dijous, 24 de juny de 2021

SANTI BORRELL: “LES OLORS DEL VI“ PREMI DE LA FIRA DELS VINS REBELS

 

Foto: Santi Borrell)

Balança, una A brossiana en fusta vera sosté la palanca mòbil, fulcre fidel dels dos platerets, l’un on posem el pes, ací la poesia, allà els pesos o mesures, els quals donen la magnitud, el valor, la justícia, aquella deessa de la bena als ulls. El pes del poeta en vi.

L'or fi de pes requir balança fina (Llaors St. Cristòfol).

Les magnituds a considerar són subtils i la balança precisa fins i tot la psicòstasi.

La Fira dels Vins Rebels és una balança per tal de donar a conèixer, tastar, i posar en valor vins no convencionals. Es va celebrar els 6 i 7 de juny al parc de l’U d’octubre de Vilafranca del Penedès amb 38 cellers participants. Ara bé, la fira va organitzar un concurs literari: Santi Borrell i Anna Maria Martínez van resultar els guardonats i van endur-se el seu pes en vi.

Ex pondere et numero veritas:

Ahir vaig rebre el premi literari de la Fira de Vins Rebels amb un poema sobre les olors del vi. El premi ha consistit en el meu pes en vi. M'han posat en una balança ideada i construïda pel mateix organitzador i promotor de la fira, Ton Rimbau, del celler Porcellànic. Anaven posant caixes i caixes de vins fins a tocar terra, fins a tocar les arrels. Tinc vi per molts dies, fet pel qual m'agradaria fer una festa, amb un petit recital de poesia, amb persones que també desitgin llegir. Us deixo el poema que forma part del llibre inèdit: Poemes. Col·lecció 2010-2014.(Santi Borrell)

 

QUAN OLORO EL VI

 

Quan oloro el vi, sento el silenci de les vinyes, dels hiverns,

de la pluja que ha lliscat damunt les pedres.

Sento l'olor de la terra a les mans dels pagesos,

uns records que es barregen amb els preus del raïm.

 

En les durícies dels viticultors,

puc sentir la suavitat dels turons, el relleu dels paisatges.

Puc sentir la pell del raïm, la duresa de la vida,

el vi aspre i dur de cada dia.

 

Quan em poso el vi jove a la boca

imagino flors, fruites i herbes del mediterrani.

M'arriben les olors del mar,

l'aire calent dels llevats, de les pomes al forn.

 

L'olor del vi acaba sent un record del temps.

Totes les olors es barregen i es confonen.

El vi fa olor a llum, a fred i pluja.

En una copa de vi puc sentir l'olor del vent, la pols dels camins.

 

Olorant un vi, es podria escriure la història dels homes.

En un vi negre hi ha molta llum amagada.

Dins la foscor es poden sentir les olors de les obagues,

les olors dels núvols que travessen els avions,

aquesta olor a tabac que s'ha anat filtrant

a través de les pel·lícules americanes.

 

Santi Borrell Giró, Vilafranca del Penedès 1972 és boueta https://bouesia2.blogspot.com/search?q=santi+borrell

i un poeta activista. Participa i promou diversos festivals de poesia, llibres col•lectius, muntatges poètics, iniciatives per Internet. Ha publicat:

 

Els dies a les mans es va publicar, 2010

Fragments d’una pedra, 2013

Mar da Morte, 2017

 

La història del Cava Premi al Millor Llibre d'Història de Vins a nivell mundial (Gourmand. Word Cookbook Awards& 2016)

La vinya i el vi del Penedès. 1885-2018, una continuació de l'estudi del cava que rebé el Premi al Millor Llibre d'Europa de Vins (Gourmand. Word Cookbook Awards 2018).

 

Ha estat organitzador de diversos festivals de poesia (Kinzena Poetika, a Vilafranca del Penedès; i Festival de Poesia a les Caves, a Sant Sadurní d'Anoia).

Ha promogut diversos llibres col·lectius: Poetes a la Xarxa (2010, Poemes i blogs), i 

Poesia a la Frontera. Antologia de poetes en llengua catalana, aragonesa i castellana (2011, March Editor i Llibreria SerretISBN 9788496638938).

 

L'or fi de pes requir balança fina (Llaors St. Cristòfol). Les magnituds a considerar són subtils i la balança precisa fins i tot la psicòstasi, el judici als morts. Tal com veiem en aquest calc del Llibre dels Morts, ca. 1275 aC, calia que el cor del difunt pesés més que la ploma de la deessa  de la veritat Ma’at, sinó Amitt, devoradora quimera mescla de lleona, hipopòtam i cocodril, es cruspiria el difunt i la possibilitat de la immortalitat.

dimarts, 8 de juny de 2021

MUSEU DEL MOSQUIT

MONTSE FANDO 2016 EL BOUCÈFAL MIQUEL ÀNGEL MARÍN I JA. BARCELONA PENSA

SALUDEM L'ARRIBADA DEL MUSEU DEL MOSQUIT AMB AQUESTES DUES IMATGES EXTRETES DEL BLOC BOUESIA

Quina intervenció de LandArt més genial. Meravellosa màgia de la

 coetera que fa volar mosquits! 

GENIAL

De l'espiroqueta a les voltes helicoidals dels extraterrestres que es gronxen pel cosmos imitant la dansa mortal de la mosquiteta abans d'entrar a picar!


MIQUEL ÀNGEL MARÍN, COHETERA, BOUESIA 2013

ARTICLE A IMAGINA RÀDIO:
 

Un artista “construeix” al mig del Delta un misteriós Museu del mosquit

La peça critica la massificació turística i el control de l'ésser humà

perRedacció Imagina Ràdio 7 juny 2021

“El Museu del mosquit” és un obra recent que es pot trobar al mig del Delta de l’Ebre. Just al principi de la platja del Trabucador hi ha una nova senyalització que indica la direcció cap al “Museu del mosquit”, just davant d’una de les coeteres abandonades del Delta de l’Ebre i es pot visitar a través d’un QR que està situat a prop.

La localització no ha estat escollida a l’atzar, ja que a més de remarcar la importància del mosquit en l’ecosistema i la biodiversitat del Delta vol criticar el paper de l’ésser humà en l’entorn. Per aquest motiu, a través del codi es desplega una recreació de la coetera en realitat augmentada, el qual eleva la figura del mosquit fins al punt que l’artista, que vol mantenir-se en l’anonimat, afirma que “quan et pica un mosquit estàs beneït”.

En definitiva, els mosquits son imprescindibles per a l’equilibri del Delta de l’Ebre. Segons l’artista, “quan un mosquit et pica, milions de mosquits han contribuït a la sostenibilitat del medi ambient del Delta. Abans que ell, ous, larves, pupes i mosquits han fet possible la vida de milers d’animals. Representa una gran part de la biomassa, s’alimenta de sàvia i nèctar vegetal, necessita sang animal per a obtenir una proteïna essencial per a la reproducció. Són uns dels majors pol·linitzadors del Delta de l’Ebre”.


https://www.imaginaradio.cat/un-artista-construeix-al-mig-del-delta-un-misterios-museu-del-mosquit/ 


PER AMPLIAR:

https://bouesia2.blogspot.com/2013/06/bouesia-2013-la-vaca-que-xiula.html

https://bouesia2.blogspot.com/2018/07/boucronica-transmutacio-del-bou-en.html

RECORDEM EL QUE VAM ESCRIURE A PROPÒSIT DE LA TRANSMUTACIÓ DEL BOU EN MOSQUIT:

Magnífic retorn bouètic i puntual de la Bouesia. Lo Pati d’Amposta acull una programació minimalista on es traça una simultaneïtat de gèneres per transgredir-los amb improvisació, rigor, i humor -un mosquit punxenc.

La instal·lació Un taller de màscares i veus en terra de mosquits crea l’escenografia del festival que projecta els vídeos d’Adolf Alcañiz i Ester Xargai, Dadà és un mosquit i La transmutació del bou en mosquit. Un teló fluït que esdevé marc auri per a la conferència i els concerts. Alhora recull les evolucions i experiències del taller de veu i màscares de mosquit, impartit per Monserrat Palacios i Miquel Àngel Marín amb la col·laboració de Carme Domènech i els alumnes de quart d’ESO a l’Institut Deltebre. Alcañiz i Xargai escarxen aquest procés en què l’adolescència transmuta mitjançant màscara, boca i melic en mosquitam, cadència, ressonar i brunzit. Un bastiment màgic que vol contenir l’expansió bouètica. Un mosquit que vola content.

La transmutació del bou en mosquit és també pura improvisació. El laboratori Col·lectiu Free’t empra el Soundpainting, un llenguatge de més de mil signes per a la creació multidisciplinària. Avui, el guiatge enèrgic i juganer d’en Arnau Millà no sols conjuga les diferents virtuositats del grup, sinó que també integra la dansa aèria de Sol Picó, els jocs de la saxofonista Mireia Tejero, performer insurreccional, i l’homenatge en prosa als 80 anys del boueta  Carles Andreu, 80 anys de creació sense parar. De manera que l’acció va transcórrer delicada i exquisida, plena de lirismes i simultaneïtats, complicitats i coreografies, en un ritme ritual imprevisible, ben consonada i sensual.

Així fins l’apoteosi final on es trenca la quarta paret i tothom acaba en un ball ditiràmbic col·lectiu. Un núvol de mosquits. Pur plaer estètic.

https://bouesia2.blogspot.com/2018/07/boucronica-transmutacio-del-bou-en.html