 |
| Torreta i la Rondalla de Teixidó (f:Ramón Aragonés Margalef) |
Vacabomba, la Bouesia de Vandellòs 2014 ha estat una delitosa construcció i
deconstrucció d’una rotonda entusiàstica cercant l’esclat de la veu multicolor
i la imaginació polimòrfica de la creació poètica. I dos guanys excepcionals: Torreta i la Rondalla de Teixidor i la
feminitat esclatant de l’Ocell Blau, Paca
Rodrigo, i la força contundent de Mariaelena
Roqué. Com si del centre de la rotonda, un buit genèsic, eixís un món
millor i admirable.
Arriba la carrossa de la Bouesia i planta la
seva presència prismàtica, molló i moviment, miroia
i compte, romanços i expectació. Caliu per a que corri la paraula lliure,
expressa el bouciceró, Javier Caballero,
amb una llengua desconeguda, impenetrable i indesxifrable del futur –Per què els arbres amaguen l’esplendor de
les seves arrels (Neruda) i una cita de cartell: Hem de fer-nos, els artistes, pagesos? (Perejaume, Mercè 2010).
Tanmateix el cap i les cames de la Via
Bovis ha estat la Rondalla de Teixidó, amb un Torreta flagrant i magnífic empenyent l’ouroboros processional i traçant l’anell giratori amb la seva jota
improvisada, fresca, enginyosa i punyent. Després el seguici remarca vuit
graons, des d’on els intèrprets escalen els topònims i la poesia s’enlaira
conjugant el passat i el futur en un present continu. Així a les escaletes del
castell Karen Maldonado volia ser
pescador (Salvat-Papasseit) i dels garrotins d’Amat Baró, Torreta els
refilava amb el perfum salat de la nostra jota. O bé, a la rotonda que no és ja
rotonda eclosiona el cos gràcil de Mariaelena
Roqué, una expressió furient i apassionada que fa de la còrpora una dúctil
titella de l’espontaneïtat; Carles
Andreu enfila una jota aragonesa i Carmeta
López rematxa: És necessari donar
temps al llampec i al tro... (Nietzsche).
No voldria perdre l’estrep i deixar sucar
l’oblit. Vet a la plaça de la Sort l’excelsa acció Llit de Músic del boucèfal Màngel
Marín, que convertí l’auditori en camàlics, matalàs i faristol d’un músic
que alterna la tonalitat i atonalitat - ...el
mozo baila la moza / i el músico sin cenar. (jota de Campillos Paravientos,
Cuenca). Abans Paca Rodrigo amb la seva
magnífica veu centrípeta i centrífuga generava vols de muixonets virolats i núvols
exòtics. |
| Mariaelena Roqué (f:Ramón Aragonés Margalef) |
Quan retornem a la Plaça dels Gil Vernet,
encara ens esperen les dolces melodies de l’acordió de Cèlia Margalef, els dits prestigitadors de la qual ja són un
clàssic obligat a la Bouesia. Amb plaer i bonança enfilem cap al cinema. El
film de Zoraida Rosselló, Se fa saber, millor pel·lícula a
l’Atlàntida Film Fest 2014, on es descriu la vida de cada dia a Santa Bàrbara,
petit poble del Montsià fonamentalment agrícola, a través de les activitats de
persones que esdevenen els narradors del tarannà rural i els personatges d’un
guió ben trenat amb rigor i, també, humor, acidesa, sornegueria.
En acabat ve el sopar il·lustrat amb Estofat de vedella Bourbònica, aperitiu
de la Comèdia: Les tropes bourbòniques
ensarronades pel Carrasclet. Un quadre vivent de Carrasclet (1682 – 1743) ,
heroi del fets de 1714, amb guió i direcció de Frank Rodell, motriu capaç de mobilitzar l’antic grup de teatre i
conjuminar estris i atuells d’època, amb carro i animal inclòs, per fer de la
plaça i la seva torre la geometria identitària del tricentenari.
Damunt encara arriba el Bouafter, també a la plaça, i dalt de l’escenari superlatiu amb un
equip de llums i veus teatral, que donava rellevància solemne a la nocturnitat
–massa i tot, potser. Per un ensurt de Macari,
de qui volem una ràpida recuperació, el recital es va fer a la plaça amb pèrdua
d’intimitat i picardia. Tanmateix se’ns va fer de nit amb el paperàs dels
bouetes i Juan Pedro Santoro,
cantautor de Miami, ens va posar Machado en solfa.
I encara no sé si van dormir els bouetes
d’aquesta Bouesia del sentits, perquè vam despertar als horts de Remullar, una
geologia atzarosa que vessa aigua per a verger de verdures i hortalisses. Amb
la sorpresa màgica dels versos de Jaume Castellnou i els bouetes supervivents baixant,
ja tocava, del burro.
Vacabomba ha estat un tro, un llampec, un llambreig brillant i esplendorós que
ha trasbalsat la vila de Vandellòs i les nostres emocions un cop més.
Javier Caballero
 |
| Ensarronada al Coll de Balagué (f: Ramón Aragonés Margalef) |
 |
| Miquel Ángel Marín (f: Ramón Aragonés Margalef)
8 VIA
BOVIS 8 –INTÈRPRETS (amb perdó dels no citats) I REFERÈNCIES
1
EL TÚNEL, Quartet de corda
Paula Vergés
Aleix Garrido
Pau Gavaldà
Marcel Marcó
2
PLAÇA DELS TARONGERS
Jordi Cerviño: Martí i Pol
Aleix Garrido: Espriu
Jordi Prenafeta
3
ESCALETES DEL CARRER AMUNT, EL
CASTELL
Karen Maldonado: Salvat-Papasseit, Si jo fos pescador
Amat Baró: Garrotins
Torreta: jota garrotina
4
LA ROTONDA QUE JA NO ÉS ROTONDA
Mariaelena Roqué
Carles Andreu: jota aragonesa
Carmeta López: L’insensat,
Nietzsche, La Gaia Ciència
5
L’ESTACIÓ
Carrossa
Rafael Tormo: Implosió
21. Èxode Ultralocal
Sisqueta Margalef: El
tresor de l’hortalà
Ja: Bouesia, Qui
no sap riure, no sap viure, d’Andreu Galan
6
CRUÏLLA DEL CARRER DE LES ESCOLES
Ventura Sabaté, Història
del Rei Caçador
7
PLAÇA DE LA SORT
Paca Rodrigo, l’ocell blau
Bernat Rodell, Nou i Vell
Ferran Rodell, Al Camp
Anna Boquera, Fi d’Any
Laura Solé en va recordar Gerard Vergés: Parlo d’un riu mític i remorós, Long
Play per a una ànima trista
Miquel Àngel Marín, Llit de músic
8
PLAÇA DRS GIL VERNET
Cèlia Margalef, acordió
COMÈDIA: Les
tropes bourbòniques cauen en l’ensarronada de Carrasclet al Coll de Balaguer.
Guió i Direcció: Frank Rodell. Foto-decoració: Eduard Margalef. Actors:
CINEMA: Se fa saber, de Zoraida
Rosselló
SOPAR IL·LUSTRAT: MENÚ: Empedrat contra Felip
+ Estofat de Vedella Bourbònica + Menestra de Fruites 1714 + Vi i/o Sangria,
Aigua, Pa
HORTS DE REMULLÀ, Jaume Castellnou
CAMÀLICS QUE ACOMPANYEN LA CARROSSA BOUÈTICA: Roser
Arques, Albert Arques, Álvaro Bonet, Rafael Tormo
|
