys, Tortosa, Vandellòs i Xerta, l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural (OSIC) del departament de Cultura de la Generalitat i diverses empreses privades.

BOUETES, terrisses de Maravilla Sáez
La Bouesia, el projecte La Bouesia va nàixer  l’estiu del 2005 com un aplec i recital de bouetes a Deltebre. A partir d’aquí es va crear l’associació cultural Rabera de Bouetes, que integra artistes de les Terres de l’Ebre i de la resta dels Països Catalans. És un esdeveniment cultural, interdisciplinari i d’intercanvi entre artistes que té com a escenari principal el paisatge del Delta de l’Ebre. És un lloc de trobada, de festa i de cohesió social que desplega diferents llenguatges artístics: arts visuals, poesia experimental, música, dansa, circ..., en diferents formats: accions, recitals, instal•lacions o intervencions en l’espai públic. Mescla les paraules Bou i Poesia en un intent de fer popular la poesia (a ningú se li escapa la important tradició taurina dels pobles del Delta) i trencar el tòpic que és una art elitista. Més recentment ha sorgit el terme Bouhaus, una altra creació lèxica que significa la casa del bou i com a casa del bou s’entén el Delta.Els objectius són: promoure la interacció entre l’art i el paisatge natural i urbà del Delta de l’Ebre; activar i potenciar els vincles entre creació artística i vida social, econòmica i cultural del territori; i treballar perquè les pràctiques culturals formin part de la realitat del Delta de l’Ebre. En les darreres edicions hi ha participat a la Bouesia artistes com  Carles Andreu, Llorenç Barber, Antoni Clapés, Carles Hac Mor, Don Simón y Telefunken, Perejaume, Pepa Plana, Sol Picó, Benet Rossell, Carles Santos, Eduard Carmona, M. A, Marín, Mariona Segarra, Javier Caballero, Xavier Maristany, Pau Riba, Jaume Sisa, Pep Gimeno “Botifarra”, Andreu Subirats, David Ymbernon, Ester Xargay, Gerard Gil, entre d’altres.


VANDELLÒS: Revista Caminada "ANÍS MOR A CAL BOU" 
Blai Mesa obre l'exposició i els parlaments al PATI. Amb  Miquel Àngel Marín,  Joan Alginet,  Mari Mar Panisello, Joan Bonet i Patrícia Carles. També van bouetitzar Carles Hac Mor, Ester Xargay i Llorenç Barber

diumenge, 27 de maig del 2012

FESTIVAL DE POESIA DE VANDELLÒS, divendres 1 de juny 2012


Cartell. Disseny: Eduard Margalef
VI EDICIÓ DE LA BOUESIA A VANDELLÒS.
Porta de la VIII Bouesia, que aquest 2012 transita des de Vandellòs per Amposta, Deltebre, Tivenys i Tortosa

Divendres 1 de Juny 2012

ANÍS MOR A CAL BOU
HOMENATGE A CARLES HAC MOR


Ja hem plegat les olives. Sol d’oli. A la borrassa de primavera, romer, frígola, llorer, poemes. El vent traspassa l’espill de Cal Bou, ser i no ser Anís Mor per les serres de Vandellòs. Sobre l’ull glaçat del mirall borinen versos i bouetes. Xiquets i grans fan dels versos entusiasme i ball. Malda l’Estat: “Tu pagaràs, peix menut, l’oli que t’has begut”. Del més fondo de la nineta repica la mar de la literatura: la poesia no és, es fa. (JC)


PROGRAMACIÓ:
19:30   BOUSALUTACIÓ DE BENVINGUDA. Plaça Dr. Gil-Vernet. Punt de sortida de la Revista caminada
22:30   SOPAR BOUPOPULAR
24:00   RESISTRAL. Bouafter a Cal Bou


BOUETES PARTICIPANTS, 
JUNTAMENT AMB POETES I BOUETES DE VANDELLÒS, CENTRE D’ESTUDIS  LA VALL, COL·LEGI VALDELORS:

AIMAT PARÓ
CARLES HAC MOR
CINTA MULET
DAVID YMBERNON
EDUARD CARMONA
ESTER XARGAY
FRANCESC GELONCH
JAVIER CABALLERO
JOAN TODÓ
JOAN VINUESA     
JORDI PRENAFETA
KENNYKEN, Kenny Province
MIQUEL ÀNGEL MARÍN
SANTI  BORRELL

I TOTS AQUELLS QUE VULGUIN POSAR ALES A LA PARAULA

Imatges: 1. David Ymbernon, Programa Bouesia 2012
2. flor de l'anís
3. Ampolla d'Anís Mor, http://cecbl.com/galeria/francisco-palou/anises-espaoles/anis-mor1-191