diumenge, 4 de setembre del 2016

MOR I MUNTANYA 16, FONT DE LA PLAÇA DE DALT, EN FOTOS -3

Dona del cànter, en bronze, darrere del banc expectant
 FONT DE LA PLAÇA DE DALT. Tot hi és intel·ligible en l’instant en què hom comprèn que al seu magí no li convé més febre. (CHM)

La font del fòrum amb les institucions dels poders establerts, l’Església i l’Ajuntament. La dona del cànter recupera en bronze l’estampa d’altre temps, l’aiguadera. Sisqueta de la Mariana, la història. Com es van portar les aigües al poble i es van fer les fonts. També amb els abeuradors per als animals. Era el 1912, per coincidir amb el naixement de John Cage o amb l’obertura del Canal de l’Esquerra de l’Ebre. Ester Xargay, una saviesa per sortejar l’atzucac, ens il·lustra també els inicis de les revistes caminades, i pren l’aigua molt alta.  Francesc Gelonch poua versos de La mandra no és un ocell amb poder escènic: Hi ha un pam de mar al desert / i el vaixell bufa la vela. / L‘aigualida immensitat glabrallenguada / salada marejada a marrameus escampant-se per l’infinit, / i el vaixell bufa la vela.
Ester Xargay, Ventura, Sisqueta de Mariana
Magda Guillén i David
Mari Chordà amb el pregó de 1984
Vinilo
Fraancesc Gelonch
Dolors Miquel
Ester Xargay

Potser, esperonada per aquestes ones, Dolors Miquel es fa aigua i la seva veu vindica la força verbal i el radicalisme social de Miquel Bauçà. Senyora de la font i de l’auditori impreca la sequera: Aigua, aigua, deu-mos aigua / deu-mos aigua, malparit! / Fill de puta, deu-mos aigua, / que mos falta dia i nit. Encativadora Dolors Miquel, fresca com una poma, singular, magnífica, ens pren com una dona d’aigua.

Els vèrtex insòlits de Magda Guillén és com beure aigua en dejú. Arranquen l’aigua dolça del seguici i dóna l’alternativa a Vinilo, jove poeta que trenca aigües sobre l’arena. Mari Chordà, meàndrica de flux constant, ens va recuperar una carnavalina, la primera reina de carnaval, l’enterrament de la sardina, l’any que va fer pregó dels carnavals de 1984 a Barcelona.

FOTOS: EDUARD MARGALEF