DELTEBRE DANSA, BOUESIA FONÈTICA I SONORA, UNA FLUÏDESA ESTIMULANT

Un dels impactes de La Vaca  que Xiula, la Bouesia 2013, va ocórrer la nit del dimarts 9 de juliol, a l’Espai  Enclave. En el marc del festival internacional Deltebre Dansa, Roberto Oliván i Miquel Àngel Marín havien acordat l’experiment de fer ballar paraules i sons. Després de la dansa enèrgica i flexible de Los Innato (Solodos), el nombrós públic es va atansar a la nit humida que envoltava un immens escenari elevat molt ben il·luminat i amb un bon equip sonor. Dansaires i poetes havien acordat unes hores abans fer una roda en intervencions d’uns tres minuts per conjugar a duo gest i veu, espontaneïtat i improvisació. La nit plàcida i xafogosa es condensava en un mar d’aiguatge. Abans que res, els estudiants del curs internacional es van enfrontar al seu secat en moviments concèntrics i excèntrics. Posar la mar en un poal!. Una performance que construïa l’escena i demolia el silenci i el buit. Màngel, el Boucèfal, va veure clarament que era el moment de donar entrada als bouetes:   Andriy Antonovskiy, Miquel Àngel Marín, Catalina Girona, Eduard Carmona i jo mateix. Epifania física. Tot fluïa cap al desconegut, conscients que cap instant es tornarà a repetir idènticament. Fonemes, síl·labes, mots, s’embrancaven amb els passos, els cossos i els moviments creadors d’universos fantàstics. L’atzar adaptava la incertesa a sobtades emocions. L’entusiasme trobava la passió, una sintonia de cos, mot, sentiment. L’assumpció de l’instant esdevingué acció contínua, fluïen els estímuls i els intèrprets: un dansaire va ballar amb una alta torre d’il·luminació, Màngel va omplir l’escena de sacs de vent inflat, un boueta feia refilets entre el públic amb un siurell d’aigua, mentre els dansaires se succeïen per móns simultanis. Els fonemes arribaren al xiscle, la onomatopeia, els sorolls electrònics manipulats per l’Andriy, la melodia de la jota, la bonior, el xiuxiueig. Màngel emulà la dansa des del terra sòlid amb el clarinet dúctil –Què és això, manomeu! Xeic!, què fas? Què fas? Mentre sobtadament es reconstruïen esquelets, músculs, veus, sorolls, el remolí del khaos esdevingué dissolució constant sota la nit deltaica, remorosa i aquàtica.

JAVIER CABALLERO CID

Els bouetes Javier Caballero, Eduard Carmona, Miquel Àngel Marín, Catalina Girona i Andriy Antonowskiy.

Fotos: David Ymbernon i Carmeta

DELTEBRE DANSA

Dansa a l'arrossal (F: enclave)

Festival Deltebre Dansa

Del 2 al 15 de juliol: cursos d'iniciació a la dansa

Espectacles totes les nits.

Laura Aris, L'ERIÇÓ  (F: enclave)

Deltebre Dansa és un esdeveniment únic que, durant dues setmanes, reuneix a ballarins, actors i artistes de circ de tot el món amb una formació d’alta qualitat i els posa amb contacte amb professors de reconegut prestigi internacional -n’han passat més de 700 professionals de més de 30 nacionalitats diferents.

Des de la primera edició, l’any 2004, les jornades de treball pedagògic han estat estretament lligades amb activitats lúdiques quotidianes. Ja sigui a través de presentacions de treballs d’alumnes, espectacles muntats per professors o artistes convidats, instal·lacions artístiques, o altres esdeveniments festius. Amb el pas dels anys, aquestes activitats s’han anat ampliant i consolidant fins a convertir-se avui en dia en un festival internacional, el Festival Internacional Deltebre Dansa. Plataforma de trobada, diàleg i intercanvi dels llenguatges estètics de la creació.

Deltebre Dansa és una trobada atípica, divertida, íntima - en un context cultural amb tendències globalitzadores- i que es desenvolupa a través del llenguatge universal de la creació contemporània. A través del Festival, la ciutat efímera intensifica la seva porositat amb el públic. En entrar en aquest espai, l’espectador accedeix a una altra realitat. A més de ser un lloc de treball, la ciutat és un lloc de vida. Planteja una estètica de la relació amb l’altre, la convivència és un component inseparable de le obres que allí es representen. L’espectador hi entra com un convidat a casa d’algú. Cada lloc de representació proposa una modalitat escenogràfica: ja sigui circular amb la carpa, frontal amb el Centre Cívic o integrats a l’entorn als espectacles a l’aire lliure. Les bambolines són la ciutat de Deltebre, els espectacles capten el seu ritme, la seva pulsació i es composen amb ella.

http://www.enclave.cat/

PREMI SEBASTIÀ GUASCH D'ARTS PARATEATRALS 2012

Robert Olivan (Tortosa 1972), director i fundador de l'ESPAI DE CREACIÓ ENCLAVE