Un objecte ex novo m’ha arribat a les mans –manifestos trans/lúcids:
...Parlem, doncs?
però no pas de franc,
després de les mentides
que t’entabanaré pel cul
perquè signis
et tindré trenta anys
agafat pels collons
amb una hipoteca
mentre l’euríbor
creix com en aquell conte
de les mongetes que arriben al cel,
un lloc on, per cert, mai no passa re.
Un llenguatge directe i una música contundent formen un objecte singular: un llibre i un DVD. De les fulles transparents sorgeixen les notes dures del minotaure udolant des d’una cambra de l’existència revelant-se en la presència de les coses. De les coses compactes, i les altres translúcides, ombres o petjades, la ira dels mots, la lucidesa de l’esglai.
...Parlem, doncs?
però no pas de franc,
després de les mentides
que t’entabanaré pel cul
perquè signis
et tindré trenta anys
agafat pels collons
amb una hipoteca
mentre l’euríbor
creix com en aquell conte
de les mongetes que arriben al cel,
un lloc on, per cert, mai no passa re.
Un llenguatge directe i una música contundent formen un objecte singular: un llibre i un DVD. De les fulles transparents sorgeixen les notes dures del minotaure udolant des d’una cambra de l’existència revelant-se en la presència de les coses. De les coses compactes, i les altres translúcides, ombres o petjades, la ira dels mots, la lucidesa de l’esglai. Poesia d’Antoni Mateu Biosca i improvisacions amb clarinet i requinto executades per Daniel Bernardo i Miquel Àngel Marín.
JC
http://ungecdhosties.blogspot.com/2008/12/els-papers-de-talamanca.html
JC
per a què els manifestos trans/lúcids?
si alguna cosa real resulta increïble, cal explicar les mentides més estranyes perquè hom les pugui creure. potser aleshores podem transmetre el que de veritat passa. per això, doncs, de vegades, resulta una mica complicat fixar els límits, ja que tot, realitat i ficció, es barreja fins a límits insospitats [nishijima daisuke]
què és la música sorrenca del delta?
un enregistrament de 27 minuts: una peça d’orfebreria on orbita el caos, el low-fi, la pixelació, els loops o bucles sonors, la jota, el punk i el do-it-yourself... 27 minuts on és present la deconstrucció de la música, del clarinet... i la dominació d’un instrument malmès i revitalitzat (l’acordió!) per mitjà de diversos objectes a-musicals. no busqueu el que no hi ha. trobeu el que sí hi ha. el vent, la sorra, els miratges, el mesmerisme, l’èxtasi, el dervitxes giravoltant al cervell, el trans (el trance dels místics), la mala fel i la mala llet. escolteu-lo amb els ulls tancats i mireu-lo amb les orelles tapades. frullatos i glissandos presenta un tetralogia d’accions: frullatos i glissandos (òbviament); la jota tortosina esdevinguda un bucle o un llaç per a la cinta; el vent i la sorra del delta present per mitjà d’embuts i d’uns compassos de gavin bryars; i la presència del poema en diverses accions intercalades.
epíleg [brossa & houellebecq mix]
“per ser feliç, mortal, camina sempre i oblida.” i una merda!!!!! sempre s’és molt lluny de la felicitat, i fins i tot de la veritable pau!!! el simple fet d’existir ja és tota una desgràcia.
http://ungecdhosties.blogspot.com/2008/12/els-papers-de-talamanca.html
