EXPOSICIÓ DAVID YMBERNON: L'EXÈRCIT DE LATUNG LA LADEL 9 VII 09 AL 13 IX 09
INAUGURACIÓ: 8
VESPRE, CAPELLA GÒTICA. INSTITUT D'ESTUDIS ILERDENCS
PL. CATEDRAL
LLEIDAAMB ESCENIFICACIÓ DE L'OBRA PARATEATRAL
L'EXÈRCIT DE LATUNG LA LA, amb Andriy Antonovsky, Elisabet Augé, Jordi Casadevall, Helena Franco, Sònia Ferré, Catalina Girona, Cristina Manrique, Benjamí Tous, Dadà, Daida, i David Ymbernon.
Una multitud avança amb una munició d'il·lusions contra l'invasor: vaixells, avions, camions, tractors, excavadores, grues... Els combatents porten l'equipament complet (sifons, fils, plomes, pintura taronja, agulles de cap, sal, ous, globus, xinxetes, etc.) tot allò que constitueix la potència marcial de Latung La La, una contundència d'estat d'ànim, de mitjans de càrrega i descàrrega amb finalitat disuasiva, un arsenal, dipòsit o magatzem d'objectes i d'altres articles d'art amb dades desconegudes.
Latung La la -que de fet no és cap potència militar- construeix, forneix, adoba i conserva les pintures de guerra, així com llurs ormeigs, llurs provisions i llurs municions. Latung La La lluita per aparèixer i desaparèixer com qui lluita per la màgia.
Latung La La lluita amb avions de paper (hom creu que un avio de paper, que és llançat amb la il·lusió extraordinàrua d'un infant, un esperit l'acompanya, i amb aquest esperit l'avió de paper vola més alt i més lluny que no pas s'ha vist en realitat).
Latung La La milita a la Festa Major, apareix i desapareix entre les llums de bengala, com qui lluita alhora contra el no-res i contra tot.
DE LATUNG LA LA I LA GUERRA
CARLES HAC MOR
Primer de tot, cal deixar ben clar, d'una vegada per totes, que Latung La La no és pas l'avi de David Ymbernon, com tant s'ha dit a causa de confusions amb orígens bel•licosos, l'entrellat dels quals és ben difícil de treure per motius també marcials, com ho és la suposada identificació, tan esbombada -que ve de bomba-, de Latung La La amb el llegendari general Bum-Bum.
Perquè Latung La La no és sinó una al•legoria imprecisa, sublim, esplendorosament inintel•ligible, tot i que fàcilment entenedora i tan concreta com l'objecte més simple del món, com ara una pedra a la sabata, i una al•legoria no té res a veure amb cap avi.
I aquesta paràbola vivent que no mor mai si no és més enllà de la vida i de la mort, aquest apòleg del tot i del no-res encarnat en Latung La La, és una ficció metafòrica tant real com els conceptes marxistes abans de fer-se idees platòniques. Ras i curt, Latung La La és un apotegma enfollit de saviesa, sense referent i absolutament paradoxal, fins al punt que ell, Latung La La, és ell i no és ell, i és -no pas pot ser, ans de tot en tot és- qualsevol cosa i alhora no és aquesta cosa.
I per tant, però, segons tot això de més amunt, Latung La La podria ben bé ser, i ensems no ser, avi de David Ymbernon, i tanmateix un apotegma, per molt eixerit que demostri ser, no pot ser avi de ningú, ni cap nét no pot tenir un avi en forma d'apotegma, ni d'axioma, ni tan sols de fórmula matemàtica, com és ben palès en la latunglalalogia, la ciència, entroncada amb la teologia, que, des de la poca-solta i a partir de les dades de la revelació dels inexistents profetes latunglalanians, cerca de donar irraó i de fer més incomprensible encara l'epifania de Latung La La entre els homes, les dones i els altres animals i animales.
I el cas és que ara Latung La La fa la guerra i no la fa, i, pel fet de fer-la -per bé que, de fet, no la fa-, se'ns presenta aquest fet com a políticament incorrecte, d'acord amb els tòpics de la murga d'haver de pensar com cal.
Tot amb tot, aquest Latung La La pretesament bel•licista, si fa la guerra és per anar-hi en contra, o sigui, fa la guerra santa devers la conflagració impura, i a l'encop no la fa, i allò i això ja són qüestions no gaire militaristes; i, a més a més, l'antiguerra non sancta o infracroada damunt els prolatunglalaians i els antilatunglalaians, la fa no gens guerrerament, és a dir, ell guerreja d'una manera que és l'antítesi de com combaten els seus amics i enemics, que ho fan convencionalment, ço és, mitjançant la destrucció sistemàtica de tot el que tenen al davant.
La guerra és l'anihilament i la contraguerra de Latung La La, que conflueix amb la pau, és, com aquell qui diu, la posada en escena de les habilitats d'un mestre d'obres enmig del fragor bèstial de la barreja a ultrança, és la pararepresentació epiteatral, artística i desaccionada, de la feinada cívica d'un geni diligent, probablement mal pagada i segur que ben feta, entre l'estrèpit d'armes que fulminen altres armes.
I val a dir que aquestes hostilitats actuals de Latung La La són la conseqüència de la gran guerra -terrible, anorreadora, bàrbara, cruel- que Latung La La va patir en el seu pensament, des del moment en què se li va fer obvi que el camp de batalla d'un seu hipotètic conflicte bèl•lic havia de ser el seu cap, una visió que va tenir precisament a prop de Lleida, a Bell-lloc, topònim que no ve pas de 'lloc bonic', sinó de 'lloc de guerra' (del llatí locus i bellum).
I aquesta percepció tan inspirada, del tot sagaç, ontològicament parlant, i només digna d'ell, de Latung La La i de la seva inefabilitat, li va venir de tant haver estudiat la teoria militar de Clausewitz, i sobretot de tant haver meditat sobre la famosa sentència d'aquest que fa: "la guerra és la continuació de la política amb altres mitjans".
Això no obstant, ell, Latung La La, anteriorment a l'inici de la seva sagnant campanya soldadesca a favor i en contra de si mateix, no era pas polític, i nogensmenys va capir, intel•ligentment, que la seva dèria per viure en el seu món, oposat al món que l'envoltava, equivalia a fer política, i, influït, com hem dit, per Clausewitz, va decidir de prosseguir la seva política amb la lluita armada revolucionària i contrarevolucionària, i de fer-ho en el camp de batalla de la seva ment.
I en aquest cataclisme íntim, Latung La La va capgirar la disciplina de l'estratègia tal com havia estat establerta per Clausewitz, i la va convertir en indisciplina. En efecte, la tàctica i la logística, de ser parts executives de l'estratègia, van passar a ser execucions d'aquesta, que així, estratègicament guillotinada, desapareixia de l'hecatombe interior de Latung La La, a l'exterior de la qual les tàctiques -o conjunt de regles que orienten la conducció de les operacions d'atac i de defensa- es dissipaven en guerrilles entre les diferents bandositats de cadascun de tots dos exèrcits, i cap tàctica no tornava a l'interior, a l'intel•lecte de Latung La La. I talment, privada d'estratègia i de tàctiques, la logística s'hi autodissolgué indisciplinadament.
I llavors les topades a matadegolla mentals de Latung La La es feren ferotges, brutals i sanguinàries com els carnatges dels pobles més primitius. I, igual que en l'antigor, el Déu de les religions monoteistes hi fou considerat Déu dels Exèrcits, honor dubtós que, a l'últim -amb la contesa nuclear en què desembocaren els munts de crims de guerra a què es lliuraren tots els contendents-, recaigué en Latung La La, si bé aquest deixà de ser Déu dels Exèrcits en finalitzar la devastadora catàstrofe de deflagracions atòmiques dins el seu cap, sense vençuts ni guanyadors, és clar.
Romanalles, subtils i tanmateix estranyament corprenedores, d'aquest insòlit i impressionant xoc d'exèrcits en l'inconscient individual i col•lectiu de Latung La La es poden admirar entre les peces de David Ymbernon aquí exposades, més que res en minúsculs detalls de les figures antropomòrfiques.
A la fal•lera pugnaç de Latung La La, abocada al pacifisme més extrem, hi va contribuir la seva amistat amb Josep Joffre. Es van conèixer justament a Bell-lloc, on Joffre havia anat per estudiar aquell lloc de guerra i on Latung La La tenia uns cosins que eren a punt d'emigrar a Costa Rica.
Josep Joffre, nat a Ribesaltes, al Rosselló, de família de pagesos emparentada amb gent de l'horta de Lleida, va arribar a ser Mariscal de França i cap de tots els exèrcits francesos durant la Primera Guerra Mundial, i, heroi de la decisiva batalla de Verdun, va ser ell qui va signar l'armistici amb els alemanys. Molt popular a tot Catalunya, tothom l'anomenava el nostre Joffre, i, com a conreador del català literari -en la qual cosa, però, no va sobresortir gens-, va visitar Barcelona el 1920, on va presidir els Jocs Florals i va ballar tres sardanes a la Plaça de Catalunya.
I val a dir, com a curiositat cèlebre, que Latung La La i el mariscal Joffre enraonaven entre ells en mossàrab, o sia, el parlar romànic que empraven els qui havien conservat la religió cristiana sota la dominació islàmica a la península, i que també parlaven els muladins, o indígenes renegats del cristianisme i convertits a l'Islam, que a Lleida van ser força nombrosos.
I un dels motius principals de conversa entre tots dos estrategues era la resistència a la fèrula romana per part del ilergets, el poble preromà de Ponent, amb capital a Ildirda o Iltirta, nom que, a l'època romana, es llatinitzà en Ilerda, d'on ve el català Lleida. Latung La La mostrava una forta preferència pel règul Indíbil, i, en canvi, Joffre s'inclinava pel sotsrègul Mandoni, a qui algunes fonts grecollatines confonen amb un tal Batong Ba Ba, que deu ser un avantpassat de Latung La La, o per ventura es tracta d'ell mateix emmotllat a aquella antiguitat tan fosca.
I així mateix Latung La La i Joffre tingueren discussions ben abrandades sobre la guerra civil entre Juli Cèsar i Pompeu, en la qual vencé Cèsar gràcies a una peculiar escaramussa que s'escaigué l'any 50 abans de Crist a Lleida, concretament a l'indret que hodiernament és el capdavall del carrer de la Palma, on durant uns anys -a mitjan segle XX- van residir els avis de David Ymbernon, els quals, tot sigui dit, mai no van sentir a parlar de Latung La La.
En fer evidents els lligams de Latung La La amb el rerafons militar de Lleida, David Ymbernon torna a pouar en el seu art, el qual, indeslligable dels avatars de la seva vida i dels seus records, sempre ha anat creixent des de dins, desenvolupant-se cap al seu nucli essencial; això sí, sense renunciar en cap ocasió a expandir-se més i més.
Les seves plasmacions d'aspectes màgics de l'exèrcit teúrgic de Latung La La ens alliçonen que, sense estratègies, ni tàctiques ni logístiques, la il•lusió -entesa com a alegria i entusiasme que hom experimenta amb la realització de quelcom prodigiós- pot transformar tot un plusquamperfet bèl•lic en un futur pretèrit anterior pletòric de quimeres que es materializen en, posem per cas, avions de paper que volen molt més lluny d'allà on en realitat van a parar.
I aleshores, superades totes les vicissituds tràgiques de la rutina i de les imprevisions castrenses, Latung La La continua essent una entelèquia esplèndida i aclamada per les multituds, una abstracció engrescadora, fora de temps i de l'espai, opaca com un núvol de tempesta i transparent com el vidre. I sadoll de vigoria i de sapiència peterpanística, aquesta faula orgànica de la màgia coronada amb el tractament de Latung La La esdevé -oh meravella de meravelles!- un forat negre astral de color carbassa que no para de xuclar constel•lacions de petits miracles quotidians.
I ell sol, en tota la seva plenitud mirífica i per mà del seu mèdium David Ymbernon, transmuta el seu exèrcit en una desfilada de la tonalitat de les taronges, de les bombones de butà, de les carbasses dels contes de ninotets de plàstic, dels ocellets de paper de seda que fan de cavalls marins en avingudes de cotó fluix amb edificis de sal, dels portents espaterrants del mag Merlí, del tractor que llaura la imaginació dels soldats i majorets que marxen al compàs triomfal del somriure cofoi dels qui els veuen passar convençuts que celebren la victòria de no haver ni vençut ni perdut, sinó guanyat el dret al somni acarbassat.
Il·lustracions del catàleg de l'exposició
