Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris La construcció de la casa del Bou. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris La construcció de la casa del Bou. Mostrar tots els missatges

dimarts, 5 de juny del 2012

BOUESIA AL FACEBOOK: PEIXOS I BOUS

Entre fotos, textos, aquesta adreça
segueix les experiències bouètiques: un centre d’art (LO PATI, Amposta) i acceleracions –el canal, John Cage i l’acció per dilatar el present entre la instal·lació i els moment evocats, expressió contínua de la bouesia. 

Com a mostra copiem uns texts i fotos:

Obra d'Andrea Franch

Acceleració Bouhaus: el canal de l’esquerra i la Bouesia

·        Fins a l’1 de juliol es pot visitar al Centre d’Art Lo Pati d’Amposta una exposició retrospectiva sobre el certamen on el canal fa d’eix conductor
·        Inclou diversos audiovisuals entre els quals destaquen les últimes actuacions del Teixidor o l’espectacle de Carles Santos i Llorenç Barber a les barcasses
·        Els alumnes de segon i quart d’ESO de l’Institut de Deltebre hi han participat amb un taller

Aumnes de IES DELTEBRE batejant els peixos que després s'instal·laran al PATI

El Centre d’Art de les Terres de l’Ebre Lo Pati acull fins al proper 1 de juliol una exposició que sota el títol Acceleració Bouhaus (1912-2012) vol ser una retrospectiva dels vuit anys del Festival Bouesia. Comissariada per Patrícia Carles i Joan Bonet, la mostra reflexiona sobre el diàleg entre paisatge i art i agafa com a fil conductor el paper “accelerador” que el canal de l’esquerra ha exercit en el desenvolupament econòmic i social del delta de l’Ebre. De fet, Bouesia 2012 pretén commemorar enguany el centenari de la construcció del canal.

A grans trets l’exposició s’estructura en dos grans blocs. D’una banda la petjada fotogràfica i sobretot audiovisual que el festival ha deixat durant els vuit anys de trajectòria. Entre aquest material destaca la projecció de les actuacions del Teixidor (el cantador va participar fins que la salut li va permetre a la Bouesia) i l’espectacle de Carles Santos i Llorenç Barber als transbordadors del Delta (Espectacle de les barcasses al tardet). L’altre gran eix és el material produït pels alumnes de segon i quart d’ESO de l’Institut de Deltebre en un taller en el qual els alumnes redescobrien des d’un punt de vista creatiu el canal. És el que s’anomena rellegir el paisatge. Arran d’aquest taller els alumnes van participar activament en el montatge de l’exposició i van dissenyar una cinquantena de postals on el canal és el motiu. Entre altres, hi ha el fotomontatge amb una góndola, un tractor caient a l’aigua o un immens cap de tauró a punt d’empassar-se una xiqueta. Els alumnes també van confeccionar prop d’un centenar de peixos amb material reciclat que van soltar dins al canal lligats amb una corda i que ara formen part de l’exposició amb cartells lligats on es poden llegir missatges com No poseu més embassaments al riu o No embruteu el canal.

Ara bé un dels elements més espectaculars i pensats de la mostra és un gran dipòsit d’aigua convertit en lámpara que connecta amb un mur hidropònic de plantes diverses. És el símbol del canal. Simbolitza el paper transformador de l’aigua i la seua capacitat per construir un paisatge totalment nou.

Llorenç Barber, musicòleg campana, presenta John Cage


El Festival Bouesia pelegrina de Deltebre al Centre d’Art Terres de l’Ebre, a Amposta

El Festival Bouesia, nascut a Deltebre fa vuit anys, canvia enguany d’emplaçament i de dates. Així, tot i que un dels recitals poètics es farà a la desembocadura del riu Ebre, el gruix de l’activitat es trasllada a Amposta, on els organitzadors del certamen, l’associació cultural Rabera de Bouetes, han trobat la complicitat del nou Centre d’Art Lo Pati. L’objectiu és que a partir d’enguany la Bouesia formi part de la programació anual d’aquest centre. Bouesia 2012 “La construcció de la casa del bou” s’estructura al voltant de dos grans eixos. El primer serà una exposició retrospectiva: Acceleració Bouhaus, que, a partir de material documental explicarà l’univers creatiu que s’ha generat durant aquests últims vuit anys a Deltebre. Acceleració perquè l’objectiu del festival és revolucionar i fer progressar, al menys durant uns dies, el panorama cultural ebrenc  i català. I L’exposició estarà oberta de l’1 de juny a l’1 de juliol a Centre d’Art Lo Pati. L’altre gran eix són les Acceleracions 2012, un bon grapat d’activitats que es concentraran els dies 1, 2, 3, 30 de juny i 1 de juliol i entre les quals destaca una Bouromeria de Deltebre fins a Lo Pati d’Amposta, és a dir una peregrinació cultural a un centre d’art;  una desfilada dels Moros i Cristians de l’Olleria (Vall d’Albaida) pels carrers d’Amposta i Deltebre per celebrar l’arribada dels arrossaires valencians al Delta; l’estrena de Dansa-poema amb una sola cama, una peça de la ballarina senienca Sònia Gómez, a partir de textos de Vicent Andrés Estellés i música d’Ovidi Montllor; també sonarà el Piano a quatre mans de Carles Santos i Inés Borràs, i la música de Llorenç Barber; i es realitzarà un taller amb els alumnes de l’IES Deltebre.Un altre punt important és que Bouesia 2012 commemora el centenari del naixement del músic americà John Cage i el de la construcció del Canal de l’Esquerra de l’Ebre. Cage va ser un pioner de la música aleatòria, la música electrònica i la utilització no estàndard dels instruments. És a dir, va revolucionar el panorama musical, de la mateixa manera que la construcció del canal de l’Esquerra va revolucionar el Delta de l’Ebre i en va accelerar el progrés econòmic, social i cultural. El seu particular homenatge es farà a l’assut de Tivenys i Xerta on naix el canal de l’Esquerra amb un recital poètic i la interpretació de peces de Cage.L’edició d’enguany de la Bouesia ha comptat amb la col•laboració del Centre d’Art Lo Pati, els ajuntaments d’Amposta, Deltebre, Tivenys, Tortosa, Vandellòs i Xerta, l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural (OSIC) del departament de Cultura de la Generalitat i diverses empreses privades.

BOUETES, terrisses de Maravilla Sáez
La Bouesia, el projecte La Bouesia va nàixer  l’estiu del 2005 com un aplec i recital de bouetes a Deltebre. A partir d’aquí es va crear l’associació cultural Rabera de Bouetes, que integra artistes de les Terres de l’Ebre i de la resta dels Països Catalans. És un esdeveniment cultural, interdisciplinari i d’intercanvi entre artistes que té com a escenari principal el paisatge del Delta de l’Ebre. És un lloc de trobada, de festa i de cohesió social que desplega diferents llenguatges artístics: arts visuals, poesia experimental, música, dansa, circ..., en diferents formats: accions, recitals, instal•lacions o intervencions en l’espai públic. Mescla les paraules Bou i Poesia en un intent de fer popular la poesia (a ningú se li escapa la important tradició taurina dels pobles del Delta) i trencar el tòpic que és una art elitista. Més recentment ha sorgit el terme Bouhaus, una altra creació lèxica que significa la casa del bou i com a casa del bou s’entén el Delta.Els objectius són: promoure la interacció entre l’art i el paisatge natural i urbà del Delta de l’Ebre; activar i potenciar els vincles entre creació artística i vida social, econòmica i cultural del territori; i treballar perquè les pràctiques culturals formin part de la realitat del Delta de l’Ebre. En les darreres edicions hi ha participat a la Bouesia artistes com  Carles Andreu, Llorenç Barber, Antoni Clapés, Carles Hac Mor, Don Simón y Telefunken, Perejaume, Pepa Plana, Sol Picó, Benet Rossell, Carles Santos, Eduard Carmona, M. A, Marín, Mariona Segarra, Javier Caballero, Xavier Maristany, Pau Riba, Jaume Sisa, Pep Gimeno “Botifarra”, Andreu Subirats, David Ymbernon, Ester Xargay, Gerard Gil, entre d’altres.


VANDELLÒS: Revista Caminada "ANÍS MOR A CAL BOU" 
Blai Mesa obre l'exposició i els parlaments al PATI. Amb  Miquel Àngel Marín,  Joan Alginet,  Mari Mar Panisello, Joan Bonet i Patrícia Carles. També van bouetitzar Carles Hac Mor, Ester Xargay i Llorenç Barber

diumenge, 27 de maig del 2012

BOUESIA 2012, PROGRAMA. DEL 1 VI 12 AL 1 VII 12



LA CONSTRUCCIÓ DE LA CASA DEL BOU
100 ANYS DE JOHN CAGE I EL CANAL DE L’ESQUERRE DE L’EBRE

AMPOSTA, DELTEBRE, TIVENYS, TORTOSA, VANDELLÒS, XERTA

EXPOSICIÓ: DEL 2.06.12 AL 1.07.12

PROGRAMA D’ACCELERACIONS: 1, 2, 3, 30 DE JUNY I 1 DE JULIOL

Per descarregar la 
PROGRAMACIÓ BOUESIA 2012: LA CONSTRUCCIÓ DE LA CASA DEL BOU:
Y EL CARTELL:













Bouesia 2012. “La construcció de la casa del bou” s’estructura al voltant de dos grans eixos: d’una banda les Acceleracions, un bon grapat d’activitats que es concentraran els dies 1, 2, 3, 30 de juny i 1 de juliol i entre les quals destaca una Bouromeria de Deltebre fins a Lo Pati Centre d’Art de les Terres de l’Ebre a Amposta, és a dir una peregrinació cultural a un centre d’art;  accions de l’artista plàstic David Ymbernon i de la ballarina senienca Sònia Gómez, també sonarà el Piano a quatre mans de Carles Santos i Inés Borràs, la música de Llorenç Barber i Montserrat Palacios i la poesia d’Eduard Carmona, Carles Hac Mor, Josep Pedrals i Andreu Subirats, entre d’altres.

L’altre gran eix és l’exposició Acceleració Bouhaus (1912-2012). Una exposició sobre la trajectòria de la Bouesia a partir del material documental aportat i com a registre del fet creatiu que s’ha generat durant el període 2005-2012, i un intent de dibuixar una genealogia de la Bouesia, de buscar una profunditat temporal fins a l’any 1912, anys de la inauguració del canal de l’esquerra de l’Ebre i del naixement de John Cage. L’exposició, que inclou un taller amb alumnes de l’IES Deltebre, es podrà visitar de l’1 de juny a l’1 de juliol a lo Pati Centre d’Art de les terres de l’Ebre, Amposta.

Així doncs, Bouesia 2012 commemora el centenari del naixement del músic americà John Cage i el de la construcció del Canal de l’Esquerra de l’Ebre. Cage va ser un pioner de la música aleatòria, la música electrònica i la utilització no estàndard dels instruments. És a dir, va revolucionar el panorama musical, de la mateixa manera que la construcció del canal de l’esquerra va revolucionar el Delta de l’Ebre i en va accelerar el progrés econòmic, social i cultural. El seu particular homenatge es farà a l’assut de Tivenys i Xerta on naix el canal de l’esquerra amb un recital poètic travessant a peu el riu Ebre i la interpretació de peces de Cage.

L’edició d’enguany de la Bouesia ha comptat amb la col·laboració del Centre d’Arts Visuals Lo Pati, els ajuntaments d’Amposta, Deltebre, Tivenys, Tortosa, Vandellòs-Hospitalet i Xerta, l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural (OSIC) del Departament de Cultura de la Generalitat i diverses empreses privades.


PROGRAMA:


1 DE JUNY DIVENDRES. ANÍS MOR A CAL BOU. VANDELLÒS
VI Bouesia a Vandellòs, enguany dedicada a Carles Hac Mor.
19.00 h. Bousalutació de benvinguda a la pl. Dr. Gil-Vernet i Revista caminada.
22.00 h. Sopar boupopular.
24.00 h.  Resitral: bouafter a Cal Bou.




2 de juny. ACCELERACIÓ BOUHAUS 1912- 2012. BOUINAUGURACIÓ
DELTEBRE / SANT JAUME D’ENVEJA / BALADA / AMPOSTA

        Peregrinar, inaugurar, cantar, pintar, festejar, presentar, sonar, recitar. 
Infinitius de tot un dia, del matí a la nit. Infinitius de la 
Bouesia per celebrear un centre d’art. 
Miquel Àngel Marín.

10.00 h.
Acceleració 1: Peregrinar a un Centre d'Art. Bouromeria caminada de 15 quilòlmetres entre Deltebre i Amposta. Sortida des del pont lo Passador (Jesús i Maria-Deltebre) i continuar pel camí de sirga entre Sant Jaume, Balada i Amposta.

19.00 h.
Acceleració 2: Inaugurar una Exposició: Acceleració Bouhaus (1912-2012)
Acceleració 3: Cantar un centre d’art: Torreta i Rondalla Teixidor, cantador i rondalla.
Acceleració 4: Pintar un centre d’art: David Ymbernon, artista plàstic.
Acceleració 5: Festejar un centre d’art a càrrec de Sònia Gómez, ballarina.
Acceleració 6: Presentar i sonar el llibre John Cage de  Llorenç Barber: Llorenç Barber  i Montserrat Palacios, músics.

CENTRE D’ART LO PATI

21.00 h.

Acceleració 7: Accionar un centre d’art:  
                        Projecto 23 (Madrid)
Mercè Girona, Marta Darder, Catalina Girona, Carles Hac Mor i Rina Ota (Nova York, Barcelona, Lleida, Tòkio)
Eduard Margalef (Vandellòs): Acceleració de partícules.
Ester Xargay i Miquel Àngel Marín (Sant Feliu de Guíxols, La Cava-Deltebre)
Don Simón y Telefunken    (Valls - Tarragona).

CENTRE D’ART LO PATI

1.00 h

Acceleració 8: Recitar a un bar: Resitral, Bouetes i totbou que vulgue.

CAFÈ LLAR


EXPOSICIÓ: ACCELERACIÓ BOUHAUS (1912-2012)
Acceleració Bouhaus (1912-2012) és una exposició sobre la trajectòria i el discurs de la Bouesia (2005-2012) a partir del material documental i com a registre del fet creatiu que s’ha generat durant aquests anys. Una genealogia de la Bouesia que agafa com a punt de partida l’any 1912, any de la inauguració del canal de l’esquerra de l’Ebre i del naixement de John Cage. L’experimentació artística i el diàleg entre creació, territori i paisatge són alguns dels temes transversals d’aquesta exposició.

S’hi podà trobar la relectura d’aspectes de la cultura popular (l’homenatge al Teixidor i la rondalla); la celebració de formes de vida lligades al paisatge i el territori (l’homenatge al pas de barca amb el concert de Carles Santos i Llorenç Barber a dalt de les barcasses); les tensions entre les formes de relació pròpies del món rural i els canvis en la morfologia urbana; el pensament estimulant continu de Carles Hac Mor i Ester Xargay, (la no-intenció, el no-assaig, el valor creatiu de l'imprevist, el posar en qüestió la cultura de l’èxit); i el caràcter experimental de la Bouesia i el seu modus vivendi (els diferents espais on han tingut lloc les activitats: espais naturals, places, “xiringuitos”, cases particulars, bars, barcasses, els carrers...

Acceleració Bouhaus (1912-2012) ha estat el punt de partida per al taller de creació Rellegim i posem en valor el paisatge, realitzant per estudiants de l’Institut de Deltebre de la matèria de Visual i Plàstica. El material resultant del taller, així com el procés de treball, formen part l’exposició.

Comisariat: Joan Bonet, Patrícia Carles i Miquel Àngel Marín.
Disseny de l’espai i concepte expositiu: Joan Bonet i Patrícia Carles.
Col·laboració en la realització del taller: Carme Domènech, Gisela Daura i estudiants de l’Institut de Deltebre.


3 DE JUNY DIUMENGE. BOUESIA A LA DESEMBOCADURA DE L’EBRE. LA CAVA-DELTEBRE
L’arbre inútil que donava tanta ombra. La utilitat de la inutilitat és una bona notícia per als artistes. Perquè l’art no serveix a cap propòsit material. Té a veure amb el canvi de les ments i dels esperits. Les ments i els esperits de la gent estan canviant. No solament a Nova York, sinó a tot arreu. Ja és hora de fer un concert de música moderna a l’Àfrica. El canvi no és pertorbador. És encoratjador. John Cage

19.00 h.
Poesia als parcs. Recital a la desembocadura de l'Ebre, al ziggurat del Galatxo de Sorrapa, dins el Cicle de recitals als Parcs de la Diputació de Barcelona, en col·laboració amb el Parc Natural del Delta de l’Ebre i l’Ajuntament de Deltebre. Coordinació del cicle: Carles Hac Mor i Esther Xargay. Amb els poetes Emigdi Subirats (Campredó) i Joan Vinuesa (Barcelona) i Paraula de dona de Adas de Deltebre.

30 DE JUNY DIUMENGE. BOUCLOENDA
ACCELERACIÓ BOUHAUS 1912- 2012. AMPOSTA
El codi seriós de les conferències. I una bouconferència?
Un bou i un piano.
Partitura, dislocació, desconstrucció i descol·locació.
Tinc gana i per això recito. No tinc ganes de fer una altra cosa.
Balla i calla.
Miquel Àngel Marín

18.00 h.
Acceleració 9:  
Diego Burián,Subliminals.
Sam Vila, La poesia segons un servidor.
Carles Andreu, Circonferència deambulatòria entorn dels oients sobre el tema “Santantoni Tàpies versus Santantoni Gaudí”.
Ferran Sáez Mateu, Declamar és reclamar.
Carles Hac Mor, l’obra d’un infrapoeta de Boters, Josep Bou i Musclos (lo Bep de cal Miques), a la llum del ziggurat del Galatxo de Sorrapa.
BOUCONFERÈNCIES

CENTRE D’ART LO PATI

20.00 h.
Acceleració 10: Inés Borràs i Carles Santos. Piano: Cage, Ligeti, Santos, Satie i Schubert.

21.00 h.
Acceleració 11: Joana Brabo, Eduard Carmona i Alba Sotorra. Poesia i vídeo.

22.00 h.
Acceleració 12: Bouconcert. Tri@ngle -Oriol Aymat, violoncel, Dani Espasa, piano, Miquel Àngel Marín, clarinet-. Brahms i improvisacions a partir de Brahams.

23.00 h.
Acceleració 13: Andrés Corchero i Joan Saura, dansa i electrònica.


Carles Santos i Inés Borràs. Lo Pati.
23.30 h. Pluja d'esquelles per a la cloenda d'una exposició. Llorenç Barber i Montserrat Palacios. Lo  Pati

CENTRE D’ART LO PATI

1.00 h
Acceleració 14: Bouetes i totbou que vulgue. Resistral.
CAFÈ  LLAR

1 de juliol DIUMENGE
HOMENATGE  A JOHN CAGE I AL CANAL DE L’ESQUERRA DE L’EBRE. A L’ASSUT DE XERTA, TIVENYS- I TORTOSA.

Artaud palplantat davant el Bauhaus: aquells fòtils, aquells remenaments abstractes, aquella superioritat benestant, civilitzada, ens han vençut; el patetisme del Bauhaus és el de la descomposició més extrema. Quina és la cosa més perniciosa, més carca, de l’art al servei de la societat? El seu didactisme o pedagogisme? El civisme? El racionalisme? L’higienisme? L’eclecticisme? L’ansia d’eliminar contradiccions? L’utopisme burgès disfressat d’aspiracions petitburgeses, i a l’inrevès? La voluntat de divulgació?
Carles Hac Mor


12 h.
Recital travessant el riu Ebre a peu. Assut de Xerta. Bouetes i totbou que vulgue. Xerta i Tivenys.

14 h.
Dinar i migdiada poètica. Omitsu i Leroy Cardwell: recital i presentació del llibre Remendando pantalones. Javier Caballero: La construcció de la Casa del Bou. Miquel Àngel Marín: Sonata per a clarinet,  de John Cage. Hèctor Arnau: La mare de totes les guerres (lingüístiques), perbouformance. Xavi Lloses i Nuvolaris. Bouetes i totbou que vulgue.
Bar Parc Bar, Tivenys.

18 h. Recital poètic i musical on el canal es fa invisible, dedicat a John Cage.
Bouetes i totbou que vulgue. Remolins.
19.00 h. Revista caminada pels carrers de Tortosa. Bouetes i totbou que vulgue.

20.00 h. Recital-presentació on el canal torna a l’aire lliure, dels darrers llibres de Josep Pedrals -El romanço d’Anna Tirant, Labreu ed.- i d'Andreu Subirats -Galtes de perdiu, Labreu ed.-. Raval de la Llet. Bouetes i totbou que vulgue.


HAN CONFIRMAT L'ASSISTÈNCIA MÉS DE 50 BOUETES


Imatges del programa, disseny de DAVID YMBERNON


divendres, 25 de maig del 2012

BOUESIA 2012: LA CONSTRUCCIÓ DE LA CASA DEL BOU. PROGRAMACIÓ

Per descarregar la PROGRAMACIÓ BOUESIA 2012: LA CONSTRUCCIÓ DE LA CASA DEL BOU:
y el CARTELL:



LA CONSTRUCCIÓ DE LA CASA DEL BOU

Han soltat les aigües. L’alba taronja somriu el filet de plata i com s’escampa el món com una bassa argentina. El dia és geometria. L’evidència empenta el jonc, el senill, la xisca i la menuda grama més enllà, i també les llúdrigues i les guineus de la memòria borinen aquella ratlla que són ones i mars. També aquest any, que en fa cent, el canal retorna a vessar els terrossos de l’hivern i les pluges atresorades a Mequinensa i Riba-roja. La primavera és una benedicció. Un doll d’aigua fluent cap al futur. La més gran revolució agrària del segle XX en tot el món. És admirable l’aigua, la terra, l’aire de la Bouesia, tal com raja el solet de la jota de Boca de Bou: “Flores tienen los jardines, estrellas el firmamento, ricos corales la mar...”

L’aigua és vida, una rutina imprevisible. Modela constantment el paisatge, a cada estació la seva collita. Una relació que crea entorn, com va fer i desfer el Galatxo de Sorrapa o l’illa de Buda i el seu esplèndid far -ferro de la liberté, égalité, fraternité- davant l’horitzó de la Mediterrània. També l’aigua fonamental empeny la creació de ponts, el pas del Baló o el Passador. Sobre aquest corrent peripatètic la Bouesia basteix la casa del bou, alhora pont i far. Els primers tocoms on conflueixen passat, present i futur, són lo Teixidor, riu de la jota, natural, corrent, i Josep Bo, lo Sifonero la cançó, la música i la lletra del cavero aixecant èpicament casa, nissaga i l’univers del poble. En podríem sumar més: la plaça de l'Església, amb Llorenç Barber dalt del campanar esventant la música de les campanes; lo riu cantant al Passador amb la dansa de les barcasses, de Carles Santos i Barber; les Quatre Carreteres, convocant  Gaudí, Jujol, Perejaume, Sol Picó, Pepa Plana, la Big Bang Valona, marcant la ratlla i la creu en aquest urbanisme d’al·luvió. Ponts i fars, expansius i centrífugs, que van tan enllà, més enllà. Perquè hi transita la flama inefable que atien Ester Xargay, Carles Hac Mor i Miquel Àngel Marín, boucèfals del bon temps.

Aigua corrent, no fa mal a la gent. ¿Com alçar la casa del bou en aquestes revingudes? La Bouesia ha explorat el temple: a Vistabella, muntanya al bell mig del poble, pedra de marge que és un pinacle. Ha explorat el mas: a Riudoms, el mas Cremànimes ens dóna el simposi i la migdiada filosòfica, el faune del pensament perseguint la musa dialèctica. Dues pedres per ancorar la sorra al Muntell Gros, aquesta voluntat del cavero per fermar un punt alt. Enguany escorcollarà el ziggurat del Galatxo de Sorrapa, espiral del temps que xucla totes les coses per esmicolar-les i erigir sobre aquestes sorres la dispersió dels versos: portarà també la rebufada de la Poesia als Parcs, la celebració dels últims paratges naturals. Però en la acumulació d’argila, arena, palla i canyes, en els fangs i toves dels fonaments podem extraure algun bou perdut: les antologies Bouesia 2006 i Les vaques magres. Bouesia 2007 (Arola ed.). I més avall potser Gairebé cent anys de soledat, un exemplar de la revista Antena (1951-1953), i fins i tot algun bitllet del carrilet o un fragment del timó del vaporet. Tot passa, va dir ja fa temps Heràclit d’Efes i, també, que no podem banyar-nos dos cops en el mateix riu. Però d’aquesta simfonia silenciosa voldria recuperar l’Explosió Poètica (La Cava, 1979), esdeveniment efímer de poesia i rebombori, cinta de Moebius, exposició, recital i rock. Perquè portà el regust de l’aprenentatge i l’experiment, de l’amistat i complicitat d’un grup que, en veu alta, va escodrinyar també l’artesania de les titelles (Cía de Titelles Inestable, Valls i Riudoms, 1987) o de la performance (Nit prèvia, Cambrils, 1988), del còmic (Ucman) o bé un compromís amb les arts, que va fer molta geografia d’espardenya i projectes impossibles (emblanquinar la Figuerola). Cosa que ens permetrà accentuar la contribució de Paco de Morales i Eduard Margalef a la Bouesia, ja que de Vuró Chaparlà hem perdut el fil, i de Serge Minnen ja vam veure la seva música (Un Laboratoire de Magie, Bouesia 2009).
 
Qui aigua detura, olives mesura. La vocació pelegrina de la Bouesia passa per ciutats i viles, Badalona, Barcelona, Tarragona...  però des del 2007 recala a Vandellòs, on l’osmosi i la connivència esdevenen un trencadís poètic estanyat amb caliu popular i de festa remarcable. A la tasca del Col·legi de Valdelors, que aporta els poetes més joves, alternen les veus un poeta local i un boueta, de manera que la dansa laberíntica del bou i la cabreta esdevé Cabrabou. I per la nit a cal Bou l’experiment i el mestissatge de gèneres i accions creen la casa del bou, la quarta dimensió de la poesia. Artífexs en són el Centre d’Estudis La Vall i Rut Domènech, que ha estat temptant la col·laboració d’entitats i ciutadans. I el pont és Eduard Margalef, fotògraf, qui va aportar al grup Bròculo/Òculo l’art de mirar. Des de l’experiència de la ceguesa de la caverna i del quarto fosc a la màgia de les imatges desvetllades pel foc de la llum vermella. Des de la impressió de paper sensible amb una caixa de Farias a la manipulació de negatius amb substàncies químiques. Des de l’enquadrament de l’objecte a la recerca del moviment i del subjecte. Margalef és la història de la fotografia i del que ha vingut després, el color, el cine, el vídeo, la fotografia digital. Va posar en doina la primera experiència de televisió local a l’Hospitalet de l’Infant (1984). Al festival de Vandellòs ha mostrat les seves Diapositives en Moviment i en l’edició de 2009, Bouema, va fer possible la primera videoconferència a Cal Bou. Expert en fotografia industrial (ha rebut diversos premis), ha enregistrat imatges de la Bouesia per a la Televisió de Vandellòs (TVV).

Bou vent i barca nova. Paco de Morales forma part del paisatge clar i lineal del Delta de l'Ebre. El lector de l'Odissea a l'Ampolla, i El maltractat a Deltebre son bronzes ancorats, l'un davant l'horitzó de la Mediterrània i l'altre, l'home de l'aixada, al recer d'una petita placa. La relació amb la terra i l’entorn es copsa a Gairebé cent anys de soledat (Sísera, 2000), on fonamenta els orígens de l’imaginari del delta amb la cara i els ulls de divuit vides singulars, i entre línies podem descobrir els primers motors de l’art a Deltebre (el pintor i fotògraf, el dibuixant de tebeos, el foll molt eixerit, el cinema...). Ho il·lustra bé l’escultura L’oncle Nelo (Ampolla, 2008), el pescador i el far. Sobre un pòdium geomètric, esfera i piràmide, la força de l’home contra la tramuntana de febrer. Cames, cos i mans tesades contra els elements inestables per mantenir la vela llatina ferma cap al destí. Optimisme contra la tempesta. El pòdium estilitza el vell far de Buda, en ferro, i el bon pescador en la mala mar. Tota aquesta càrrega de passat, lleugera i potent, culmina amb el minimalisme de la creu (la barqueta) i la mitja lluna de la vela còncava en un fil d’acer inoxidable. Boucremat, La màquina quimèrica o l’Oeil Cacodylate donen fe del seu compromís i participació en el fer de la Bouesia.

Ha trencat aigües la Bouesia. De viva veu el riu constant de l’univers. Bouetes a tota vela. Núvols i llobarros fan la volta de campana. Repica l’aixada el falset del canyar. S’alça la lluna funàmbula. S’arromanga una jota. Emborna el videobouema i tossa el clarinet pels carrers. Correbouema. Tornassol en dansa. Cants de sirena. Rauxa de versos. Bramula el Minotaure la paraulatura per la terra de la Vaca i del Bou. Campanes al vol. La paraula i el gest esdevenen física de l’ànima i desordre causal dels sentits. Entusiasme dolç i fragància plaent en passes i passos antitètics dansen per l’arena d’aquest amfiteatre forjant un ziggurat de versos, una cartografia impossible, la casa del bou, mentre l’aigua –i també la llum- s’esmuny inexorable entre les coses.
JAVIER CABALLERO CID


foto: JA. 1, Ziggurat, de P. Morales; 2, 3 i 4, Collage (2012)