Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Dolors Miquel. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Dolors Miquel. Mostrar tots els missatges

dijous, 8 de setembre del 2016

MOR I MUNTANYA 16, LA FONT DEL REGSEXCITAL, EN FOTOS -i 7


La Pista Roja

FONT DE CAL GARRUT.

La vera clau no cap en cap pany. (CHM)

L’avinguda bouètica torna a l’ordre laberíntic dels carrers. S’escola la cançó d’ Isaac P.A. , nen que surt de mena. I un altre boueta primerenc, Jordi Seviño s’atreveix amb un poema de’n Carles. Amb unes accions màgiques de David o Dani, hem fet gana i ens apleguem a la pista roja. Amanida, Mar i muntanya, saborosíssima i gelat.

Amb el cafè, s’obre la font del Regsexcital, gran plat planer que primer que res ens  serveix el concert de The Gourmets Vocal Quartet. Un cànter de quatre brocs vessen a galet harmonia i la força lliure contínua des del patiment profund cap al ritme, l’expressió, la llibertat.

El gospel tira el taulat. Pugen A Tomb de Vila i declara Mor i Muntanya espai gastro-bouètic, com a manera d'obtenir la sensibilitat per ser capaços d`entendre la poesia com un vincle necessari entre la vida i la mort, l`amor i el odi, la cultura i la mediocritat, el mar i la muntanya... A Tomb de Vila persisteix en la voluntat de continuar més enllà  la bouesia a Vandellòs. I proposa, com un vindicació més, fer de la propera edició una aportació sobre Cosé Herbetes, Josep de Poliol, personatge comú a les terres ebrenques i les muntanyes de Vandellòs i Tivissa, i així remarcar les seues vessants de trementinaire i performer, remeier de la xalera –si et vols xalar, vine a la bouesia.

La safata farcida amb cóc dolç del forn i Juan Pedro Santoro tocant d’aquella manera la guitarra com ja no es fa, salta amb una nova cançó escrita per a l’ocasió. És el tret dels versos cantats. Els Vals a destemps d’Ester Xargay. La jota a la Mare de Déu de a Cinta que Caballero trobà documentada a Juan Sebastià Arbó, i que és popular encara. El rap desimbolt de Vinilo, amb un francès exquisit. Rafel Rodell. Òscar Pino. Carles Andreu repassa tonades populars  en totes les parles de la Península ibèrica. Es fan duos. Trios. Una disbauxa que no oblida el recitat. El poeta creixent Sam Vila. Glòria Coll reflectint-se en el mirall dels seus versos... de manera que la nit fa tard. Els estels s’arrepleguen pel llençols de somnis.

I demà al matí esmorzar a Remullar, on els sòls regalimen horts –L’univers era el resultat d’un succés gratuït.

Carles Andreu

Vinilo

Sam Vila

Rafel Rodell i Òscar Pino

Màngel Marín

Dolors Miquel i Ester Xargay
FOTOS: EDUARD MARGALEF

diumenge, 4 de setembre del 2016

MOR I MUNTANYA 16, FONT DE LA PLAÇA DE DALT, EN FOTOS -3

Dona del cànter, en bronze, darrere del banc expectant
 FONT DE LA PLAÇA DE DALT. Tot hi és intel·ligible en l’instant en què hom comprèn que al seu magí no li convé més febre. (CHM)

La font del fòrum amb les institucions dels poders establerts, l’Església i l’Ajuntament. La dona del cànter recupera en bronze l’estampa d’altre temps, l’aiguadera. Sisqueta de la Mariana, la història. Com es van portar les aigües al poble i es van fer les fonts. També amb els abeuradors per als animals. Era el 1912, per coincidir amb el naixement de John Cage o amb l’obertura del Canal de l’Esquerra de l’Ebre. Ester Xargay, una saviesa per sortejar l’atzucac, ens il·lustra també els inicis de les revistes caminades, i pren l’aigua molt alta.  Francesc Gelonch poua versos de La mandra no és un ocell amb poder escènic: Hi ha un pam de mar al desert / i el vaixell bufa la vela. / L‘aigualida immensitat glabrallenguada / salada marejada a marrameus escampant-se per l’infinit, / i el vaixell bufa la vela.
Ester Xargay, Ventura, Sisqueta de Mariana
Magda Guillén i David
Mari Chordà amb el pregó de 1984
Vinilo
Fraancesc Gelonch
Dolors Miquel
Ester Xargay

Potser, esperonada per aquestes ones, Dolors Miquel es fa aigua i la seva veu vindica la força verbal i el radicalisme social de Miquel Bauçà. Senyora de la font i de l’auditori impreca la sequera: Aigua, aigua, deu-mos aigua / deu-mos aigua, malparit! / Fill de puta, deu-mos aigua, / que mos falta dia i nit. Encativadora Dolors Miquel, fresca com una poma, singular, magnífica, ens pren com una dona d’aigua.

Els vèrtex insòlits de Magda Guillén és com beure aigua en dejú. Arranquen l’aigua dolça del seguici i dóna l’alternativa a Vinilo, jove poeta que trenca aigües sobre l’arena. Mari Chordà, meàndrica de flux constant, ens va recuperar una carnavalina, la primera reina de carnaval, l’enterrament de la sardina, l’any que va fer pregó dels carnavals de 1984 a Barcelona.

FOTOS: EDUARD MARGALEF