La Pista Roja |
FONT
DE CAL GARRUT.
La vera clau no cap en cap pany. (CHM)
L’avinguda
bouètica torna a l’ordre laberíntic dels carrers. S’escola la cançó d’ Isaac P.A. , nen que surt de mena. I un
altre boueta primerenc, Jordi Seviño
s’atreveix amb un poema de’n Carles. Amb unes accions màgiques de David o Dani, hem fet gana i ens apleguem a la pista roja. Amanida, Mar i
muntanya, saborosíssima i gelat.
Amb
el cafè, s’obre la font del Regsexcital, gran plat planer que
primer que res ens serveix el concert de
The Gourmets Vocal Quartet. Un cànter de quatre brocs vessen a galet harmonia i la
força lliure contínua des del patiment profund cap al ritme, l’expressió, la
llibertat.
El gospel tira el taulat. Pugen A Tomb de Vila i declara Mor i Muntanya
espai gastro-bouètic, com a manera d'obtenir la sensibilitat per ser capaços
d`entendre la poesia com un vincle necessari entre la vida i la mort, l`amor i
el odi, la cultura i la mediocritat, el mar i la muntanya... A Tomb de Vila persisteix en la voluntat de continuar més
enllà la bouesia a Vandellòs. I proposa,
com un vindicació més, fer de la propera edició una aportació sobre Cosé Herbetes, Josep de Poliol,
personatge comú a les terres ebrenques i les muntanyes de Vandellòs i Tivissa, i
així remarcar les seues vessants de trementinaire i performer, remeier de la
xalera –si et vols xalar, vine a la
bouesia.
La safata farcida amb cóc dolç del forn i Juan Pedro Santoro tocant d’aquella
manera la guitarra com ja no es fa, salta amb una nova cançó escrita per a
l’ocasió. És el tret dels versos cantats. Els Vals a destemps d’Ester
Xargay. La jota a la Mare de Déu de a Cinta que Caballero trobà documentada a Juan Sebastià Arbó, i que és popular
encara. El rap desimbolt de Vinilo,
amb un francès exquisit. Rafel Rodell.
Òscar Pino. Carles Andreu repassa tonades populars en totes les parles de la Península ibèrica.
Es fan duos. Trios. Una disbauxa que no oblida el recitat. El poeta creixent Sam Vila. Glòria Coll reflectint-se en
el mirall dels seus versos... de manera que la nit fa tard. Els estels
s’arrepleguen pel llençols de somnis.
I demà al matí esmorzar a Remullar, on els sòls regalimen horts –L’univers era
el resultat d’un succés gratuït.
Carles Andreu |
Vinilo |
Sam Vila |
Rafel Rodell i Òscar Pino |
Màngel Marín |
Dolors Miquel i Ester Xargay |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada