diumenge, 31 de maig del 2026

LO COMÚ, UNA EXPOSICIÓ D'ÀLVAR BONET, DELTART


 


ÀLVAR BONET (1963) ens mostra LO COMÚ a DeltArt, el centre cultural del Delta. És una instal·lació meravellosa, clara i punyent.

Magnífic el concepte. La peça central tria els elements bàsics d’un excusat d’hort: la terra -un prisma quadrangular cobert d’argila aferrada- i la gerra, on es deixaven les excretes. Aquest senzill volum, amb el cup i el cercle de l’albúrnia, ens porta a recordar que no teníem ni gestió de l’aigua ni clavegueram fins al poble apart. Cosa que ens porta a evocar i completar l’estampa d’aquells tancats de canyes i canyots -expressió marginal de l’arquitectura tradicional (la barraca)- que a un cantó del tros preservaven el decòrum de fer les necessitats del jo. Imatge que s’arrodoneix amb la resta de la instal·lació: “Per a torcar-se les busseres”, una perxa amb l’actualitat en retalls, diaris amb els ets i uts del rei UBÚ-TRUMP (i semblants, netanyahus, putins...)

De manera que la resta del treball exposat són uns panells -reciclats, semblen els dos batents d’un armari- que conten definicions: lo comú, comú substantiu i adjectiu. Com a adjectiu, adquireixen universalitat en tant que ja no és l’home concret que fa de ventre, sinó que s’aplica a tot el gènere i més enllà: casa del comú, sentit comú, fer causa comuna... i ens fa pensar. Ens fa pensar sobretot en allò social -consciència social. Llavors, Lo comú esdevé mosquit bouètic agullonador i punyent. Fenomenal!




Addenda 1: Marcel Duchamp, Fountain, R. MUTT 1917

Addena 2: Maurizio Cattelan, América, 2016, vàter fet amb més de 100 quilos d'or pur, Museu Guggenheim de Nova York.

Addenda 3: Piero Manzoni, Merda d’artista,1961, 30 gr. de merda enllaunada

Addenda 4: poema de Javier Caballero, 2001

CAGANER AMB DIARI (SOBRE TASSA)

A l’excusat

de tassa

immaculada

blanca, s’assenta

en la cabòria alada.

Un gran esforç

per a una cagada.


dimecres, 20 de maig del 2026

POST-BOUESIA POOS! PAS PES PIS PUS... VANDELLÒS, DISSABTE 23 DE MAIG DE 2026 A LES 19 hores



19 h:    REVISTA CAMINADA: LES GATONERES

SOPAR POPULAR de carmanyola als JARDINS DE CA LA TORRE

PROJECCIÓ DEL DOCUMENTAL VOLUNTAT CONTRA TEMPESTA sobre vida i obra de l'artista PACO DE MORALES 1949-2023

RE-SIDRAL A CAL BOU, sessió after Bouesia

DISSABTE 23 MAIG 2026 VANDELLÒS


foto JA, PACO MORALES AL TALLER TREBALLANT AMB L'ESCULTURA DEL PAPA ADRIÀ VI, 2010 (està plantada davant la Mediterrània a l'Ampolla)


El 2006 l’Escola Valdelors i el Centre d’Estudis de la Vall van organitzar el primer Festival de Poesia a Vandellòs amb la participació d’alumnes de l’Escola i altres veïns del poble. L’èxit de la iniciativa va deixar a tothom amb la mel a la boca. 

L’any 2007 es va dur a terme un canvi substancial fonent-se amb el Festival Bouesia que l’associació cultural Rabera de Bouetes havia iniciat el 2005 a les Terres de l’Ebre amb caràcter itinerant, trobant a Vandellòs un espai propici per desenvolupar iniciatives creatives, amb un públic entregat i obert a noves formes i llenguatges artístics i principalment amb l’alta participació d’alumnes de l’Escola Valdelors, Escola Municipal de Música, veïns amb inquietuds culturals i altres entitats locals que van donar suport i van col·laborar any rere any. 

 La Bouesia a Vandellòs es va realitzar de 2006 a 2016. 

 Després de deu anys, la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, promou i organitza la Post-Bouesia

El dissabte, 23 de maig del 2026 a les 19:00 hores, a la plaça Drs. Gil Vernet de Vandellòs, es donarà el tret de sortida amb el pregó inaugural i l’inici de la revista caminada pels carrers del poble. Enguany el fil conductor son les gateres (gatoneres), que subsisteixen en algunes portes de les cases, on esdevindran les actuacions de poesia, música, performance… 

 En acabar el recorregut es farà un sopar popular, de carmanyola, als jardins de Ca la Torre amb la projecció d’un documental del Boueta traspassat Paco de Morales. 

Tot seguit començarà la sessió golfa amb la participació oberta de post-bouetes visitants i locals.

FRANK RODELL i EDUARD MARGALEF

 f: F.Rodell, 2026


dimecres, 25 de març del 2026

VOLUNTAT CONTRA TEMPESTA A LA RAMPOINA DJ 26 DE MARÇ 2026 A LES 19 h



AUCA DE LES DROGUES, PACO MORALES (firmat BROKULO), BUTLLETÍ TARRAGONA MUNICIPAL 1984

Amb la intenció de contextualitzar l'escultura en paper L'ENGANXAT, motiu del cartell de La Rampoina amb fotografia i disseny d'Adolf Alcañiz, afegim dos documents:

L'auca de les drogues, 1984, on Morales recorre el motiu per les vint-i-quatre hores d'un dia amb un dibuix de línia clara sobre fons negre. El motiu droga s'empra en una accepció ampla emplenant les activitats habituals, segons el seu ús, sense distinció sobre la seva legalitat: Substància estupefaent o narcòtica capaç de crear dependència (DIEC2, 3). Una funció predominant fosca, com correspon a la qüestió del tabú que representa, topa amb la llibertat individual i la col·lectiva, amb les rutines diàries, les petites generositats de la vida i la llarga ombra de l’addicció. El tic tac de les vinyetes puja a un exprés del que es feixuc abaixar-se. Els anys vuitanta i noranta van estar sacsejats per una pujada en el consum del cavall i l'aparició de la SIDA. Dos esdeveniments que van cruixir la generació perduda
 



AMOR INSÒLIT

 

Breu és la vida, com el record

Que deies quan no sabia res

I et mirà aprenent la pell,

La força o els llavis i l’horitzó.

 

Bonica com erets, cinc cèntims

No eren encara l’economia,

I el somni o el goig del delit

Eren flassades orejant-se al vent.

 

Perquè li vas demanar diners

I generós volia semblar-te

No sabé negar, dir-te no,

I més que pensaments, rodà el temps,

La ciutat del tornillo i dels alls

Presumia d’església, d’ajuntament,

Valenta la gent et feu mala dona

Tant com erets graciosa o cruel.

 

Altres perquès el feren créixer guineu,

Nocturn, atrevit, vanitós, fort,

Sempre que et tenia a prop.

Llavors tu, exòtica i pèrfida,

Vas fer de la distància figa verda

I tot el seu horitzó penyora teva,

Els llavis vermells, la seva vena.

 

Per això no vas soltar mai penyora,

Ni un instant còncau el pensament

Passà pel record, i la vida és breu,

I mai reconeixerà que ho ha après

Malgrat que escrit ho porta a la pell.

 

Javier Caballero: CIRCUMSTÀNCIES I PRODIGIS, 1990



Els anys setanta, vuitanta i noranta van estar sacsejats per una pujada en el consum del cavall i l'aparició de la SIDA. 

FOTO I CARTELL D'ADOLF ALCAÑIZ, 2026

1.          El volum representa un home caigut (105 x 68 x 41 cm). El cos tombat, vençut, encara es manté aferrat al terra per la cama dreta arronsada sobre el sòl i la falca del braç dret recolzant l’avantbraç al terra. Malparat, no abatut ni anorreat del tot, pos, la cama esquerra encara treu força com per incorporar-s’hi, tot i que el cap es venç a la seva dreta amb una immensa ganyota d’esglai i ulls descentrats. I aquest propòsit de refer-se impulsa el braç esquerre amunt i obrint-se dits enllà en una mà suplicant.

Aquesta mirada es veu sotmesa a l’impacte que provoca la presentació de l’escultura que determina el punt de mira: l’observador cau a una perspectiva obligada; la mà oberta suplica la primera atenció, després el braç, marcat per una filera de punxades que ressegueixen una de les venes. Tota la resta del cos es va empetitint, minimitzant, desvalorant.

2.          A la representació de l’home vençut remarquem com a elements plàstics el braç de mida considerable i la mà oberta mendicant.

3.          La tècnica del modelatge consisteix en la manipulació de paper de diari mesclat amb aglutinant aplicada sobre una estructura ferma de fusta. El resultat és un cos humà realista, però, deformat per l’exageració d’oferir una perspectiva impactant. Després de l’assecat, hom aplica un vernís transparent mat.

4.          De cop se’ns mostra el clam d’una immensa mà suplicant. Pel braç superb que sosté la mà, comprovem el testimoni de les punxades que marquen les venes, i anorreen la resta del cos. No hi ha dubte que es tracta de la representació d’un home enganxat als estupefaents, tal com suggereix el títol. La seua datació és propera al bronze de El Maltractat, 1987. Perquè el model per al rostre del pagès va preterir en aquella malaurada passa del cavall i de la sida -també el poema Amor insòlit (1990), n’és contemporani. Morales va tractar sovint el tema la caiguda de l’home (Ícar, Pierrot, Home que cau...). Aquí però és un manifest sociològic d’aquestes coses que ens passen i ens deixen la boca torçada.

JC

 

MEMENTO: …por dependencia de la heroína estaban en tratamiento 30.146 personas en España en 1991, cifra que subió a 46.635 en 1996, el máximo histórico, para bajar desde entonces progresivamente hasta las 7.585 de 2022: EL PAÍS, 09/02/2025,  Santiago F. Reviejo “Así han evolucionado las adicciones en España: de la epidemia de la heroína al juego desbocado”


I LA COL·LABORACIÓ ESTELAR DE ISABEL CORULLÓN

Mi concepto musical tiene un componente fuertemente orgánico, pues la voz es mi instrumento. Para mí, cantar es ir hacia dentro, sondear mis espacios internos para encontrar sonoridades. Mi música se basa en las texturas y colores que encuentro. Estas sonoridades se realimentan por el propio impacto que tienen en mis oídos al salir al exterior. El brillo y el color me conduce a otros sonidos. Las emisiones largas pueden combinarse con sonidos rápidos y cortados. Lo que es un ejercicio de carácter orgánico y acústico, lleva siempre, aunque no se quiera, una carga de elementos del subconsciente. A veces puede surgir la melodía al final.

La música es escucha hacia dentro, pero también hacia fuera. Es interacción con los sonidos que me rodean, jugando a crear colores, vibraciones y ritmos.

IMATGE I TEXT AFUSELLATS DE LA XARXA, però, més informació

dijous, 12 de març del 2026

VOLUNTAT CONTRA TEMPESTA A LA RAMPOINA, BARCELONA 26 III 2026 2

DISSENY: ADOLF ALCAÑIZ

 

REC:  https://bouesia2.blogspot.com/2026/03/voluntat-contra-tempesta-la-rampoina.html

PROGRAMA DE MÀ:

No es tracta de textos on ja hi ha hagut

una intenció poètica; m’interessen textos

neutres, funcionals, que jo puc convertir

en poètics pel fet d’haver-los triat”.

 JOAN BROSSA Poemes escollits

 

En l’obra que ens presenta PACO MORALES res ha estat fet amb anterioritat i, no obstant, res és nou.

Les figures que ens porta no són pas estètiques. Tenen el bellugadís moviment espontani del creador. Els seus lectors -d’exagerats membres- omplen l’espai de músiques; entre aquells membres, l’aire, en traspassar-los, entona la cançó de la terra. Els déus i les deesses que surten del seu obrador, són figures encantadores i encantades que conviden al somni i a la fantasia. “L’home del cau” ho fa repetidament, el posis com el posis, i sempre invita al somriure tal vegada cruel per allò de “que no és tu a qui passa”.

Aporten al mirador un material d’estudi ben diferent: el fictici i aquell que transcriu l’exaltació d’una realitat exagerada, però no menys certa, que dota a totes les seves obres d’una doble dimensió, que conforma l’al·legòrica, per una part, i per altra, la humana, d’una forta concisió i claredat.

Punyents i acompanyades de la idea de l’absurd, hi trobem en aquestes obres escultòriques un joc de fluctuacions que susciten un riure i una reflexió: pot l’home ensopegar dues vegades en la mateixa pedra? Mireu l’obra de Paco Morales. Canvieu-la de posició, no dues, sinó més bé quatre o cinc, i podreu comprovar que sí és possible.  

Al principi, quan els homes esdevenien en déus. Quan la terra era tota en si una deessa, Paco -l’amic Paco de qui més endavant en parlarem- tal vegada ja va existir, i així, ara pot reflectir aquells éssers amb tota la seva forma i la que, tot sovint encara avui adopten per conviure i estar entre nosaltres. El Faune cobert amb la pell de l’anyell, el Minotaure que devora als propis fills, el que sosté el món a les seves espatlles. No ens sonen aquests personatges?.

I ara unes paraules, breus, per parlar de Paco Morales: escriptor, dibuixant, tallador de fusta, escultor... Somniador, alegre, amic dels amics, cavaller... Aventurer, dinàmic, valent, decidit... BONA PERSONA TREBALLADORA. Així és Paco. Coneixeu-lo i direu com jo que estem davant d’un ARTISTA amb totes les assercions de la paraula.

Robert Rallo[1], agost 2004 [Presentació de l’exposició d’escultures de Paco Morales a Amposta].


Suggerim:

https://bouesia2.blogspot.com/2024/03/paco-morales-artista-poliedric-i.html [J.C: PACO DE MORALES (1949-2023), DEL TRINKET A L’UNIVERSAL, obra i cronologia; presentació de l’exposició PACO MORALES, ARTISTA POLIÈDRIC I TUMULTUÓS (1949-2023)]

https://bouesia2.blogspot.com/2008/03/paco-morales-lleugeresa-de-la-voluntat.html [sobre l’escultura El pescador i el far, l’oncle Nelo]

https://bouesia2.blogspot.com/2008/09/paco-morales-escultor-i-performer.html [sobre La màquina fantàstica i l’Obra Inacabable]

http://caveros.mirambo.org/index.html              Versió digital "Gairebé cent anys de soledat", de Morales, 1999.

https://bouesia2.blogspot.com/2025/04/voluntat-contra-tempesta-universal-la.html [sobre el documental que presentem realitzat per per ADOLF ALCAÑIZ i MIQUEL ÀNGEL MARÍN]



[1] Robert Rallo, Amposta 1933-2023, dinamitzador artístic ampostí: https://blocs.mesvilaweb.cat/emigdi/roberto-rallo-homenot-de-cultura-en-remembranca/


VOLUNTAT CONTRA TEMPESTA A LA RAMPOINA, BARCELONA 26 III 2026


DISSENY: ADOLF ALCAÑIZ

CENTRE CULTURAL LA RAMPOINA

Carrer VILADOMAT, 132

BARCELONA

26 DE MARÇ DE 2026

a les 19 h.

PRESENTA 

LA VOLUNTAT CONTRA LA TEMPESTA

amb els seus realitzadors

Adolf Alcañiz i Miquel Àngel Marín

una intervenció musical a càrrec de 

Isa Coru, veu i Miquel Àngel Marín, clarinet

i una introducció de Javier Caballero 


VOLUNTAT CONTRA TEMPESTA,

documental sobre l’obra i vida de PACO DE MORALES, artista polièdric i tumultuós de les Terres de l’Ebre. Els seus realitzadors, ADOLF ALCAÑIZ i MIQUEL ÀNGEL MARÍN recuperen, investiguen, recullen l’obra i documenten vida i trajectòria de l’escultor d’Adrià VI i de L’oncle Nelo. No sols es mostren imatges de l’exposició PACO MORALES, ARTISTA POLIÈDRIC I TUMULTUÓS (1949-2023), la mostra més ampla que s’ha fet mai, sinó que ens il·lustren tota la seva obra pública sembrada per les Terres de l’Ebre, i escorcollen la documentació inèdita de l’arxiu de l’artista. És una immersió incondicional en una correntia emocional i psicològica que fa surar l’art contemporani europeu. I, tanmateix, ens apropa a l’home amb les paraules dels seus amics, Eduard Carmona, Joan Rovira, Àlvar Bonet, Fermín Morales, Miquel Àngel Marín, Javier Caballero, Mari Chordà -tres generacions:

Crec que, al cap i a la fi, és un documental que parla del valor de l'amistat. Els amics ens animem. Paco a mi em va animar i jo el vaig animar a ell. Quan els amics se’n van, els hem d'animar. Recrear-los i mantenir-los vius. (M. Marín)


Suggerim: 

https://bouesia2.blogspot.com/2025/06/paco-morales-la-rampoina-bcn-6-de-juny.html