 |
| Ouroboros de les fonts de Vandellòs |
 |
| cap al Carrer de la Font |
L’existència no era sinó una sensació
d’onada / que oscil·lava entre l’eufòria i la depressió. (CHM)
A
raig la font. Els murmuris de la deu emmarquen el lirisme genèsic de The
Gourmets Vocal Quartet.
L’italià suau de Mimo Domenico refila.
Ventura de Vandellòs segueix les
aigües de Saint Euxupéry rere la guineu.
Sam Vila, aigua de mil flors, clar com l’aigua, escandeix
La imatge
és l’origen,
la paraula
el final.
He pogut mirar
el rostre de la pluja
i he fugit per cercar
la fruita prohibida...
La
fontana del verger de Vandellòs encara conserva emmascarada pel temps el senyal
i la fletxa: REFUGI, indica –grifola la guerra. Res no mor i el no és la mare dels ous; / per tant, res no pot retornar
eternament. (CHM)
 |
| The Gourmets Vocal Quartet |
 |
| Sam Vila |
 |
| Mimo Domenico |
 |
| Ventura |
PLÀNOL: A TOMB DE VILA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada