S’ha
acabat la Bouesia a La Cava, un moviment ondulant, un riu que defineix la
silueta del delta, un triangle d’al·luvió i la lluna creixent, negament
constant que esdevé entusiasme del mot i ποιήσις, trasbals musical, mar de la
literatura, ona sideral. L’endemà, però, més enllà, a Vandellòs, Mor i Muntanya
és un simposium peripatètic, viatge a les fonts, l’ouroboros, un doll que
trasbalsa la rutina de la vila i sobreïx el mot i fertilitza les canyes. Té llarga
vida aquest entusiasme, torna cíclicament.
Difícil
destacar un moment que sigui molècula cardinal, aigua i vista clara. Com que es
tracta d’un banquet, em fixo en la Colonoscòpia de Màngel i la deposició al
barranc, baix del pont. Explorar el carrer com si fos un budell. Menjat el
banquet, el seguici és alhora cos individual i cadascuna de les menges
deglutides que hom digereix aparell avall. Participants alhora participen de l’òrgan
i la funció.
La
cosa no és definible fàcilment. El mot no fa la cosa. Cadascú viu des d’ell
mateix els fets i les coses, i, tanmateix, simultàniament. El procés flueix al
seu ritme, les menges cauen, xoquen unes amb les altres, es transmuten, deriven
en un desordre que crea l’òrgan. Passen coses, raja la música. Se’n parla. També,
algú va començar per un vers i el passà a l’orella del següent. I aquest aforisme,
les seves variacions de veu a boca, encadena el seguici amunt i avall diversos
cops. Quan torna el proverbi ja és una altra parèmia. Una correntia de mil
potes, una cuca, però.
I
al cap, deposats fora del cos de la vila en un barranc, sec i abandonat,
desordenat, salvatge. L’altra cara de la vila, la cara fosca. Allí, però, sobre
la llera inestable i entre la malesa es van fer unes accions com el grafit i l’action
painting en homenatge al poeta Hac Mor. El detritus, una presència invisible. Aquí
ens ha portat el flabiol encisador de Màngel, a un no-res significant, que és
participació simple i immediata del món. Té llarga vida aquest procés, torna
cíclicament. (JC)
Fotografies: Eduard Margalef. Performance de Miquel Àngel Marín al Bouregsexcital de Mor i Muntanya. El gest alat de la música.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada