Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Francesc Gelonch. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Francesc Gelonch. Mostrar tots els missatges

diumenge, 4 de setembre del 2016

MOR I MUNTANYA 16, FONT DE LA PLAÇA DE DALT, EN FOTOS -3

Dona del cànter, en bronze, darrere del banc expectant
 FONT DE LA PLAÇA DE DALT. Tot hi és intel·ligible en l’instant en què hom comprèn que al seu magí no li convé més febre. (CHM)

La font del fòrum amb les institucions dels poders establerts, l’Església i l’Ajuntament. La dona del cànter recupera en bronze l’estampa d’altre temps, l’aiguadera. Sisqueta de la Mariana, la història. Com es van portar les aigües al poble i es van fer les fonts. També amb els abeuradors per als animals. Era el 1912, per coincidir amb el naixement de John Cage o amb l’obertura del Canal de l’Esquerra de l’Ebre. Ester Xargay, una saviesa per sortejar l’atzucac, ens il·lustra també els inicis de les revistes caminades, i pren l’aigua molt alta.  Francesc Gelonch poua versos de La mandra no és un ocell amb poder escènic: Hi ha un pam de mar al desert / i el vaixell bufa la vela. / L‘aigualida immensitat glabrallenguada / salada marejada a marrameus escampant-se per l’infinit, / i el vaixell bufa la vela.
Ester Xargay, Ventura, Sisqueta de Mariana
Magda Guillén i David
Mari Chordà amb el pregó de 1984
Vinilo
Fraancesc Gelonch
Dolors Miquel
Ester Xargay

Potser, esperonada per aquestes ones, Dolors Miquel es fa aigua i la seva veu vindica la força verbal i el radicalisme social de Miquel Bauçà. Senyora de la font i de l’auditori impreca la sequera: Aigua, aigua, deu-mos aigua / deu-mos aigua, malparit! / Fill de puta, deu-mos aigua, / que mos falta dia i nit. Encativadora Dolors Miquel, fresca com una poma, singular, magnífica, ens pren com una dona d’aigua.

Els vèrtex insòlits de Magda Guillén és com beure aigua en dejú. Arranquen l’aigua dolça del seguici i dóna l’alternativa a Vinilo, jove poeta que trenca aigües sobre l’arena. Mari Chordà, meàndrica de flux constant, ens va recuperar una carnavalina, la primera reina de carnaval, l’enterrament de la sardina, l’any que va fer pregó dels carnavals de 1984 a Barcelona.

FOTOS: EDUARD MARGALEF 

divendres, 2 de març del 2012

SEFA FERRÉ, L'EXPRESSIÓ PERMANENT, un estudi del poeta EUGENI PEREA SIMÓN, premi Internacional de Literatura Antonio Machado 2012


PRESENTACIÓ DEL LLIBRE

SEFA FERRÉ L’EXPRESSIÓ PERMANENT

DE
EUGENI PEREA SIMÓN

La panoràmica més completa sobre una de les grans artistes contemporànies del nostre país

DIVENDRES 9 III 12: 19 h
SALÓ NOBLE DEL PALAU BOFARULL DE LA DIPUTACIÓ,
C/ LLOVERA, 15
REUS


En la pintura de Sefa Ferré no hi ha arbres, no hi ha éssers vivents. Les viles, els carrers, els racons, sempre estan deserts, si més no en aparença. Els seus paisatges tenen aquell punt crepuscular del trencament de la llum, que tant es pot expandir en la claror del matí com deixatar-se en la foscor del vespre. Però, a la vegada, tot irradia una vida interior iridescent. Sefa Ferré ha fet un exercici d’un lirisme cromàtic i geomètric. És la geometria de les formes i dels colors que, a través d’un realisme transfigurat, ens fa veure i sentir de debò un impuls vital, real.


SEFA FERRÉ (Reus, 1938), filla del pintor Josep Ferré Revascall, va estudiar Belles Arts a la Universitat de Barcelona i a l’École Nationale Supérieure des Beaux-Arts de París. La seva obra es troba en fons d’art i en col•leccions particulars d’arreu del món.

EUGENI PEREA SIMÓN (Riudoms, 1954) és doctor en Història Moderna per la Universitat de Barcelona i professor a la UNED. Ha publicat diversos llibres i darrerament s’ha dedicat a l’estudi del paisatge a través de la literatura i l'art.

Col•lecció: Tamarit, 28
Pàgs.: 144
Format: 23 x 30 cm
Impressió: més de 100 il•lustracions en color
Enquadernació: tapa dura amb sobrecoberta
PVP: 47,95
ISBN: 9 788483 306772
http://www.vienaeditorial.com/fitxers/SEFA%20FERRE.pdf 

EUGENI PEREA ha estat premiat recentment amb el PREMI INTERNACIONAL DE LITERATURA ANTONIO MACHADO pel poemari RELLOTGES D'ARENA:
L'obra 'Rellotges d'arena', d'Eugeni Perea, ha guanyat el Premi Internacional de Literatura Antonio Machado. El Premi, que atorga la Fundació Antonio Machado de Cotlliure (Rosselló), ha arribat enguany a la seva 18a edició i va ser creat per tal de fomentar els estudis literaris i biogràfics sobre aquest autor i el reconeixement i la distinció d'obra de literatura inèdita de qualsevol gènere i d'esperit conforme al pensament de Machado. L'obra guanyadora d'enguany és un poemari que reflecteix el pas del temps, amb tota la gamma de sabors i experiències que això comporta, vist i viscut per un jove en l'estat de transició cap a la maduresa i en coincidència amb un altre temps, polític, de la transició de la dictadura a la democràcia d'un país. De les divuit convocatòries celebrades fins ara, els premiats han estat majoritàriament treballs escrits en llengua castellana, onze, concretament, seguit dels francesos, quatre i dels catalans, que l'han guanyat en dues ocasions: Toni Ibàñez, el 2008 i Xavier Serrahima, el 2011. L'any 1985 el premi va ser declarat desert.

El jurat del premi està compost, majoritàriament, per hispanistes, filòlegs i escriptors francesos presidits per Marie-Claire Zimmermann, que va ostentar la primera càtedra de Llengua i Literatura Catalanes de la Universitat de París-Sorbona i directora del Centre d'Estudis Catalans de la Sorbona.

El premi comporta l'edició del llibre, a França, en les tres llengües oficials que permeten les bases de la convocatòria -francès, castellà i català-.

L'acte de lliurament del premi se celebra en el marc d'una jornada d'homenatge al poeta Antonio Machado, nascut a Sevilla el juliol de 1875 i mort i enterrat a Cotlliure el 22 de febrer de 1939. Hi assisteixen autoritats i representants d'entitats culturals de les Comunitats Autònomes vinculades amb el poeta, sobretot de Sevilla, Madrid i Sòria, però també de Catalunya i França.

L'autor de 'Rellotges d'arena', Eugeni Perea (Riudoms, 1953), és doctor en Història Moderna per la Universitat de Barcelona; professor d'Història Moderna i Contemporània a la Universitat Nacional d'Educació a Distància (UNED) i cap de l'Arxiu General de la Diputació de Tarragona. Perea ha obtingut el II Premi Nacional de Poesia juvenil, 1973, el Premi d'investigació onomàstica Josep Iglésies, 1978; el Premi Pedrol Rius d'investigació històrica, 1992; el Premi Fundació Josep Sanabre d'investigació històrica, 1998 i el Premi Rovira Virgili de memòries i dietaris, 2007.

http://www.diaridetarragona.com/reus/065113/rellotges/darena/deugeni/perea/guanya/premi/internacional/literatura/antonio/machado
Foto: JA, Bouesia 7, 2011: El poeta Eugeni Perea parlant amb el poeta Francesc Gelonch, Mas Candelera, Riudoms.