Un esplèndid MAGAZINE
ofereix entre fotos magnífiques, reportatges,
vídeos i notícies. En el número 02 platanus
x hispanica trobem un document
imprescindible sobre la Bouesia i el seu recorregut en aquests 8 anys: un
collage que inclou una sèrie de vídeos històrics, no sols per aquells que no
puguin assistir a l’exposició La
construcció de la casa del bou, a la qual el Centre d’Art LO PATI d’Amposta
dedica el seu espai aquest mes de Juny de 2012, sinó també a tots els amants de
les expressions artístiques:
Pàg. 62-67 Retalls de premsa
sobre Bouesia, collage
Pàg. 68-69
Vídeo de Miquel Àngel Marín i Ester Xargay
Vídeo de Miquel Àngel Marín i Ester Xargay
Microdances, 2012, 6:41 m
Ósmosis I, II, 2004
Pàg. 70-71
Concert de Llorenç Barber i Carlos Santos: L’encontre de les barcasses al tardet (2010), 31:46 m
Concert de Llorenç Barber i Carlos Santos: L’encontre de les barcasses al tardet (2010), 31:46 m
Pàg. 72-73
Vídeo de David Fernández i Gerard Gil, La Ferida: Bouesia (2007), 31:46 m
Vídeo de David Fernández i Gerard Gil, La Ferida: Bouesia (2007), 31:46 m
En el
número 00 olea europaea hi ha també
un article dedicat a la instal·lació de Patrícia Carles, pàg. 50 i ss:
Les quatre carreteres són un espai còsmic
objectiu?
de Patrícia Carles
 |
| PATRÍCIA CARLES, 4 carreteres |
La peça Les quatre carreteres són un espai
còsmic objectiu? segueix el discurs que plantejaven dos treballs anteriors: la
instal·lació Les quatre carreteres són
quatre carreteres (catàleg d'incidències), de Joan Bonet i Patrícia Carles
(Sala d'Exposicions Municipal Ramon Calvo, 2011), i la intervenció en l'espai
públic Paisatge útil, de Joan Bonet,
Juan José Oriol i Patrícia Carles, consistent en el tapament de tres cantonades
del centre urbà del mateix municipi. Els dos treballs posaven l'atenció en un
mateixa tema: els canvis que s'han produït en la morfologia del centre urbà de
la Cava i el conseqüent debilitament de les funcions d'aquest espai com a
centre urbà o plaça pública.
A la Cava (Deltebre), la cruïlla coneguda com "les quatre carreteres" ha desenvolupat fins fa aproximadament 20 anys les funcions que sovint s'associen a una plaça pública: la gent vivia aquest espai, i aquesta, a través de la seva experiència quotidiana, li donava el significat de centre urbà. Amb les intervencions urbanístiques que s'hi han dut a terme al llarg dels anys, els edificis que havien tingut una funció social i cultural rellevant han anat desapareixent, i la funció de centre urbà s'ha anat desdibuixant fins a arribar a l'estat actual, en què els elements del paisatge de "les quatre carreteres" són dues caixes, un banc i una immobiliària.
El debilitament de "les quatre carreteres" com a centre urbà és un cas d'àmbit local que respon, però, a un fenomen urbanístic de caràcter general: la crisi de l'espai públic, on és cada vegada més difícil trobar espais amb un alt contingut simbòlic que representin emocions i esdeveniments del passat, el present i el futur. En l'imaginari dels habitants de Deltebre, "les quatre carreteres" segueixen sent el centre urbà, però l'ús real d'aquest espai està totalment dominat per la circulació de vehicles de motor. Només queda el contacte sonor provinent dels clàxons. I el contacte visual, sempre fugaç. La pèrdua de l'hàbit de treure les cadires al carrer per prendre la fresca és també un indicador de com l'espai públic deixa de ser un espai de relació entre les persones.
Si, posem per cas, durant 9 hores experimentéssim aquest espai sense la circulació de vehicles de motor, i, si posem per cas, deixéssim aleshores que la peculiaritat de l'espai es mostrés a partir d'ell mateix, amb què ens trobaríem? Com s'esdevé l'espai durant aquest període de temps? O com s'esdevé el temps durant aquest període d'espai? Seria un espai buit i prou? Però què és el buit de l'espai? El buit potser és l'origen de tot o potser no és res, però tampoc no és una falta; és més aviat un produir que busca i projecta llocs.
La peça Les quatre carreteres són un espai còsmic objectiu? projecta una nova dramatúrgia d'aquest espai a través de la interacció d'Anita Àstrid, ballarina, i el relat oral de Teresa Giménez i Soledad Fornós, dues dones que han viscut des de sempre a "les quatre carreteres" i de les poques veïnes que segueixen traient les cadires al carrer per prendre la fresca i fer la xerrada.
Agost
- Desembre 2011 CENTRE D’ART LO PATI, AMPOSTA
http://lopati.cat/pagina.asp?id=106&i=ca&title=Les-quatre-carreteres-son-un-espai-cosmic-objectiu?-de-Patricia-Carles
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada