DIMECRES 29 D'ABRIL DE 2009
a les 20:30
al BAR (h)ORIGINAL
carrer Ferlandina 29 BARCELONA
(davant el MACBA)
JAUME C. PONS ALORDA recita en solitari per primer cop al bar (h)ORIGINAL de Barcelona i ho fa acompanyat de tota una sèrie d'aparicions estelars i amb un CILICI a la mà per torturar la poesia i alguna cosa més...
Al final es repartirà vi i un petit piscolabis entre els assistents a manera de comunió amb la sang i la carn del vers sacrificat. Tothom i totdon convidats i convidades. Esteneu el missatge! Gràcies!
pòster és cortesia de Pau Vadell i Vallbona
CILICI és el darrer llibre publicat de Jaume Lord Alorda, premi Ciutat de Palma Joan Alcover 2008. Jo parlaré però de
Els estris de la llum (La Cantàrida, ed. Documenta Balear, 2008), de Lord Alorda,
un noble audaç,
http://bouesia2.blogspot.com/2009/01/la-breu-edicions-ocata-lord-alorda-i.html , és un pentagrama sexagesimal. 36 poemes distribuïts en 5 parts, amb 6 poemes cadascuna sota l’epígraf d’una substància elemental: des de la llum a la fosca passant per l’aigua, el mot, i la tendresa de la matèria. La matemàtica remarca la molla central, amb el doble de poemes, dedicada a la paraula, l’evidència del vers. Una poesia que mesura l’atmosfera de la sensació al sentiment, amb precisió i laconisme parèmic:
Ara que ens hem vist els ulls
coneixem el color de la veritat.
A
El miracle de la llum, la primera part, el poeta descobreix en la llum del món
una ombra acaronant-te l’esquena i sentencia:
la buidor és l’ànima de les coses. Buscant el déu, en imatges noves i contundents,
al costat dels matalassos blaus de la pena, invoca les abelles creadores no sols per tal que
guardin la mel al meu cor, sinó per convertir la pròpia sang en
abelles brunzents -ell, un incontinent eufòric. El miracle acaba en descobriment:
no confiaràs, i epifania:
Tot, excepte la llum és fals.
La segona part, la llum és liqua:
El llibre d’aigua. Els signes d’aigua transporten les paraules a l’ànima. Permeten la
resurrecció ordinària del poeta,
un home entre dues cordes, un abisme que el justifica, per sobre del qual l’amor genera
l’art de delirar. Malgrat la malfiança amb la Tècnica d’antimatèria, Deessa Botànica, ciència de
incerteses d’un sol significat, el poeta confessa:
No sóc res més que / una bossa de plàstic on ficar-hi una ànima.
Dodecafònica,
La paraula màgica expressa el poeta:
Jo he vist l’infinit davant mi, / I tenia el meu rostre. Tanmateix la paraula,
una fruita tendra, ens ensenya tota la màgia dels llibres:
aprendre a ser aprenent. Un art de modest en
un món insuficient, un món miserable, on
l’únic que ens salva és la paraula. Però, totes les paraules contenen la mort. Tanmateix
Pronunciar la paraula però
Sentir la mancança.
Tendresa de la matèria –sospesar la carn, on la llum, l’aigua, la paraula màgica, es solidifiquen.
Les abelles es pensen que sóc una rosa. El sexe, la contradicció i l’esperança testimonien el misteri:
tot m’incita a enamorar-me de tot. Ara bé el desig, i l’engany,
Jo vaig estimar una pedra, ...la meva progènie són deserts histèrics, presagien l’altra cara de la llum. És la part de cloenda,
El cor de la fosca, on
tot adquireix contorn, i
cada tenebra és un poema. L’ànima és una tomba. Però aquesta negror no és pessimista:
Voluntàriament invoco la no-llum,
tan sols armat amb la nuesa, a la
recerca de la soledat còsmica.
És el pesat fardell negre que el poeta porta a l’esquena des de la llum primigènia. Jove i valent, animós, penetra dins l’ombra fosca
com un home que no té por. Com explica Àngel Terrón al pròleg:
No hi ha millor manera per entendre la llum que esguardar les diverses tonalitats de les ombres. Lord Alorda és un funàmbul sobre l’abisme de
l’infinit fornicant amb l’eternitat. En la seva proposta exorcitza el dolor i la por en una experiència de saber plaent:
Agafar paraules
De l’arbre de
Les paraules
Com una fruita tendra.
JC
