dimarts, 13 de juliol del 2021

MARÍ CHORDÀ A ARCO 2021

ROBERTA BOSCO, “Arco, el reino de las mujeres”, escrivia ahir al País un article sobre ARCO 2021

De las olvidadas a las emergentes: las galerías catalanas apostaron en la feria madrileña por las artistas y acertaron

i citava a MARÍ CHORDÀ:

“Otra presentación relevante llegó de Mayoral, que dedicó caseta a Mari Chordà, pintora, poeta y activista feminista de Amposta, que apareció a mediados de los 60 con representaciones pictóricas abstractas de la sexualidad femenina, precursoras de la vanguardia feminista de los 70. Tras mantenerse en los márgenes artísticos por su personalidad ecléctica y su compromiso con los movimientos políticos, su importancia es reconocida desde que la Tate de Londres le dedicó una muestra y grandes museos la integraron en sus colecciones. Es el caso del MNAC, que posee las únicas tres obras que se conservan de su serie Autorretratos embarazada.

COMPLETEM L’ENTRADA AMB UNA NOTA CRÍTICA DE CHUS MARTÍNES SOBRE L’OBRA DE MARÍ CHORDÀ: “La obra de Mari Chordà explora la relación entre forma y color, la potencialidad de elementos simples para crear imágenes poderosas, eróticas, sexuales, incluso, en la mente de quien las observa.”

 

La pintura es movimiento. Utiliza la mente como si fuese tecnología y el ojo como la interfaz dinámica que dota a cada imagen de ritmo, de dinámica. Por eso no debe extrañarnos que una artista como Mari Chordà utilizase este medio para adentrarse en las cuestiones de género, en la percepción de determinados órganos, en el universo sensorial que comienza en el entendimiento de uno mismo, y que se adentra en el Océano de las interpretaciones culturales, las determinaciones sociales, las limitaciones legales que definen quienes somos, como debemos comportarnos, nuestro deseo, nuestra perpetuación como especie… La obra de Mari Chordà explora la relación entre forma y color, la potencialidad de elementos simples para crear imágenes poderosas, eróticas, sexuales, incluso, en la mente de quien las observa. La pintura, en ese momento, se siente como la mujer misma. Vista desde sí misma todo parece natural, simple. Fuera, por el contrario, se libra una batalla. Dominar el territorio ajeno-- sea la tierra o sea el cuerpo-- es la función principal del patriarcado.

El lenguaje visual de Mari Chordà parece fluir orgánicamente del lienzo. Sus formas brotan. Si uno mira detenidamente sus formas, el mundo se abre ante nuestros ojos. Una apertura genital, cósmica, Pop, pero también clásica, entretenida en nuestra afición a interpretar y proyectar, a ver adentros y afueras en la relación entre línea y superficie. Por esa misma razón su obra, poco conocida para la mayoría, puede verse reducida a verse como un modelo de trabajo particular, que tiende a ser leída de una manera particular. Precisamente por su afinidad intelectual y sentimental con la igualdad de género, con las preguntas del movimiento feminista, es aún más importante declinar de mil modos distintos la interpretación de la obra. Una obra que se relaciona con la recepción del arte Pop, pero también con un contexto mucho más amplio y que el mundo de hoy parece estar descubriendo y al que pertenecen muchas mujeres artistas: Hilma Af Klimt, Emma Kunz, Georgia O’ Keefe por citar algunas muy cercanas. En las relaciones personales, y las complejas cuestiones de genero e identidad pertenecen a este universo, nos empujan a movemos dentro y fuera del habla y de la representación. Las narrativas visuales y no visuales se encuentran bajo tales presiones emocionales, que hace imposible cualquier índice comprehensivo o clasificación aceptada. Se supone que la pintura abstracta es a un tiempo universal y privada, colectiva e individual. Mari Chordà echa mano del almacén preexistente y disponible de formas y estructuras. Elabora con ellos un idioma en relación proporcional con nuestras capacidades mentales, perceptivas, desarrolla un “idiolecto” más o menos eficiente, es decir, un código de medios sintácticos y léxicos abiertos para su interpretación. Al mirarlo debemos recorDar: todo lenguaje es por sí y para sí políglota. Contiene mundos.

Su interés por la forma no es más que la expresión de su pasión por la vida.

 

Chus Martínez


"...I MOLTES ALTRES COSES. 1976, (M REINA SOFIA)

SECRESIONS, 1968, cera sobre paper, 65 x 50,3 cm
Secrecions és una obra representativa del període Pop de Mari Chordà. La singularitat d'aquesta artista rau en la representació de la sexualitat femenina de manera directa i corporal. Chordà esdevindria, als anys setanta, una de les més importants impulsores del moviment feminista a l nostra país, éssent fundadora de l'espai La Sal. MNAC

dilluns, 12 de juliol del 2021

JOAN VINUESA I MARTA DARDER


 HI SOU CONVIDATS TOTHOM

NOVES NORMES ANTICOVIT FAN SUSPENDRE L'EVENT
13 VII 2021

ESCRITURA SUBVERSIVA: PREMI CARLES HAC MOR


 Hacte de lliurament paraparèmic del 4rt i 5è antipremi Carles Hac Mor a plaquettes d'escriptura subversiva

Hi sou convidats!

Dimecres 14 de juliol a les 18. 30  h a la Fundació Brossa.

 Hacte de lliurament paraparèmic del 4rt i 5è antipremi Carles Hac Mor a plaquettes d'escriptura subversiva, a càrrec dels membres del jurat: Anna Gual, Jordi Marrugat i Ester Xargay; i d'Antoni Villas, alcalde de Juneda. Premi convocat i organitzat per l’Ajuntament de Juneda.

L'Hacte consistirà en el lliurament dels Premis, a Maria Sevilla guanyadora de l'edició de 2020 amb l’obra If true: false else: true  i a Eduard Escoffet, guanyador de l'edició de 2021 amb l’obra Plançó, amb la presentació de les plaquettes corresponents, publicades per l’Editorial Fonoll.

 

I, a continuació, per fer palès la qualitat experimental i subversiva de molts dels treballs presentats en aquesta convocatòria destinada a obres no convencionals, l’Hacte es convertirà en un contuberni hacmorià, una trobada, en la qual els autors llegiran un tast de l'obra i exposaran llurs reflexions al respecte.

Així mateix, intervindran: 

Sergi Ariaca amb L'equilibri del re-mot

Georgina Castillo Garcia amb Amdiuan roc,

Joan Maria Minguet Batllori amb La infecció purulenta que regalimarà per la crosta corsecada

Òscar Palazon amb Eufonia

Xevi Pujol Molist amb Tafis i Talamis

Ricard Ripoll amb Els replecs del capteniment dels peixos

Pau Rodríguez Sànchez-Campos amb Illa del guacamai, i

 Antonio Selvaggi amb Vita- è. 



Atès que l’aforament és limitat, és necessari que reserveu plaça a través del correu FUNDACIO@FUNDACIOJOANBROSSA.CAT. Activitat gratuïta.

Fundació Joan Brossa, tel.: 93 458 99 94 www.fundaciojoanbrossa.cat

dimecres, 7 de juliol del 2021

HACMORIADA, VINYOLS I ELS ARCS 25 VI 2021

ArtAMILL, galeria d’iniciatives culturals a la vila coquetona de Vinyols i Arcs (Baix Camp), va acollir HACMORIANA, recital de poesia d’acció. Es van disposar un parell de taules amb embalums, eines i papers, un cavallet de pintor, megafonia mínima i cadires de tisora esparses per la placeta, retallada en el jardí urbà. En una parava una exposició minimalista amb retrats de Carles Hac Mor -destacava “L’amor de CHM per una cadira” (Joan Casellas).

Ester Xargay i Marta Darder porten l’auditori per versos i postulats de Carles Hac Mor, Tothom és poeta, llavor expandida concretada en escena, darrere la gran fàbrica de Santa Caterina. La sensació d’acció estimula la percepció de certes qualitats donades als sentits. Així, la sens-acció fa que hom, essent-hi, davant l’acció, senti la distinció entre sensació i pensament en el si de l’acció. L’objectiu és no consolidar res. Contra els cànons, canonades.

Joan Caselles ens sedueix parafrasejant la foto LA CADIRA COM SEU (AL·LEGORIA DE L’OU COM BALLA): Així doncs, totes les cadires cultes de Dalí a Kosuth i Ferrer, Cerdà, Canals, Brossa i Hac Mor són ecos de la cadira de Charlie Rivel, cadira primigènia en l’àmbit de la comunicació en acció. (Escritures Alçurades, :Rata, 2016, pp. 236-238).

Alhora Queralt Osorio aplica formes i colors a la tela amb destresa au plein air. Sobre el blanc sobri aplica les emocions que esdevindran el concret,  el llenç.

Ester Xargai obre l’escena als dominis de l’antimàgia. Admiració i interacció. Marta Darder posa jocs i fils, lletres i pedres, topònims. Conjunció i intersecció de les arts visuals, plàstiques i poètiques. Hem superat tots els límits; s’imposa un retorn al desordre!.

Intervé Mònica Dalmau -Escrit és crit. Un desplegable. Paraula o crit que colpeix per inesperat. Descobriment sense artificis. A tant fas, tanta casualitat és. I més

Restava en toll.

Avança per esquitx.

O bé,

La clau perseguida pel dau

que en fa les osques,

i naltros

que només desbarbem.

També Javier Caballero. Va entrar masticant l’homenatge a CHM en una acció inspirada en Bartomeu Ferrando, emetre sons que després seran lletres. Recita un parell de poemes de Si’t dol lo cap, posa’t la careta -el que és evident no sempre és intel·ligible. I feu mutis pel fòrum amb Paraules alades, poema acció que escarxa el xiulet del moixonet en un refilar juganer i homèric.

Queralt Osorio rubrica l’home de la cadira davant la finestra.

Així, pos, passa l’HACMORIADA, se’n va el sol calent d’estiu pel ponent. Efímer el dia, es tard. Tots dalt de l’escena lligats amb fils de llana vermella, Oh! Una omega! Marta Darder fa ballar les lletres també vermelles coralment. Calcetí vermell -Avui, macarrons amb tomàquet.



 

dijous, 24 de juny del 2021

SANTI BORRELL: “LES OLORS DEL VI“ PREMI DE LA FIRA DELS VINS REBELS

 

Foto: Santi Borrell)

Balança, una A brossiana en fusta vera sosté la palanca mòbil, fulcre fidel dels dos platerets, l’un on posem el pes, ací la poesia, allà els pesos o mesures, els quals donen la magnitud, el valor, la justícia, aquella deessa de la bena als ulls. El pes del poeta en vi.

L'or fi de pes requir balança fina (Llaors St. Cristòfol).

Les magnituds a considerar són subtils i la balança precisa fins i tot la psicòstasi.

La Fira dels Vins Rebels és una balança per tal de donar a conèixer, tastar, i posar en valor vins no convencionals. Es va celebrar els 6 i 7 de juny al parc de l’U d’octubre de Vilafranca del Penedès amb 38 cellers participants. Ara bé, la fira va organitzar un concurs literari: Santi Borrell i Anna Maria Martínez van resultar els guardonats i van endur-se el seu pes en vi.

Ex pondere et numero veritas:

Ahir vaig rebre el premi literari de la Fira de Vins Rebels amb un poema sobre les olors del vi. El premi ha consistit en el meu pes en vi. M'han posat en una balança ideada i construïda pel mateix organitzador i promotor de la fira, Ton Rimbau, del celler Porcellànic. Anaven posant caixes i caixes de vins fins a tocar terra, fins a tocar les arrels. Tinc vi per molts dies, fet pel qual m'agradaria fer una festa, amb un petit recital de poesia, amb persones que també desitgin llegir. Us deixo el poema que forma part del llibre inèdit: Poemes. Col·lecció 2010-2014.(Santi Borrell)

 

QUAN OLORO EL VI

 

Quan oloro el vi, sento el silenci de les vinyes, dels hiverns,

de la pluja que ha lliscat damunt les pedres.

Sento l'olor de la terra a les mans dels pagesos,

uns records que es barregen amb els preus del raïm.

 

En les durícies dels viticultors,

puc sentir la suavitat dels turons, el relleu dels paisatges.

Puc sentir la pell del raïm, la duresa de la vida,

el vi aspre i dur de cada dia.

 

Quan em poso el vi jove a la boca

imagino flors, fruites i herbes del mediterrani.

M'arriben les olors del mar,

l'aire calent dels llevats, de les pomes al forn.

 

L'olor del vi acaba sent un record del temps.

Totes les olors es barregen i es confonen.

El vi fa olor a llum, a fred i pluja.

En una copa de vi puc sentir l'olor del vent, la pols dels camins.

 

Olorant un vi, es podria escriure la història dels homes.

En un vi negre hi ha molta llum amagada.

Dins la foscor es poden sentir les olors de les obagues,

les olors dels núvols que travessen els avions,

aquesta olor a tabac que s'ha anat filtrant

a través de les pel·lícules americanes.

 

Santi Borrell Giró, Vilafranca del Penedès 1972 és boueta https://bouesia2.blogspot.com/search?q=santi+borrell

i un poeta activista. Participa i promou diversos festivals de poesia, llibres col•lectius, muntatges poètics, iniciatives per Internet. Ha publicat:

 

Els dies a les mans es va publicar, 2010

Fragments d’una pedra, 2013

Mar da Morte, 2017

 

La història del Cava Premi al Millor Llibre d'Història de Vins a nivell mundial (Gourmand. Word Cookbook Awards& 2016)

La vinya i el vi del Penedès. 1885-2018, una continuació de l'estudi del cava que rebé el Premi al Millor Llibre d'Europa de Vins (Gourmand. Word Cookbook Awards 2018).

 

Ha estat organitzador de diversos festivals de poesia (Kinzena Poetika, a Vilafranca del Penedès; i Festival de Poesia a les Caves, a Sant Sadurní d'Anoia).

Ha promogut diversos llibres col·lectius: Poetes a la Xarxa (2010, Poemes i blogs), i 

Poesia a la Frontera. Antologia de poetes en llengua catalana, aragonesa i castellana (2011, March Editor i Llibreria SerretISBN 9788496638938).

 

L'or fi de pes requir balança fina (Llaors St. Cristòfol). Les magnituds a considerar són subtils i la balança precisa fins i tot la psicòstasi, el judici als morts. Tal com veiem en aquest calc del Llibre dels Morts, ca. 1275 aC, calia que el cor del difunt pesés més que la ploma de la deessa  de la veritat Ma’at, sinó Amitt, devoradora quimera mescla de lleona, hipopòtam i cocodril, es cruspiria el difunt i la possibilitat de la immortalitat.

dimarts, 8 de juny del 2021

MUSEU DEL MOSQUIT

MONTSE FANDO 2016 EL BOUCÈFAL MIQUEL ÀNGEL MARÍN I JA. BARCELONA PENSA

SALUDEM L'ARRIBADA DEL MUSEU DEL MOSQUIT AMB AQUESTES DUES IMATGES EXTRETES DEL BLOC BOUESIA

Quina intervenció de LandArt més genial. Meravellosa màgia de la

 coetera que fa volar mosquits! 

GENIAL

De l'espiroqueta a les voltes helicoidals dels extraterrestres que es gronxen pel cosmos imitant la dansa mortal de la mosquiteta abans d'entrar a picar!


MIQUEL ÀNGEL MARÍN, COHETERA, BOUESIA 2013

ARTICLE A IMAGINA RÀDIO:
 

Un artista “construeix” al mig del Delta un misteriós Museu del mosquit

La peça critica la massificació turística i el control de l'ésser humà

perRedacció Imagina Ràdio 7 juny 2021

“El Museu del mosquit” és un obra recent que es pot trobar al mig del Delta de l’Ebre. Just al principi de la platja del Trabucador hi ha una nova senyalització que indica la direcció cap al “Museu del mosquit”, just davant d’una de les coeteres abandonades del Delta de l’Ebre i es pot visitar a través d’un QR que està situat a prop.

La localització no ha estat escollida a l’atzar, ja que a més de remarcar la importància del mosquit en l’ecosistema i la biodiversitat del Delta vol criticar el paper de l’ésser humà en l’entorn. Per aquest motiu, a través del codi es desplega una recreació de la coetera en realitat augmentada, el qual eleva la figura del mosquit fins al punt que l’artista, que vol mantenir-se en l’anonimat, afirma que “quan et pica un mosquit estàs beneït”.

En definitiva, els mosquits son imprescindibles per a l’equilibri del Delta de l’Ebre. Segons l’artista, “quan un mosquit et pica, milions de mosquits han contribuït a la sostenibilitat del medi ambient del Delta. Abans que ell, ous, larves, pupes i mosquits han fet possible la vida de milers d’animals. Representa una gran part de la biomassa, s’alimenta de sàvia i nèctar vegetal, necessita sang animal per a obtenir una proteïna essencial per a la reproducció. Són uns dels majors pol·linitzadors del Delta de l’Ebre”.


https://www.imaginaradio.cat/un-artista-construeix-al-mig-del-delta-un-misterios-museu-del-mosquit/ 


PER AMPLIAR:

https://bouesia2.blogspot.com/2013/06/bouesia-2013-la-vaca-que-xiula.html

https://bouesia2.blogspot.com/2018/07/boucronica-transmutacio-del-bou-en.html

RECORDEM EL QUE VAM ESCRIURE A PROPÒSIT DE LA TRANSMUTACIÓ DEL BOU EN MOSQUIT:

Magnífic retorn bouètic i puntual de la Bouesia. Lo Pati d’Amposta acull una programació minimalista on es traça una simultaneïtat de gèneres per transgredir-los amb improvisació, rigor, i humor -un mosquit punxenc.

La instal·lació Un taller de màscares i veus en terra de mosquits crea l’escenografia del festival que projecta els vídeos d’Adolf Alcañiz i Ester Xargai, Dadà és un mosquit i La transmutació del bou en mosquit. Un teló fluït que esdevé marc auri per a la conferència i els concerts. Alhora recull les evolucions i experiències del taller de veu i màscares de mosquit, impartit per Monserrat Palacios i Miquel Àngel Marín amb la col·laboració de Carme Domènech i els alumnes de quart d’ESO a l’Institut Deltebre. Alcañiz i Xargai escarxen aquest procés en què l’adolescència transmuta mitjançant màscara, boca i melic en mosquitam, cadència, ressonar i brunzit. Un bastiment màgic que vol contenir l’expansió bouètica. Un mosquit que vola content.

La transmutació del bou en mosquit és també pura improvisació. El laboratori Col·lectiu Free’t empra el Soundpainting, un llenguatge de més de mil signes per a la creació multidisciplinària. Avui, el guiatge enèrgic i juganer d’en Arnau Millà no sols conjuga les diferents virtuositats del grup, sinó que també integra la dansa aèria de Sol Picó, els jocs de la saxofonista Mireia Tejero, performer insurreccional, i l’homenatge en prosa als 80 anys del boueta  Carles Andreu, 80 anys de creació sense parar. De manera que l’acció va transcórrer delicada i exquisida, plena de lirismes i simultaneïtats, complicitats i coreografies, en un ritme ritual imprevisible, ben consonada i sensual.

Així fins l’apoteosi final on es trenca la quarta paret i tothom acaba en un ball ditiràmbic col·lectiu. Un núvol de mosquits. Pur plaer estètic.

https://bouesia2.blogspot.com/2018/07/boucronica-transmutacio-del-bou-en.html